





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Apuntes de Platón para estudiantes de segundo de bachillerato
Tipo: Apuntes
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






Sòcrates personatge: quan Plató fa servir la figura de Sòcrates per a expressar la seva opinió (la de Plató). Sòcrates històric: ciutadà d’Atenes que va lluitar contra els Perses. Mai va tenir cap professió reconeguda, va estar tota la seva vida fent filosofia. Volia fer el mateix que la seva mare (que era llevadora) amb els homes, volia fer-los parir la veritat. Finalment, van fer un judici a Atenes on el van acusar d'impietat i corrupció de la joventut.
Els contraris es generen un de l’altre segons el principi grec. Els contraris han de tenir una certa semblança i una certa diferència. Vida i mort són contraris: ha d'existir una reencarnació que després de la mort torna a haver vida. La vida i la mort són contraris i la vida produeix la mort, es pot suposar llavors que la mort produeix la vida, en un procés cíclic etern. Per exemple nit i dia: Quan es fa de dia la nit espera al seu moment. No pot ser morta. Si la reencarnació existeix vol dir que la meva ànima no és morta, això vol dir que és inmortal. Aquí hi hauria un dualisme perquè nosaltres estem formats per cos i ànima, teoria la qual Plató defensa. En dir això Plató s’ha precipitat ja que:
Coneixem de món que està projectat a la foguera. Coneixement científic: causa del coneixement relativista. Fora de la caverna: (món intel·ligible: món que es pot comprendre) Ell és la causa del món de la caverna tenim 4 esferes de coneixement: teoria de plató
la caverna No és un argument però si és un indici que està en tota la obra platònica. És una obra molt important, col·loca la política platònica com a base de tot el sistema catòlic. Els sofistes eren els que dominaven la política. Plató el que realment volia era fer un canvi radical en la política, volia una política que quedés per sempre i que no canvi per altres plaers. Els sofistes la demagogia i per a PLató això vol dir que canvien el coneixement, per tant Plató necessita una alternativa de coneixement per afrontar la relativitat dels sofistes i per això crea “la teoria de les idees”. -La teoria de les idees: és la teoria platònica que afirma que contra el que sembla no hi ha un món sinó com a mínim dos mons que són: ● El món sensible ● El món intel·ligible La idea que tenia sobre aquest món sensible és que era el responsable de la teoria dels sofistes. La única filosofía coherent seria relativista.
- L’argument de Plató per defensar el món intel·ligible: 1 premsia: El món sensible no aporta coneixement. 2 premisa: Plató té coneixements (jo tinc coneixements) Conclusió: Ha de existir algun lloc on el coneixement sigui coneixement. - El món sensible no aporta coneixement.
L’objectiu és si l'ànima és inmortal o no. Les coses que no es descomponen són immortals i tot allò que és compost és mortal. Per què? Perquè les coses compostes va haver un moment en que no eren compostes. El que és simple és impossible que es descompongui, el que és compost és possible. Les coses simples són eternes. Procés de pregunta i resposta s’anomena dialèctica, és un diàleg amb la fi de trobar la definició universal. Per Plató creu en aquest procés de pregunta i resposta, per ell és la ciència que s’ocupa de les coses que no canvien. La dialèctica és la ciència que s’ocupa de les idees. Dialèctica vol dir oposició d’idees. Tots els subjectes del món són compostos, i els que són compostos són les coses que són visibles. Les coses del món sensible són visibles i les que no doncs no. Quan parla de visibilitat és tot allò visible i lo invisible és intel·ligible. Perquè associa visible amb sensible? Per una qüestió històrica plató no sap que lo visible és una cosa més composta. Intenta establir a que té més afinitat l’ànima. És invisible, per tant intel·ligible. Tindria problemes si digues que l’ànima és simple, perquè l'ànima significaria que no canvia i és obvi que si que canvia. Plató utilitza la perfecció, perfecte vol dir que no canvia. No hi ha manera de saber quantes idees hi ha. L'ànima està molt pròxima de ser simple però no ho és. L'ànima s’assembla a les coses simples perquè és intel·ligible, invisible. Què pot alterar a l’ànima? El seu contacte amb el món, els sentits l'oïda, l’olfacte…. Premises:
La 3 crítica ens porta a la crítica de Símmies que és:
Símmies pensa que no és així, el que l’ànima es inmortal. Segons Símmies podria ser que la relació entre cos i ànima podria ser la mateixa que la de la lira i l’harmonia. La lira desapareix i ja no hi ha una harmonia, la mateixa relació té cos i ànima, quan l’ànima desapareix ja no hi ha cos. Resposta de Sócrates: argument. 3 respostes a la crítica:
1. La incompatibilitat Segons Sòcrates l’analogia de la lira i la teoría de la reminiscència són incompatibles. No diu el perquè l’analogia no és bona, simplement fa triar entre la seva analogia i la reminiscència. Símmies tria la reminiscència, accepta que la seva analogia no val perquè és incompatible. Ho fa perquè és un personatge de Sòcrates, i perquè la teoria de la reminiscència està molt treballada i no hi ha cap que se li interposi. Símmies es veu obligat a triar la teoria de la reminiscència per la pressió social. La teoria de la reminiscència pressuposa la preexistencia de l’anima i això no passa amb l’harmonia. 2. El principi de causalitat: La causalitat que s'implica en cos i ànima és diferent. En el cas de la relació de cos i ànima és bidireccional, l'ànima causa coses al cos i el cos a l'ànima. Ex: la relació que hi ha entre l'ànima o ment i el cos, aixeques la mà, aquí hi ha una relació una relació causal. Ex: em faig un tall i em faig dolor, el dolor és mental, un altre exemple: oceà atlàntic. la única relació causal produeix l’harmonia pero de cap manera l’harmonia afecta a la lira. l’analogia de la vida no està bé, no és similar a la del cos i ànima. Resposta a la resposta de sòcrates:
Cebes no està convençut amb l'argument de l'afinitat, pq segons aquesta l'ànima s’assembla més a les coses intel·ligibles i el cos al mon sensible. perp l'ànima no és