¡Descarga resum tecniques y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TÈCNIQUES D’ANÀLISI DE DADES QUALITATIVES
Introducció
∙ Els mètodes d'investigació qualitativa tenen:
→ Una clara orientació cap alsestudis de casos.
→ La utilització de protocols de treballs oberts i flexibles.
→ La inserció de l'investigador en el teixitpersonal i social de l'objecte d'estudi.
∙ És lícit canviar diverses vegades el rumb metodològical llarg del període d'estudi, segons ho aconsellin
les circumstànciesi/o la informació que s'ha anat aplegant.
∙ Les tècniquesdonen forma a les tàctiques de selecció de subjectes o situacions, al sistemade registre o
recollida d'informació, a la manera de classificar o categoritzaraquesta darrera i a les diferents estratègies
d'anàlisi de dades.
∙ El protocol tècnicconsisteix en una seqüència d'instruccions referents a les accions o operacionsque
s'han de dur a terme sobre el material d'estudi.
∙ En perspectiva qualitatival'aplicació de la tècnica s’adapten a cada circumstància particular de recerca.
∙ L'aspecte que pren una tècnica en una investigació qualitativa depèn sovintde consideracions
pragmàtiques relatives al context sociocultural en quès'utilitza, a les condicions i als objectius de la
utilització.
∙ La investigació qualitativa posa en marxa les operacionsd'anàlisi des del mateix inici de la indagació,
atès que aquestes operacions
es consideren inseparables de les de mostratge, registre i categoritzacióde la informació.
MÒDUL 1. INTRODUCCIÓ A LES TÈCNIQUES QUALITATIVES
1. Trets distintius de les tècniques qualitatives
1.1.. Revisió de conceptes. Tècnica qualitativa: una paradoxa?
Mètodes qualitatius Objectes d'estudi Tarannà de l'investigador qualitatiu -Estratègies idiogràfiques. - Relacionats amb les representacions personals i culturals, amb les
- Busca la comprensió en profunditat de fenòmens complexos.
- Opten per la construcció d'objectes d'estudi més densos i complexosi per perspectives holístiques o globals sobre aquests.
- Prefereixen estratègies observacionalsja que opten per l'establiment de relacions globals.
- Busquen validesa d'aplicació i ecològica abans que validesa interna ode replicació.
- Observació participant o de l'observació documental, mitjançant l'adopció de punts de vista èmics respecte a l'objecte d'estudi i assumint la intersubjectivitat com avalor.
- Tenen molt en compte els significats inferits dels subjectes o comunicats per aquests.
intencionsi valors – compartits– de les persones.
- Relacionats amb processos socials, grupals i interpersonals que fan servirl'expressió, la comunicació i –naturalment– el llenguatge.
- Lligats a processos vinculats amb les regles que governen el comportamenten els diversos àmbits (familiar, educatiu, laboral, públic, etc.) de la societathumana.
- Reflexiu, crític i relativista.
- Redefineix el problema d'investigació i revisa les seves interpretacions en el curs del mateix procés de recollida i anàlisid'informació.
- No sol mantenir els protocols aplicats al llarg d'una mateixa investigació.
Tècniques Mètodes
- Protocols que cal utilitzar en els diferents moments de l'aplicació d'un mètode concret.
- Protocol o guió d'operacions o instruccionsfix, que cal seguir sense gaires alteracions o canvis.
- Funcionen com instruments invariables a mitjà termini. Es poden redefinir el problema, l'objecte d'estudi i els instrumentsde registre i anàlisi emprats de manera pràcticament contínua.
- L'investigador qualitatiudesenvolupa la seva activitat mitjançant codis oberts, i concedeixun espai important a la polisèmia i a la multiplicitat de versions i interpretacions.
- Aplicació d’un mètode.
- Les estratègies i els mètodes toleren diverses línies de realització i possibilitats dintre d'una orientació global única
1.2.. Les tècniques en clau qualitativa I: la permeabilitat delmètode i la incorporació dels
nombres
1.2...1... Permeabilitat a l'ús de tècniques de les diferentstradicions qualitatives
∙ Els mètodes qualitatius no constitueixen una col·lecció homogènia ni un frontmonolític
d'estratègies i pràctiques de recerca. Alguns d'aquests mètodes admeten millor que altres la
inclusióde tècniques i donen més marge a la rendibilitat d'aquestes.
∙ La permeabilitat a les tècniques deles tradicions qualitatives i dels mètodes que s'hi associen
depèn dels diferents
llenguatges o substrats epistemològics que les sostenen i, en particular, de comenfronten el
problema de la representació.
Orientacions troncals dintre del feix de les tradicions qualitatives particulars (Gubrium i Holstein)
∙ El problema que es deriva d'aquest ús no és el de la seva legitimitato pertinença, sinó el de com
cal optimitzar i dotar d'eficàcia aquestautilització combinada de recursos qualitatius i quantitatius.
∙ Silverman (2006) suggereix quel'ús de mesures i tècniques quantitatives d'anàlisi:
→ Permet valoracions globals del corpus complet de dades, les quals se solenperdre en
l'anàlisi qualitativa intensiva, detallada i focal.
→ Permet situar en un marc de referència estable i defensable les impressionsque
observadors o subjectes tenen sobre determinats aspectes de la conductao la interacció.
∙ Les orientacions naturalistes i etnometodològiques són les que admetenmillor l'ús de tècniques
en el si de la recerca; les tècniques numèriquessón en general utilitzables en règim de
complementarietat dins de recerquesqualitatives.
1.3.. Les tècniques en clau qualitativa II: l'art i l'ofici; lareflexivitat i l'espiral de la recerca
Tècnica com art o ofici Tècnica, reflexivitat i espiral qualitativa
- Mètode: un joc de regles que permeten recórrer un camí, cap a una meta.
- Tècnica: una habilitat aplicada a quelcom concret, d'una manera concreta.
- Mentre la tècnica és més tancada i admet menys flexibilitat, atès que les regles queutilitza estan en bona mesura determinades per l'objecte, o l'objectiu, al quales refereixen.
- Les disciplines socials que són treballadesmitjançant mètodes qualitatius ocuparien una posició més a prop del'activitat artística, per la creativitat i l'obertura de criteris que s'hi toleren.
- Les tècniques en l’activitat d'indagació o intervenció i aplicacióen una investigació qualitativa admeten transformacions al llarg de la recerca.
- Ofici: capacitat que tingui aquestaclasse d'investigador de canviar de rumb, d'avançar i retrocedir, de substituir,d'introduir variacions en els
- la investigació qualitativa és reflexiva perquè:
› L’observador atribueix un significat als actes de parla o les accions significatives de subjectes,grups o societats, cosa que repercutirà en els missatges o accions posteriors.
› L'observador es troba submergit en la mateixa situació que estudia. Cada descripció o interpretació és relativa a un triangle particular –àdhucsingular–, el triangle observador-observat-context.
- Si pretenguéssim generalitzar a partir de diferents contextos d'observació,estaríem eliminant les diferències, les particularitats i els matisos, estaríemhomogeneïtzant mons personals o culturals.
- Tant les accions del subjecte com les de l'investigador, enel context de la recerca, recauen sobre ells mateixos i alteren el seu dipòsitd'experiència, són reflexives.
- La interpretació objectiva –la del científic– mai no coincideixtotalment amb la del subjecte, grup o cultura estudiats; la caracterització que fa de les pràctiques socials raramentjustifica una previsió del curs de l'acció i dels processos de significat quel'acompanyen, tret que incorpori els judicis dels estudiats al costat del seus.
- Estratègia de taca d’oli: l’investigador qualitatiuhad'atansar-se a allò que investiga, però també allunyar-se'n per tal de guanyaruna certa distanciació; ha de revisar contínuament tant els instruments de registrei anàlisi com el rumb metodològic global. Ha de fer un camí sinuós i sovint espiral.
- Les tècniques són flexibles, revisables sobre la marxa i adaptables a l'enorme
seus plans, tant metodològics com tècnics.
varietat de circumstàncies dela recerca psicològica i social. Estan obertes a la revisió, la modificació o la substitució.
2. Àmbits d'aplicació de les tècniques qualitatives
2.1.. Registre, mostratge i l'encetament de l'anàlisi
Àmbits en els quals es poden aplicar les tècniques qualitatives
Mostratge - Operació o decisió de selecció dels subjectes, deles conductes o materials o dels contextos que es volen estudiar, operacionsassociades a la delimitació i definició de l'objecte d'estudi queaborda la investigació.
- La necessitatd'escollir el cas que ha d'abordar l’investigador implica inevitables les eleccions –a qui cal observar, qui cal entrevistar, quins documents caltenir en compte, àdhuc quina metodologia general convé seguir–, exigeixen unes pautes tècniques.
- Les decisions de mostratge tenen repercussions evidents en la direcció i abast de la generalització, però esresol mitjançant la triangulació o la inducció de casos.
- Una primera selecció d'informants pot precedir a una ampliaciód'aquesta mostra inicial al cap d'un temps.
- El mostratge no solament afectales fonts o contextos d'informació seleccionats, sinó que pot fer referència a:
› A quina part de la informació recollida es processa o interpreta en darrer terme.
› A quina part dels resultats o interpretacions es publica o presenta davantde la comunitat científica. Registre o recopilació d’informació - Operacions, protocols o tasques tenen coma finalitat l'obtenció de materials classificables o interpretables; en definitiva,serveixen per a l'obtenció de dades.
- Aquestes dades són preferentment verbals i posseïdores d'un significatassignat pel subjecte, grup o cultura de referència.
- Aquestes dades han deconformar descripcions o categoritzacions riques i denses, les quals són la based'una interpretació global i en profunditat.
- Dades registrables en una investigació qualitativa (Gibbs, 2007):
› Gravacions en vídeo o àudio d'entrevistes individuals i focals.
› Transcripcions d’entrevistes.
› Materials etnogràfics recol·lectats mitjançant observació participant i informants.
› Documents públics.
› Documents privats o personals.
› Gravacions en àudio o vídeo d'interaccions diàdiques o grupals, i de converses.
› Correu electrònic.
› Tertúlies.
› Webs.
- La verificació està lligada a la consistència i validesa de les dades tingudes.
- Les conclusions i la seva verificaciós'influencien mútuament al llarg del procés interpretatiu.
MÒDUL 2. LES TÈCNIQUES QUALITATIVES EN LA SELECCIÓ I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
1. El mostratge de subjectes en la investigacióqualitativa
1.1.. El mostratge designatiu i el mostratge en estudis de casmúltiple
Tipus de mostratge D es ig n at iu i l' a bs è nc ia d e m os tr at g e e n l' es tu di d e ca s
- En constituir un objecte d'estudi, cal delimitar el seu abast en les tres facetes següents:
› Els subjectes o grups que serviran per a estudiar-lo.
› Les circumstàncies o situacions socials i espaciotemporals en les quals esdurà a terme l'estudi.
› Els materials (comportaments, textos, objectes...) sobre els quals s'exerciràla indagació.
- Sabem que l'opció qualitativaté un enfocament predominantment idiogràfic i orientat al cas, tot ique això no exclou generalitzacions de caire inductiu sobre una plataformade moltes investigacions o molts casos.
- La investigació qualitativa cercafonamentalment validesa ecològica, i pretén que les dades i les interpretacionsassolides siguin vàlides en les situacions reals i quotidianes a les quals esrefereixen i en les quals probablement van ser obtingudes.
- Selecció “ fet expressament” o mostratge designatiu: restringida a subjectes o grups singularitzats. La tàctica de l'investigador apunta des d'un primer moment aun cas, amb els seus subjectes i contextos propis.
› No inclou cap estratègia d'acció selectiva, lligada a la delimitacióde l'objecte d'estudi.
› Són escollits per un acte de voluntat motivat pels interessos del'investigador, per les possibilitats materials de què gaudeix o per una demanda externa que se li ha adreçat.
- Ha de cobrir una certa variabilitat de subjectes, situacions o comportaments dintre del ventall que fixi la temàtica abordada.
- En una recerca d'aquesta mena l’investigador ha d'aspirar a algun nivell de generalització, la qual adoptarà la forma dels elements comuns a tots els casos considerats. L'investigador té dues alternatives:
› Estudiar la totalitat dels casos que, a priori, puguin vincular-se al sistema.
› Escollir una part i llavors no té més remei que justificar-ho mitjançant la lògica de la representativitat.
- La representativitat qualitativa remet a la relació simbòlica que hi ha entre un cert perfil o tipus de subjectes, situacions o comportaments (com a significants ) i el perfil, situació o comportament que correspon al model o arquetip social o cultural al qual remeten els primers (com a significat).
› S'aplica sempre associada a una determinada classificació prèvia, de subjectes, contextos o comportaments.
E
n es tu di s d e ca so s m úl ti pl es
- L'estratègia selectiva permet la generalització en mosaic o inducció de casos.
- Les dimensions d'anàlisi són les dimensions de variabilitat que hem de cobrir.
- Selecció gradual: no és fixada abans de la selecció, es defineix gradualment al llarg del procés de recerca.
- Altres possibles formes de selecció:
› Concentrar-se només en els casos crítics o especialment reveladors per les circumstàncies que els envolten, o en aquells que exhibeixen una intensitat màxima o mínima en alguna de les dimensions analitzades.
› Escollir els casos més diferents entre si, aprofitant la variació màxima per a aprofundir en l'arrel d'aquestes diferències.
› Els casos escollits poden ser els casos extrems per a poder comprendre així els valors límits dels fenòmens investigats i interpolar-los als casos intermedis.
› En casos d'intervenció social o psicològica, la selecció pot centrar-se en els èxits –per a analitzar-ne les raons– o en els fracassos –per a esbrinar igualment què ha dut al fracàs.
› Podem aplicar el criteri de comoditat i seleccionar aquells casos que ens siguin més fàcils d'abordar i seguir. E n la te or ia fo n a m e nt a d a ( m os tr at g e te òr ic i gr a d u al )
- Es planifiquen i executen estratègies consistents de mostratge, ajustades a regles.
- Línia metodològica iniciada per Glaser i Strauss.
› Interès de generalització accentuat.
› També cerca la mera aplicabilitat dels resultats.
› Es vol conferir a les conclusions valor d'abstracció compatible amb els enunciats teòrics.
- És un mostratge teòric i un mostratgede selecció gradual. És un mostratge analític, en tant que lessuccessives decisions de selecció al llarg de la recerca recolzen sobre l'anàlisi dela informació recollida fins al moment i sobre la interpretació teòrica provisionalque se n'ha fet.
- Aporta mecanismes autocorrectors a la recerca.
- És el mitjà pel qual l'analista decideix sobre una base analítica quinesdades cal recollir en el moment següent i on cal trobar-les (A. L. Strauss, 1987).
- El mostratge teòric pot aplicar-se a diferents nivells d'anàlisi, a grups o aindividus; a situacions globals, activitats o accions concretes; a camps oescenaris amplis o en situacions socials més acotades.
- A quins grups o subjectes cal adreçar-se per a obtenir unes determinadesdades o una classe d'informació. Quines dades, quina informació? La selecció de subjectes igrups no depèn tant de la seva representativitat o tipicitat considerada demanera aïllada, sinó que està vinculada igualment als interessos teòrics del'investigador en cada fase de la recerca.
- La decisió de perllongar o ampliar unainvestigació i, per tant, de practicar més operacions de mostratge,
∙ La dificultat del registre es desplaça més aviat a lafase d'organització, classificació i interpretació
provisional del material ja recol·lectat.
∙ La informació s'organitza, classifica i interpreta (provisionalment) a mesuraque es recull, i l'objecte
d'estudi o el model en relació amb el qual es treballaes transforma de manera corresponent durant el
procés.
∙ L'investigador prefereix treballar sense sistemes de categories, senseqüestionaris, sense
instruments de registre sobre una trama de variables establertesa priori. Necessita són procediments
o tècniques:
→ D'enregistrament, en forma d'anotació directa, filmació, gravació o emmagatzemamentde la
informació proporcionada pels subjectes (eminentmentverbal) o localitzada per l'investigador.
→ De facilitació de l'anotació o de la transcripció, tècniques taquigràfiques oestenogràfiques,
notacions simbòliques, etc.
∙ La creació de sistemes de codis o categories la du a terme després de recollir la informació o en una
fase més avançada de la recerca.
∙ Les fases de registre qualitatiu en què les tècniques han estat més desenvolupadessón
l'emmagatzemament inicial d'informació i la transcripciói notació d'aquesta.
2.2.. Registre com a primer emmagatzemament d'informació:l'escriptura
L'
es cr ip tu ra e n el tr e b al l d e ca m p: g e n er al it
- En la investigació qualitativa hi ha dos elementsindefugibles:
› El contacte amb els subjectes i l'escriptura coma brou de cultiu d'on neix al capdavall la informació.
› La interpretació dels materials aplegats.
- L'escriptura és un recurs tècnic per a recol·lectar informació i per tractar-la o processar-la, una autèntica transducciód'aquesta sobre un medi per on circula el significat.
- L’escriptura és un dels motors que condueixen tant la percepció d'allò quees vol estudiar com el procés de la interpretació o recreació.
- Cal tenir també molt present la tonalitat emocional, sentimental o biogràfica que cadainvestigador aporta, en clau personal, a la interpretació.
- Els escrits de l'investigador qualitatiu poden caracteritzar l'entorn físic, social o institucional; poden retratar subjectes o tipusde subjectes; i –especialment– poden plasmar el ventalls d'activitats, accionsi conductes que
at s
interessen.
- Amb les persones iamb les seves conductes hi ha la possibilitat d'interaccionar i d'interpretar.
- En l'activitat de recollirinformació ens trobaríem:
› En un moment anterior a la codificació o categorització de tot el corpus d'escriptura aplegat.
› En un moment encara més anterior a l'anàlisi final.
F
ul ls o fit x es d e pr i m er co nt ac te
- Haurien d'incloure en llenguatge informal lapresentació pràctica del problema per estudiar, els enunciats de les preguntesprincipals, una breu descripció del camp (col·lectius, institucions, informants,ambients, etc.), una proposta de planificació de l'estratègia i manera de recollir les dades.
- Miles i Huberman (1994, p. 52) proposen el format següent pera aquest full inicial de contacte:
› Tipus de contacte (visual, telefònic, adreça electrònica...). Qui, on, quan.
› Temes o qüestions generals que colpegen en primer terme.
› Detalls que –també– sorprenen en una primera aproximació.
› Sumari de la informació aconseguida, i no aconseguida, en cada un delsobjectius inicials d'aquest primer contacte
› Qüestions que quedarien pendents i serien objectiu per a propers contactes.
N
ar ra ci o ns i re gi st re s n ar ra ti us
- Redactar en forma narrativa implica anotar la conducta a mesura que es produeix,en llenguatge senzill i descriptiu, sense classificar-la ni posar-li etiquetes.
- La relació entreels mots que fa servir el narrador és la que hi ha entre els mots d'una llengua, i en la narració en què aquell consigna els fets observats els termes apareixenordenats segons regles sintàctiques.
- El significat dels mots, és el que la llengua els assigna.
Suggereix un text coherent.
N
ot es d e ca m p
- La idea de narració i amb una considerable unitat
- Conjunt heterogeni d'informació, no estructurat, que aplega la informació mitjançant notes de camppreses aquí i allà, quanpot.
- Potservir-se del clàssic quaderndecamp, i el pot omplir de dibuixos, esquemes,notes al marge, etc.; o pot recórrer a substrats més sofisticats com la gravació magnetofònica o la càmera de vídeo.
- Conjunt d'anotacions puntuals.
classificació i codificació del material, incloent-hi les hipòtesis quesorgeixen sobre relacions entre esdeveniments o fets.
- En contextos d'investigació guiats per la teoria fonamentada, aquestes notes s'apleguen en memos, o conjunts de notes interpretatives.
- Richardson (2004) proposa quatre tipus de registres:
› Anotacions observacionals, cenyides estrictament a informació sobrel'objecte d'estudi i dades.
› Anotacions metodològiques, que tocarien qüestions sobre les tàctiques deregistre, de mostratge, de localització de fonts, etc.
› Anotacions teòriques, consistents en hipòtesis, intuïcions, associacions amb teories, interpretacions.
› Anotacions personals, en forma de diari personal per a alliberar la part mésemocional de les vivències en la investigació.
2.3.. Registre com a primer emmagatzemament d'informació:materials audiovisuals
∙ Poden examinar, observar, avaluar o mesurar els materialstantes vegades com vulguin.
∙ L'ús d'una càmera o d'una gravadora ajuda igualment afer seguiments o a recollir massivament
esdeveniments desordenats, ambmolts subjectes i amb molta riquesa conductual.
∙ La posada en escena d'una observació hauria d'ajustar-se als principissegüents:
→ Obertura del pla: quan l'investigador fa seguiments més o menys continusd'individus, parelles
o grups petits, el recurs més adequat són els plans generals o de conjunt.
• El pla general demanarà, al seu torn, un objectiu de gran angular i una
posiciómínimament elevada de l'observador per a obtenir un angle compatibleamb la
visió general que es vol assolir. Aquestes condicions estan òbviamentdeterminades pel
context físic en el qual es treballa.
• Obliga a posseir una gran competència tècnica i ésmés fàcil que generi reactivitat i alteri
el comportament dels subjectes.
• El pla deconjunt o general sempre és d'ús inevitable quan cal captar l'ambient on
ésimmers el subjecte, mentre que els primers plans serveixen per a recollir elsdetalls de
l'expressió, de la vestimenta o de l'acció.
→ Angle de la càmera: en general una càmeras'enfoca en alçada o –el que és el mateix– en
direcció perpendicular a
l'objecte o persona que es vol registrar.
• El registre acústicestàcondicionat bàsicament per la distància entre la font acústica, el
micròfon i els obstaclesque s'hi interposen.
• La càmera es pot col·locar en posició elevada, zenital o en picat,quan el que es desitja
gravar són les posicions d'individus o elements del'entorn sobre el terreny, les distàncies
entre ells. Aleshores el sistema de referènciaés el terreny mateix sobre el qual els
subjectes, animals o mòbils escol·loquen o desplacen en tant que punts amunt d'un
mapa.
1.. Fonts documentals i dades no reactives
Documents ja existents (espontanis) o d'informació inferidadels objectes manipulats per les persones o de l'empremta física que deixa la seva acció Fonts documentals Dades no reactives en general
- L'investigador potrecórrer a documents generats:
› Pels subjectes, grups o institucions que estudia,els quals poden haver estat creats independentment de la seva voluntat (documentsespontanis), per tant, estan lliures de reactivitat.
› A conseqüència d'una sol•licitació explícita (documentscreats a demanda).
- Els documents espontanis no són únicament individuals, sinó que podenser textos públics o oficials.
- Internet facilita l'obtenció de molts tipus de documents oficials ipersonals, públics i, en certes condicions, privats.
- Cal preservar i guardar com a informació:
› La procedència del text,
› L'autor o autors,
› La data de la producció,
› Les circumstàncies de l'obtenció,
› El tipus de document,
› El seu lligam amb altres documents,
› La funció provisional que li hem assignat en aquesta fase de recollida.
- Aquesta informació sovint és de fàcil accési és generada per la conducta de les persones molt abans que l'investigadorla reculli.
- Carregades designificat.
- Conseqüències de l’execució d’ una conducta.
2.. Registre com a transcripció
∙ Pot serliteral o selectiva, i pot incorporar o no elements de prosòdia, de paralingüísticao de la
situació interactiva en la qual es va emetre el discursverbal.
∙ A més de posar per escrit allò que veu, sent o percep, i a més de recórrer adocuments o a indicis
materials de l'acció humana, l'investigador qualitatiupot i ha de transcriure allò que diuen els
subjectes, en solitari o en grup.
∙ Cal tenir algun procedimentd'emmagatzematge de tot aquest material lingüístic.
1.2.. Plantejament general
∙ El material significatiu que ha recollit l'investigador i que ha passat pels diferents filtres vistos és
finalment organitzat i interpretat en clau categorial, i transformat en un seguit de categories, bé
deductives, derivades directament de la teoria amb la qual s'enfoca l'anàlisi, bé inductives, com a
hipòtesis de classificació o de sentit que s'apliquen a un material que encara ha d'alliberar la major
part dels seus secrets.
→ Ens interessa codificar la informació aplegada fins llavors.
→ La informació codificada hauria d'adquirir l'aspecte de classificacions lògiques o categoritzacions
rigoroses. Aquestes classificacions impliquen dos tipus d'operacions:
• Obliguen a dividir o segmentar la informació, essencialment textual.
• Exigeixen classificar aquestes unitats en categories significatives.
∙ Les dues operacions de segmentació i categorització se solen agrupar sota el nom de codificació.
∙ Es marca amb una o més paraules clau cada una de les seccions del text que hem identificat per la
seva significació diferencial; així fixem una primera bastida del sistema de categories que desitgem
construir.
→ Ordenen i assignen significats als segments del text escollits.
→ Assigna etiquetes o títols als diferents segments de text considerats.
∙ La segmentació i d'assignació d'etiquetes de significat –operacions de categorització– estan lligades
inextricablement i representen ja un treball analític i interpretatiu.
∙ Una recerca inspirada per la teoria fonamentada avança gràcies a un intercanvi continu entre les
hipòtesis teòriques fruit de la reflexió de l'investigador i les observacions i dades que aquest mateix
investigador recull.
→ L’investigador té la capacitat d'aplicar aquesta estratègia de debò, des del principi fins al final
d'una investigació qualitativa.
En la perspectiva de la teoria fonamentada, la codificació es du a terme en tres fases
- Hauria de donar una organització inicial al text.
- Posar ordre al text, segmentar-lo i codificar-lo exhaustivament per mitjà d'una interpretació provisional del seu sentit.
- Strauss i Corbin (1990) recomanen guiar-se amb una sèrie de preguntes que l'investigador ha d'intentar contestar:
› Què: quin és el fenomen que forma el nucli del segment de text; de què es parla, què es descriu o interpreta.
› Qui: quins subjectes o participants estan implicats en el fragment; quins són els papers que tenen; quina relació tenen entre si.
› Com: com es caracteritza el fenomen mencionat; sobre quins aspectes se centra el discurs; quins es tenen en compte i quins no.
› Quan: el temps cronològic i vivencial explícit o implícit en el text.
Codificació oberta i extensiva› On: l'espai, la ubicació del narrador i dels personatges, les situacions que acompanyen l'acció, els esdeveniments.
› Quant: qüestions d'intensitat, de l'acció, de la percepció, de l'emoció, de la relació.
› Perquè: les causes i les raons dels esdeveniments i fets consignats des del punt de vista del text; les que l'observador ha proposat o les que els subjectes addueixen.
› Per a què: les intencions, metes i objectius dels subjectes.
› Per a qui: qui ha estat involucrat en els per què o en els per a què; qui s'ha vist impulsat per certs esdeveniments o situacions a perseguir determinades metes, amb uns determinats mitjans.
- L'investigador sempre interpreta però ara té el paper d'analista més que de recol·lector.
- Exigeix, a més d'una lectura atenta i repetida del text, anotacions provisionals que justifiquin o aportin arguments a les corresponents segmentacions o classificacions que es facin, cada una amb les interpretacions o assignacions respectives de significat.
- Comporta el "bateig" de cada tipus classificat amb una denominació, etiqueta o codi, que permetrà identificar el segment o "tros" corresponent.
- Cal anar més lluny i reclassificar els codis, i obtenir un sistema que reduiria el nombre d'unitats i generaria un conjunt de categories, cada una de les quals agruparia diferents indicadors o codis que compartirien certs significats o sentits. Aquestes categories podrien ser etiquetades mitjançant codis o denominacions de segon ordre.
- Al final d'aquest procés, hem de disposar d'una llista de codis o categories de segon ordre, cada un amb els codis o indicadors corresponents de primer ordre que li pertoquen.
- Aquesta llista de doble classificació estigui acompanyada dels memos i notes de camp, i que,
› donin suport a les classificacions amb arguments adequats per a la justificació, i
› continguin idees, hipòtesis i suggeriments per a desenvolupar aquestes classificacions obertes i inicials en models conceptuals més elaborats.
- Es proposen categories de més nivell (més generals o molars) i altres, supeditades o no a les primeres, de menys nivell (particulars o més moleculars).
- El caràcter iteratiu del procés, les interrelacions que es prefiguren en la xarxa de conceptes i la discussió oberta, en grup, no solament de la categorització sinó del pla d'anàlisi mateix, fan difícil que la codificació d'aquesta primera fase acabi en un atzucac.
- Estratègia analiticosintètica molt semblant a la de la categorització del flux conductual: en comptes de segmentar i classificar seqüències de conducta ara segmentem i classifiquem seqüències de text.
- Les notes de camp poden pertànyer a la fase mateixa de registre (atès que la codificació axial es teixeix ja en la fase de codificació oberta) o bé a una fase ulterior, en la qual el registre estava orientat per la interpretació de la fase precedent de codificació oberta.
- La mena de tasca feta en les notes implica mantenir els codis de la fase de codificació oberta i afegir codis a les categories o subcategories noves que sorgeixen en aquesta fase de codificació axial, i també destacar les categories relacionades mitjançant diagrames de relació o una codificació doble.
- El producte de la codificació axial és un esquema de categories multidimensional, dibuixat sobre un teixit de relacions verticals i horitzontals.
- El treball de l'analista es mou entre el pol inductiu i el deductiu, en les dues direccions. De vegades passa d'imaginar o assajar categories a partir de les successives lectures del text a, després, aplicar a aquest mateix text les categories ja definides i explorades, per a verificar-les i comprovar-ne el bon ajustament.
- La categoria és vista com una forma d’organització de la informació obtinguda.
- Moments que es distingeixen en l'anàlisi:
› Informació departida: causes o situacions desencadenants del fenomen central estudiat.
› Demanda de servei: fenomen al voltant del qual es genera la dinàmica investigada i que es manifesta en un context precís.
› Protocols o tasques de resposta: objectius o conseqüències de l'assumpció personal o institucional de la demanda. Calen condicions i calen accions específiques per a assoli aquests objectius.
Co di fic aci ó sel ect iva . La cat eg ori a ce ntr al i la int er pr et aci ó sin tèt ica
- L'investigador culmina el procés d'anàlisi qualitativa proposant una categoria central al voltant de la qual es disposen, integrades en un model interpretatiu, les respostes a la pregunta d'investigació.
- Busca integrar al màxim possible les categories trobades fins al moment, tractant d'aïllar al final una categoria central que sigui el nucli al voltant de la qual totes les altres se situïn a distàncies variables.
- Fa pujar el nivell d'abstracció, ja que aquesta és la condició que permet concentrar en una categoria central el focus teòric i la clau de volta interpretativa de la recerca.
- Una categoria ha estat seleccionada com a principi interpretatiu i les altres s'organitzen en relació amb aquesta.
- El recorregut de l'analista conté dos moments ben diferenciats:
› Relat del cas: la cerca de la categoria central està acompanyada d'una interpretació de la informació recollida que es presenta com el relat del cas. Té una intenció descriptiva i sintètica; pretén oferir una idea global d'allò que s'ha esdevingut.
› Línia de relat : l'analista elabora una línia de relat, una interpretació de caire narratiu. Aquesta ja es basa íntegrament en la categoria central localitzada i, lògicament, en els fenòmens als quals es refereix, i ofereix una intenció plenament interpretativa.
- Aquesta categoria no és l'única que permet interpretar o explicar, sinó aquella que brinda el màxim de claus interpretatives, sempre ajudades o completades per les categories secundàries que s'agrupen al seu voltant.
- Es procura que totes les categories puguin ser connectades amb la central. Seria desitjable que, al capdavall de l'anàlisi, l'investigador pogués establir
- Condensar les relacions en el text de referència fins a arribar a la interpretació més exhaustiva.
› S'ha assolit la saturació teòrica , situació en la qual la creació de noves categories i de nous codis, la cerca de noves relacions, ja no enriqueixen més la interpretació ni auguren noves descobertes.
- Tàctiques interactives associades a cada context, tàctiques inductores de conseqüències sobre aquests.
N
oc io ns co m pl e m e nt àr ie s so br e la tè cn ic a d e ca te g or it za ci ó
Definicions categorials
- Una categoria es pot definir en el pla:
› Més descriptiu possible.
› En el pla interpretatiu: la interpretació pot ancorar-se en el context textual o constituir una hipòtesi teòrica.
Definicions descriptive s
- Es limiten a fer constar i enumerar els tipus de segments o indicadors que contenen, entenent que aquests han estat ja codificats o etiquetats.
- Reflecteixen els elements de judici que estan presents en els materials analitzats.
- Ofereixen interpretacions de fets.
- {C = [c1, c2, c3, c4, ..., cn]},
- Resumeixen el sentit que l'observador o el subjecte han atribuït al comportament o als fets de referència. La categoria és una traducció sintètica del significat global d'un segment a partir dels seus components.
- Assigna una significació única.
- {C = f [c1 * c2 * c3 * c4 * ...* cn]},
Definicions interpretati ves referencial s i funcionals
- Fixen el significat d'una categoria enllaçant-la amb el context textual.
- Definicions que es basen en un model d'interpretació contextual: relaciona l'element que es desitja interpretar – un segment de text– amb contextos antecedents ( interpretació causal o
