






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una profunda exploración de la escultura y la arquitectura egipcia, abarcando temas como los atributos reales y divinos de los faraones, la iconografía de los móviles, la perspectiva jerárquica y el arte ideal. El texto detalla las representaciones de los faraones y deidades egipcias, desde sus barbas, coronas y ureos hasta los esfinjes y estatuas sedentes. Además, se abordan los diferentes tipos de columnas y materiales utilizados en la arquitectura egipcia. La sección sobre la escultura incluye información sobre las esculturas de guiza, quefren, neferefre y fiops, así como las esculturas de seneb y los colossos de memnón. Por último, se mencionan los avances en la escultura durante el primer período intermediario y el nuevo reino.
Tipo: Resúmenes
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







Finalitat de l’art Manifestació de religió. Les escenes seguien unes pautes, immutables al llarg del temps perquè reflectien un ordre permanent i diví. Visió idealitzada de la vida quotidiana i només puntualment aspectes negatius (fam, nans, defectes físics). Donar el màxim d’informació possible i que es reconegui el que es representa.
La gran majoria del que nosaltres considerem obres d’art no estaven pensades per a ser contemplades només que pel ka. Legitimació a través de l’art Convencions Importància del color: observació de l’entorn, utilització de minerals per reflectir els colors. Les construccions del faraó i l’escultura reflecteix la mida divina. La mida és com la dels déus i els atributs també. Quan surten el faraó i una persona, s’utilitza la perspectiva jeràrquica. RECURS: POSAR UNA DIAPO DE FARAÓ+DÉU I UNA DE FARAÓ +PERSONA I QUE DIGUIN LES DIFERÈNCIES PER EXPLICAR LA PERSPECTIVA JERÀRQUICA. Atributs de faraó i déus:
Estrangers: asiàtics amb pell groga, nubis pell negra. Déus: Osiris verd o negre. •..11 Nens: amb el color que toca però no semblen nens. Atributs d’infantesa: dit a la boca i trena a un cantó. •..12 Quadrícula: l’ample d’un quadret és l’ample de la mà. Persona dreta 18 (del peu a la línia de cabell del front a la d. XII): cap 2, tors 5, cames 5 i de genolls al final 6. A la gatzoneta (cuclilles) 11: cara 2, tors 5, maluc 2, peu 2. Amarna 20. D. XIX-XX 18: cap 2, tors 4, cames 6 i de genolls al final 6. D. XXVI (del terra a la base del nas): 21. d. XXVI el cúbit petit se substitueix per una nova mesura que correspon a l’avantbraç del colze al dit del mig.
Per a accedir a les claus de missatge és necessari conèixer les idees bàsiques *Creença en l’eternitat Cosmos que havia estat creat pels déus i que era custodiat pel faraó Primacia del seu país sobre altres territoris El faraó representat com un home de noble aspecte i atributs iconogràfics específics en altres ocasions és un falcó Encarnació del déu Horus un toro o un lleó Les dues meitats del país el nord és l’abella, la corona baixa; el sud és el jonc, la corona alta representada per una deessa, la unió del doble país és sema- tauy. Ordre i justícia són representats en la iconografia egípcia amb la imatge de la deessa Maat. El faraó ha de fer romandre a Maat Les forces negatives són representades amb la imatge de l’enemic. Vençut pel monarca egipci que el sosté als peus agafant-lo amb una mà als cabells mentre que el copeja al cap amb un arma contundent que enarbora a l’altra mà El caos va ser fins i tot vençut pel faraó sobre el seu carro motiu que sorgeix a l’Imperi Nou. O els braus salvatges. La vida eterna i l’accés a l’eternitat va ser fonamental. La naturalesa de l’home en la seva nova situació tenia diversos aspectes: Bai (importància de la momificació), ka (ocell amb cap humà, esperit vital). Havia de ser cuidat i alimentat tota l’eternitat. Per això es confiava als descendents i els sacerdots de la necròpolis. Es revitalitzava cada vegada que el nom del difunt fos mencionat. Es representava con el difunt A la gatzoneta (acuclillat) amb els braços alçats. Importància de la Psicostàsia. Osiris, Isis i Neftis apareixen dins una estructura de la que podem veure els laterals i la part superior i sembla NO UNA CAPELLA SINÓ UN SARCÒFAG, fent al·lusió directa a l’entorn d’ultratomba on passen les escenes. Al centre de la coberta està el cap de falcó de Socaris, déu dels morts. L’escriptura constitueix un complement decoratiu de les escenes i en algunes inscripcions no se senyalen els elements que ja apareixen a les escenes.
l'art oficial es va allunyar del naturalisme (reproduir l’essència). hieratisme idealització del rei art anònim inscripció identificativa
Com datar
(fust amb arestes, més estret a la base i capitell de flor de papir) i hathòric (capitell amb la cara de la deessa Hathor).
esfinx: Rei amb cos d'animal o animal sagrat per fer fugir esperits
les peces es veuen de cara, perspectiva aspectiva, idealitzat de peu, en tron, oferent, esfinx, parelles o triades, escriba, caps de substitució els nobles són més naturalistes
Imperi Antic Lligada a l’arquitectura funerària: col·locada a la tomba o temple funerari. Als temples funeraris les estàtues reials eren objecte de culte, ja que el faraó es convertia en déu i les de persones privades eren símbol de favor reial.
QUEFRÈ I EL FALCÓ Postura canònica: assegut amb les mans sobre les cuixes i el cap protegit per les ales desplegades del falcó (Horus) ESCRIBA ASSEGUT DEL CAIRE Perruca típica i la posició se sembla a la piràmide. RAHOTEP NOFRET Cossos foscos i vestits blancs. A les tombes es van enterrar imatges de pedra o fusta del difunt, plaques de fusta amb el difunt i portant elements de prestigi (Hesire). A Meidum està Rahotep i Nofret, de calcària policromada i sedents. Braços al costat del cos, peu enganxats al terra, pintura per diferenciar sexe. Els ulls son de quars per la retina i cristall de roca per la pupil·la. La part frontal dels trons està pintada de blanc amb jeroglífics.
Escultures dels faraons
Primer Període Intermediari PRIMER PERÍODE INTERMEDIARI Algunes escultures d’alabastre, però predomina la fusta amb grups de fusta policromada. Imperi Mitjà Cares amb arrugues, òrbites enfonsades retrats de personatges privats (recerca del detall). Mentuhotep II a Deir el-Bahari: sobre les parets de la calçada es van col·locar cada 10m. estàtues que representaven el faraó coma Osiris. Cada arbre donava ombra a una estàtua sedent del faraó amb un altar per ofrenes.
L’escultura dels reis individualitzats
Escultura dels particulars Estàtues de fusta menor que va començar al 1PI coma models a escala reduïda.
Estàtua-cub Es documenta a finals de la d.VI, el cos del personatge queda amagat al bloc de pedra, pot estar assegut o a la gatzoneta i coberta amb un vestit que serveix per posar inscripcions. Només es veu el cap, cames, peus i braços creuats sobre els genolls. Segon Període Intermediari els reis van usurpar estàtues de sobirans anteriors i no es fa cap aportació nova a l'escultura. només al final del període hi ha 2 obres amb un nou esperit i tècnica que anuncien l'art de la d. XVIII. *estàtua de Tetisheri *estàtua d'Amosis
Imperi Nou Ramèssida: triomfalisme. Calcaria i granit per colossos dels reis que en època ramèssida són molt numeroses. Amenhotep III: colossos de memnó d. XVIII: apareixen els colossos, molts exvots, rei oferent
Protodinàstic Tomba de Hieracòmpolis: dibuixa sobre l’arrebossat amb pinzell de tinta negra i fa correccions. Període Tinita
Imperi Antic FRIS DE LES OQUES DE MEIDUM Mastaba del príncep Nefermaat i Atet. 27x 172 cm, 6 oques en composició simètrica. 2 parelles oposades al centre i als cantons estan picotejant.
Primer Període Intermediari Heracleopolitans van ser hereus de l’IA ; a Deir el-Naga hi ha pintures que segueixen els models memfites encara que hi ha novetat en el tractament del cabell i de les cares dels homes. Són homes de cabell curt però abundant on es veien els rínxols. Cares amb barba.
Imperi Mitjà Les imatges d’una escena a alçades diferents per donar sensació de perspectiva. Colors més variats.
Segon Període Intermediari A Avaris s'han localitzat restes de pintures murals d'un palau de finals d. XV. són pintures al fresc amb detalls al sec. els temes són papirs ,arbres, flors, toros, grifons, laberints...
Imperi Nou tombes privades. IN les imatges tenen més moviment i moments lúdics, vida quotidiana, innovacions a al roba, el pentinat, productes exòtics estrangers. caça al riu i déus (representació novedosa). a les tombes de Gurna només es decora la sala, capella funerària però no està el sarcòfag no. IN: canvis transparència al vestit, cares vistes de front, augment de temàtica militar, nou tema (funerals). REKHMIRE, NEBAMON
Vall dels reis tombes decorades amb textos figures en pintures i baixrelleus amb aspectes religiosos del més enllà pels reis. distintes versions derivades d'una idea general: el rei mort viatja per les 12 hores de la nit en companyia d Re (home amb cap de moltó que porta entre les seves banyes el disc solar) Duat ha de vèncer els enemics, entre ells Apofis. Llibre d les Portes, llibre de les cavernes i Llibre d e les hores. Tutmosis III i Amenhotep II: dibuix esquemàtic amb color vermell i negre sobre fons groc (sembla papir). un dels més clàssics és Horemheb i Ramesses I. a Ramesses II les cambres i passadissos estan decorats amb els textos habituals però l'estructura de la tomba inclou unes petites estances laterals amb decoració de l'aixovar funerari. Ramesses VI i Ramesses IX representacions del món infernal de i de Nut al sostre de la cambra de sarcòfag. Vall de les reines
pintures que representen la reina o el príncep en companyia dels déus: Nefertari. AMARNA ornamentació dels paviments amb pintures sobre estuc amb l'ambient del Nil, plantes i aus.
Predinàstic *Paleta del Lleó Figures amb convencionalismes propis de l’art egipci: caminen de perfil, però les cares de front. *Paleta de la caça del Lleó Figures a la mateixa escala, sense perspectiva jeràrquica. *Paleta del toro La idea de “toro poderós”, representacions de ciutats emmurallades.
Protodinàstic *Paleta de Narmer Perspectiva jeràrquica Sosté pels cabells Falcó Dos vençuts amb 2 símbols: el de l’esquerre, quadrat, és una ciutat fortificada. El de la dreta, com un llaç sembla un recinte fortificat de Palestina. A l’altre costat Narmer en perspectiva jeràrquica amb la corona del BE. Els estendards units a la figura del rei i els vençuts decapitats. El faraó com un toro poderós i que destrueix una fortalesa i venç els seus habitants. La deessa Hathor i el jeroglífic del seu nom. Període Tinita D. I-II Estela del rei serp Pedra calcària i representa en baix relleu de gran qualitat la imatge d’un falcó a l’esquerra sobre un rectangle (amb una serp i representació de la façana d’un edifici amb entrants i sortints i 3 torres). La part superior del rectangle és el pati; el falcó sobre el rectangle, el rectangle i el contingut és el serej (nom dels faraons tinites).
Imperi Antic
Les parets dels passadissos i les petites cambres s’adornen amb imatges del rei esculpides en baix relleu i inscripcions jeroglífiques. Algunes estances amb faiença. Al costat del temple estava el serdab amb l’estàtua de Djoser a mida natural i amb el vestit del heb-sed, amb policromia. A la tomba del sud hi ha un fris de cobres. A l’interior hi ha cambres i algunes tenen plaques de faiença i baix relleus amb el faraó fent el heb-sed. Temple de Quefrè: estances rectangulars limitades per pilastres i escultures monumentals del faraó de diorita amb el falcó que el protegeix.
Mastabes Les parets interiors de tombes de personatges amb escenes de baix relleu i pintura, escultura de vult rodó adossades al mur o exemptes (difunt amb la família).
les tombes privades del nomos del Qab (d. XVII) són escenes en baixrelleu tradicionals en molt mal estat.
Imperi Nou es detecta en les produccions egípcies d'ara un refinament en el cànon de figures i elements arquitectònics.
IN: el relleu es rebaixa la figura a partir de la silueta poc perquè així va ràpid. la pintura és al tremp.
els relleus reials al temple són escenes religioses o batalles i a les tombes són llibres religiosos.
IN: és la nova forma de representar la cara de l'enemic de cara. Temples funeraris IN
Hatshepsut: pòrtics columnats adornats amb escens de baixrelleu pintura. a l'esquerra un pati porticat amb capelles laterals per al culte funerari de al reina. les columnes del pati amb capitells hathòrics. els relleus dels pòrtics són l’expedició al Punt (productes, soldats, reina gorda) i teogamia.
Setos I a Abido: dintre amb relleus policromats sobre la pedra calcària de gran qualitat. Setos I apareix davant els déus realitzant ofrenes. el rei apareix divinitzat junt amb osiris i llistes reials.
Ramesses II a Abido: escenes realitzades en baixrelleu i jeroglífic: batalla de Qadesh.
Ramesses II a Ramesseo: pilars osiríacs baixrelleu amb déus i batalles i jeroglífics molt tallats sobre la superfície.
Abu Simbel: intencions polítiques
Medinet habu: es vincula el palau reial amb l'edifici d culte funerari amb la finestra de les aparicions i amb caràcter defensiu. té merlets, torretes, del PO. Temples de culte IN Karnak Sala hipòstila on el sol no e pot infiltrar, té columnes lotiformes de capullo tancat i a la nau central són lotiformes de capullo obert. les parets del mur es decoren amb relleus del faraó derrota els enemics en nom d'Amon qui dedica la victòria. Luxor
Època Ptolemaica els temples ptolemaics tenen els murs amb relleus que repeteixen escenes de la tradició egípcia. el faraó colpejant enemics, fent culte i sacrificis al déus. temes nous com zodíac. dones més voluminoses, rotundes.
Època romana (coptes)
quan Roma conquereix el país els emperadors es posaran com a faraons. però les formes egípcies comencen a decaure que les posen a servei d'una finalitat diferent de la que responien. les formes es mantenen però buides del seu sentit original.
ARTS MENORS ORFEBRERIA metalls preciosos al rei perquè els déus eren d'or, plata, lapislàtzuli, cornalina (sang)
Imperi Antic Sarcòfag Caixes rectangulars de pedra. A la d.III no hi ha decoració, a la IV es decora l’exterior amb motius geomètrics com la façana de palau. Primer Període Intermediari Imperi Mitjà CERÀMICA: blau turquesa, copes i figures d’hipopòtams decorats amb flors blaves. PECTORAL SESOSTRIS III (el de les esfinxs). or, lapislàtzuli, cornalina i turquesa. té elements arquitectònics (típic de IM) simetria
IM: nou cloisoné (engarce de pedres semiprecioses) anells: no es generalitzen fins el IM i al IM apareix el pectoral (per home i dona)
Sarcòfags: caixes rectangulars de fusta de bona qualitat amb decoració pintada. Hi ha una arquitectura, uns ulls que senyalen el lloc per on el bai pot entrat i sortir. Dins els T. Sarc. També es representen objectes de l’aixovar o el difunt davant la taula d’ofrenes. A Deir el-Bersha hi ha sarcòfags amb el Llibre del dos Camins.
Tercer Període Intermediari bronze damasquinat els sarcòfags dels reis, de plata en forma falcó i altres elements com la màscara de Psusenes d'or incrustacions de lapislàtzuli. sarcòfags antropoides de fusta que cobreixen al superfície dins i fora d'imatges i inscripcions religioses.