TEMA 5. L’ECONOMIA DE L’EMPRESA COM A CIÈNCIA
1. ECONOMIA DE L'EMPRESA COM A BRANCA DEL SABER
La paraula ciència significa saber. Però, podem referir-nos a diferents classes de saber,
és a dir, a diferents sabers o coneixements que no són científics. De manera que, el
coneixement o saber, no sempre constitueix ciència.
Les característiques més rellevants de la ciencia son:
1. El coneixement científic es caracteritza per ser un coneixement racional. El
coneixement científic s'aconsegueix mitjancant l'exercici de la raó, el qual significa que
consisteix en un coneixement causal. Per tant, consisteix en un coneixement sobre les
causes dels fets i fenòmens estudiats.
2. Els coneixements són sistemátics, és a dir, estan ordenats i jerarquitzats entre sí. Per
tant, és el conjunt de coneixements relacionats els uns amb els altres.
3. El coneixement científic és aquell que es pot comprovar, verificar. Constitueix un
sistema de relacions objectives, que es confirmen mitjancant els adequats mètodes de
verificació propis de cada particular ciència. Per a què una determinada afirmació
tingui caràcter científic ha d'admetre proves intersubjectives (diferents individus
els entenen i accepten de la mateixa manera), és a dir, ha de ser susceptible de
comprovació per tercers (ha de ser idèntica per a tots els observadors i s'ha de poder
comunicar amb exactitud).
4. Són coneixements dotats de generalitzacions, és a dir, es descriu una característica
comuna a varíes observacions de la mateixa classe.
5. El coneixement científic és un coneixement en constant perfeccionament. Cap ciència
no está definitivament establerta, completa o formada, sino que totes evolucionen. Les
ciències es poden classificar des de punts de vista molt diferents. Una de les
classificacions mes acceptada és la que distingeix entre ciències formals i ciències
factuals o empíriques:
* Les ciències formals s'ocupen de les relacions entre proposicions, sense atendré a la
verificació empírica de les mateixes. Ex: la lógica i les matemátiques.
* Les ciències empíriques sotmeten les seves proposicions a contrast amb la realitat.
Les seves teories s'accepten com a vàlides o són rebutjades com a errònies en funció de
la seva confirmació per 1'experiencia. Ex: la física, l'economia i, dins d'aquesta,
l'economia d'empresa.
L'Economia de l'Empresa és una disciplina destinada a orientar l'acció humana i, més
concretament, a orientar la presa de decisions dels que exerceixen la direcció
empresarial.
La presa de decisions suposa la presa de consciència sobre l'existència d'un determinat
problema, l’enumeració i valoració de possibles alternatives d'acció i l'adopció,
pròpiament dita, de la decisió, amb la seva posterior posada a la práctica.
La Teoría Econòmica de l'Empresa i la Política Econòmica de l'Empresa, formen part
de la disciplina més general que és l'Economia de l'Empresa. La Teoría pretén oferir
una explicació sobre la rica varietat de fenòmens econòmics protagonitzats per
l'empresa, mentre que, la Política estudia tot el relatiu a la fixació d'objectius i a la
presa de decisions per part dels responsables de l’esdeveniment empresarial.
2. EL CONTINGUT DE INECONOMÍA DE L'EMPRESA
En l'objecte d'estudi d'una ciència distingim entre:
