Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


RESUM TEMA 5, Resúmenes de Finanzas Empresariales

Asignatura: Organització i Administració d'Empreses I, Profesor: Alonso, el d'orga, Carrera: Ciències Empresarials, Universidad: UdL

Tipo: Resúmenes

Antes del 2010

Subido el 21/01/2008

kmpeon_4eve
kmpeon_4eve 🇪🇸

4.5

(2)

3 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5. L’ECONOMIA DE L’EMPRESA COM A CIÈNCIA
1. ECONOMIA DE L'EMPRESA COM A BRANCA DEL SABER
La paraula ciència significa saber. Però, podem referir-nos a diferents classes de saber,
és a dir, a diferents sabers o coneixements que no són científics. De manera que, el
coneixement o saber, no sempre constitueix ciència.
Les característiques més rellevants de la ciencia son:
1. El coneixement científic es caracteritza per ser un coneixement racional. El
coneixement científic s'aconsegueix mitjancant l'exercici de la raó, el qual significa que
consisteix en un coneixement causal. Per tant, consisteix en un coneixement sobre les
causes dels fets i fenòmens estudiats.
2. Els coneixements són sistemátics, és a dir, estan ordenats i jerarquitzats entre sí. Per
tant, és el conjunt de coneixements relacionats els uns amb els altres.
3. El coneixement científic és aquell que es pot comprovar, verificar. Constitueix un
sistema de relacions objectives, que es confirmen mitjancant els adequats mètodes de
verificació propis de cada particular ciència. Per a què una determinada afirmació
tingui caràcter científic ha d'admetre proves intersubjectives (diferents individus
els entenen i accepten de la mateixa manera), és a dir, ha de ser susceptible de
comprovació per tercers (ha de ser idèntica per a tots els observadors i s'ha de poder
comunicar amb exactitud).
4. Són coneixements dotats de generalitzacions, és a dir, es descriu una característica
comuna a varíes observacions de la mateixa classe.
5. El coneixement científic és un coneixement en constant perfeccionament. Cap ciència
no está definitivament establerta, completa o formada, sino que totes evolucionen. Les
ciències es poden classificar des de punts de vista molt diferents. Una de les
classificacions mes acceptada és la que distingeix entre ciències formals i ciències
factuals o empíriques:
* Les ciències formals s'ocupen de les relacions entre proposicions, sense atendré a la
verificació empírica de les mateixes. Ex: la lógica i les matemátiques.
* Les ciències empíriques sotmeten les seves proposicions a contrast amb la realitat.
Les seves teories s'accepten com a vàlides o són rebutjades com a errònies en funció de
la seva confirmació per 1'experiencia. Ex: la física, l'economia i, dins d'aquesta,
l'economia d'empresa.
L'Economia de l'Empresa és una disciplina destinada a orientar l'acció humana i, més
concretament, a orientar la presa de decisions dels que exerceixen la direcció
empresarial.
La presa de decisions suposa la presa de consciència sobre l'existència d'un determinat
problema, l’enumeració i valoració de possibles alternatives d'acció i l'adopció,
pròpiament dita, de la decisió, amb la seva posterior posada a la práctica.
La Teoría Econòmica de l'Empresa i la Política Econòmica de l'Empresa, formen part
de la disciplina més general que és l'Economia de l'Empresa. La Teoría pretén oferir
una explicació sobre la rica varietat de fenòmens econòmics protagonitzats per
l'empresa, mentre que, la Política estudia tot el relatiu a la fixació d'objectius i a la
presa de decisions per part dels responsables de l’esdeveniment empresarial.
2. EL CONTINGUT DE INECONOMÍA DE L'EMPRESA
En l'objecte d'estudi d'una ciència distingim entre:
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga RESUM TEMA 5 y más Resúmenes en PDF de Finanzas Empresariales solo en Docsity!

TEMA 5. L’ECONOMIA DE L’EMPRESA COM A CIÈNCIA

1. ECONOMIA DE L'EMPRESA COM A BRANCA DEL SABER

La paraula ciència significa saber. Però, podem referir-nos a diferents classes de saber, és a dir, a diferents sabers o coneixements que no són científics. De manera que, el coneixement o saber, no sempre constitueix ciència. Les característiques més rellevants de la ciencia son:

  1. El coneixement científic es caracteritza per ser un coneixement racional. El coneixement científic s'aconsegueix mitjancant l'exercici de la raó, el qual significa que consisteix en un coneixement causal. Per tant, consisteix en un coneixement sobre les causes dels fets i fenòmens estudiats.
  2. (^) Els coneixements són sistemátics, és a dir, estan ordenats i jerarquitzats entre sí. Per tant, és el conjunt de coneixements relacionats els uns amb els altres.
  3. El coneixement científic és aquell que es pot comprovar, verificar. Constitueix un sistema de relacions objectives, que es confirmen mitjancant els adequats mètodes de verificació propis de cada particular ciència. Per a què una determinada afirmació tingui caràcter científic ha d'admetre proves intersubjectives (diferents individus els entenen i accepten de la mateixa manera), és a dir, ha de ser susceptible de comprovació per tercers (ha de ser idèntica per a tots els observadors i s'ha de poder comunicar amb exactitud).
  4. Són coneixements dotats de generalitzacions, és a dir, es descriu una característica comuna a varíes observacions de la mateixa classe.
  5. El coneixement científic és un coneixement en constant perfeccionament. Cap ciència no está definitivament establerta, completa o formada, sino que totes evolucionen. Les ciències es poden classificar des de punts de vista molt diferents. Una de les classificacions mes acceptada és la que distingeix entre ciències formals i ciències factuals o empíriques:
    • Les ciències formals s'ocupen de les relacions entre proposicions, sense atendré a la verificació empírica de les mateixes. Ex: la lógica i les matemátiques.
    • Les ciències empíriques sotmeten les seves proposicions a contrast amb la realitat. Les seves teories s'accepten com a vàlides o són rebutjades com a errònies en funció de la seva confirmació per 1'experiencia. Ex: la física, l'economia i, dins d'aquesta, l'economia d'empresa. L'Economia de l'Empresa és una disciplina destinada a orientar l'acció humana i, més concretament, a orientar la presa de decisions dels que exerceixen la direcció empresarial. La presa de decisions suposa la presa de consciència sobre l'existència d'un determinat problema, l’enumeració i valoració de possibles alternatives d'acció i l'adopció, pròpiament dita, de la decisió, amb la seva posterior posada a la práctica. La Teoría Econòmica de l'Empresa i la Política Econòmica de l'Empresa, formen part de la disciplina més general que és l'Economia de l'Empresa. La Teoría pretén oferir una explicació sobre la rica varietat de fenòmens econòmics protagonitzats per l'empresa, mentre que, la Política estudia tot el relatiu a la fixació d'objectius i a la presa de decisions per part dels responsables de l’esdeveniment empresarial.

2. EL CONTINGUT DE INECONOMÍA DE L'EMPRESA

En l'objecte d'estudi d'una ciència distingim entre:

  • L'objecte material: está constituit peí conjunt de fets i fenómens que aquesta ciencia es proposa estudiar.
  • L'objecte formal: és l'aspecte sobre el qual una determinada ciencia estudia el seu objecte material. L'Economia de l'Empresa és una ciència empírica. S'ocupa de la realitat empresarial, encara que no la contempla en tots els seus aspectes, ja que els aspectes jurídics, tècnics ... de l'activitat de les empreses pertanyen al camp d'estudi d'altres ciències. L'empresa utilitza, en les seves explotacions, elements tècnics que plantegen problemes tècnics. Per altra banda, utilitza persones on la seva presencia dona lloc a Festabliment de relacions jurídiques i al plantejament de problemes d'ordre psicològic, sociològic, etc. Per tant, els empresaris han de resoldre freqüentment problemes que són propis de ciències tals com el dret, la sociologia, la enginyeria, etc., els quals constitueixen disciplines absolutament autònomes i diferenciades de l'Economia de l'Empresa. A aquesta, no li interessa més que els aspectes econòmics de la realitat que estudia. Pero, ni tan sols li interessen tots els fets i fenòmens econòmics que afecten a l'empresa. L'empresa crea un corrent de béns i serveis, i una corrent monetària, en concepte de remuneracions dels factors productius. Amb aixó, l'empresa desenvolupa un important paper econòmic.

Els economistes clàssics i neoclàssics consideraven que l'objecte de l'Economia era l'estudi de la "riquesa". Per altres, ha estat l'estudi "del canvi". Altres, en fí, ha entès que es tracta de la "decisió" o "elecció" o, més exactament, la conducta humana com una relació entre fins i mitjans escassos per satisfer-los, els quals (els mitjans) tenen, a més a més, diversos usos alternatius.

L'Economia de l'Empresa s'interessa pels fets i fenòmens econòmics que afecten a l'empresa contemplats a escala microeconòmica, és a dir, a escala de la pròpia empresa. La satisfacció de les necessitats, com a objecte formal de la Ciència Econòmica, porta a establir com a objecte formal de l'Economia de l'Empresa, l'estudi de l'aplicació a la producció dels mitjans necessaris per unes necessitats de mercat.

L'objecte material de FEconomia de l'Empresa está constituít per la realitat económica empresarial i l'objecte formal per la determinació de les liéis d'equilibri de l'empresa. Pero, aqüestes liéis d'equilibri han de ser enteses en el seu mes ampli sentit i no en el sentit estríete de microcosmos empresarial. L'Economia de l'Empresa és una ciencia social que té per objecte l'estudi microeconómic de l'empresa i, en concret, l'análisi i la determinació de les seves Ueis d'equilibri com també les interrelacions existents entre els diversos elements que la componen i les d'aquests amb 1'exterior.

3. LA FORMACIÓ HISTÓRICA DE INECONOMÍA DE L'EMPRESA

Els precedents escrits mes remots es sitúen a mitjans del s.XV i consisteixen, generalment, en obres en les qué els seus autors exposaven els seus coneixements sobre els negocis, adquirits mitjancant la seva personal experiencia práctica. En nombrosos casos, eren fruits d'anotacions o apunts fets per determinats mercaders desitjosos de deixar constancia de les seves experiéncies amb el propósit de qué la seva experiencia resultes útil ais seus successors.

  1. Les liéis: son enunciats universals que expressen el comportament o la relació que guarden entre sí determinats fenómens d'una manera regular i invariable.
  2. Les teories: son uns enunciats explicatius, obtinguts al igual que les liéis a partir d'enunciats protocoHaris pero caracteritzats per una complexitat major que la de les liéis. Una important característica de les teories es troba en el fet de que permeten que d'elles es dedueixin noves liéis. El métode de les ciéncies empíriques consisteix en:
  3. A partir d'una simple observado deis fets i fenómens que constitueixen l'objecte del seu estudi es comenca a establir uns enunciats protocoMaris que, expressen certes relacions o dependéncies entre determinats fenómens.
  4. S'aprecien certes uniformitats o regularitats d'aqüestes relacions (generalització). Per tant, es procedeix a la classificació deis fet i fenómens, és a dir, se'n posen de manifest les característiques comunes i es prescindeix de les particulars i, després, es busca una hipótesis explicativa de les mateixes (a ser possible, la hipótesis s'expressa matemáticament). De la hipótesis es dedueixen conseqüéncies que es sotmeten a contrastado empírica i, en el cas de ser verificades o confirmades, se la reconeix a la hipótesis la categoría de Uei. Óvbiament, en cas de no confirmar-se la hipótesis o de demostrar ser falsa és modificada o abandonada, respectivament.
  5. Disposant de diverses liéis, establertes peí procediment descrit, s'intenta coordinar-Íes mitjancant una teoría general de la qual poden derivar-se deductivament aqüestes mateixes Ueis i inclós altres no existents préviament.

Cal destacar que tant les Ueis com les teories:

  • Teñen sempre un valor aproximat o provisional
  • Admeten diferents graus o nivells de generalitat

No totes les ciéncies permeten l'aplicació de métodes de laboratori i en tais casos el millor substitut de les mateixes han estat les técniques matemátiques i estadístiques.

Els economistes no poden fer experiments de laboratori i, en conseqüéncia, han recorregut sovint a la construcció d'esquemes representatius deis fenómens económics reías, és a dir, a la construcció de "models" (son esquemes simplificáis de la realitat), en els que recolzar-se per elaborar les seves teories.

Cal destacar que:

  • Un model económic pot ser cert i, a pesar d'aixó, la seva aplicabilitat al món real es tan sois probable. Una teoría económica es tan sols un model al que se li ha afegit algún teorema d'aplicabilitat i, per tant, se bé pot ser aplicable a un cert nombre de situacions del món real no pot aproximar-se a la veritat absoluta en major mesura que el seu teorema d'aplicabilitat. La qüestió relativa a la confirmado o prova de les hipótesis ha estat motíu de divisió i polémica entre els economistes. La majoria deis economistes deis nostres dies comparteixen una postura intermedia segons la qual consideren precís comprovar les conclusions o teoremes deduíts d'un model, de manera que, si les conclusions concorden amb la realitat, es consideren acceptables els supósits deis que es deriven aqüestes conclusions. En relació al métode científic seguit per l'Economia de l'Empresa, podem dir que no es pot parlar de l'existéncia d'un únic métode sino de diversos (descriptiu, analític, sintétic, inductiu, deductiu, normatiu, genétic o historie.) que es complementen.

El métode quantitatiu matemátic i, per tant, els models construüts en el marc de la Investigado Operativa han tingut una gran importancia per a l'Economia de l'Empresa. La Investigado Operativa ha proporcionat uns models útils per orientar les decisions cap a la consecudó d'un óptim.

L'aparició de la Teoría General de Sistemes ha servit per provocar o afavorir una toma de consciéncia "formal" sobre les relacions i interaccions que teñen lloc entre les diferents parts o árees funcionáis de l'empresa i entre l'empresa i el seu medi exterior o entom.