MÒDUL 2: LA TRADICIÓ ÈPICA
1. Europa i l’edat mitjana
• Quan parlem d’epos o epopeia, ens referim a unes narracions
que en general són llegendàries, plenes d’actes heroics i
d’aventures.
• Poemes d’argument heroic i llegendari, amb un rerefons més o
menys històric.
• La majoria són adaptacions de l’hexàmetre grecollatí.
• L’èpica va associat al concepte d’origen, d’una literatura, d’una
població o d’una nació. Hi és atribuït el valor d’identificador de
valors ètnics i polítics.
• 4 poemes:
• són el primer testimoni escrit conservat
• relaten fets remotament connectats amb la història
• són a l’origen d’una producció literària amplia i d’una
construcció etniconacional. Tots són la culminació d’un
llarg procés de gestació èpica tradicional i anònima.
• Fort sentiment tràgic: els hereois lluiten valerosament
però la voluntat del destí és una altra, i és impossible un
final feliç. La mort de l’heroi és necessària.
• Poemes:
• Ilíada
• Beowulf
• Cançó de Rotllan
• Cançó dels Nibelungs
• La forma o el tema i els personatges condicionaven el poeta per
a un cert tractament estilístic de la seva matèria però mai no
l’obligaven a seguir lleis o estereotips.
2. Ideologies i teories
• L’epopeia i l’èpica sempre han estat vistes com un fenòmen
asèptic, necessari i atemporal. Poques vegades s’ha considerat
una part concreta d’un moment precís.
• Els factors ideològics han estat el condicionant més fort a l’hora
d’estudiar l’èpica i les seves tradicions, pressuposades o
veritables:
• Ús equivocat del dogma del panromanisme i de
l’homogènia circulació cultural a l’interior de la Romània.
• Ús de l’homogeneïtat cultural.
• Idea vulgata d’èpica: creació de llegendes històriques,
que sovint formen els substrat de molta narrativa heroica,
i que moltes vegades són intepretades ccom a
prosificacions.
