¡Descarga resum inversió y más Resúmenes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
Període mitja de maduració
econòmica o cicle
d’explotació
Període mitjà de maduració de les mercaderies (PM m ):
rmp =
PMM =
Termini mitjà de cobrament (TMC):
R CL =
TMC =
Període mitjà de maduració financera
(PMMF) o cicle de caixa
Termini mitjà de pagament (TMP)
rp =
TMP =
Obtenció del cost de vendes: Compres + existències inicials – existències finals
PMME = PMtemps que de mitjana estan M + TMC
emmagatzemades les matèries primeres en espera d’entrar al procés productiu.
Cost de les vendes Estoc mitja de mercaderies
és la rotació o número de vegades que es renova el magatzem de matèries primeres en un any
R (^) mp
En el moment de calcular la rotació de clients hem de tenir en compte la incidència de l’IVA.
Vendes a
crèdit
expressa els dies que, de mitjana, es tarda en cobrar dels clients les vendes a crèdit.
R CL
En el moment de calcular la rotació PMMF = PMM + TMC – TMP = PMME – TMP
de clients hem de tenir en compte la incidència de l’IVA.
Número de vegades que durant el període es renova el saldo mitjà de
proveïdors.^ Compres
És el número de dies que, de mitjana, l’empresa tarda en pagar als proveïdors el saldo mitjà que tenen pendent de cobrament.
rP
Vendes del període: Cost de vendes / el que queda de marge brut, si marge és del 40% dons cv/60% Compres: Cost de vendes + variació d’existències. (finals – inicials)
Cicle a curt termini
La durada d’aquest cicle a curt és entès com el temps que de mitjana transcorre des que s’inverteix una unitat monetària en el procés fins que aquesta es recupera via cobrament de les vendes. D’aquest cicle se n’anomena Període Mitja de Maduració Econòmica (PME) i està compost per dos subperíodes com el temps d’estoc de mercaderies i el termini de cobrament.
- Cicle de caixa i PMMF:. El PMMF és el temps mitjà des de que l’empresa paga les seves compres fins que es produeix el cobrament. Estem davant d’un subcicle del cicle a curt, anomenat cicle de caixa, que comprèn únicament els moviments de diners que tenen lloc en el curt termini.
El període mitjà de maduració econòmic d’empreses comercials que venen directament al públic està format únicament pel període mitjà de maduració de les mercaderies , ja que les vendes dels productes són pagades al comptat (la qual cosa fa que el termini mitjà de cobrament de clients sigui nul o molt reduït). Aquesta situació fa que algunes empreses d’aquestes característiques presentin un PMMF negatiu (primer es produeix el cobrament i després el pagament), la qual cosa es produeix quan la durada del període mitjà de maduració econòmic és inferior al termini mitjà de pagament als proveïdors.
Fons de maniobra
Necessitats operatives de finançament
(NOF) o Fons de maniobra operatiu
Fons de maniobra = Actiu corrent Passiu correntEn el cas que el fons de maniobra sigui positiu,
implica que hi ha un part de capitals permanents financen l’actiu corrent; i quan és negatiu significa que una part del passiu corrent finança l’actiu immobilitzat.
Per garantir la solvència, és necessari que l’empresa disposi d’un marge que faci que el passiu a curt termini sigui inferior a l’actiu corrent.
TMC + (1 - m) x (PMMM – TMP ) x V 360
Cicle a llarg termini
El cicle a llarg termini comprèn l’adquisició de béns de l’actiu immobilitzat, el seu consum gradual i, simultàniament a aquest, la recuperació del capital invertit mitjançant l’amortització econòmica (AEC). És financerament desitjable que en acabar la seva participació en el procés productiu (vida útil) l’empresa hagi recuperat la totalitat de recursos que en el seu moment es van destinar a la seva adquisició. Aquest propòsit s’aconsegueix mitjançant l’amortització econòmica. Les amortitzacions tenen per objectiu, entre d’altres, quantificar el consum de l’immobilitzat i incorporar-lo al valor del producte.
Ja hem vist que l’AEC es tradueix en la recuperació de les inversions efectuades en immobilitzat. Quan els béns han estat finançats amb endeutament, aquesta font exigeix la devolució parcial i periòdica del capital, originant-se així l’amortització financera (AMFIN), de manera que els recursos originats via AEC s’han de destinar a aquesta finalitat.
Una de les receptes financeres més aplicades i aconsellades consisteix en mantenir la igualtat entre AEC i AMFIN. És a dir, a mida que l’empresa va recuperant la inversió mitjançant els recursos que ens procura l’AEC, va tornant el préstec pel mateix import.
El finançament propi, per la seva pròpia naturalesa, exclou les amortitzacions financeres, però obliga a efectuar noves inversions. És a dir, si els accionistes volen donar continuïtat a l’empresa, aquests recursos s’han de destinar a la reposició dels béns amortitzats, donant lloc
L’amortització econòmica, cal subratllar-ho, quan els béns de l’actiu immobilitzat han estat finançats amb capital propi, passa a ser una font transitòria de finançament ja que fins que no es produeixi la renovació de l’immobilitzat (acabi la seva vida útil) l’empresa va disposant (a mida que amortitza) d’uns recursos.
A priori la millor aplicació que li podem donar, si no volem posar en perill la capacitat productiva futura de l’empresa, és en inversions en actiu corrent que són les que presenten major liquiditat, freqüentment, però, aquesta font transitòria de finançament es destina a inversions en immobilitzat sense que perilli la renovació de les inversions primitives tot fent ús d’un fenomen conegut com l’efecte expansiu o Ruchti-Lohman. Si totes les quotes d’amortització s’apliquen a finançar nou immobilitzat no s’origina cap problema de liquiditat.
Perquè aquest efecte pugui tenir els resultats desitjats, òbviament, s’han de complir una sèrie de requisits implícits:
- Empresa en fase de creixement: les noves incorporacions d’immobilitzat han de ser productives (i rendibles).
- L’immobilitzat ha de presentar un cert grau de “divisibilitat”, en el sentit que l’empresa inverteix any rere any en unitats productives d’immobilitzat (avions, grans superfícies, etc) que per sí soles generen recursos (beneficis). L’increment de capacitat productiva es pot aconseguir adquirint noves unitats que complementen les antigues.
- Inexistència d’inflació de l’equip productiu a renovar.
L’excedent dels dos cicles: el finançament
intern
Ingressos d’explotació (ING) - Despeses de l’explotació (DE) = RGE o EBITDA
RGE (cicle a curt)
BAIT (remunerar) AEC (recuperar)
Impost Societats (IS) - INT (remunerar endeutament) AMFIN (devolució
Arribat a aquest punt, hom es pot preguntar (i fa bé de fer-ho): quins recursos queden a l’empresa una vegada tancats els dos cicles? Seran aquells que restin a l’empresa una vegada satisfetes les obligacions financeres: remuneració i devolució.
FI = BN-DIV+AEC-AMFIN
El finançament intern, doncs, es composa de:
- Beneficis retinguts: BN-DIV
- La part dels recursos generats per les amortitzacions econòmiques (AEC) que no es destinen a amortitzacions financeres (AMFIN): AEC-AMFIN.
