Resum: Tema Els glúcids | Resúmenes de Biología

1. CARACTERÍSTIQUES DELS GLÚCIDS.

1.1. El concepte de glúcid.

Els glúcids són biomolècules formades per C, H i O, en una proporció CnH2nOn. El terme “glúcid” prové del grec

“glykys” que significa “dolç”, ja que algunes d’aquestes molècules tenen gust dolç. També se solen dir hidrats

de carboni per la proporció entre els àtoms, però no es apropiat perquè es tracta d’àtoms de carboni units a -

OH. A tots els glúcids hi ha un grup carbonil, que pot ser un grup aldehid (-CHO) o cetona (-CO-). Els glúcids

es poden definir com polihidroxialdehids o polihidroxicetones.

1.2. La classificació dels glúcids.

● Monosacàrids. Constituïts per una cadena polihidroxialdehídica o polihdroxicetònica.

● Oligosacàrids. Formats per la unió de dos a deu monosacàrids.

● Polisacàrids. Formats per la unió de més de deu monosacàrids.

A més, hi ha compostos formats per la unió de substàncies no glucídiques, com els glicolípids i les

glicoproteïnes. Els oligosacàrids i polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids. Es poden hidrolitzar

mitjançant enzims per dividir-se en monosacàrids.

2. ELS MONOSACÀRIDS.

Són glúcids constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, que pot tenir de tres a

set àtoms de carboni. Són sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles (degut a que els radicals hidroxil i

hidrogen presenten una elevada polaritat elèctrica i estableixen forces d’atracció elèctrica amb les molècules

d’aigua) i de gust dolç. S’oxiden i gràcies a això els glúcids són la font bàsica d’energia de les cèl·lules:

CnH2nCn + nO2 → n(CO2) + n(H20) + energia. Tenen la capacitat d’animar-se (associar-se a grups amino), de

reaccionar amb àcids i incorporar grups fosfats i grups sulfats.

2.1. Les trioses.

Formats per tres àtoms de carboni. Una triosa té un grup aldehid i l’altra el grup cetona. L’aldotriosa

s’anomena gliceraldehid i la cetotriosa dihidroxiacetona. La fórmula empírica és C3H6O3. Són abundants a

l’interior de la cèl·lula. El gliceraldehid té el segon àtom de carboni asimètric. Hi ha els dos estereoisòmers: D-

gliceraldehid (a la dreta) i el L-gliceraldehid (a l’esquerra). Cadascun d’aquests s’anomenen estructures

enantiomorfes (idèntiques si es giren).

2.2. Les treoses.

Formats per quatre àtoms de carboni. Hi ha dues aldotetroses, l’eritrosa i la treosa, i una cetotetrosa,

l’eritrulosa. El carboni asimètric és el carboni 3.

2.3. Les pentoses.

Amb cinc àtoms de carboni. Hi ha les aldopentoses D-ribosa i la D-2-desoxiribosa, i la cetopentosa D-ribulosa.

L’estructura molecular més estable és la cíclica, degut als angles que formen els àtoms de carboni.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum: Tema Els glúcids y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity!

1. CARACTERÍSTIQUES DELS GLÚCIDS.

1.1. El concepte de glúcid. Els glúcids són biomolècules formades per C, H i O, en una proporció CnH2nOn. El terme “glúcid” prové del grec “glykys” que significa “dolç”, ja que algunes d’aquestes molècules tenen gust dolç. També se solen dir hidrats de carboni per la proporció entre els àtoms, però no es apropiat perquè es tracta d’àtoms de carboni units a - OH. A tots els glúcids hi ha un grup carbonil, que pot ser un grup aldehid (-CHO) o cetona (-CO-). Els glúcids es poden definir com polihidroxialdehids o polihidroxicetones. 1.2. La classificació dels glúcids. ● Monosacàrids. Constituïts per una cadena polihidroxialdehídica o polihdroxicetònica. ● Oligosacàrids. Formats per la unió de dos a deu monosacàrids. ● Polisacàrids. Formats per la unió de més de deu monosacàrids. A més, hi ha compostos formats per la unió de substàncies no glucídiques, com els glicolípids i les glicoproteïnes. Els oligosacàrids i polisacàrids es poden descompondre en monosacàrids. Es poden hidrolitzar mitjançant enzims per dividir-se en monosacàrids.

2. ELS MONOSACÀRIDS. Són glúcids constituïts per una sola cadena polihidroxialdehídica o polihidroxicetònica, que pot tenir de tres a set àtoms de carboni. Són sòlids cristal·lins, de color blanc, hidrosolubles (degut a que els radicals hidroxil i hidrogen presenten una elevada polaritat elèctrica i estableixen forces d’atracció elèctrica amb les molècules d’aigua) i de gust dolç. S’oxiden i gràcies a això els glúcids són la font bàsica d’energia de les cèl·lules: CnH2nCn + nO 2 → n(CO 2 ) + n(H 2 0) + energia. Tenen la capacitat d’animar-se (associar-se a grups amino), de reaccionar amb àcids i incorporar grups fosfats i grups sulfats. 2.1. Les trioses. Formats per tres àtoms de carboni. Una triosa té un grup aldehid i l’altra el grup cetona. L’aldotriosa s’anomena gliceraldehid i la cetotriosa dihidroxiacetona. La fórmula empírica és C 3 H 6 O 3. Són abundants a l’interior de la cèl·lula. El gliceraldehid té el segon àtom de carboni asimètric. Hi ha els dos estereoisòmers: D- gliceraldehid (a la dreta) i el L-gliceraldehid (a l’esquerra). Cadascun d’aquests s’anomenen estructures enantiomorfes (idèntiques si es giren). 2.2. Les treoses. Formats per quatre àtoms de carboni. Hi ha dues aldotetroses, l’eritrosa i la treosa, i una cetotetrosa, l’eritrulosa. El carboni asimètric és el carboni 3. 2.3. Les pentoses. Amb cinc àtoms de carboni. Hi ha les aldopentoses D-ribosa i la D-2-desoxiribosa, i la cetopentosa D-ribulosa. L’estructura molecular més estable és la cíclica, degut als angles que formen els àtoms de carboni.

2.4. Les hexoses. Amb sis àtoms de carboni. L’estructura més freqüent és la cíclica. L’aldohexosa més abundant és la glucosa, i la cetohexosa és la fructosa. La glucosa, la fructosa i la galactosa. La glucosa o glucopiranosa és el glúcid més important perquè aporta la major part de l’energia que necessita la cèl·lula. Es troba als fruits madurs, al citoplasma i a medi intern dels animals. La glucosa s’uneix i forma polisacàrids amb funció de reserva energètica, com el midó, glicogen, cel·lulosa i dextrosa. La majoria de glucosa es presenta en forma cíclica. Hi ha dues estructures possibles: α-glucopiranosa (-OH abaix) i β- glucopiranosa (-OH adalt). La fructosa o D-fructofuranosa es troba en forma cíclica pentagonal. Es troba lliure a la fruita. És α si el -OH del segon carboni està situat a l’altre costat del pla on hi ha -CH 2 OH, si està al mateix costat és β. La galactosa té la mateixa fórmula que la glucosa (C 6 H 12 O 6 ), però aquesta té el -OH del carboni 4 cap a l’esquerra en la forma lineal o cap amunt en la cíclica. Es troba a la llet, glicoproteïnes i glicolípids de les membranes cel·lulars. La llum polaritzada. Al polaritzar la llum, s’elimina tota la vibració de la llum de tots els plans excepte d’un.

3. ELS DISACÀRIDS. Formats per la unió de dos monosacàrids. S’uneixen per l’enllaç O-glicosídic, on s’uneix el grup hidroxil (-OH) del carboni carbonílic del primer monosacàrid amb un radical hidroxil (-OH) del segon monosacàrid, en aquesta reacció es desprèn una molècula d’aigua. Pot ser monocarbonílic (un carbonílic i un no carbonílic) o dicarbonílic (dos carbonílics). És α-glicosídic si el primer monosacàrids és α; és β-glicosídic si és β. Disacàrids d’interès biològic. La maltosa és un disacàrid format per dues molècules de α-glucopiranosa unides per l’enllaç α(1-4). Es troba lliure al gra germinat de l’ordi i altres cereals, com resultat de la hidròlisi del midó i glicogen. La cel·lobiosa són dos D-glucopiranosa unides amb enllaç β(1-4). S’obté per hidròlisi de la cel·lulosa. La lactosa està formada per una D-galactopiranosa i D-glucopiranosa unides per un enllaç β(1-4). Es troba a la llet dels mamífers. Moltes persones, després de la lactància, deixen de produir lactasa (l’enzim per hidrolitzar la lactosa), i aquesta s’acumula i provoca l’entrada d’aigua per osmosi, per això són intolerants. La sacarosa està formada per una glucosa i una fructosa unides per un enllaç β(1-2). Es troba en canyes de sucre i a la remolatxa. És dextrogira, però si s’hidrolitza, la mescla que s’obté és levogira i s’anomena sucre invertit; com el que passa a la mel degut als enzims sacarases de les abelles.

4.5. Els heteropolisacàrids. La pectina es troba a la paret cel·lular dels teixits vegetals. És abundant a la poma, pera, pruna i codony. Té una gran capacitat gelificant. L’agar s’extreu de algues vermelles o rodofícies. És molt hidròfil i s’utilitza en microbiologia per preparar medis de cultius i en la preparació industrial d’aliments. La goma aràbiga és una substància secretada per les plantes que els serveix per tancar ferides.

5. ELS GLÚCIDS ASSOCIATS A ALTRES TIPUS DE MOLÈCULES. Els heteròsids resulten de la unió de un monosacàrid amb una molècula no glucídiques. Com els antocianòsids (color de les flors), els tannòsids (dels arbres) i antibiòtics com l’estreptomicina (per la tuberculosi). Els peptidoglicans són els constituents de la paret bacteriana. Formats per N-acetilglucosamina i àcid N- acetilmuràmic. Les cadenes es mantenen unides entre si per aminoàcids. Els proteoglicans són molècules de una gran part de polisacàrids i una gran part de proteïnes. Els més importants són l’àcid hialurònic i sulfats de condroïtina (formen la matriu extracel·lular del teixit conjuntiu, conjuntiu i cartilaginós; el primer abunda al líquid sinovial i a l’humor vitri de l’ull) i l’heparina (es troba al fetge i pulmó; impedeix la coagulació de la sang, és a dir, la trombosi). Les glicoproteïnes són una petita part glucídica i una gran part proteica, unides per enllaços covalents. Com les mucines de secreció, les de la sang i les glicoproteïnes de la membrana plasmàtica. Els glicolípids estan formats per monosacàrids i lípids. Es troben a la membrana cel·lular. Com els cerebròsids i els gangliòsids. 6. LES FUNCIONS GENERALS DELS GLÚCIDS. Glúcids amb funció energètica. El més important és la glucosa, que és el més abundant al medi intern i pot travessar la membrana plasmàtica sense transformar-se en molècules petites; el midó i glicogen són formes d’emmagatzemar moltes glucoses. Glúcids amb funció estructural. És important l’enllaç β-glicosídic que permet estructures estables i perdurables perquè la majoria no pot trencar-lo; com la quitina, cel·lulosa, peptidoglicans, etc. Glúcids amb funció generadora d’especificitat en la membrana plasmàtica. Es realitzada per les glicoproteïnes i els glicolípids; així es poden reconèixer entre si les cèl·lules. Glúcids amb funcions especials. Com els antibiòtics, vitamina C, heparina, hormones hipofisiàries i immunoglobulines.

Resum: Tema Els glúcids, Resúmenes de Biología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resum: Tema Els glúcids y más Resúmenes en PDF de Biología solo en Docsity!

1. CARACTERÍSTIQUES DELS GLÚCIDS.