DRET I CIUTADANIA
MODUL 1 – EL DRET. NOCIONS FONAMENTALS
1. LA CONDUCTA
• El dret és una norma
• La convivencia humna necesita d’unes normes
• Aquestes normes influeixen en la nostra conducta.
• Les persones actúen de manera determina segons les lleis imposades.
• El dret ens ajuda en la nostra convivencia.
• Les persones actúen segons la seva ética-morals segons sense tenir unes lleis
fixades. (Ex. No es pot llençar paper al terra, i per ética-moral no ho fem).
2. ASPECTE SOCIAL DEL DRET: COORDINACIÓ SOCIAL I SISTEMES
NORMATIUS
• Les associacions han de coordinar les accions dels diferents membres del
grup. Això s’aconsegueix amb la introducció de pautes i regularitats de
comportament que, un cop consolidades, constitueixen sistema normatius.
*Sistema normatiu: és un conjunt de pautes de conducta acceptades per tots
els membres d’un grup social per a regular determinats aspectos de la vida
en comú.
3. SISTEMES NORMATIUS
• Normes morals, drets, usos socials.
• La regulació pot ser:
• Segons els seus origens
• Segons la força coercitiva
• Societat primitives: normes d’origen mítics o divins.
• Edat mitjana: dret/religió
• Època actual: separació dret amb la religió. EL dret ocupa un lloc privilegiat
de conducta i de garantía de llibertat.
4. MORAL I DRET. DIFERÈNCIES
• Normes morals: expressa la consciencia d’un deure, d’una conducta que
considerem que estem obligats a cumplir i que tot ésser humà hauria de
cumplir si es trobés en les mateixes condicions que nosaltres.
• Dret moral: deure interior, réflex d’una certeza, que no prové d’una llei, sinó
de la propia capacitat de decidir el curs de les nostres accions.
• DIFERENCIES:
• Obligació + sanció
• El dret és l’aspecte extern de la conducta, la moral es l’aspecte intern.
• Dret penal
• La moral es autónoma (perque ho faré si se que no es necessari)
5. DRET POSITIU I DRET NATURAL
• Dos corrents que aposten per l’origen de la norma són normes de carácter
universal, que ens han estat donades per alguna autoritat o instancia externa
a la societat (natura). Es produeixen com a producte de determinats actes o
decisions d’una autoritat interna (estat).
