Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El Concili de Nicea y el Arrianismo: Dos Corrientes Cristianas y la Trinitaria Teologia - , Resúmenes de Filosofía

Una reseña histórica sobre el concili de nicea y el arrianismo, dos corrientes cristianas que defendían diferentes interpretaciones de la ley de moisés y la naturaleza de cristo. El texto aborda la doctrina escatológica, la creencia de la dualidad entre el bien y el mal, el montanismo, el monarquianismo, la especulación sobre la trinidad y la importancia de atanásio de alexandría en la historia de la teología cristiana. Además, se menciona la influencia del judaísmo en el cristianismo primitivo y la importancia de la filosofía griega en el desarrollo de la teología trinitaria.

Tipo: Resúmenes

2010/2011

Subido el 25/02/2011

ester.t891
ester.t891 🇮🇹

4.1

(20)

4 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Esquemes dels temes: 6,14,17,28,29 i 30.
Filosofia medieval. Professor: Jaume Mensa i Valls.
Tema 6. El concili de Nicea (325) i l’arrianisme. Atanasi (296-373).
1. Recapitulació de les primeres heretgies.
- Judaïtzants (s.I), grup de cristians i jueus que defensaven la vigència de la Llei de Moisès.
Dos corrents -> moderats o “natzarens”, la llei només l’havien de complir per cristians i jueus.
-> extremistes o “ebionites”, la llei l’havia de complir tothom.
- Mil·lenarisme o quilasme (ss. I-IV) -> doctrina escatològica que afirma que Crist vindrà per segon
cop i instaurarà un regnat de 1000 anys.
- Gnosticisme. (ss.II-III) -> cerca d’una resposta filosòfica a les preguntes humanes. Tenen influencia de la
filosofia platònica i estoica. Tendència de reduir la religió a filosofia. Te varius tipus: oriental, hel·lenística...
- Docetisme. (ss. I-III) -> creença de que Crist no era un home sinó que ho aparentava (cos angèlic).
- Maniqueisme (s. III) -> dualisme radical entre el be i el mal, llum i tenebres; entre els fidels, els elegits i els
auditores. Conté elements de Jesucrist, Zaratustra i Buda.
- Montanisme (finals del s. II i III) -> interpretació extremista del cristianisme, creien en una moral superior,
molt exigents amb les regles morals.
- Monarquianisme -> forma d’explicar la trinitat de Déu basada en la noció de monarquia divina. Tres tipus:
subordinacionista, modalista i moderat.
2. Recapitulació: La teologia tirinitària fins a Nicea.
- Ignasi d’Antioquia -> Credo cristològic i fórmules trinitàries.
- Atenàgores -> especulació sobre la trinitat. “El fill de Déu és el verb del Pare, en idea i Operació”.
- Ireneu -> Entén l’economia trinitària com- resultat de la fecunditat del pare.
- misteri de la unitat del Pare compatible amb la comunió.
- doble dinamisme.
- Tertul·lià -> segon nivell de reflexió, més aprofundit. Distinció entre la trinitat immanent i la econòmica.
La Unitat de Déu es distribueix en la Tríada de persones.
- Orígenes -> primer tractat sistemàtic de teología (Tractat sobre els principis), el misteri diví és que un sol
Déu subsisteix en la tríada (Pare, Fill i Esperit Sant). Canvia la terminologia.
3. Dues intervencions prèvies de la Seu Romana. - Refusa el patripassianisme (mor el fill i no el pare).
- Combat els sabelians i els triteistes.
4. La crisi cristiana (Àrrius o Ari, 256-336). Lluita interna forta (provocada per Àrrius), perill de la força de
l’imperi. Degut a varies afirmacions com per exemple: L’Esperit Sant és el tercer terme de la Trinitat.
5. El concili de Nicea
- El nombre de pares conciliars: al 325 es van reunir 300pares (nombre simbòlic) d’aqui procedeixen la
“iota”:10 i l’”eta”:8.
- Els teòlegs: és veia perill per a la unitat de l’imperi (per l’arrianisme).
- Origen del símbol de fe de Nicea: credo baptismal de l’Esgl`sia de Cesarea(Palestina). “llum de llum”.
- Objectiu del Concili - Afirmar la consubstancialitat del Verb amb el Pare.
- Proposar una terminologia que pugui ésser admesa per tothom.
- El terme “consubstancial” significa que el Pare i el Fill són de la mateixa essència, són un sol Déu.
- Els problemes de l’expressió !homoousios” -> evita de fer pensar en una divisió en Déu.
6. Desenvolupament posterior - Partit ortodox (acceptaven plenament la formulació conciliar)
- arrians rígids (El fill és desigual en tot al Pare).
- homeistes (diverses variants, molts acceptaven el símbol de Nicea).
7. Atanasi (296-373), nasqué a Alexandria*, gran formació filosòfica i literària, assessor del bisbe
Alexandre, ha passat a la historia amb el nom de Pare de l’ortodòxia. Fet que podia trencar la unitat ->
arrianisme, ell s’encarrega de destruir-lo.
- Escrits: Vida de St Antoni, Apologia a l’emperador Constanci, Apologia en la seva fuga,Carta als monjos i
Història dels arrians (entre d’altres).
- Els tractats Contra els pagans i l’Encarnació del Verb, unitat doctrinal escrites durant el 1er exili (335-357).
- La cristologia d’Atanasi->- Alexandrina-> descendent, centrada en l’encarnació de Fill i Déu.
- Antioquena -> ascendent, centrada en el misteri pasqual.
Problema: no parla de l’ànima de Crist.
*Alexandria en el segle IV -> fundada al 322a.C. per Alexandre el gran, gran polis marítima estratègica, ambient molt cultural i religiós.
Tema 14. Els concilis: de Nicea a Calcedònia.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El Concili de Nicea y el Arrianismo: Dos Corrientes Cristianas y la Trinitaria Teologia - y más Resúmenes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Esquemes dels temes: 6,14,17,28,29 i 30. Filosofia medieval. Professor: Jaume Mensa i Valls.

Tema 6. El concili de Nicea (325) i l’arrianisme. Atanasi (296-373).

  1. Recapitulació de les primeres heretgies.
  • Judaïtzants (s.I), grup de cristians i jueus que defensaven la vigència de la Llei de Moisès. Dos corrents -> moderats o “natzarens”, la llei només l’havien de complir per cristians i jueus. -> extremistes o “ebionites”, la llei l’havia de complir tothom.
  • Mil·lenarisme o quilasme (ss. I-IV) -> doctrina escatològica que afirma que Crist vindrà per segon cop i instaurarà un regnat de 1000 anys.
  • Gnosticisme. (ss.II-III) -> cerca d’una resposta filosòfica a les preguntes humanes. Tenen influencia de la filosofia platònica i estoica. Tendència de reduir la religió a filosofia. Te varius tipus: oriental, hel·lenística...
  • Docetisme. (ss. I-III) -> creença de que Crist no era un home sinó que ho aparentava (cos angèlic).
  • Maniqueisme (s. III) -> dualisme radical entre el be i el mal, llum i tenebres; entre els fidels, els elegits i els auditores. Conté elements de Jesucrist, Zaratustra i Buda.
  • Montanisme (finals del s. II i III) -> interpretació extremista del cristianisme, creien en una moral superior, molt exigents amb les regles morals.
  • Monarquianisme -> forma d’explicar la trinitat de Déu basada en la noció de monarquia divina. Tres tipus: subordinacionista, modalista i moderat.
  1. Recapitulació: La teologia tirinitària fins a Nicea.
  • Ignasi d’Antioquia -> Credo cristològic i fórmules trinitàries.
  • Atenàgores -> especulació sobre la trinitat. “El fill de Déu és el verb del Pare, en idea i Operació”.
  • Ireneu -> Entén l’economia trinitària com- resultat de la fecunditat del pare.
    • misteri de la unitat del Pare compatible amb la comunió.
    • doble dinamisme.
  • Tertul·lià -> segon nivell de reflexió, més aprofundit. Distinció entre la trinitat immanent i la econòmica. La Unitat de Déu es distribueix en la Tríada de persones.
  • Orígenes -> primer tractat sistemàtic de teología (Tractat sobre els principis), el misteri diví és que un sol Déu subsisteix en la tríada (Pare, Fill i Esperit Sant). Canvia la terminologia.
  1. Dues intervencions prèvies de la Seu Romana. - Refusa el patripassianisme (mor el fill i no el pare).
    • Combat els sabelians i els triteistes.
  2. La crisi cristiana (Àrrius o Ari, 256-336). Lluita interna forta (provocada per Àrrius), perill de la força de l’imperi. Degut a varies afirmacions com per exemple: L’Esperit Sant és el tercer terme de la Trinitat.
  3. El concili de Nicea
  • El nombre de pares conciliars: al 325 es van reunir 300pares (nombre simbòlic) d’aqui procedeixen la “iota”:10 i l’”eta”:8.
  • Els teòlegs: és veia perill per a la unitat de l’imperi (per l’arrianisme).
  • Origen del símbol de fe de Nicea: credo baptismal de l’Esgl`sia de Cesarea(Palestina). “llum de llum”.
  • Objectiu del Concili - Afirmar la consubstancialitat del Verb amb el Pare.
    • Proposar una terminologia que pugui ésser admesa per tothom.
  • El terme “consubstancial” significa que el Pare i el Fill són de la mateixa essència, són un sol Déu.
  • Els problemes de l’expressió !homoousios” -> evita de fer pensar en una divisió en Déu.
  1. Desenvolupament posterior - Partit ortodox (acceptaven plenament la formulació conciliar)
    • arrians rígids (El fill és desigual en tot al Pare).
    • homeistes (diverses variants, molts acceptaven el símbol de Nicea).
  2. Atanasi (296-373), nasqué a Alexandria*, gran formació filosòfica i literària, assessor del bisbe Alexandre, ha passat a la historia amb el nom de Pare de l’ortodòxia. Fet que podia trencar la unitat -> arrianisme, ell s’encarrega de destruir-lo.
  • Escrits: Vida de St Antoni, Apologia a l’emperador Constanci, Apologia en la seva fuga,Carta als monjos i Història dels arrians (entre d’altres).
  • Els tractats Contra els pagans i l’Encarnació del Verb, unitat doctrinal escrites durant el 1er exili (335-357).
  • La cristologia d’Atanasi->- Alexandrina-> descendent, centrada en l’encarnació de Fill i Déu.
    • Antioquena -> ascendent, centrada en el misteri pasqual. Problema: no parla de l’ànima de Crist.

*Alexandria en el segle IV -> fundada al 322a.C. per Alexandre el gran, gran polis marítima estratègica, ambient molt cultural i religiós. Tema 14. Els concilis: de Nicea a Calcedònia.

  1. El concili de Constantinoble (381). Posteriorment a Nicea l'arrianisme va sobreviure, Cada emperador afavoria el corrent que li era més propici. Al concili de Rímini-Selèucia els arrians van estar afavorits. Terminologia cada cop més incerta. El 381 va convocar un concili: el de Constantinoble. Es va confirmar el concili de Nicea i es va condemnar l'arrianisme, el macedonisme i l'apol.linarisme.
  • El macedonianisme -> subordinacionisme a l'Esperit Sant (heretgia pneumatòmaca). Macedoni, bisbe de Constantinoble la va defensar. També l'afirmaven els arrians.
  • L’apol·linarisme -> Apol.linar de Laodicea defensor de la divinitat de Crist davant els arrians. ús de la terminologia platònica: el Lógos assumí la nostra carn, ànima animal, sense ànima racional substituïda pel Lógos diví. Crist-> intel·ligencia divina. La seva doctrina fou condemnada a Constantinoble
  1. De les controvèrsies trinitàries a les cristològiques: cap a Efes (431). Discussió que afecta tot l'Orient, durant el segle V (acaba amb el concili de Calcedònia). Corrents més importants: nestorianisme i monofisisme.
  • Tema:Crist-encarnat.
  • Pregunta fonamental: com s'explica que Crist sigui veritable Déu i veritable home?
  • Dos tarannàs: - alexandris: unitat de les dues hipòstasis. El perill: la confusió o barreja. Representant: Ciril. Donats a l'exegesi al.legòrica, tendien a accentuar la divinitat de Jesucrist.
  • antioquens: insistien en la distinció entre l'aspecte diví i humà. El perill: la separació o divisió. Inclinats a l'anàlisi, a l'exegesi literal, accentuaven la humanitat de Jesucrist: tendien a veure en Jesucrist un home divinitzat.

2.1. El nestorianisme (antioquè): Dualisme aplicat a Jesucrist: distinció de les dues naturaleses, unides moralment. En Crist hi havia dues persones: la unió no era substancial. Maria només és Christotokos, no Theotokos.

  1. El concili d’Efes (431) -> Teodosi II va convocar el concili, l'any 431. Ciril en fou el vencedor: tot i que acceptà un símbol antioquè a Efes es definí la maternitat divina de Maria i la unió hipostàtica del verb (una sola persona).
  2. Vers Calcedònia (451)
  • El monofisisme -> en Crist les dues naturaleses estan barrejades. Crist era la suma de dues naturaleses, però no subsistia en totes dues. Després de l'Encarnació hi havia una sola naturalesa teàndrica.
  • La resposta de Calcedònia (451)-> És convoca el concili, esforç de síntesi, resultat: condemnació de Nestor i Eutiquesi.
  1. Heretgies occidentals -> Tipus pràctic, relacionades amb el dret. Ex: el pecat original.
  • Donatisme: conseqüencia de la problemàtica de la validesa del sagrament del baptisme administrat per heretges. Relació entre la persona que realitza el baptisme amb la seva “eficàcia”.
  • El pelagianisme: Pelagi (monjo de G.B.) vida cristiana basada en el puritanisme. Agustí màxim enemic.
  • El semipelagianisme (ss. V i VI): Agustí: doctrina de la predestinació, Déu predestina als homes a la salvació. Afirmacions molt polèmiques.
  • El priscil·lianisme (ss. IV – V): El nom prové del bisbe Priscil·lià (Àvila). Heretgia hispànica, associada a un moviment reformista, de caràcter social, combina elements d’altres heretgies. Eren vegetarians. Alguns pensaments: fatalisme astrològic, el cós és creat pel diable, elements platònics i neoplatònics (ànima-cós).

Tema 17. L’Alcorà i Mahoma (ca. 570-632)

  1. L’Alcorà i Mahoma 1.1.Mahoma (Abu-l-Qasim Muhammad ibn Abd Al·lah ibn Abd al-Muttalib ibn Hasim). (570 dC-632dC). La seva família era del clan Hasimi, poderosa, però, en moment de decadència. Es dedicaven al comerç, i vivien a la Meca. Tribu de Quarays. Orfe, Segons la tradició hauria viatjat amb l’oncle Abu–Talib a Síria,

2 etapes - Etapa arabitzant.

  • Gran preocupació pel judaisme (any 1263).
  • Altres dominicans: De Ferrer, Bernat de Trilla, Pere d’Albalat.
  • Ramon Llull (1232/1233-1315) -> proposta missionera (conversió dels infidels). Abandonà la seva vida (dona i fills) per dedicar-se a la seva vocació: convertir infidels en cristians. Fundarà escoles i publicarà llibres amb aquest fi. És planteja problemes d’aquella època com el diàleg amb l’islam. Tècnica original: a part de fer veure l’equivocació de la religió islàmica, donava raons necessàries (sense l’autoritat) mecanisme lògic.

Arnau de Vilanova (ca.1240-1311) -> metge de renom, escriptor, teòleg, diplomàtic, els papes i reis s’el disputaven, suposat alquimista.

  • El progrés de la medicina -> gran contribució a la medicina del s.XIII, intel·lectualista: la medicina empírica ha d’estar acompanyada d’una base teòrica. Reinterpretació d’obres de medicina clàssica.
  • La “veritat del cristianisme” -> eix vertebrador del seu pensament, és fixa en el cristianisme superficial allunyat de l’evangeli, en vers aquesta pèrdua del vertader cristianisme, proposa recuperar “la veritat del cristianisme”.
  1. El Segle XIV. 2.1. L’escotisme
  • Alfred Gunter (introductor a Cat.), seguidors: Antoni Andreu(escrits sobre Aristòtil), Guillem Rubió (separació entre filosofia i teologia), Joan Bassols, Pere Tomàs(porta l’esc al formalisme), Pere d’Atarrabia, Pons Carbonell(escripturista, va comentar tots els llibres de la Bíblia).
  • Altres autors escolàstics: Guiu Terrena(alt càrrec a la Inquisició, s’allunya del aristotelisme d’Aquino), Joan d’Aragó(obres pastorals), Bernat Oliver(agustinià),
  • Francesc Eiximenis (ca. 1327-1409)-> cerca una sortida al Cisma d’Occident. Obra principal: El cristià-> síntesi enciclopèdica del saber teològic d’aquella època. Escrit en català, fi de l’obra: endreçar i despertar els cristians.
    • Obra més important: Regiment de la cosa pública -> comunitat de gents ajustades i vivint sota la mateixa llei, interpretat de forma diversa, la més actual: tesis tradicional i conservadora.
  • Nicolau Elimeric (1320-1399) i Vicent Ferrer (1350-1419).
  • Bernat de Puigcercós.
  • Nicolau Rossell.
  • Jaume Domènec.
  • Bernat Armengol.
  • Nicolau Elimeric (1320-1399) -> inquisidor, autor d’un important manual (Avinyò) i perseguidor de Llull.
  • Vicent Ferrer (1350-1419)-> segueix el model de tomisme medieval, destaca com a predicador i com a lògic.
  1. L’humanisme
  • Literari -> conseqüència de les relacions entre Cat i el món bizantí i Itàlia. Representants: Bernat Metge, Ausiàs March (entre d’altres).
  • Filosòfic -> Ramon Sibiuda (mor 1436), mestre en arts, teologia i medicina, llicenciat en dret canònic. Va viure en una època problemàtica. Retorna a la saviesa tradicional cristiana allunyada de la influencia aristotèlica. L’home s’ha de descobrir com a centre, com a imatge de Déu ANTROPOCENTRISME RADICAL. Obra més important: La ciència del llibre de les criatures.
  • Grans aportacions: diàleg interreligiós (sense violència, racional), Reforma de l’Església(recuperar l’esperit evangèlic) i Viatje antropocèntric (pas de la filosofia medieval “cosmovisió teocèntrica” a la moderna”antropocèntrica”).