¡Descarga Resum Geoquimica y más Resúmenes en PDF de Ciencias Ambientales solo en Docsity!
99900 Tels proce esuguimica 2 1. INTRODUCCIO Gecguímica.: Gencia q uUnUIEa eines qpímigues i geoSgiques per estudiar / Cond com i(quins) elements hi ha. 9 distriboits a la Terra loc, a més de resoldre problenes geológica i estudiar les variocions de concentració Al Uorg del temps. História. Al principi els primers elements descoberts eren pas ¡ lúna albundant a Uescorgo Va ser el Fe, Els elements mé abundanis G +robem a (escorea són: Va, k, (a, ALO, ug S Si ife ca es “an desobrir ts Dorant el 1B00 per química dóssi: dels elements ¡els més comuns. Rsteriorment van desenvolupar elements Més escossos. Y í van desobrir altres ements madiaciius, > Uespechroscopia. T firolment es van descobrir tots els el Recursors de la gímica Lavoissier va fer les bases de lo química malerna . Bergelivs + Bischoff Nan ayolitzar els primers moterials naturals fue de Beoumont estudió la composidS. química de les roqes volcó nigues Sehánkeim va uklitzor per primer cop el terme. geoquímiaa . lloc llavomg de la geoquímica amb TPosteciorment ya tenir Estats la crenció de lakbomioris gesguímica , els primers als Units (Gedogyeal Soreyl y a Noreega ¡lo URSS, Clarke ¡comsiderot el Pare de la geoquímia MAÁSra, foo copies preto dela EELU i publicó “The data of geochemisthy” recopilant totes les dodes geoguímiques. Verirmadsicy , va Ser cop del (Okorútor «e (A URSS, va definir el cicle geoquímie ¡iva Separar els diferents materials que es podien estudiar; Utequimia, al oqpímica, bioquimia ¡ hidrogeoguímia . Golaschmiat a poblicar "> Gechermistry”, on manual de gecguímica, el qual en reolitoasr el van publicar els seus Seguidore Pg va morir, Definicions histariques de Geoquímica Schónbeim (1338) Llokijecki ds la: geoquímica es estudiar les propietots de totes les formadens geoSgigues, trobar tes relacions de les Ses propienis físiques ¡ químiques ¡la seva segúencio tmnológica tant exactament com sigú possibke ; mparar els resultas de les formes químiques achives actualment amb les substances qes van Pormar enel USE Veránodsky (129) la gequímica estudia es elements químics , es a dir, els átoma de (escorga terrestre, | si es possible de tota la Terra ¡ explora a Sea -distiibuas en el jossat ¡ en el present. Geldsenmiat (1933) Els oojechos de lA geogofmica son; = Deserminar la Composició de lo. Terra gbvalment i cda una de les seves esferes - Descobric ls lleis q controlen labordireia ¡ diStrilbuao” dels elements. Geoquímica: Gencia q estuña Cabordánda ila distibucio des elements químics idels isstops a la Terra ¡al
23,38 % la 3mica E 29,98 (es ek > 661% el resolar de fer les preporcions a la massa atómica dels diferents ARK 01012% ¡sSteps. m dstoms prescindint dels elechuons, Lúcdia : Es quan parte: eterminades P ¡Tels electrons no quan ele atoms estan Q di estan tan lMgars ¡ parlem de núclas, * Desintegració B: pérduo don e" com a conseuisnda de lo desintegracio” don neutrd en un pts ¡un electa, pertent un electro” ! quangant on pots Desintegris Y > Emisis Lun pote: 7 mn "7 De smsenicos > muíclido estobles eL. Diosas. > fgiachos (Gaos represent srorlved | L omacideS 0. »” jej cadonicides lesdrg do from U and Th to Pb. e gob 4 > e Bar —» Desintegracó AÑ Perdua dun > E nmucU de me ](2p 1 2 nevy Fo— ) 2 » a (E Ps 7 Se e ¿sotones sobar aL sa|- sr[se] [es[ez|ss UN = 881 (4180) | Co 37 Ro 85) 87 hos Pr 5 EJ El dh +) Neutron number (MI GIL Rabia Chemical Eundamomale nl Gonlaow London: limwin Human 1989 n 935 Gráfic q representa e nombre dlisoteps en funció” del nombre de protons respecte el nombre de neutons, de manera que Q cada Una horiteantal es represento els digerents is5tops de cada elemert. Gnforme augmenta el nombre de putons dels elements (3) tenim mos ¡shops estables ¡ radiachos, el primer ¡step radiachio na Gpaseix fins Un E= 19, Sens fixem en la recta n*prons = nonsutrons (%=0) delia Que conforme augmenta el nombre de protens e nombre. de neuivons respecte. protons augmenta separantse de lo rectá! Hi ha. uns goamts elements que no es hroben representals Perque ma tenen ¡sótops estables, sino q no+ tenen iso tops rasiachos amb un urt temps «e semivida í alx3 fa que na ES tobin a Q Terra , aquests 3H 5) pa la lector de ame polo - polis don estel de la encia. Principal depín de la massa del esfel, en els e más SP eugmentar la tempentora i les recions de fosis =m mes entes, ¡ mois «ps M1 tTiben a la segúent fas= hide gegant roja: cora pei CH a disminuint ies VA gnerant He a la y cel estel, arribari un pont en que hi haura molt E ' SOmMEngarO a Posis del He, Fer ais ne ita temperatura de 20 ki per augmenta, E ra T vestel el que ES ÍHe + 3He > Her 14 +24 Blue White Yellow Red 10 > Rige, E 25 Orionis Hoteigenso de add 10' a Reprereala e mapas de hempealvo le proapl 3 vr ) 2 e É > Fab o z o á 30 10% yo! Ñ ñ ñ 1 ñ Ñ " 20 14 10 7 E 3.5 25 Effective surface temperature (10'K) Fig. 32. Temperature-luminosity plot, or Hertzsprung-Russell diagram, of stars. A number of prominant stars are shown by name. The visible colours of stars are indicated at the top, and the different classes of stars labelled in the diagram. Many prominant stars are giants or super- giants, but these are atypical, and a majority of stars are found to lie-on the Main Sequence. COX, PA. The elements. Their origin, abundance and distribution. Oxford SCI, p. 70, 1989 la major port des esteis queden e=presentaiS en una diagonal ¡de esto de lo sspércio principal, les mé peri tes de. la. seguéncia principal eS hoben a temperatures mes baixes, Per sola de lo diagonal de la squénaia prina pal trobem uha ¡iS d'estels OS hanas blancas que Oeneralmes es hroben a T superiors ¡són de tamany mes pen. fer sobre “e (A diagonal marada pes de (o seguéncia principal iobem es estels que han passat A fase de gegant reja que es huben O temperotures superiors pq. per passar de fase augmenten (a temperatura , al nue, pero soperficialment es imoben a temperalures inferiors., Reben el III Nom de gegants mjes PQ tenen Mides mes grans q les dems tot que en reoblay es commtauen presenten uNa abras Pera, que slexpandeix ¡ los fonmeés YAMB AParemtmay Gnforme 'estel evoluciona es van produirt reaccione de fusis al Nua de lestel, per engegar les reoaiens l'esfel es va content Per aconseguir energía. , peo els estels presenten unes almosferes Hi He residual, o q "o reaciona de les fases o Process Mteriors ¡ Van quedan diferents coones a diferents a les Orenex es van denant temperatures | O —éa om de diferents reoccions, Hihe > He Hese ARK ES Conferme sa contmientse Cestd iva produint dloms méx hossios (lestel necesita oda Cop més energía i T, per ala Sha diarar Bntroenr molt: dependra de la mida ilaT q Grribi a aquestes fosas | Gia Cop des reaccione son me mplexes i hiha diverses “reacciones posibles a codo Gp de (estela ¡hi ha WMknites renaions acferents PC + 4H 0 +e “O +4 He> le +r 19 16, O+ SR AO RO + > “No ey E Born ERTA 2 e + Ae a Sn 2 Hg tn DUDO 74 76 7 34 | Se : 75 76 mas p-process —+| y 70] 7 [72 | 73 4 74 35 T 32|Ge E 5 E 70 72 3 3m|c z E 64 | 65 | 66 |:67 69 3 30| Zn R — a E [5] SS No6 70 231 cu (5 > r-process (2) a) [No Nos 28| Ni 3 34 35 36 3 38 39 40 41 42 Neutron Number (N) y Figure 2.3. Nucleosynthesis in red giants by neutron capture on a slow time scale (s-process) followed by beta decay. The dark squares are stable isotopes, whereas the unshaded ones are radioactive. The process starts with stable $Ni, which absorbs a ncutron to form unstable 33Ni, which decays to stable $3Cu by emitting a f” particle. The main line of the s-process, as indicated by arrows, proceeds from $¿Ni to 3¿Se and beyond but bypasses 33Zn and J¿Se. 36Zn is produced by neutron capture on a rapid time scale (r-process) from $5Zn via unstable 33Zn and from $3Cu, which captures five neutrons in rapid succession to form 39Cu followed by decay to stable 3GZn. 3¿Se is a proton-rich nuclide that cannot form by either the s-process or the r-process and requires the addition of two protons (p-process) to stable ¿Ge. FAURE, G. Principles and applications of Inorganic Geochemistry. Maxwell, MacMillan, p.20-21, 1992 Aquest gfic representa e hombre de protors respecte els neubrons ¡ es marca amb flebxes el procss de. nuclessntesis ce captura de neutmans S un “Li capta un neulio qosa ai q es inestable i ráPidament es desmtegra aL, ¡així soccesivament hi ha mois eltments y es farnen per aptora de neutrons, tots es de nombre afóme soperior al grop del fe. les renceions de cxtura delecons es poden fer endos contextos, Slow (precs lenf): pesto que es produsix a U interior de les Estrella ¡ es molt ten. R- process: Quan es forma el 18 si hi ha mobs netrons com Ala fase de SUPerrova, ¡paso dé Ni%3 fins a (TS aquest Edo Geoquímica A pateix el pmoss r ¡fossa a Em? Lomó tE loz en el moment de explosió don estel. ambe tuhan altres rán P-proe=s de captura de profons, Rois diestellament (spalbsion): merma el Li Be,B, Aquesta elements no es formen A Uinterior de (es estrelles. si no q ho fan Q espai interestelar per trencament dels Nnuclis mes Pesants que ells ,pero no JaÑe (C,0,...) degub a Uefecte des e raigs cósmica, e la. compsiis de Uoniwers es fora constant, nomás es moúfica. Guan una estrela tot gran ha creof gairebs toto es ems —— Fraction of total mass Major constituents 10 Y ha He 5 H,He He >C/0 c+ si s-e te He (0) paces a Tonos C.O.Ne,Mg E 7 “s- process Si.S,Cl,Ar,K,Ca ; a —=10 Y Ti,V,Cr,Mn,Fe,Co,Ni ( > captura les reaccions de la segiéncia principal sóh més rapies o mes lentes en funció del tamany de lestrella wm més gran es donen més Tapa o viceversa. da mslrono 3. EL: SISTEMA SOLAR Table 41. Chief propets of th Sun, hs planet and the Mom. pardizo nena Terrsriel planes Line proper sun tercuy Vemos Earih (Moo) Man (a) Distance from Sun (co value) (uni o 1 ko) (UA) - se E E > lam) - ros — SR (9 Mas(Emh= 1) Mass as 1. m2 26xi0 (6) Mean densiy (water 1) ta 5405235 no. 1s (o) Radios (km) E E TES (O Yemr.ie. period ol revelaron. o. es — asa but San (En year) (6) Spinperiod. io. rotation about 27 >» ao 1 E as (da) (0 Escenreiy oortl - DAS 009 osas (0 Tnclimaion or Orb, th report — 1 mo mos asas o 1 m2 10 he Ear (eg) 0 tocino olarieto ori (de 2” Pilem observar que la massa dels planeires respecte de lo Térpo 8 sistema. ear interior son mole semblante, mentre que es Plonetes del sistema dar exterior son mot mé grans. (la densitar mitjana dele panees dd ss. interior es Mes gran 40 dela Panejes extenors A E periode de +andadó al want del Sd es mol menor als Planeres interiors q es exteriors, En canvi el paiade de rotaus (9) - S molt més cápia als planeres exteriors ( Venus ¡ US tenen un Signe Merys 9q la rofocis es religrodo . (6) Frclinads de Ueixde rotas: weiem qe Un tó ed elxde rotas Hcomert dins el pa de USrbija Ch) En quan o. saféliis al ssaderior els planeles tenen on nombre elevar de mitlits, mentre q al ss. inferior només en té la Terra 2 es e sajólits de Mart sóñ asteroides optuais. €) Els plaretes interiors fenen atm diversss, mente que el exteriors AAA ym ES És Una estrella formada per uns 60 elements, es a es hobawen ala nebulosa prévia a porKr de la qual es ma originar Es boba a la fase de la seqbencio principal i esta constibuik per, 615% H 280 4 He 20% Sa En DO, Mg ¿Si,S Fe... la massa total del sa es de 31,57 % del sistema Solar. El 0,13% restant el onstitutinen els Plareles, astcidss, sosdlips metes; : MER So 1 Conshiluente ( FA jgiter 21% Saturn 0/13 % la resta H5S UrA., Leplu, asfemides, Omeg ¡ T* * Casos s=T+ de soidifimació 10-200k . Ex: Aiqua, metá + UÑAS 0-50 kk. Ex: H,He, TS NS i Argo (gasas Melokes), Els Glagosi Gasos presominen al Ss. **terjor. 
