¡Descarga Resumen Tirant lo Blanc y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
REMUN CATALÀ TIRANT LO BLANC
1. Els llibres de cavalleria
Els llibres de cavalleria narren en prosa la historia d’un heroi errant , amb capacitats sobrehumanes, que s’enfronta a éssers imaginaris en terres llunyanes i exòtiques.. Des del punt de vista del contingut, aquestes narracions es caracteritzaven per l’abundància d’ elements meravellosos i inversemblants. Així, per exemple, s’hi pot trobar un lleó plorant d'agraïment davant un cavaller, o bé el desig irresistible entre dos enamorats provocat per un beuratge màgic.
2. La novel·la cavalleresca
A mitjans segle XIV es va imposar gradualment uns canvis de costums socials, promoguts per una nova classe ciutadana, la burgesia, que va orientar els gustos lectors cap a ambients contemporanis i personatges més realistes. Aquest procés culmina al segle XV amb l’aparició d’un nou gènere: la novel·la cavalleresca, ara protagonitzada per un cavaller de mesura humana, amb un argument creïble i en la qual l’acció s’esdevé en e spais geogràfics reals i prou coneguts. Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa, tots dos escrits en català, són els títols més significatius d’aquest nou gènere. Les novel·les llargues en prosa, a més, suposen un espai i un perfil nous en l'experiència lectora: l’individu NO RELIGIÓS i culte en la seva privacitat. El realisme de la novel·la cavalleresca incorpora temes nous, com ara el valor de l’enginy per damunt de la força en els afers guerrers o la descripció detallada de tensions sexuals entre els personatges.
3. Joanot Martorell
Joanot Martorell va néixer en el centre de la noblesa menor. Va optar per continuar la tradició familiar i així va exercir la cavalleria. Després de la mort del seu pare, per les indicacions que havia deixat al testament, es va haver de fer responsable de la família, però no va poder evitar la ruïna econòmica. D’aquesta sensació de fracàs en va sorgir la seva novel·la, Tirant lo Blanc, escrita en 146 0. A través de les aventures d’un heroi gens sobrehumà, Martorell hi expressa el desengany personal davant l’ideal cavalleresc que ha defensat al llarg de la seva vida. Entén que, com a forma de vida, LA CAVALLERIA HA PERDUT TOT SENTIT.
4. Difusió del Tirant
L’èxit de la novel·la va ser immediat, fins al punt que se’n va fer una reimpressió a Barcelona només 7 anys després. També es va traduir a altres llengües.
5. La modernitat de Tirant lo Blanc
A través de la història d’un cavaller, Martorell expressa el final de l’època de la cavalleria. El tema de la novel·la, doncs, és la frustració de l’ideal cavalleresc : l’atzar d’una malaltia sobtada imposa a Tirant la realitat de la finitud dels propòsits humans. L’autor incorpora el caràcter polièdric dels personatges com a aspecte original de la narrativa. De manera que, Tirant és un cavaller sens dubte fort i hàbil, però també pateix accidents. I és valent a les batalles, però sovint tímid en privat amb Carmesina. Aquests contrastos s’eixamplen a altres personatges i suposen un progrés irreversible en la construcció de la novel·la moderna. La complexitat de la societat real es veu reflectida també en l’àmplia varietat de registres lingüístics produïts: s’hi identifiquen, d’una banda, el llenguatge col·loquial; de l’altre, l'estàndard, i un tercer de molt formal, l’anomenada “valenciana prosa”. És per aquests motius que Tirant lo Blanc ha estat qualificada com a “ novel·la total ” o “ polièdrica ”, ja que sintetitza els temes de la condició humana.
- Novel·la cavalleresca : A través de la figura del protagonista, el narrador reflexiona sobre diversos temes: la funció de la cavalleria en una societat que està canviant profundament o la reivindicació de l'ètica cavalleresca davant els nous valors morals. Martorell idealitza els cavallers dels primers temps, els temps heroics. L’autor està convençut de la vigència de la cavalleria i pensa que ha de seguir sent una peça clau de la societat. Ètica cavalleresca: l’ètica cavalleresca es basa en el coratge del cavaller en les justes i en les batalles, el perdó de la vida, un sentit exacerbat de l’honor, el temor a la covardia, el respecte a la paraula donada, la solidaritat entre cavallers, el tracte que s’ha de donar als presoners, el saqueig de camp de vençuts, el repartiment del botí i la generositat.
- Novel·la militar i històrica: Que és una novel·la militar ens ho demostra la relació detallada de tot un seguit de tècniques i tàctiques bèl·liques. Pel que fa la història, Martorell critica sovint la passivitat dels monarques davant els fets greus que estaven passant com la caiguda de Constantinoble.
- Novel·la de costums: La vida és comunitària, fins i tot la més íntima. Però també es representa l’altre cara de la vida a la cort, la de la falsa moral, les baixes passions, la gelosia o la traïció. Hi podem també entreveure la duresa de la vida dels esclaus, dels criats o soldats.
- Novel·la amorosa i eròtica: No hi ha fet d’armes que no es faci en honor a una dama. El símil del llit com a camp de batalla no es gratuït: tots els eufemismes que utilitza l’autor per referir- se a la unió carnal provenen de lèxic militar. Gràcies a la relació entre Tirant i Carmesina ens adonem que els herois no són immunes a l’amor. Aquesta passió amorosa, si no se sap controlar, pot ser destructiva. Ja no són davant herois inabastables, sinó que ens trobem amb persones que pateixen, ploren i somien.
- Novel·la psicològica: La majoria dels personatges van evolucionant durant la novel·la. En altres casos, l’autor ens deixa veure la doble moral que regeix la vida d’alguns personatges. Plaerdemavida és un dels personatges més complexos i originals de l’obra.
7.2. Capítols CLXII i CLXIII Es distingeixen dos plans i dos tipus de narradors. Pla objectiu (la mateixa realitat),narrat pel narrador omniscient (en tercera persona). Pla subjectiu (el somni de Plaerdemavida), narrat per un narrador en primera persona. 7.3. Capítols CLXXXIX Dos nivells de Narració. 1r Nivell: Narració principal (festes cavalleresques). 2n Nivell: Narració secundària (el lloc prohibit) 1R NIVELL: L’ESPECTACLE CAVALLERESC (LA TAULA RODONA).
- Taula rodona: justa per parelles. Les jutgesses són donzelles disfressades de deesses i de personatges mítics. **- MART ( DÉU DE LA GUERRA) ÉS SOTMÈS A VENUS ( DEESSA DE L ´AMOR ).
- NO HI HA CAP FET D´ARMES QUE NO ES FACI EN HONOR A UNA DAMA.
- TIRANT HAURÀ DE DEMOSTRAR LES SEVES HABILITATS EN L´ÀMBIT DE L ´ESTRATÈGIA MILITAR PER CRÉIXER COM A CAVALLER ( FAMA I FORTUNA ) I ACONSEGUIR L´AMOR O EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA “MIDONS” ( CARMESINA) I CONVERTIR-SE EN EL FUTUR EMPERADOR.** 7.4. CAPÍTOLS CCXXXI-CCXXXII-CCXXXIII La funció que té la capa i l’espasa que porta a la mà és ridiculitzar la figura del cavaller. Plaerdemavida il·lumina el cos de la princesa mentre s’està banyant per despertar el desig eròtic de Tirant. ACTITUD DELS PERSONATGES RESPECTE A L´AMOR: TIRANT : VOL L’IDEAL DE L’AMOR PER A CARMESINA, NO PREN LA INICIATIVA, PER AIXÒ PLAERDEMAVIDA EL DEIXA SOL I A LES FOSQUES A LA CAMBRA DE CARMESINA. PLAERDEMAVIDA : DONZELLA VITAL. NO CORRESPOSTA PER HIPÒLIT. ES DELEEIX PER PARTICIPAR EN EL JOC AMORÓS I S´HA DE CONFORMAR AMB ALTRES ALTERNATIVES: VOYEURISME, TOCAMENTS … CARMESINA : INFLUÏDA PER LA RELIGIÓ I LES CONVENCIONS SOCIALS. FA EL PAPER DE LA “MIDONS” PERÒ TAMBÉ INDECISA I INSEGURA COM TIRANT. AL LLARG DE LA NOVEL.LA INTENTA PRESERVAR EL SEU “HONOR”. VIUDA REPOSADA : AMOR MALALTÍS PER TIRANT. INTENTARÀ ACONSEGUIR TIRANT PER MITJANS IL.LÍCITS I CAURÀ EN DESGRÀCIA.
7.5. CAPÍTOL CDXXXVI (Com Tirant va vèncer la batalla i, per força, d´armes va entrar al Castell) EL TEMA D´AQUEST CAPÍTOL ÉS, PER TANT, LA PÈRDUA DE LA VIRGINITAT DE CARMESINA.
- Quin personatge de ficció parla en primera persona? Carmesina
- ¿Quin tipus de narrador reprèn el discurs narratiu al penúltim paràgraf d´aquest capítol? Omniscient 3. Quina diferència hi ha entre el Tirant de la resta de la novel.la i el d´ara? Al principi tirant seguia al peu de la lletra l’amor cortès i ara perd aquests valors.
- Quina diferència hi ha entre la Carmesina de la resta de la novel.la i la d´ara? Abans ella es veia honesta, però sempre ha tingut pensament impurs, igual que ara. No evoluciona tant.
- Quina mena d´amor acaba “triomfant “ en aquest capítol de la novel.la? L’amor carnal. 6. Com és vist l´amor? L’amor és vist com un joc, una satisfacció del desig. DESAPAREIX LA DISTÀNCIA ENTRE L´OBJECTE DESITJAT I EL SUBJECTE QUE EL CONTEMPLA. DESAPAREIXEN LES PARAULES, DESAPAREIX EL REFINAMENT IDEALITZAT DE L´AMOR CORTÈS. LA FLUCTUACIÓ AFECTIVA I LES PARAULES ENTRE TOTS DOS ENAMORATS HA DONAT PAS A LA UNIÓ MATERIAL/CARNAL SENSE INTERMEDIARIS.
L’asíndeton ( unió de frases amb comes) dona velocitat, que representa la respiració
accelerada de Carmesina.
___________________________________________________________________________
APUNTS
LA VIUDA REPOSADA: esperit malèvol i calculador la funció del qual dins de la novel.la és expressar l´antagonisme entre tots dos enamorats. Manipula la voluntat dels enamorats perquè manipula els seus desitjos i la projecció d´aquests en el món de les aparences. Ausiàs March i Joan Martorell van ser cunyats.
- De portes endins Carmesina és víctima de l’amor i el seu desig per Tirant. De portes a fora té una moral inflexible.
- L’emperadriu es presenta en públic com a dona devota i religiosa, en canvi, en privat és cínica i amoral.
- Hipòlit en públic es qualifica com un heroi, valent, generós..., però en privat és immadur i interessat.
- Plaerdemavida representa el Carpe Diem , en públic ajuda a Tirant i Carmesina, però en privat no és corresposta (enamorada de Tirant i Hipòlit). El jardí a la novel·la simbolitza la caiguda en desgràcia (l’engany). Les BODES SORDES eren quan les parelles mantenien relacions abans de casar-se.
