Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Resumen de filósofos como Platón, Apuntes de Historia de la Filosofía

Historia de la Filosofía

Apuntes de Platón para estudiantes de segundo de bachillerato

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 28/09/2022

Tay220
Tay220 🇪🇸

2 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ARGUMENTS FILOSÒFICS:
Sòcrates personatge: quan Plató fa servir la figura de Sòcrates per a expressar la seva
opinió (la de Plató).
Sòcrates històric: ciutadà d’Atenes que va lluitar contra els Perses. Mai va tenir cap
professió reconeguda, va estar tota la seva vida fent filosofia. Volia fer el mateix que la seva
mare (que era llevadora) amb els homes, volia fer-los parir la veritat. Finalment, van fer un
judici a Atenes on el van acusar d'impietat i corrupció de la joventut.
1. ARGUMENT DEL CICLE:
Els contraris es generen un de l’altre segons el principi grec. Els contraris han de tenir una
certa semblança i una certa diferència.
Vida i mort són contraris: ha d'existir una reencarnació que després de la mort torna a haver
vida.
La vida i la mort són contraris i la vida produeix la mort, es pot suposar llavors que la mort
produeix la vida, en un procés cíclic etern.
Per exemple nit i dia: Quan es fa de dia la nit espera al seu moment. No pot ser morta.
Si la reencarnació existeix vol dir que la meva ànima no és morta, això vol dir que és
inmortal. Aquí hi hauria un dualisme perquè nosaltres estem formats per cos i ànima, teoria
la qual Plató defensa.
En dir això Plató s’ha precipitat ja que:
- Els contraris es generen un de l’altre, però potser no son contraris. Plató no ha
demostrat que vida i mort són contraris. Però pot ser que la mort no tingui res a
veure amb la vida. Si això és així, no hi ha reencarnació.
L’argument és invàlid perquè no ho ha demostrat.
- Podria ser que el contrari de la vida fos una cosa diferent. Podria ser una cosa que
sigui inanimada (inorgànic), ja que la vida és animada.
Si no hi hagués un cicle constant de contraris tot seria igual.
MITE DE LA CAVERNA:
Primera persona surt: - la nostra realitat està limitida per la nostra percepció.
Segona possibilitat de tornar: - com puc jo saber que el món que crec que és real, és real?
Hi ha 4 coneixements de la realitat
1. La cova amb le ombres
2. Quan surt i mira el foc de la cova
3. Està fora de nit
4. Està fora de dia
El món dels antics segons Plató, és el mateix que el món sensible -> quan surt i veu la
realitat.
El meu coneixement del món es divideix en:(2 coneixements del món sensible)
- objectiu: el conec amb més d’un sentit
- subjectiu: 1 sentit
L’única opció es que coneguem la raó.
Coneixement del relatiu: coneixement de les ombres- el món em sembla allò que sembla
que es
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Resumen de filósofos como Platón y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

ARGUMENTS FILOSÒFICS:

Sòcrates personatge: quan Plató fa servir la figura de Sòcrates per a expressar la seva opinió (la de Plató). Sòcrates històric: ciutadà d’Atenes que va lluitar contra els Perses. Mai va tenir cap professió reconeguda, va estar tota la seva vida fent filosofia. Volia fer el mateix que la seva mare (que era llevadora) amb els homes, volia fer-los parir la veritat. Finalment, van fer un judici a Atenes on el van acusar d'impietat i corrupció de la joventut.

1. ARGUMENT DEL CICLE:

Els contraris es generen un de l’altre segons el principi grec. Els contraris han de tenir una certa semblança i una certa diferència. Vida i mort són contraris: ha d'existir una reencarnació que després de la mort torna a haver vida. La vida i la mort són contraris i la vida produeix la mort, es pot suposar llavors que la mort produeix la vida, en un procés cíclic etern. Per exemple nit i dia: Quan es fa de dia la nit espera al seu moment. No pot ser morta. Si la reencarnació existeix vol dir que la meva ànima no és morta, això vol dir que és inmortal. Aquí hi hauria un dualisme perquè nosaltres estem formats per cos i ànima, teoria la qual Plató defensa. En dir això Plató s’ha precipitat ja que:

  • Els contraris es generen un de l’altre, però potser no son contraris. Plató no ha demostrat que vida i mort són contraris. Però pot ser que la mort no tingui res a veure amb la vida. Si això és així, no hi ha reencarnació. L’argument és invàlid perquè no ho ha demostrat.
  • Podria ser que el contrari de la vida fos una cosa diferent. Podria ser una cosa que sigui inanimada (inorgànic), ja que la vida és animada. Si no hi hagués un cicle constant de contraris tot seria igual. MITE DE LA CAVERNA: Primera persona surt: - la nostra realitat està limitida per la nostra percepció. Segona possibilitat de tornar: - com puc jo saber que el món que crec que és real, és real? Hi ha 4 coneixements de la realitat
  1. La cova amb le ombres
  2. Quan surt i mira el foc de la cova
  3. Està fora de nit
  4. Està fora de dia El món dels antics segons Plató, és el mateix que el món sensible -> quan surt i veu la realitat. El meu coneixement del món es divideix en:(2 coneixements del món sensible)
  • objectiu: el conec amb més d’un sentit
  • subjectiu: 1 sentit L’única opció es que coneguem la raó. Coneixement del relatiu: coneixement de les ombres- el món em sembla allò que sembla que es

Coneixem de món que està projectat a la foguera. Coneixement científic: causa del coneixement relativista. Fora de la caverna: (món intel·ligible: món que es pot comprendre) Ell és la causa del món de la caverna tenim 4 esferes de coneixement: teoria de plató

  • mon de les aparences
  • coneixement dels subjectes dins del mon sensible (científic)
  • Coneixement matemàtic
  • coneixement filosòfic Tema- ètica i polític: sembla que el subjecte té la tendència a tornar a la caverna (socrates) tu no pots conèixer el que es el bé i fer-ho. si tu saps que viuen en un mon d'ignorància et sens obligat a anar i corregir l’error, segons sòcrates pero plato no esta d’acord, diu que no hauria de tornar. com que tenim naturalesa diferents no poden aplicar coneixement= acció. això es política. segons la ética si torna el matarien, igual que van matar a plató. Pregunta: per que el maten?

LA TEORIA DE LES IDEES (no és un argument)= té relació amb el mite de

la caverna No és un argument però si és un indici que està en tota la obra platònica. És una obra molt important, col·loca la política platònica com a base de tot el sistema catòlic. Els sofistes eren els que dominaven la política. Plató el que realment volia era fer un canvi radical en la política, volia una política que quedés per sempre i que no canvi per altres plaers. Els sofistes la demagogia i per a PLató això vol dir que canvien el coneixement, per tant Plató necessita una alternativa de coneixement per afrontar la relativitat dels sofistes i per això crea “la teoria de les idees”. -La teoria de les idees: és la teoria platònica que afirma que contra el que sembla no hi ha un món sinó com a mínim dos mons que són: ● El món sensible ● El món intel·ligible La idea que tenia sobre aquest món sensible és que era el responsable de la teoria dels sofistes. La única filosofía coherent seria relativista.

- L’argument de Plató per defensar el món intel·ligible: 1 premsia: El món sensible no aporta coneixement. 2 premisa: Plató té coneixements (jo tinc coneixements) Conclusió: Ha de existir algun lloc on el coneixement sigui coneixement. - El món sensible no aporta coneixement.

Hem d’imaginar-nos que tots nosaltres som aurigues (conductor del carro). El carro

el porten 2 cavalls. nosaltres som aurigues que conduïm el nostre carro en un món

intel·ligible.

Què fa l’auriga en aquest món ideal?

Passejar

Què hi ha en aquest món?

IDEES.

El carro el porten 2 cavalls que tenen naturalesa diferent. Un és prudent, servicial

(molt), obedient, és un bon cavall per l’auriga. L’altre cavall és impulsiu, emocional,

és més anàrquic (caos, lleis). Tenim dos tipus de cavall: racional i irracional.

L’auriga es queda encantat davant les IDEES, això fa que l'aigua estigui distret i

deixa d’agafar les rendes dels cavalls. El cavall impulsiu intenta escapar però està

lligat i el mateix impuls que fa, fa que l’auriga caigui del carro.

Quan caiem, estem pagant una pena. La d’haver caigut del carro per haver-nos

despistat. El nostre trànsit de la vida serà pagar aquesta pena.

Nosaltres som ànimes que són aurigues. La idea de caure fa referència a la

culpabilitat per haver deixat anar les rendes del cavall.

Raons del perquè no recordem que som aurigues i de que hem caigut:

1. Pel xoc del naixement, quan arribem aquí.

2. L’auriga no sap on està perquè al món sensible hi ha matèria i al món

intel·ligible hi ha la raó i això a l’auriga la fa desorientar-se i no s’enrecorda

d’on ve.

Tot el que fem aquí és un trànsit per a tornar al món intel·ligible i depèn del que facis

t’apropa o t’allunya d’ell.

Si l’individu fa bondat, acaba recordant i quan mor torna al món intel·ligible. Si no es

recupera (no fa bondat) i el seu cos mor, ha d’ocupar un altre cos. Al ocupar un altre

cos se li dificulta la tornada al món intel·ligible.

Els humans som els únics éssers que poden raonar.

Hem d’aprofitar el temps per a tornar al món intel·ligible. Què vol dir?

Doncs que han de perfeccionar les seves virtuts i cultivar la seva intel·ligència. La

intel·ligència vol dir que s’han d’adquirir coneixements.

Com s’adquireixen els coneixements?

A través del món sensible hem de recordar el coneixement que teniem al món de les

IDEES. És impossible que recordi el coneixement perquè tot és incomprensible

estant al món sensible.

El doble paper del món sensible:

1. El món sensible facilita a recordar a partir de la imperfecció de la matèria i

recordar la perfecció del món ideal.

2. El món sensible dificulta el coneixement i ho fa per culpa de la seva imperfecció,

perquè és material.

Què passa quan l’auriga torna al món intel·ligible?

Torna a caure i es converteix en un cicle constant.

Idea principal del que hem de fer en aquesta vida: Purificar l’ànima a través del

coneixement. Els cavall són una part de mi que estan en una lluita constant. L’ Allò

és el cavall irracional i el Superjò és el cavall racional.

ARGUMENT DE L'AFINITAT:

L’objectiu és si l'ànima és inmortal o no. Les coses que no es descomponen són immortals i tot allò que és compost és mortal. Per què? Perquè les coses compostes va haver un moment en que no eren compostes. El que és simple és impossible que es descompongui, el que és compost és possible. Les coses simples són eternes. Procés de pregunta i resposta s’anomena dialèctica, és un diàleg amb la fi de trobar la definició universal. Per Plató creu en aquest procés de pregunta i resposta, per ell és la ciència que s’ocupa de les coses que no canvien. La dialèctica és la ciència que s’ocupa de les idees. Dialèctica vol dir oposició d’idees. Tots els subjectes del món són compostos, i els que són compostos són les coses que són visibles. Les coses del món sensible són visibles i les que no doncs no. Quan parla de visibilitat és tot allò visible i lo invisible és intel·ligible. Perquè associa visible amb sensible? Per una qüestió històrica plató no sap que lo visible és una cosa més composta. Intenta establir a que té més afinitat l’ànima. És invisible, per tant intel·ligible. Tindria problemes si digues que l’ànima és simple, perquè l'ànima significaria que no canvia i és obvi que si que canvia. Plató utilitza la perfecció, perfecte vol dir que no canvia. No hi ha manera de saber quantes idees hi ha. L'ànima està molt pròxima de ser simple però no ho és. L'ànima s’assembla a les coses simples perquè és intel·ligible, invisible. Què pot alterar a l’ànima? El seu contacte amb el món, els sentits l'oïda, l’olfacte…. Premises:

  1. Les coses simples es poden dissoldre, les compostes no.
  2. Aquelles coses que són immòbils son les que són simples, mentre que les que no paren de canviar són les compostes.
  3. Les coses immòbils són invisibles (intel·ligible = es pot captar amb la raó , que es pot entendre i són perfectes perquè no canvien) i els mòbils son les que poden captar amb els sentits, visibles (sensible).
  4. Si jo sóc un compost de cos i ànima, la meva part invisible s’assembla a les coses invisibles i la nostra part visible s’assembla a les coses visibles.

La 3 crítica ens porta a la crítica de Símmies que és:

L'ANALOGIA DE LA LIRA:

Símmies pensa que no és així, el que l’ànima es inmortal. Segons Símmies podria ser que la relació entre cos i ànima podria ser la mateixa que la de la lira i l’harmonia. La lira desapareix i ja no hi ha una harmonia, la mateixa relació té cos i ànima, quan l’ànima desapareix ja no hi ha cos. Resposta de Sócrates: argument. 3 respostes a la crítica:

1. La incompatibilitat Segons Sòcrates l’analogia de la lira i la teoría de la reminiscència són incompatibles. No diu el perquè l’analogia no és bona, simplement fa triar entre la seva analogia i la reminiscència. Símmies tria la reminiscència, accepta que la seva analogia no val perquè és incompatible. Ho fa perquè és un personatge de Sòcrates, i perquè la teoria de la reminiscència està molt treballada i no hi ha cap que se li interposi. Símmies es veu obligat a triar la teoria de la reminiscència per la pressió social. La teoria de la reminiscència pressuposa la preexistencia de l’anima i això no passa amb l’harmonia. 2. El principi de causalitat: La causalitat que s'implica en cos i ànima és diferent. En el cas de la relació de cos i ànima és bidireccional, l'ànima causa coses al cos i el cos a l'ànima. Ex: la relació que hi ha entre l'ànima o ment i el cos, aixeques la mà, aquí hi ha una relació una relació causal. Ex: em faig un tall i em faig dolor, el dolor és mental, un altre exemple: oceà atlàntic. la única relació causal produeix l’harmonia pero de cap manera l’harmonia afecta a la lira. l’analogia de la vida no està bé, no és similar a la del cos i ànima. Resposta a la resposta de sòcrates:

  • Quan hom pensa que fer la relació de cos i ànima no es una solució si no que encara complica més el problema. pq no queda clar com pot existir aquesta relació cos i ànima. relació causal hi ha alguna mena de contacte, una interacció un lloc comú entre dues coes i en aquest cas no existeix. pq com pot l'ànima pot tocar el cos i com pot el cos tocar o afectar l’ànima. Això no té solució el q s’ha de intentar explicar es la aparent relació causal, hi ha 3 intents:
  • Descartes: 1600, Plató estava mort. intentava solucionar el problema amb una glándula pineal,
  • Malebranche, intenta explicar la aparent relació causal, la seva resposta rep el nom de ocasionalisme, en cada cos que hi ha una relació causal entre cos i ànima en realitat hi ha una intervenció divina.
  • Leibnitz: des de que tenia 14 anys sabia ja molta cosa, cada dia de la seva vida escrivia una pagina sobre un tema diferent , que era noticia. ell deia que no pot existir, i com s’explica l’aparent? pq hi ha una harmonia preestablerta, no interactuen sino que van paral·lels. 3. Graus: Segons sòcrates l’analogia de la vida no funciona pq mentre la lira podem parlar de graus, d’harmonia, no podem fer en el cas de l’ànima. un ànima no és menys o més ànima, sino que és o no és. L’ànima si es que et pot veure afectada en el món sensible. el mateix sòcrates accepta q l'ànima si q pot estar perturbada en el món sensible i per tot no hi és tota, això fa més difícil la reminiscència, si això és veritat si que valdria l’analogia. L’ànima no es pot mesurar en graus però pot ser més o menys pura, és alineada. (part teva que al veus estranya) l’ànima no sap que és un ànima, pq pensa que les coses del món sensible existeixen i no existeixen. Esquema de la lira: Analogia de la lira Desenvolupada per Símmies al llibre de Plató. ● Podria ser que la relació entre cos i ànima fos la que hi ha entre una lira i la seva harmonia. 1.- Segons Sòcrates, aquesta analogia és incompatible amb la reminiscència implica la preexistència de l’ànima, cosa que no passa amb la lira. Símmies ha de triar entre l’analogia o la reminiscència. 2.- Hi ha una relació diferent entre cos-ànima i lira-harmonia. La lira és causa de l’harmonia (causa unidireccional), mentre que la relació cos-ànima és bidireccional. Potser Plató té raó mostrant les diferents relacions causals, però no queda clar que aquesta ajudi a Plató. 3.- Mentre que en el cas de l’harmonia sí podem parlar de diferents graus d’harmonia, no ho podem fer amb l’ànima. analogia no és correcta Crítica: En el 2n argument es diu que l’ànima està afectada quan està envoltada per coses sensibles.

L’ANALOGIA DE LA MANTA:

Cebes no està convençut amb l'argument de l'afinitat, pq segons aquesta l'ànima s’assembla més a les coses intel·ligibles i el cos al mon sensible. perp l'ànima no és