


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este texto introduce el concepto de 'símbolo de la libertad' y 'instinto de supeditación' en el contexto de la cultura occidental. El símbolo de la libertad es una idea antigua que ha evolucionado a representar la idea de libertad y justificar la democracia. Por otro lado, el instinto de supeditación es una tendencia paralela que ha llevado a la creación de dos corrientes de pensamiento en el siglo de oro: descartes y cervantes. La primera busca la autoconsciencia y la certeza, mientras que la segunda se enfoca en las experiencias y la autoengaña. Ambas visiones están relacionadas con los mitos prometeicos y la comprensión del hombre moderno.
Tipo: Resúmenes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



Quan parlem “d’època contemporània” hi ha implícits de temps i de lloc. -En el cas de lloc, ens referim a Europa
1. Símbol de la Llibertat -És un element emblemàtic de la cultura occidental -És una idea tant antiga com la filosofia occidental -Esdevé un símbol F 0E 0Símbol perquè és capaç de mobilitzar a la gent F 0 E 0Els intents de mitigar aquest símbol no han tingut èxit (institucions com santa inquisició sempre han fallat) -Esdevé un mite F 0E 0 Si ens allunyem, quedem arriscats a ser aïllats - F 0E 0Ho acceptem sense discussions
El símbol de llibertat acaba suplint el símbol de Deu -Sense deu no es poden entendre la majoria de ciències socials ex:^ política. -Amb la llibertat, es pot justificar la democràcia -A partir de la democràcia som incapaços d’imaginar un nou sis. polític que la superi.
La imaginació no és una forma elemental d’intel·ligència -Allò inimaginable és possible ex:^ tot i que no podem imaginar res que superi la democràcia, no vol dir que això sigui inviable
2. Instint de supeditació -Paral·lelament al símbol de llibertat, cal entendre “l’instint de supeditació” -En el segle d’or, i només amb 20 anys de diferència, trobem 2 corrents de pensament: -Descartes : (idees) -Crea una figura prototípica moderna F 0E 0Dubta de tot excepte del què penses. -L’autoconsciència és el principi de la nostra existència ·n’estic segur que sóc alguna cosa, i que penso (cógito ergo sum) -Hi ha motius perquè el subjecte sigui segur i confiat.
-Les hª de les experiències (Cervantes)
F 0 E 0Cervantes no és tant filosòfic, sinó narratiu. PER QUÈ? (^1) -No hi ha idees, sinó personatges. (^2) -Es fa en forma de narració perquè no és abstracte (^3) -“ el que es pot pensar no existeix, i el que existeix no es pot pensar”
(^4) -La narració és capaç d’explicar allò crucial en el temps existencial i simbòlic ·Es narra la inquietud +^ + inquietud pels grecs = finitud ·La felicitat no es narra, no hi ha història que parli d’ella ::la felicitat s’explica amb els records o les esperances ·No hi ha paradís, sinó paradís perdut. (el record del paradís) F 0 E 0Això s’acaba portant a la majoria de narracions de l’època ( ex:^ Madame Bovary, Crim i càstig, Le rouge et le noir... )
1. Món Europeu Per entendre “món europeu” cal saber: Món : és una metàfora d’origen llatí que significa “ordenat, net, endreçat, etc”. -La paraula immunda (=que ens fa fàstic) exemplifica el significat -És una traducció del grec Kosmos (=bellesa i ordre) [ ex:^ l’home és home en el kosmos] ·Prové de l’ Argé (=principi) F 0E 0Argé com quelcom que prové de la racionalitat. -Món ≠ Planeta. ·Planeta = errant, extraviat. -El món és món sempre que hi ha raons per explicar-ho La fi del món és quan s’intenta entendre la lògica de tot el meu comportament quan desapareixen els “per què” -Auschwitz: és la fi del món F 0E 0 totes les finalitats estan racionalitzades, fins al punt que ningú sap perquè fa les coses.
(entrada al professor miquel calsina)
2. El concepte de Llibertat Definició: Espai on no pot interferir ningú Llibertat Positiva: Capacitat de fer quelcom perquè allò es pot fer. Llibertat Negativa : Capacitat de fer quelcom sense cap coacció externa ex: (^) El dret a votar lliurement i sense coaccions és llibertat negativa. Tot depen del votant, però només podrà votar si sap llegir i escriure. 3. Antecedents a la Llibertat En un moment determinat de la història, l’individu passa a ser el centre F 0E 0 “ nou mite ” -L’home substitueix la figura de Deu. -El fonament de tots els coneixements ja no és pel mite, sinó per la raó. Origen en el renaixement i humanisme -En aquesta època hi ha un redescobriment de la dignitat humana. -Si l’home és digne, també ho és de ser lliure i utilitzar la llibertat pel seu progrés. Contraposició al cristianisme. -L’home és l’amo de món pk Deu l’ha posat aqui per governar -L’home és digne al estar fet a imatge i semblança a Deu
-L’individu basa la seva acció al voltant de l’economia i el guany personal Adam Smith F 0E 0Estableix les bases al llibre “la riquesa de les nacions” -“El mercat és el millor instrument per crear riquesa individual i col·lectiva” ·Diu que hi ha una base moral a una base econòmica = l’individualisme ·Cada individu és el que millor coneix els seus propis interessos. -Si les persones podem buscar els nostres interessos, ho farem. ·Quan un individu busca el seu propi interès, també beneficia al col·lectiu ex 0 0 1 F: (^) si tinc + €, invertiré en X. Ergo X se’n beneficiarà.
Utilitarisme, de Jeremy Benthaw Es basa en 3 premisses: -Tot objecte té una utilitat, aquesta utilitat satisfà els desitjos de cada persona concreta. -Aquesta utilitat de cada objecte és subjectiva -L’objectiu a les nostres vides és maximitzar el plaer i minimitzar el dolor Individualisme moral, de John Stuart Mill Reformula el plaer de l’utilitarisme: -Ens movem per interès, però aquest interès pot estar guiat per bases morals -Ens movem per grans interessos ( ex:^ la fam al món), però també per d’altres interessos més petits ( ex:^ un cafè després de dinar) -Els plaers no són subjectius, sinó que hi ha una jerarquia de plaers objectiva ·hi ha plaers que tenen qualitats intrínseques ex: (^) alguns bens que provoquen més plaer a menys gent, són millors que altres bens que provoquen més plaer a més gent
(sortida al professor miquel calsina)