Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El Símbol de la Llibertat y el Instint de Supeditación en la Cultura Contemporánea - Prof., Resúmenes de Publicidad y Promoción

Este texto introduce el concepto de 'símbolo de la libertad' y 'instinto de supeditación' en el contexto de la cultura occidental. El símbolo de la libertad es una idea antigua que ha evolucionado a representar la idea de libertad y justificar la democracia. Por otro lado, el instinto de supeditación es una tendencia paralela que ha llevado a la creación de dos corrientes de pensamiento en el siglo de oro: descartes y cervantes. La primera busca la autoconsciencia y la certeza, mientras que la segunda se enfoca en las experiencias y la autoengaña. Ambas visiones están relacionadas con los mitos prometeicos y la comprensión del hombre moderno.

Tipo: Resúmenes

2013/2014

Subido el 24/10/2014

txondo
txondo 🇪🇸

3.6

(116)

93 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
INTRODUCCIÓ
Quan parlem “d’època contemporània” hi ha implícits de temps i de lloc.
-En el cas de lloc, ens referim a Europa
1. Símbol de la Llibertat
-És un element emblemàtic de la cultura occidental
-És una idea tant antiga com la filosofia occidental
-Esdevé un símbol F 0
E 0
Símbol perquè és capaç de mobilitzar a la gent
F 0
E 0
Els intents de mitigar aquest símbol no han tingut èxit
(institucions com *santa inquisició* sempre han fallat)
-Esdevé un mite F 0
E 0
Si ens allunyem, quedem arriscats a ser aïllats
-F 0
E 0
Ho acceptem sense discussions
-Weber diu: que tenim una paradoxa en l’enteniment de la llibertat
F 0
E 0
”creiem que tenim garantida la nostra llibertat però ens sotmetem a figures
autoritàries subtils”
El símbol de llibertat acaba suplint el símbol de Deu
-Sense deu no es poden entendre la majoria de ciències socials ex: política.
-Amb la llibertat, es pot justificar la democràcia
-A partir de la democràcia som incapaços d’imaginar un nou sis. polític que la superi.
La imaginació no és una forma elemental d’intel·ligència
-Allò inimaginable és possible ex: tot i que no podem imaginar res que superi la
democràcia, no vol dir que això sigui inviable
2. Instint de supeditació
-Paral·lelament al símbol de llibertat, cal entendre “l’instint de supeditació”
-En el segle d’or, i només amb 20 anys de diferència, trobem 2 corrents de pensament:
-Descartes: (idees)
-Crea una figura prototípica moderna F 0
E 0
Dubta de tot excepte del què penses.
-L’autoconsciència és el principi de la nostra existència
·n’estic segur que sóc alguna cosa, i que penso (cógito ergo sum)
-Hi ha motius perquè el subjecte sigui segur i confiat.
-Cervantes: (experiències)
-El Quixot és el concepte d’home modern.
-Mostra que l’autoconsciència no te res a veure amb allò que és l’home.
·no podem refiar-nos-en (ex Quixot diu que és algú que en realitat no és)
·com podem saber que X és allò que nosaltres diem que és X?
-L’home modern s’autoenganya i li costa entendre allò que realment és.
·la realitat sembla programada per enganyar-nos quan pensem alguna cosa que no
::Això Descartes ho anomena “Geni Maligne” F 0
E 0
és, això és causa del geni maligne.
-Tensió entre les dues visions
-Les històries de les idees (Descartes)
F 0
E 0
relació amb els mites prometèics
F0
E 0
l’home confia amb ell mateix
F 0
E 0
mon és una projecció de les idees de cadascú
-Les hª de les experiències (Cervantes)
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El Símbol de la Llibertat y el Instint de Supeditación en la Cultura Contemporánea - Prof. y más Resúmenes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!

INTRODUCCIÓ

Quan parlem “d’època contemporània” hi ha implícits de temps i de lloc. -En el cas de lloc, ens referim a Europa

1. Símbol de la Llibertat -És un element emblemàtic de la cultura occidental -És una idea tant antiga com la filosofia occidental -Esdevé un símbol F 0E 0Símbol perquè és capaç de mobilitzar a la gent F 0 E 0Els intents de mitigar aquest símbol no han tingut èxit (institucions com santa inquisició sempre han fallat) -Esdevé un mite F 0E 0 Si ens allunyem, quedem arriscats a ser aïllats - F 0E 0Ho acceptem sense discussions

  • Weber diu: que tenim una paradoxa en l’enteniment de la llibertat F 0 E 0”creiem que tenim garantida la nostra llibertat però ens sotmetem a figures autoritàries subtils”

El símbol de llibertat acaba suplint el símbol de Deu -Sense deu no es poden entendre la majoria de ciències socials ex:^ política. -Amb la llibertat, es pot justificar la democràcia -A partir de la democràcia som incapaços d’imaginar un nou sis. polític que la superi.

La imaginació no és una forma elemental d’intel·ligència -Allò inimaginable és possible ex:^ tot i que no podem imaginar res que superi la democràcia, no vol dir que això sigui inviable

2. Instint de supeditació -Paral·lelament al símbol de llibertat, cal entendre “l’instint de supeditació” -En el segle d’or, i només amb 20 anys de diferència, trobem 2 corrents de pensament: -Descartes : (idees) -Crea una figura prototípica moderna F 0E 0Dubta de tot excepte del què penses. -L’autoconsciència és el principi de la nostra existència ·n’estic segur que sóc alguna cosa, i que penso (cógito ergo sum) -Hi ha motius perquè el subjecte sigui segur i confiat.

  • Cervantes: (experiències) -El Quixot és el concepte d’home modern. -Mostra que l’autoconsciència no te res a veure amb allò que és l’home. ·no podem refiar-nos-en (ex^ Quixot diu que és algú que en realitat no és) ·com podem saber que X és allò que nosaltres diem que és X? -L’home modern s’autoenganya i li costa entendre allò que realment és. ·la realitat sembla programada per enganyar-nos quan pensem alguna cosa que no ::Això Descartes ho anomena “Geni Maligne” F 0E 0 és, això és causa del geni maligne.
  • Tensió entre les dues visions - Les històries de les idees (Descartes) F 0 E 0relació amb els mites prometèics F 0 E 0l’home confia amb ell mateix F 0 E 0mon és una projecció de les idees de cadascú

-Les hª de les experiències (Cervantes)

F 0 E 0Cervantes no és tant filosòfic, sinó narratiu. PER QUÈ? (^1) -No hi ha idees, sinó personatges. (^2) -Es fa en forma de narració perquè no és abstracte (^3) -“ el que es pot pensar no existeix, i el que existeix no es pot pensar”

  • podem pensar en un triangle (idea), però les idees que podem pensar no

existeixen. En canvi, la existència no es pot pensar, però si narrar. *

(^4) -La narració és capaç d’explicar allò crucial en el temps existencial i simbòlic ·Es narra la inquietud +^ + inquietud pels grecs = finitud ·La felicitat no es narra, no hi ha història que parli d’ella ::la felicitat s’explica amb els records o les esperances ·No hi ha paradís, sinó paradís perdut. (el record del paradís) F 0 E 0Això s’acaba portant a la majoria de narracions de l’època ( ex:^ Madame Bovary, Crim i càstig, Le rouge et le noir... )

TEMA 1: MITES PROMETÈICS DE LA CULTURA CONTEMP.

1. Món Europeu Per entendre “món europeu” cal saber: Món : és una metàfora d’origen llatí que significa “ordenat, net, endreçat, etc”. -La paraula immunda (=que ens fa fàstic) exemplifica el significat -És una traducció del grec Kosmos (=bellesa i ordre) [ ex:^ l’home és home en el kosmos] ·Prové de l’ Argé (=principi) F 0E 0Argé com quelcom que prové de la racionalitat. -Món ≠ Planeta. ·Planeta = errant, extraviat. -El món és món sempre que hi ha raons per explicar-ho La fi del món és quan s’intenta entendre la lògica de tot el meu comportament quan desapareixen els “per què” -Auschwitz: és la fi del món F 0E 0 totes les finalitats estan racionalitzades, fins al punt que ningú sap perquè fa les coses.

(entrada al professor miquel calsina)

2. El concepte de Llibertat Definició: Espai on no pot interferir ningú Llibertat Positiva: Capacitat de fer quelcom perquè allò es pot fer. Llibertat Negativa : Capacitat de fer quelcom sense cap coacció externa ex: (^) El dret a votar lliurement i sense coaccions és llibertat negativa. Tot depen del votant, però només podrà votar si sap llegir i escriure. 3. Antecedents a la Llibertat En un moment determinat de la història, l’individu passa a ser el centre F 0E 0 “ nou mite ” -L’home substitueix la figura de Deu. -El fonament de tots els coneixements ja no és pel mite, sinó per la raó. Origen en el renaixement i humanisme -En aquesta època hi ha un redescobriment de la dignitat humana. -Si l’home és digne, també ho és de ser lliure i utilitzar la llibertat pel seu progrés. Contraposició al cristianisme. -L’home és l’amo de món pk Deu l’ha posat aqui per governar -L’home és digne al estar fet a imatge i semblança a Deu

-L’individu basa la seva acció al voltant de l’economia i el guany personal Adam Smith F 0E 0Estableix les bases al llibre “la riquesa de les nacions” -“El mercat és el millor instrument per crear riquesa individual i col·lectiva” ·Diu que hi ha una base moral a una base econòmica = l’individualisme ·Cada individu és el que millor coneix els seus propis interessos. -Si les persones podem buscar els nostres interessos, ho farem. ·Quan un individu busca el seu propi interès, també beneficia al col·lectiu ex 0 0 1 F: (^) si tinc + €, invertiré en X. Ergo X se’n beneficiarà.

Utilitarisme, de Jeremy Benthaw Es basa en 3 premisses: -Tot objecte té una utilitat, aquesta utilitat satisfà els desitjos de cada persona concreta. -Aquesta utilitat de cada objecte és subjectiva -L’objectiu a les nostres vides és maximitzar el plaer i minimitzar el dolor Individualisme moral, de John Stuart Mill Reformula el plaer de l’utilitarisme: -Ens movem per interès, però aquest interès pot estar guiat per bases morals -Ens movem per grans interessos ( ex:^ la fam al món), però també per d’altres interessos més petits ( ex:^ un cafè després de dinar) -Els plaers no són subjectius, sinó que hi ha una jerarquia de plaers objectiva ·hi ha plaers que tenen qualitats intrínseques ex: (^) alguns bens que provoquen més plaer a menys gent, són millors que altres bens que provoquen més plaer a més gent

(sortida al professor miquel calsina)