Característiques físiques i característiques percebudes del so. Sonoritat,
tonalitat i timbre. Percepció de sons complexos.
Des d’un punt de vista físic, el so, o les ones sonores, es pot definir com a ones de pressió
mecànica produïdes pel canvi o desplaçament de les molècules d’un medi elàstic (com l’aire) quan
una font sonora vibra. Es produeixen canvis de pressió en el medi a través de dos processos:
compressió o condensació (quan augmenta la pressió) i enrariment o rarefacció (quan disminueix
la pressió). La diferència de pressió respecte a la pressió normal del medi, o nivell de pressió
sonora, s’anomena intensitat del so. El nombre de vegades que la font sonora vibra per unitat de
temps s’anomena freqüència del so. Finalment, si un so solament conté una única freqüència, o
component de freqüència, es tracta d’un to pur; però si un so conté diverses freqüències, o
components de freqüències, es tracta d’un so complex.
La intensitat, amplitud o nivell de pressió de l’ona sonora habitualment es mesura en decibels
(dB). És la característica física associada més directament a la característica percebuda del volum
o sonoritat (magnitud de la sensació auditiva). Encara que en la percepció del volum (o sonoritat)
influeixen altres factors, a més de la intensitat del so, com ara la freqüència, la complexitat, la
durada, l’emmascarament, la presentació (biaural/monoaural), l’adaptació auditiva, el soroll de
fons i la fatiga auditiva, entre d’altres.
La freqüència de l’ona sonora habitualment es mesura en hertzs (Hz). És la característica física
associada més directament a la característica percebuda de la tonalitat o altura tonal (greu-agut, o
la sensació auditiva en funció de la qual els sons es poden ordenar en una escala musical). Encara
que en la percepció de la tonalitat influeixen altres factors, a més de la freqüència del so, com ara
la intensitat i la complexitat, entre d’altres.
La complexitat de l’ona sonora, que ve donada per la quantitat de components de freqüència que
conté, és un dels factors principals que influeix en el timbre percebut del so (la qualitat distintiva
d’un so complex, que permet distingir-lo d’uns altres, tot i tenint la mateixa intensitat, altura i
durada). Encara que en el timbre també intervenen altres factors, com veurem més avall.
Ara exposarem breument els factors principals que influeixen en cadascuna d’aquestes
característiques percebudes del so: sonoritat o volum, tonalitat o altura tonal i timbre.
Quant als factors que influeixen en la sonoritat (o volum percebut) d’un so –i, per tant, també
en la sensibilitat (d') auditiva (detecció d’estímuls sonors de baixa intensitat)–, el paràmetre físic
més important és la intensitat o amplitud. A major intensitat, major sonoritat (so fort) i a menor
intensitat, menor sonoritat (so feble). En concret, a mesura que augmenta la intensitat d’un so (en
dB), la sonoritat ho fa de forma major (o més ràpida), segons la llei de Stevens, que en aquest cas
presenta un exponent major que 11.
D’altra banda, la freqüència és un paràmetre físic que també influeix de manera important en la
sonoritat o volum percebut. Així, la nostra sensibilitat màxima (llindar mínim) és per al rang de
freqüències sonores compreses entre 1.000 i 5.000 Hz (on es troba el so de la veu humana),
especialment entorn de 3.000 Hz. En aquest rang de freqüències es requereix la intensitat més
baixa per igualar la sonoritat o volum percebut de qualsevol altre so que estigués fora d’aquest
rang, el qual requeriria una intensitat major. La relació entre intensitat (en dB), freqüència (en Hz)
i sonoritat percebuda (en sons o fons) es representa gràficament mitjançant els contorns
equisonors o corbes d’igual sonoritat (corbes d’audibilitat o isofòniques) de Fletcher-Munson. En
els contorns equisonors, tots els punts d’una mateixa corba o contorn representen tons purs –de
diferent intensitat i freqüència– que se senten amb la mateixa sonoritat percebuda.
Prof. Gemma Pastor
1
1 La intensitat del so ha de ser expressada en decibels (dB) perquè la relació amb la sonoritat siga la
que s’ha descrit (n >1). A més, la freqüència s’ha de mantenir constant (1.000 Hz).
