¡Descarga Resum pràctiques citologia y más Resúmenes en PDF de Citología e Histología Vegetal y Animal solo en Docsity!
Mallory: teixit conjuntiu blau, cartileg blau, eritrocit groc
LLENGUA:
En hematoxilina-eosina: blau teixit connectiu, vermell musculatura
Musuculatura, teixit conjuntiu/connectiu (submucosa), epiteli pluriestratificat pla, queratina, papiles, botons sinàptics (gustatius), glandules salivals (secretores), venes i artèries
ESÒFAG
Mucosa* (Epiteli pluriestratificat pla (a vegades queratinitzat), capa germinativa, lamina pròpia, musuclaris de la mucosa), submucosa (teixit conjuntiu), capa muscular , capa adventícia* (teixit conjuntiu). També venes i artèries.
*Els plecs de la mucosa permeten el pas del bol alimentari i la queratina facilita que el bol llisqui millor per l’esfòfag. ** La capa muscular és estriada al tram superior i llisa al tram pròxim a l’estòmag. ***La capa adventicia fixa l’esòfag al cos.
INTESTÍ PRIM
- Mucosa* (epiteli monoestratificat cilíndric, làmina propia, muscular de la mucosa) Vellositats. A la base de les vellositats hi ha criptes (estan comunicades amb les vellositats). A les criptes es troben les **cels de Paneth****
- Entre la mucosa i la submuscosa hi ha plaques de Peyer (agrupacions de limfòcits)
- Submucosa (Teixit conjuntiu)
- Muscular***
- Capa serosa
*Fa replecs per augmentar la superficie d’absorció (vellositats).A la superfície de les vellositats hi ha microbilis. A l’interior hi ha vasos sanguinis que recullen les substàncies absorbides. Les cels de l’epiteli són cels caliciformes que formen una monocapa ordenada. ** Lliberen enzims i substàncies mucoses que recobreixen la superfície epitelial lliure. *** Unes circulars i altres longitudinals (diferents moviments peristàltics)
cels parietals (triangulars, segreguen HCL, tenen un o dos nuclis rodons i molt citoplasma eosinòfil rosa). Seguint en contra direcció de la llum trobem cels principals (més petites, citoplasma basòfil ja que secreten pepsina. Per últim hi ha les cels enteroendocrines (sintetitzen hormones i neurotransmissors i ho secreten cap a la lamina pròpia: -Submucosa: teixit conjuntiu lax. Nombrosos vasos sanguinis i limfàtics. -Muscular: 3 capes de múscul llis en diferents direccions per a les contraccions estomacals per a moure i barrejar el bol alimentari amb els sucs gàstrics -Serosa
FETGE
-El fetge es divideix en lobulets (forma hexagonal) separats entre ells per teixit conjuntiu. -Els hepatòcits són les cels majoritàries (1 o més nuclis rodons i foscos) i es disposen de forma radial ( trabècules ) -Al centre del lobulet hi ha la vena centrolobel·lar. El conjunt d’aquestes forma la vena cava -Als vèrtex dels lobulet, entre un lobulet i el següent hi ha l’espai portal/ triada hepàtica format per: Vena porta (porta sang del ap digestiu) Artèria (cels de l’epiteli gruixudes, nucli a un costat de la cel, al costat de la llum) Conducte biliar ( cels de l’epiteli gruixudes, nucli arrodonit i al mig de la cel) Vas limfàtic -Els vasos de la triada es comuniquen amb la vena centrolobel·lar a traves dels capil·lars sinusoides que estan pel mitg dels hepatòcits. Recullen la sang de les venes portes i ho lliberen a la vena centrolobel·lar.
- Els conductes biliars recullen el contingut exocrí dels hepatòcits (bilis) a través d’uns canalicles biliars que creen els hepatòcits. Va en sentit contrari als capil·lars sinusoides (cap a fora). Els conductes biliars s’uniran a un conducte hepàtic comú i la bilis s’emmagatzemara a la besicula biliar fins alliberar-la a l’intestí prim. Bilis = productes de rebuig + productes que ajuden a la digestió.
PÀNCREES
- Part endocrina : està dispers entre la part exocrina. Les cels endocrines s’agrupen formant illots de Langerhans. Entremitg hi ha capil·lars sanguinis fenestrats (forats a l’endoteli intercanvi de molècules grans
- Part exocrina : formada per acinis (conjunt de 6 cels). Les cels acinars tenen forma de piràmide i nucli rodó i basal, citoplasma basòfil amb molt RER i grànuls de secreció Entre les dues parts hi ha una fina capa de teixit conjuntiu La secreció de les cels acinars és recullit pel conducte pancreàtic
PELL
-Epidermis: epiteli estratificat pla queratinitzat. Més gruixuda o menys segons la zona: palma de la mà≠orella Es divideix en 4 estrats basal: proliferació dels queratinòcits espinós
- Adventicia: teixit connectiu que recobreix el cartileg.
PULMÓ
- Bronquis : ramificació de la tràquea, però va desapareixent el cartílag. Epiteli pseudoestratificat cúbic. Múscul llis cada cop més gruixut
- Bronquiols : desapareixen les glàndules mucoses i les cels caliciformes i múscul llis molt prim. Epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliatsimple cilíndric- simple cubic Els mes grans son bronquiols terminals. Els mes prims son bronquiols respiratoris.
- Alveols pulmonars : rodejat de capil·lars (intercanvi de gasos)
OS COMPACTE
Matriu ossea organitzada en osteones. La cara externa està rodejada de periosti (teixit conjuntiu dens on es crearan els osteoblasts que es diferenciaran en osteones. La cara interna de l’os està recoberta per endosti. Osteones:
- Lameles concèntriques al voltant del canal de Havers (conté vasos sanguinis). -Les cels del teixit ossi són les osteones i es troben al es llacunes que es comuniquen entre si a traves de canalicles. - El conducte de Volkmann comunica els conductes e Havers
MEDUL·LA OSSEA
- Adipòcits (hi ha més com més vell es l’individu) (A)
- Megacariòcits (Me): precursors de les plaquetes
- Osteones (SB)
TESTICLE
-Testicle rodejat per una capa albugínia (teixit conjuntiu)
- Tubs seminifers (agrupats en lobulets ) capa limitant (teixit conjuntiu), lamina basal epiteli germinatiu Cels de sertoli : cels grans, es mantenen unides amb unions, secreten el líquid testicular que omple els tubs i secreta hormones. Cels en diferents estats de l’espermatogenesis ( espermatogonies, espermatòcits, espermatidas, espermatozoides (interior del tub)) Cels de Leydig : cels grans secreten hormona testosterona a la llum del tub es troben els flagels dels espermatozoide.
- Epididim:
Conjunt de tubs seminifers S’emmagatzemen i maduren els espermatozoides
- Lamina basal
- Cels musculars (contraccions peristàltiques)
- Epiteli pseudoestratificat amb estereocilis
- Espermatozoides a l’interior
OVARI
-Tunica albugínia -Corteza -Medul·la: fol·licles de reserva fol·licles en creixement fol·licles de Graff -Tipus de fol·licles : primordial : una sola capa de cels planes primari : capa granulosa de cels cubiques, membrana pel·lúcida secundari : capa granulosa amb més duna capa de cels, per fora de la granulosa capa de cels planes ( teca ) fol·licle de Graaf : els espais amb fluid es fusionen formant un unic espai. Oòcit unit a la capa granulosa per un conjunt de cels. La teca i la capa granulosa és més ampla.
A la ovulació es llibera l’ovul i també la membrana pel·lúcida i la capa granulosa, que es dividiran i formaran el cos luti, que degenerarà i es dirà cos albicans. -Trompa de Fal·lopi:
MELSA
- Teixit conjuntiu dens i múscul càpsula. Els espais que hi ha entremitg son les trabècules.
- Parenquima de la melsa: Pulpa vermella (Es veu rosat): molts capil·lars. Funcio: filtrar la sang Pulpa blanca (es veu lila blavós): format per un núvol de limfòcits al voltant de l’ arteriola.
TIM
- Teixit conjuntiu que el recobreix i que entra formant els lobulets tímics
- Parènquima tímic Cortex : gran quantitat de limfòcits. Zona mes fosca Medul·la : menys limfòcits. Zona més clara. Vasos sanguinis , cels estrellades i corpuscles de Hassall
MEDUL·LA ESPINAL
- Part dorsal : neurones sensorials (petites i arrodonides) recullen info de l’exterior i les porten al cervell. substància gris : on hi ha els somes substància blanca : on hi ha els axons melinitzats
- Part ventral : motoneurones (mes grans i estrellades) info motora del cervell al cos. substancia gris substancia blanca Fisura ventral
- Ependima (hi passa el líquid cefaloraquidi)
- Arrels nervioses
- ( Os de les vertebres)
CEREBEL
- Capa molecular
- Capa de cels de Purkinje dins hi ha cossos de Nissl (RER)
- Capa granular
- Substancia blanca
CERVELL
- meninges
- neurones piramidals a l’escorça amb dendrites i axons cap a la perifèria
