

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Actors Polítics. Partits i Organitzacions d'Interessos, Profesor: , Carrera: Ciències Polítiques i de l'Administració, Universidad: UPF
Tipo: Resúmenes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Joan Subirats El segle XXI és sinònim de canvi. Ho és també de progrés? L'objectiu d'aquest text és analitzar la visió del ponent Joan Subirats davant una societat en continua evolució política, econòmica, tecnològica, social... A grans trets el tema gira al voltant de conceptes com: revolució industrial, canvi del model socio-econòmic, evolució de la democràcia, noves tecnologies. L'idea de Subirats gira entorn a un canvi d'època al que la població sembla adaptar-se però els sistemes polítics no. Les preferències de la societat han evolucionat, les seves formes de comunicar-se, d'entrar en contacte amb la informació no són les mateixes de fa un parell de dècades. La societat està creant una nova generació d'individus, amb tendències de pensament cada cop més pròpies a les que resulta difícil acostar-se des d'un marc polític. Cada cop l'individu és més protagonista, més independent, i per conseqüència més prescindibles les institucions polítiques a les que ja no es sent lligat. La realitat palpable es la d'una societat en la que el vincle amb les organitzacions superiors s'està trencant progressivament, no és d'estranyar doncs que a manifestacions i moviments reivindicatius es senti cada cop més el "No nos representen". El problema sembla ser la no-evolució de la democràcia. L'atmosfera que es percep és la d'un públic descontent amb el cos polític que el "representa". Públic que contínuament demana una política més horitzontal, més pròxima, amb més intervenció. En el moment que els lobbies empresarials tenen més influència que la població en les polítiques que es duen a terme vol dir que el problema existeix.
Subirats constata la necessitat d'un nou sistema econòmic, o d'almenys la remodelació de l'actual. En aquest hauria de disminuir la competitivitat, emblema del capitalisme, i augmentar la cooperació entre empresa-empresa i empresa-estat. Es necessari prendre consciencia de com poden arribar a ser d'influents els mitjans de comunicació. En el passat televisió, radio i premsa governaven el mercat de la informació... això canvia amb l'aparició d'internet. El públic és capaç d'arribar a quelcom que abans era dominat pel poder polític, però internet comporta una nova onada d'opinió "pública" en el sentit literal de la paraula. La xarxa és plena d'informació no manipulada que prové directament del ciutadà Davant aquest fet existeixen tres punts de vista: El "negativista" considera que la nova eina d'internet desvirtua la política física entenent la xarxa com una suplantació de la feina dels organismes estatals (màrqueting polític a través d'internet). "L'optimista" defensa la facilitat que dona a la ciutadania per informar-se sobre les accions del govern (informació no manipulada per mitjans de comunicació). El "realista" entén les noves tecnologies d'informació i comunicació com a un canvi en la forma de fer política. Internet aporta velocitat i la política en si regula els tempos. Cal entendre internet com una eina que individualitza allò col·lectiu, això comporta corrents de pensament pròpies on existeixen mols conceptes del que seria una bona política. Hi ha una gran diversitat d'opinions sobre que haurien de prioritzar les institucions estatals a la política social. D'aquesta manera es demana a les entitats superiors que condensin aquesta demanda per mitjà d'accions que beneficin un col·lectiu amb integrants de totes les parts de la societat. Es demana a qui governa la possibilitat del ciutadà de fer-se escoltar, i de que les seves peticions agafin força.