¡Descarga Sistema de Fonts del DIPr II: Competencia Judicial Internacional y de Autoridades y más Resúmenes en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!
Lliçó 1. Introducció i fonts 1.1. Pressupòsits, objecte i naturalesa del DIPr a) Pressupòsits del DIPr pluralitat ordenaments permeabilitat: cada cop mes situacions amb element internacionalitat
b) Precisió de l’objecte i la naturalesa del DIPr Situació privada: posició igualtat. (si intervé admin sense ius imperi) Situació internacional: diversos test. Espanya utilitza el que li convé. (2 i 3 imprecisos. 1-Test element estranger pur: qualsevol element estranger 2-Test element estranger rellevant: quan element te importància 3-Test efecte internacional: repercussió transfronterera
Naturalessa: es una branca del dret privat de cada pais
c) Relativitat del DIPr: conseqüència: fòrum shoping. Solució convenis -No hi ha un DIP unic i vàlid per tots els estats -Cada estat aplica el seu DIP al cas
1.2. Contingut i dimensions del DIPr
a) Qüestions de les que s’ocupa el DIPr: competència internacional d’autoritats, eficàcia internacional de decisions, llei aplicable i cooperació d’autoritats
CJI: son els òrgans jurisdiccionals d’un Estat competents per conèixer una situació privada internacional? LlA: quin regim jurídic s’aplica al fons de la situació privada internacional Eficacia: quins efectes poden desplegar a SPA sentencies estrangeres Cooperacio d’autoritats: judicial i extrajudicial.Solucions puntuals sobretot procesals
b) Àmbit de les matèries de les que s’ocupa el DIPr 3 tesis: -Amplia: totes les rellevants per determinar situació publica d’una persona (afegeix estrangeria i nacionalitat a lo habitual) -Intermitja: compren CJI, LlA, reconeixement i execució stc estrangeres. Dels anglosaxons, s’ha extes a gairebé tothom -Estricte: nomes llei aplicable. Típica de països germanics
c) Dimensions interna, comunitària i internacional del DIPr -Interna: part dret privat nacional que regula DIP. Han anat perden importància -Comunitaria: UE a partir T. Amsterdam 1999 adquireix competències en DIP -Internacional: Tractats internacionals firmats per diferents estats
1.3. El sistema de fonts del DIPr I
a) La diversificació de les fonts en el DIPr actual: DIPr autònom, convencional i institucional
- DIP Autonom: normes emanades del legislador espanyol. Dispersió normativa Menys important que institucional I convencional però d’ampli abast, proporciona base reguladora.
-DIP convencional: Espanya un dels països que mes convenis ha firmat. Normalment conviuen amb dret autònom i vinculen a les parts. Problema col·lisio convenis: solució: el mes favorable per part feble, o mes especialitzat, o el tractat posterior en el temps per exemple.
-DIP institucional: a la UE es fan per complir les necessitats i objectius mercat interior Abast limitat: a qüestions relacionades amb les 4 llibertats. Limitacio amb UK Irlanda i Dinamarca.
b) El sistema espanyol autònom de DIPr: evolució i situació actual 1-dispersio de normes 2-desequilibri: lleis desfasades v. Normes de qualitat (q venen de inst. Internacionals) 3-Comunitaritzacio: des de 1999 perdua de competències en favor UE
c) El paper dels Convenis internacionals: DIPr convencional en el marc de les Organitzacions internacionals poden regular diversos àmbits: cooperació, LlA, reconeix.i execució, llei de fons
Conferencia de la Haya Unificació internacional del DIP// Unictral: pel dret mercantil Comissio interamericana para DIPcom la haya aprox no molt exit//UNIDROIT
1.4. El sistema de fonts del DIPr II a) DIPr a la Unió Europea Abans 1999: a partir 293TCE UE podia negociar tractats i EM s’hi adherien com Bruseles 1968 T. Amsterdam: atorga competència en DIP a la UE per crear espacio de Seguridad libertad i justicia Regles especials: -Dinamarca: fora de les mesures a partir títol IV pel q ha de negociar conveni amb UE -UK i Irlanda: opting-in, poden escollir si participen o no d la mesura del títol IV
b) La comunitarització del DIPr 61 TC: UE tindrà comptencia per regular DIP per tal de construí espai de Llibertat seguretat i justícia per correcte funcionament mercat interior Comunitaritzacio de tot el DIP: CJI, LlA, reconeixement i execució per varies vies: -Dret comunitari originari: tractats constitutius UE q regulen temes com competència -Dret comunitari derivat: directives i reglament de la UE -Dret comunitari convencional: UE en si pot celebrar convenis amb 3ers estats.
c) Conseqüències de la comunitarització del DIPr per al DIPr autònom i per al DIPr convencional
-DIP autònom: Ppi primacia dret institucional. Arracona el DIP autònom. -DIP convencional: Competencies internes UE valen també externament per concloure convenis
*Convenis paral·lels: C bruseles 1968 nomes per membres. Per extendre-ho van fer-ne un de calcat: Conveni de Lugano 1988 (per països com islandia, suïssa o noruega) Bruseles 1 substitueix el C de 1968 menys per Dinamarca i els 3 d’abans q apliquem Lugano No paral·lels lugano pq 1988 equival a l’antic bruseles 1968. CE i els països q queden fora Bruseles I signen Lugano 2007 q es paralel Dictament Lugano: TJCE declara q si UE te competència serà qui ha de ratificar-lo
Lugano convencional o no? Em sembla que ja ho he preguntat a algun lloc
-El control de la CJI: Control ofici: quan submissió expressa i s’impugna en base a l’acord Tribunal es declara incompent si: -competència exclusiva altre EM o si -persona demandada en EM no competent no compareix (art 25 i 26.1).
-Litispedencia: art 27. Mateix cas(parts, objecte i causa) del B1 pendent a diferents EM. El 2on tribunal ha de suspendre i inhibir-se si l’altre es declara competent. Al prevaldre cronològic a substantiu (el millor situat) es produeix l’efecte rush to courts.
-Conexitat: art 28. Demandes estretament vinculades es desitjable resoldreles conjuntament. El 2on pot suspendre i inhibir-se en favor del primer però també continuar pq B1 no es pronuncia
-Tutela cautelar internacional: art 31 mesures per salvaguardar el q es sol·licita. Req: fumus boni iuris + periculum in mora Competencia: Tribunal q coneix del fons del assumpte o on s’han d’executar sentencies
2.2. Llei aplicable
a. Les tècniques de reglamentació: la tècnica directa
Propia de normes materials especials. Donen resposta directa, immediata i substantiva sense remetre a la llei de cap país (excepció a les normes de conflicte). Tenen supòsit de fet i conseq. jur
- La pluralitat de tècniques de reglamentació (a part de la directa) Tecnica Intermedia: normes extensió del àmbit d’aplicacio dret material intern. La norma determina sota quins criteris s’aplica la norma que mai pot ser estrangera a diferencia normes conflicte Ejemplo (art. 4 LCD): “La presente Ley será de aplicación a los actos de competencia desleal que produzcan o puedan producir efectos sustanciales en el mercado español”. Por qué es parecida la norma de extensión a la norma de conflicto? Son funcionalmente equivalentes. El art. 4 se puede reformular como norma de conflicto: “Los actos de competencia desleal se regirán por la ley del lugar en que se produzcan efectos sustanciales en el mercado”. normas de extensión nos dejan con una laguna. Si el acto no produce efectos en el mercado español, no sabemos qué hacer para resolverlo Tecnica indirecta: normes de conflicto. Determina d’entre diversos ordenaments vinculats amb el suposit quin es aplicable - Les normes imperatives de Dret internacional privat (o normes aplicació necesaria NAN) TJCE 23-11-99 Arblade ): disposiciones nacionales cuya observancia se considera crucial para la salvaguardia de la organización política, social o económica del E hasta el punto de hacerlas obligatorias para toda persona y toda relación jurídica en el territorio Normes materials d’aplicacio necessària(desplacen norma conflicte) pq reflexen principis fonamentals del for (com la nena holandesa a suècia). Problema: identificar-les, depenen del for - Normes materials especials de Dret internacional privat Normes elaborades especialment per regular situacions internacionals. (regular adopció internacional diferenciada de la normal perquè son diferents). Pero no tindria sentit fer-ho desde el país pq sinó cada país tindria la seva llei internacional. Millor en convenis com Viena 1980. - Els Convenis de Dret uniforme (contenen normes materials especials de DIP) - La “Lex mercatoria” ppis i normes (INCOTERMS) elaborats per la societat civil per regular materialment compraventa internacionals. Nomes apliquen si es pacten.
b) Les tècniques de reglamentació: la tècnica indirecta de dif països vinculats amb el supòsit de quin és l’ordenament que ha de regir?
- norma conflicte: funció: escollir? .estructura: supòsit de fet i designació ordenament aplicable - El punt de connexió i el conflicte mòbil -Punt de conexio: circumstancia q estableix un vincle entre un supòsit de fet internacional i un país que el legislador utilitza per assenyala LlA q pot ser lex fori (a del país) o una llei estrangera
Classes de punts de conexio:
Personals: circumstancies unides a les persones(nacionalitat) Teritorials: viculacio supòsit de fet al territori (immoble) Rigids/flexibles: designen la llei mecànicament/amb procés d’interpretacio Fixes/Variables: circumstancies que poden canviar/no poden canviar Neutrals: localitzen la situació privada internacional a un país/ Materialment orientats: Apliquen un dret o altre en funció del seu contingut material Simples/múltiples o compostos: un sol contacta determinant /o varis Alternatius: en el mateix pla, qualsevol pot operar Jerarquitzats: Si no es donen condicions pq s’apliqui el 1er s’aplica la resta En cascada: La norma distingeix diverses situacions int. Amb connexions diferents Cumulatius: de punts de conexio q han de coincidir per designar un dret aplicable. -Conflicte movil: canvi en la circumstancia utilitzada com a punt de conexio (quan es variable) DIP espanyol: no te solució general
- Les normes de conflicte “ erga omnes ” Vinculen a més d’un E en virtut conveni o reglament (no per autònom) diu quina llei aplicar Erga omnes vol dir que s’aplicarà la llei designada encara que sigui estrangera??? Vol dir que no demana dequisits d’aplicacio. Pel sol fet de que tribunal EM sigui competent es aplicable no? Roma 1:nomes no s’aplica si no entra dins àmbit material sinó el q digui inclús llei de E no membre - Informació i prova del Dret estranger es designa llei estrangera a aplicar qui ha de provar el dret? UK i USA: les parts. Alemania i Japó: d’ofici s’ha d’investigar i n’assumirà el cost
Solució SPA: contradictòria. (12.6CC d’ofici) 281.2LEC (prova instancia part) Resposta majoritària: si las parts no proven dret estranger s’aplica espanyol Moment prova: a l’inici, en la demanda o la contestació Mitjans prova: llibertat. En ppi docs públics q certifiquin contingut i vigència (tot i q TS vol també interpretacions i criteris aplicabilitat) Tambe cap la prova pericial (perill q sigui parcial) Ppi col·laboracio amb les parts del jutge: utilitzant els recursos institucionals de que disposa.
- Excepcions a l’aplicació del Dret estranger: l’ordre públic (p ex. Poligàmia) La norma de conflicte que designi un dret estranger no s’aplicarà si aquest va en contra de ppis fonamentals del dret del país del qual els tribunals coneixen l’assmpte (protecció societat E) SPA: 12.3CC. problema: ordre públic e un concepte indeterminat. Es decideix cas per cas Efecte negatiu: no s’aplica el dret estranger a Espanya Efecte positiu: s’aplicara el dret q marqui seguent punt de conexio sinó n’hi ha mes lex fori
c) Problemes d’aplicació
- L’articulació entre normes de conflicte i tècniques directes NAN desplacen ord q designa la norma de conflicte en un aspecte molt puntual NME hem de saber a quin supòsit ho apliquem. Relació amb normes de conflicte(p ex C viena) -Aplicacio directa: art 1.1a parts amb domicili a E diferents i els dos EM del conveni -Aplicació indirecta: art 1.1b normes de conflicte designen com llei aplicable un EM del CV
Ej: RU no forma parte de la CViena. Imaginemos que se celebra una CV entre empresa española e inglesa, y la española (vendedor) incumple una obligación. La empresa inglesa demanda a la española ante los tribunales españoles (2). Dado que RU no forma parte de la CViena, no podría aplicarse directamente. Por tanto, el Juez español debe aplicar la norma de conflicto en materia de contratos (C de Roma actual, o de aquí a unos meses el RRI –art 4-). Como es CV, la ley aplicable será la ley de la residencia habitual del vendedor. En este caso, el vendedor es español. Por tanto, por aplicación de la norma de conflicto hay que aplicar el derecho español. Como España es parte de la CViena, se aplicaría la CViena indirectamente.
- El reenviament i la remissió a un ordenament plurilegislatiu -Reenviament: quan la norma de conflicte de DIP del país que coneixen el cas designen com a llei aplicable la d’un país que al seu torn te una norma de conflicte q designa la llei d’un altre país. El 2on país s’ha de basar en punts de conexio diferents pq si fossin iguals no hauria reenviament DIP SPA: 12.2CC admet reenviament de 1er grau(a favor SPA) però no el de 2on
*Postil·la: unic tràmit, es un nou doc (no l’estranger) en frànces adjuntat al doc a autoritzar. Ordre ministrial 2011 estableix qui es competent per fer-les a SPA i q les fetes es registraran
Lliçó 4. L’assistència judicial internacional Auxili judicial entre tribunals de diversos E. En notificacions, proves, mesures cautelars.. a) Marc normatiu bàsic Notificacions Proves DIPr institucional R 1393/2007 R 1206/ Cv bilateral UE-dinamarca (no C/bilateral: s’aplica la haia 70)
DIPr convencional Cv multilateralsC Haia (1965 i 1954) (igual q a notificacions C interamericana’65 pero haia 1970 Cv Bilaterals
DiPr autonom arts 276 a 278 LOPJ (igual q a notificacio)
b) Les notificacions R 1393/2007 Ambit aplicació: Temporal: 20 novembre 2008 Territorial: inter partes, Si domicili del destinatari si conegut a EM.No Dinamarca que te C bilateral. -Domiciliat a EM: R1393 -Dinamarca: C bilateral -Venezuela:Haia o Interamericana -Cap: LOPJ
Vies de comunicació: 1-OT/OR (arts 4-11): comunicació directa entre organismes transmissors i receptors que l’hauran de fer arribar al destinatari. Es més directa q haia 65. Es creia via preferent però TJ defensa que cada EM membre esculli la via que vulgui. I cada E tria el seu OR. 2-Via diplomàtica/consular: indirecta (art 12) directa (art 13)consulta 3-Via postal (art 14) 4-Persona interessada: qualsevol interessat el pot fer arribar al destinatari i tribunal competent
Idioma: mira diferencia formularis obligatoris art 4.3 i doc adjunt a notificació (demanda) art 8 SI no l’enten destinatari es pot negar a acceptar-la excepte correu postal pq te el formulari traduït A espanya s’accepta angles francès i portuguès. S’oposa a notificacions per via diplomàtica a no ser q es facin a un nacional de este último Estado (EM de origen). Inicio de la página Formulari: varies opcions (mirar) Contingut: en llengua oficial o q el receptor entengui Garantia o protecció destinatari
c) L’obtenció de proves (falta desenvolupar) La llei es determinada pel lloc de la pràctica de la prova.(instrument interpartes) No conveni bilateral amb Dinamarca. S’aplica C haia 70.
Contractació entre professionals explicada a les practiques Lliçó 5. Contractació amb consumidors ppi màxima favorabilitat: protegeix a la part feble. Consumidor passiu no pot renunciar a drets
- Si es vulneren les normes de protecció de part feble serà causa de NO reconeixement ni execució de resolucions judicials estrangeres.
Requisits Consumidor passiu:
- Consumeix al mercat on te residencia habitual + Producte aliè a la seva activitat professional.
- Comerciant va allà. A través activitat estable o temporal o publicitat *internet: que sigui accessible no es suficient. Ha d’invitar a contractar (idioma, moneda...)
Espanyol que compra productes italians comercialitzats a Espanya. Consumidor passiu. Espanyol viatge a França i compra productes italians, els quals, no es comercialitzen a Espanya. Consumidor actiu. Espanyol de viatge a França compra uns productes italians que són comercialitzats a Espanya. Consumidor passiu.
Consumidor actiu: contracta al mercat on no resideix habitualment. Ningú posa les lleis a la maleta
Ppi máxima favorabilitat cedeix 0- al contrato de transporte,salvo el caso de los que, por un precio global, ofrecen una combinación de viaje y alojamiento directiva 90/314/CE.(RB1)
1-contractes prestació serveis quan hagin de prestar-se exclusivament en un país diferent del cual el consumidor tingui la seva residencia habitual. justificació: k’ mes relacionat amb l’altre país i seria injust q consumidor imposes la seva llei
2-contractes amb objecte dret real immobiliari o arrendament bens immobles excepte els timesharing de la directiva 94/47/CE (inclosos hipoteca i qualsevol garantia sobre immobles)
4-drets i obligacions que constitueixin instruments financers, condicions d’emissio, ofertes publiques de venta i subscripció o ofertes publiques de adquisició de valors negociables y la subscripció i reemborsament de participacions en institucions d’inversio colectiva sempre q no suposin una prestació d’un servei financer
a) Competència judicial internacional
Jerarquia: 1)submissió -tàcita (art 24): no esta prevista en l’apartat de consumidors pero es reconeix (també les limitacions de l’expressa o no?)
- expressa (art 17) Limitada per proteccio consumidor -La submissió només pot ser posterior al naixement del litigi. -Si la submissió és anterior al litigi, permetre al consumidor escollir altres fors beneficiaris -Acció de tribunal del pais on els dos estaven domiciliats al celebrar el k’ (*excepte si va vs. la llei)
2)segons qui demanda (proteccio débil)
Consumidor v. Profesional
Consumidor actiu: regim general (contractes entre profesionals(art 5) i domicili demandat)
Consumidor passiu: especial protección. Pot escollir -Forum actoris: tribunal son consumidor estigui domiciliat.(art 16) (sempre q sigui EM clar) -Domicili del demandat: -si profesional domiciliat a EM o -amb un establiment secundari a EM i la disputa sorgeix d’un k’ celebrat allà.(art 5.5)
profesional v. Consumidor: nomes al domicili del consumidor (com el art 2)
*pregunta: C. Lugano es bilateral (UE amb altres) o per naltros es insti pq es d la UE?
Els C. de Lugano i el C. bilateral entre Dinamarca i la CE preveuen un sistema molt semblant. Dret autònom , l’art.22.4 LOPJ si el demandat(professional) domiciliat en un Tercer Estat (No CE, no àmbit Lugano, no Dinamarca) i el consumidor estigui domiciliat en territori espanyol.
2-for especial per rao de materia: tribunal competent al lloc on es produeixi el fet danyoso (art 5.3) No cal acudir a dret intern pq aquesta conexio assenyala ja el jutjat.
b. Llei aplicable; la relació de responsabilitat contractual i extracontractual
Roma 2: erga omnes. Conte normes conflicte q s’apliquen quan un tribunal de EM es competent UK i Irlanda dins. Dinamarca: suposo q estará als convenis
Sistema de fonts llei aplicable
DIPr institucional Roma II 864/2607 (unifica normes conflictuals resp extracontractual) (roma I es per contractes) DIPr convencional C de la Haia 71 q regula llei aplicable a accidents de carretera C Haia 73(products liability) responsabilitat derivada de producte *potser algún conveni mes DIPr autonom 10.9CC (tan general q no resol res)
Ambit aplicacio: R Temporal: 11/1/ Territorial: Tribunals EM competents (erga omnes) Material: obl. Extracontractuals en materia civil i mercantil.(no si una part te ius imperium) Exclusions: dany nuclear (conveni especific) i danys personalitat(difamacio), familia Inclusions: accidents carretera i resp. Productes. Relacio amb convenis de la haia: si es entre EM apliquem R2 (no treu q el reglament et dirigeixi als convenis) pero si es entre EM i un que no es segueix aplicant el conveni.
Normes R2: Materies exclusives : p ex. Propietat intelectual pq es considera un dret territorial. Dret del EM. Submissio (expresa o tàcita): art. 14.1: 1 Acord posterior al fet danyoso 2-Acord previ al fet generador si ambdues parts desenvolupen activitat comercial Normes imperatives: art 14.2: de la llei on es troben tots els elements de la situació son aplicables encara que s’esculli una llei diferent. (p ex. Els 2 espanyols q esculen llei belga) Norma general: conexio objectiva
1. Si al moment de la producció del dany les dues parts tenen la residencia habitual al mateix
país s’aplicara la llei d’aquell país
2. En defecte residencia habitual comuna, el lloc produccio del dany (descarta regla obliqüitat no
donant com a vàlid el lloc generador i conseqüències indirectes per asegurase que troba la llei aplicable)
3. Clausula escapament: no es tindra en compte la llei designada pels criteris anteriors si el fet
danyoso presenta vincles manifestament mes estrets amb un altre país. (normalment pq hi ha contractes previs entre les parts)
6.2. Règims especials (competències exclusives)
a) Competència deslleial i infracció dels drets de la propietat intel·lectual Competencies exclusives: Dret de la competència: llei del mercat que es vegi afectat. Afecta a interessos que no son purament privats així que no es pot escollir llei aplicable.
Propietat intel·lectual: llei aplicable es la del país del qual es reclama protecció. No s’escull llei aplicable pq s’enten que es un dret territorial.
b) La responsabilitat del fabricant i els danys al medi ambient (convenis de la Haia) Convenio accidentes circulación por carretera de 1971 Regla básica llei aplicable: llei interna EM on s’ha produit l’accident.
Criteris derminacio son molt causistircs i complex. A vegades casos reals no encaixen a cap. Es te en compte la matricula (per temes de les assegurances) pero les persones poden no estar relacionades amb la matricula. P ex. Quan tots els sinistrats son matriculats al mateix pais
La responsabilitat del fabricant i els danys al medi ambient Responsabilitat del fabricant: haya 73 llei molt rara... també s’aplica regla obliquitat llei aplicable es el dret intern del país on es produeix es dany si: -afectat hi resideix habitualment -Establiment principipal del responsable -producte comprat en aquell país Ej: me desplazo a París y compro a un vendedor (no al fabricante) un aparato doméstico. Me lo llevo y lo utilizo en Sudáfrica, en ese momento estalla y me produce daños. La aplicación de la ley del lugar en que se produce el daño sería muy aleatoria. El Convenio intenta que la ley aplicable está relacionada con el caso. Por eso usa el método acumulativo: se ofrecen alternativas hasta encontrar una ley vinculada al supuesto
Pero abans es aplicable dret intern país residencia habitual perjudicat si el responsable hi te establiment principal o el perjudicat havia comprat el producte allà(osigui per quan el dany no es produeix al estat q vol)
Si res aplicable: llei del establiment principal de l’imputat excepte si demandant vol on es produeix dany
Danys mediambientals: llei del lloc on es produeix el dany o on s’ha originat si la víctima ho prefereix (no se qui conveni)
c) Danys vinculats a la societat de la informació també s’aplica regla obliqüitat Totalitat danys si demanda on sorgeix el dany (editor) llavors pot demanar tots els danys si vas a un altre has de limitarte als danys daquell país.
Si es online s’afegeix on la persona difamada tingui el seu centre principal d’interessos.
mirar les 4 sentencies q explicaran aquesta part especial o manual per obliquitat
Lliçó 7. El reconeixement de decisions estrangeres
a) Eficàcia internacional de decisions: Reconeixement i execució
En principi les resolucions judicials nomes tenen efecte al país on son dictades.LEC 1885 restrictiva Abans es considerava q reconeixement era un tema dels E i afectava la seva sobirania. Ara tema privat, s’han de protegir drets privats. E controlen requisits de fons i forma sentencies pero han de reconèixer-les si ho compleixen per assegurar tutela judicial efectiva.
Reconeixements: otorgar efectes juridics a una decisio judicial estrangeres (desplegar efectes jurídics (es divideix en 2) -Incidental/automatic(art 33.1 i 3 -per homologacio/titol principal (art 33.2 mateix procediment q art 38 (exequátur)
Exequatur: desicio d’executabilitat. Execucio en sentit impropi. (declaracio que la sentencia es executable)
El reconeixement per via incidental porta aparellat l0exequatur a espanya no o al tenir efecte nomes en cas concret no es vol exequàtur sinó nomes reconeixement?
Material: por ej, st que implique en su resultado una vulneración del principio de no discriminación 4-Autenticidad de la st: decisión de una autoridad con potestad para dictarla. Traducida a un idioma oficial
4. no sea inconciliable con una st anterior dictada o reconocida en España, y que no exista un proceso pendiente en
España que pudiera dar lugar a st inconciliable con la st extranjera.
Equival a aixoque ho poso despres: -Reconeixement aniria contra l’ordre públic de l’E requerit -Vulneracio dret defensa: rebeldia per desconeixement. No valida si es per estratègia -Resolucio irreconciliable amb una resolució entre les parts a l’E requerit, -Irreconciabilitat amb sentencia anterior amb mateixes parts objecte i causa EM o un 3er estat si pot ser reconeguda a l’E requerit. -No respecte a les competències exclusives, contractes consumidors, seguros i art 72
Comptencia per dictar el reconeixement i exequàtur: (abans nomes el TS i estaba col·lapsat) Juzgados de Primera Instancia del domicilio o lugar de residencia de la parte frente a la que se solicita el reconocimiento o ejecución, o del domicilio o lugar de residencia de la persona a quien se refieren los efectos de aquéllas; en el seu defecte el lloc on proudueixi efectes. TS reservat nomes per laudes arbitrals.
d) Règims especials: Convenis internacionals
Conveni Bruseles 1968: nomes entre territoris q encara l’apliquen i no el RB1 (interès escàs) Conveni Lugano 1988: resolucions q venen de Noruega, Suiza e Islandia civils i mercantils
Reconeixement sentencies entre EM. Si la sentencia ve dun membre del conveni de lugano llavors dalla Si prove dun tercer estat miram si conveni bilateral o multilateral (nhi ha forces) Si prove dun estat q espanya no esta vinculat institucional ni convencionalment apliquem la LEC
e) El Reglament 44/2001 i el Reglament 2201/
RBI
D’ofici el jutge espanyol controla requisits reconeixement: 1-sigui una resolució judicial ( dictada por un órgano que ejerza el poder jurisdiccional y en un procedimiento judicial de carácter contradictorio.) 2-Resol matèries de RB1 (civil i mercantil (inclou aliments)) i procedeix d’una aut. judicial d’un EM
Vies per obtenir execució: 1-Reconeixement incidental: art 33.1 i 3: sts reconegudes sense procediment a altres EM 2-Reconeixement per homologació: secció 2 i 3 remet al exequàtur(tenen el mateix procediment) 3-Exequatur o declaració executivitat: arts 38 a 56
1-Reconeixement incidental:
Decisió d’organs jurisdiccionals EM pot ser invocada directament a un altre EM en un procediment (p. e. Al·legant l’excepcio de cosa jutjada) sense necessitat d’obrir-ne un altre ad hoc per homologació. Efectes nomes en aquell cas (no erga omnes). Requisits: autoritat on s’invoca controla els requisits pel reconeixement i que no concorre cap motiu de denegació (arts 34 i 35) si: -Reconeixement aniria contra l’ordre públic de l’E requerit -Vulneracio dret defensa: rebeldia per desconeixement. No valida si es per estratègia -Resolucio irreconciliable amb una resolució entre les parts a l’E requerit,
-Irreconciabilitat amb sentencia anterior amb mateixes parts objecte i causa EM o un 3er estat si pot ser reconeguda a l’E requerit. -No respecte a les competències exclusives, contractes consumidors, seguros i art 72
2-Reconeixement per homologació Procediment on òrgan E requerit declara que concorren els pressupòsits de reconeixement i no concorren els de denegació. No pots al·legar directament excepció de cosa jutjada amb una sentencia estrangera. Primer has de passar un procediment separat pq la reconeguin i despres al·legar-ho. Acció declarativa que dissipa dubtes sobre validesa. Efectes erga omnes i definitius. Es segueix el tràmit de l’exequatur. 3-Execquatur o declaració d’executivitat Procediment que transformara la sentencia estrangera en títol executiu. Passos:
a-primera instancia 1-Presentacio solicitud exequàtur: Qualsevol interessat a tribunal competent(SPA 1a instancia del domicili demandat o lloc execuicio) Presentant documentació (53 a 55): copia autentica resolució, amb traducció certificada si cal. Amb certificat del E q dicta resolució conforme a un model a l’annex(o equivalent, o trib espanyol podria decidir prescindir-ne)
2-Resolucio de l’exequatur: a SPA auto (245LOPJ) que -Refusi sol·licitud per defectes formals (subsaant-se es pot tornar a sol·licitar) -Refusi per incompliment dels presuposits de l’exequatur -Accepti total o parcialment l’exequatur
b-Recurs ordinari (possible segons art 43.1) a SPA es competent la AP. Abans C bruseles 1968 l’autoritat competent havia d’examinar d’ofici les causes de denegació. Ara no aconseguint rapidesa. Notificant a les 2 parts q s’ordena l’execucio. L’executat haura de interposar recurs a la AP en 1 o 2 mesos (segons domiciliat o no al for) si vol que s’examinin els motius de denegació
c-Recurs de casacio: contra AP si supòsit cap dins del previst a la LEC. A la realitat n’hi ha pocs
d-Execucio material de la sentencia estrangera quan l’exequatur es ferm.
Recordem: S’ha de presentar una demanda q insti al procedir a l’execucio El títol executiu es composa: resolució judicial estrangera+exequàtur del òrgan espanyol El tribunal competent domicili demandat (LEC art 50 51) o el del lloc de compliment de la obligacio
Reglament 2201/2003 (^) hauriem de dir algo no?
5.2. El Reglamento 2201/ El Reglamento 2201/2003 relativo a la competencia, el reconocimiento y la ejecución de resoluciones judiciales en materia de matrimonial y de responsabilidad parental ha incorporado el sistema no exequatur para ciertas decisiones: sobre el derecho de vista de menores, que tendrá fuerza ejecutiva en otro EM.
no revisa el fons de la sentencia
a) Competència d’autoritats Sistema de fonts: 1-DIPr Institucional Bruseles 2 2-DIPr autònom: LOPJ (quan normes del RB2 no ens porten a la llei d’un EM) (Roma (erga omnes) aplicaria llei inclús si fos de no EM oi?) Ambit aplicació RB2: Material: procediments de crisi matrimonials (q tractin dissolució vincle) nul·litat, divorci i separació Exclòs: procediments religiosos, assumptes conexes (regim econòmic, aliments) als procediments nacionals es fa tot de cop però encara no hi ha acord entre EM. Tampoc parelles fet.
Fors de competència: Fors alternatius, eleccio demandant. Si es presenta una 2ona demanda aquell tribunal suspendrà d’ofici fins que no s’estableixi la competència del primer. Problema: rush to courts.
RB2 te 3 nivells d’aplicacio: no es reconeix autonomia voluntat a B2, igualment hi seria no?
1- Tribunal del EM on s’interposa la demanda mira si algun for li atribueix la competència. Tribunals EM competents si: a) Residencia habitual de los cónyuges en el momento de la presentación de la demanda. b) Última residencia habitual de los cónyuges cuando uno de ellos todavía resida allí en el momento de presentación de la demanda. c) Residencia habitual del demandado en el momento de presentación de la demanda. d) Residencia habitual de uno de los cónyuges pero solo en el caso de demanda conjunta. e) Residencia habitual del demandante si ha residido allí desde al menos 1 año inmediatamente antes de la presentación de la demanda. f) Residencia habitual del demandante si ha residido allí al menos los 6 meses inmediatamente anteriores a la presentación de la demanda y es nacional del EM en cuestión. g) Nacionalidad de ambos cónyuges
2- Si te for es declararà competent. Si no pot utilizar cap for ha d’examinar si un altre EM podría ser competent en base a ells Si n’hi hagues algún de competent el tribunal es declarara incompetent d’ofici (art 17)
3- Si cap EM coneixeria en base als fors el E es declararà competent en base a la legislacio interna (art 7) art 6: exclou DIPr autonom i nomes permet aplicar B2 si demandat es nacional o te residencia habitual a EM (per aquests casos) Si no hi haguesin els fors de b2 i a la vegada s’hagues d’aplica pq art 6 (ningu sap solucio) potser for de necessitat
LOPJ: *nomes quan no nacional ni resident a EM. (requisits q semblen inaplicables)
Art 22.2: autonomia de la voluntat. En el seu defecte, Art 22.3: 3 fors: 1-Demandant espanyol i resident a espanya (RB2 ja ho preveu amb la diferencia q exigeix residir 6 mesos) 2-Ambdos conjuges o nacionalitat espanyola(on sigui q visquin) o residencia habitual a espanya *sempre q promoguin el procediment de mutu acord o un amb el consentiment de l’altre.
b) Llei aplicable
Fonts: DIPr Institucional Roma 3 (àmbit material: divorci i separació judicial) DIPr Autonom art 107.1 CC nul·litat (no regulat a R 3)
Art 107.2 CC separació i divorci
Roma 3: Àmbit aplicació Material: separació judicial i divorci Temporal: 21 juny 2012 Territorial: 14 EM (no hi havia acord i procés cooperació reforçada) SPA hi participa però en aquells q s’aplica es erga omnes.
Es un reglament erga omnes pq no te condicions d’aplicabilitat. Si la competencia reside en
un estado miembro, implica el desplazamiento al derecho autónomo.
Contingut: normes de conflicte. S’aplicara la q s’assenyali inclús si no s d’un EM. Proces: Analitzar per ordre. Primer subjectiu i despres objectiu.
1-Conexions subjectives : Autonomia de la voluntat (art 5, 6 i 7) requisits: art 5: la llei convinguda ha de ser: a) la ley del Estado en que los cónyuges tengan su residencia habitual en el momento de la celebración del convenio; b) la ley del Estado del último lugar de residencia habitual de los cónyuges, siempre que uno de ellos aún resida allí en el momento en que se celebre el convenio; c) la ley del Estado cuya nacionalidad tenga uno de los cónyuges en el momento en que se celebre el convenio, o d) la ley del foro.
El conveni podrà modificar-se fins al moment de la demanda L’existencia i validesa del conveni es determina segons la llei aplicable segos R3 si fos vàlid, *excepte si un conjuge al·lega q no va consentir(llei on posa la demanda si no seria normal subjectarlo a la llei resultant d la norma de conflicte) Validessa formal: conveni escrit, data i firma dels 2 + els requisits q pugui imposar E on resideixin al celebrar-ho. Si residien a E diferents qualsevols dels 2. Si nomes 1 resideix a EM el d’aquell.
2-Conexions objectives : art 8. N’hi ha 4. Son subsidiàries (si no s’aplica la 1 anem a la seguent però mai ens saltem l’ordre. No son alternatives!) a) en que los cónyuges tengan su residencia habitual en el momento de la interposición de la demanda o, en su defecto, b) en que los cónyuges hayan tenido su última residencia habitual, siempre que el período de residencia no haya finalizado más de un año antes de la interposición de la demanda, y que uno de ellos aún resida allí en el momento de la interposición de la demanda o, en su defecto; c) de la nacionalidad de ambos cónyuges en el momento de la interposición de la demanda o, en su defecto, d) ante cuyos órganos jurisdiccionales se interponga la demanda.
DIPr autònom: 107.2: divorci i separació (queda desplaçat per R3) LlA: llei nacional comú conjuges, en defecte residencia habitual comuna, en defecte l’ultima residencia habitual comuna si un conjuge encara hi viu En tot cas s’aplica Llei espanyola si un conjuge es espanyol o hi resideixi habitualment Si res aplicable, si demanda es presentada conjuntament o amb consentiment de laltra, si les lleis indicades pel precepte son contraries a l’ordre public
107.1CC Nulitat Es regula per la llei aplicable a la celebració perquè els seus efectes son una sanció o vici en la celebració del matrimoni.
-Tribunals EM anterior dicten una resolució de custodia q no suposa la restitució menor
art12: prorroga competència: dels tribunals amb CJI per divorci nul·litat i separació pels temes de responsabilitat parental si:
- Al menos uno de los cónyuges ejerce la responsabilidad parental sobre el menor
- Acuerdo de ambos cónyuges para que el Juez de la disolución del vínculo pueda decidir sobre la responsabilidad parental. (acord sobre la seva CJI)
- Que responda al interés superior del niño: esta da un margen al Juez prorrogado.
Cesa la competencia: si sentencia en ferm sobre qualsevols dels 2 temes. Tb CJI si menor mes estretament vinculat a un EM i la competencia es acceptada per les parts
Art 13: si no es pot determinar CJI per residencia habitual menor, per on estigui (refugiats) Art 14: competencia residual: sino CJI conforme a la llei del EM. Art 15: remisio organ judicial millor situat per coneixer el cas: (fons de l’assumpte) ppi interés superior del menor. Pot ser d’ofici, instancia de part o del tribunal de l’altre EM. Es necesita consentiment d’una part.
C haia 61: han ratificat el 96? CJI per l’autoritat n el menor resideix habitualment o es naciona EM s’ho mengen amb B2 (residencia habitual) pero aplicble a espanya quan el menor resideix a
un E del conveni pero no del B2( Turquia, Suïssa o Xina Macao)
Cooperacio
El Conveni diu que quan les autoritats de la nacionalitat adopten mesures respecte d’un
nen que resideix en un estat membre del Conveni (que no sigui de la UE), les autoritats
de la residència habitual hauran d’abstenir-se a favor d’aquestes. S’estableix un
mecanisme de cooperació,
autoritats de la nacionalitat que adopten les mesures
ho hauran de notificar a les autoritats de la residència habitual del nen (i viceversa).
Les autoritats encarregades de la cooperacio son les autoritats centrals que permetran
solicitar info sobre el menor i questions legals.
DIPr autonom LOPJ 22.3: en materia de filiación y de relaciones paternofiliales, cuando el hijo tenga su residencia habitual en España al tiempo de la demanda o el demandante sea español o resida habitualmente en España serán competentes los tribunales espanyoles
Llei Aplicable
C haia 1961 (se n’ha fet un al 96 pero no aplicable) tenia CJI però ha estat desplaçat per RB2.
Art 3 (com el 9.4 CC): si no ha intervingut cap aut. judicial la llei nacional del nen.
Si Autoritat competent havia actuat llavors la llei d’aquella. (el C haya establia q competent era el de la residencia habitual) RB2 atorga també a residencia hbaitual però: Prorroga de la competència: la autoritat prorrogada que aplica? Dret autònom: 9.6CC: llei nacional del menor. Mesures urgents la residencia habitual. Mesures que hagin de pendre les autoritats esanyoles la llei espanyola
- En quant a la referència a la llei nacional, en el moment en que Espanya ratifiqui el Conveni de la Haia de 1996 aquesta norma no
s’aplicarà (ja que s’aplicarà la llei de la residència habitual del menor). Lha ratificat??????????
Es tot molt confús!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Reconeixement i execució
Diferencien entre drets de visita i sostracio de menors i la resta de matèries
Resta de matèries : mateix sistema de reconeixement i execució que amb nul·litat divorci i separació. Reconeixement automàtic sense exequàtur. Dues causes de denegació especifiques:
b) Si se hubiesen dictado, excepto en casos de urgencia, sin haber dado posibilidad de audiencia al menor, en violación de principios fundamentales de procedimiento del EM requerido. Problema: hay diferencias de regulación de la audiencia en los EM. Ej: en Alemania se los escucha mucho más que en España.
d) A petición de cualquier persona que alegue que la resolución menoscaba el ejercicio de su responsabilidad parental, si se hubiere dictado sin haber dado posibilidad de audiencia a dicha persona. Problema: no se sabe exactamente cuál es el círculo de personas que ejercen la responsabilidad parental porque eso está regulado en cada derecho interno. Se admite que la tienen los padres, los abuelos y hay tendencia a otorgársela a la nueva pareja del padre o madre.
Dret visita i sostraccio: RB2 crea un titol executiu europeu com si fos credit no impugnat (seguent tema)
b) El segrest internacional de menors
Trasllat,desplaçat o retingut, d’un menor d’un E a un altre infringint la llei.
Sistema d fonts no sempre sapliquen totes. Totes son d restitucio pero tenen varies vies
DIP instintucinal: RBIIbis (arts 10(CJI), (11,42complemented haya 80) + exequatur
DIP convencional C haia 80: procediment de arts 1901 a 1908 LEC 1881. Si
suposits comunitaris es complementa amb B2 i LEC
C luxemburg 80 (exequátur: ha quedat sense aplicacio entre EM)
C haia 96
Exequatur LEC 1801 (si esta a territorio español)
EL c Haia 80 regula la cooperació. EL RB2 la CJI i RES. Res impedeix per això afegir les garanties del RB2 a la cooperació entre EM per protegit millor al menor.
C. Haia 1980 Estableix una estructura de cooperació i accions entre autoritats pel retorn immediat del menor al país de residencia i restablir el dret de custodia. Ambit aplicació material: menors 16 anys amb residencia habitual a EM al moment d sostracció i al retingut també a un EM Sostraccio: trasllat o retenció ilicita(infringeix dret custoodia efectiva atribuït a algú) Ambit aplicació territorial: inter partes (E contractants)
