WUNDT

Principios de psicologia ﬁsiologica:

S’acaba de crear una nova disciplina cientíﬁca, i desenvolupar-la es

la millor manera de veure les llacunes existents i corregir

imperfeccions.

14 anys de treball.

Creació de la teoria de la consciencia i la atenció.

Dona importància a Herbart i Kant (ﬁlòsofs) i a Darwin.

Compendio psicologia:

La experiència interna o psicològica es la experiència immediata,

que es una connexió de processos. Cada un d’aquests processos té

un contingut objectiu i un procés subjectiu.

Tots els fets de l’experiència sols poden ser avaluats en plena

signiﬁcació quan son posats a proba d’anàlisis natural i psicològic.

Es concep a la ment com idèntica o com a part del cervell. Però els

processos mentals no són fenòmens sinó experiències immediates

reals, així que no es poden concebre els postefectes més enllà de

com a processos mentals directament presentats. Això implica que

en aquest punt la explicació psicològica arriba al seu límit i sols pot

continuar la física.

BRENTANO: La psicologia desde el punto de vista empírico

A diferencia de Wundt aquesta psicologia no insisteix en l’experiment

sinó en l’experiència interna. Crea una psicologia empírica o ciència

dels fenòmens psíquics, concebuts com actes i no com a objectes.

Accepta la intuïció interna.

Els fenòmens psíquics son actes o processos, de naturalesa ideativa,

careixen d’extensió, són percebuts per la consciencia interna y

apareixen en successió.

Mètode: experiència interna. No es observació, ja que al observar

certs fenòmens psicològics aquests desapareixen.

Diferencia entre fenòmens físics i psíquics:

- Fenòmens psíquics són idees i fenòmens que tenen com a

fonaments les idees (acte de representar les idees).

- Tots els fenòmens físics presenten extensió i determinació local i

espacial, els psíquics no.

Les dues deﬁnicions anteriors són qüestionades, arribant a la

conclusió de:

- Els fenòmens psíquics són aquells que contenen intencionalment un

objecte, que no sempre es extern.

- Fenòmens psíquics sols percebuts per la consciència interna, i

fenòmens físics sols per la percepció externa. I la percepció interna

es la única percepció en el sentit propi de la paraula, així que tots els

fenòmens psíquics es caracteritzen per ser els únics respecte als

quals es pot fer una percepció.

Existeix pluralitat de fenòmens psíquics simultanis que es presenten

com a unitat, cosa que no passa amb els físics.

DARWIN: Las emociones consideradas como útiles hábitos

asociados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicología: Principios de Wundt, Brentano y James - Prof. Anguera y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!

WUNDT

Principios de psicologia fisiologica: S’acaba de crear una nova disciplina científica, i desenvolupar-la es la millor manera de veure les llacunes existents i corregir imperfeccions. 14 anys de treball. Creació de la teoria de la consciencia i la atenció. Dona importància a Herbart i Kant (filòsofs) i a Darwin. Compendio psicologia : La experiència interna o psicològica es la experiència immediata, que es una connexió de processos. Cada un d’aquests processos té un contingut objectiu i un procés subjectiu. Tots els fets de l’experiència sols poden ser avaluats en plena significació quan son posats a proba d’anàlisis natural i psicològic. Es concep a la ment com idèntica o com a part del cervell. Però els processos mentals no són fenòmens sinó experiències immediates reals, així que no es poden concebre els postefectes més enllà de com a processos mentals directament presentats. Això implica que en aquest punt la explicació psicològica arriba al seu límit i sols pot continuar la física.

BRENTANO: La psicologia desde el punto de vista empírico A diferencia de Wundt aquesta psicologia no insisteix en l’experiment sinó en l’experiència interna. Crea una psicologia empírica o ciència dels fenòmens psíquics, concebuts com actes i no com a objectes. Accepta la intuïció interna. Els fenòmens psíquics son actes o processos, de naturalesa ideativa, careixen d’extensió, són percebuts per la consciencia interna y apareixen en successió. Mètode: experiència interna. No es observació, ja que al observar certs fenòmens psicològics aquests desapareixen. Diferencia entre fenòmens físics i psíquics:

Fenòmens psíquics són idees i fenòmens que tenen com a fonaments les idees (acte de representar les idees).
Tots els fenòmens físics presenten extensió i determinació local i espacial, els psíquics no. Les dues definicions anteriors són qüestionades, arribant a la conclusió de:
Els fenòmens psíquics són aquells que contenen intencionalment un objecte, que no sempre es extern.
Fenòmens psíquics sols percebuts per la consciència interna, i fenòmens físics sols per la percepció externa. I la percepció interna es la única percepció en el sentit propi de la paraula, així que tots els fenòmens psíquics es caracteritzen per ser els únics respecte als quals es pot fer una percepció. Existeix pluralitat de fenòmens psíquics simultanis que es presenten com a unitat, cosa que no passa amb els físics.

DARWIN: Las emociones consideradas como útiles hábitos asociados

Origen i desenvolupament de les accions expressives de l’home:

Els moviments útils per a la satisfacció d’algun desig o alleujament, si es repeteixen sovint, arriba a ser habitual executar-los, prestin o no algun servei.
Antítesis: hàbits d’executar voluntàriament moviments oposats sota impulsos oposats.
Hi ha acció directe del SN excitat sobre el cos. Tota classe d’accions, si acompanyen regularment a qualsevol estat d’ànim, són reconegudes immediatament com expressives. Els moviments expressius són els primers mitjans de comunicació entre la mare i el seu fill. Intensifiquen les emocions i revelen pensaments i intencions.

Instints i consciència: Els impulsos instintius tenen diferents graus de força, els d’autopreservació són molt més forts que els socials. Però en els animals que viuen en grup els instints socials són omnipresents i persistents. En el moment d’acció l’home obeirà l’impuls més fort, però després de la satisfacció, quan les impressions siguin passades seran jutjades per l’instint social i sorgeix el remordiment. Per consegüent decidirà amb major o menor fermesa actuar diferent en el futur, i aquesta es la creació de la consciència. Tothom desitja la felicitat, i el principi de la major felicitat es converteix en una important guia secundaria; l’instint social i la simpatia (aprovació i desaprovació del grup) es l’impuls i la guia primària. El judici d’una comunitat es guiarà per lo general per una experiència burda, que no poques vegades s’equivocarà per ignorància. Per això algunes costums oposades al benestar s’han tornat totpoderoses. Una creença constantment inculcada durant els primers anys de vida, en el que el cervell es impressionable, sembla adquirir quasi la naturalesa d’un instint. Distingir entre idees morals superiors (instints socials que tenen que veure amb el benestar dels demés) i les regles inferiors (tenen que veure amb el jo i broten de l’opinió pública). Neix la humanitat quan les simpaties de l’home abarquen a tots els sers animats. L’etapa més alta de la cultura moral en reconèixer que no podem deixar entrar el pecat en els nostres pensament. En l’home s’allibera una lluita entre els seus instints socials, amb les seves virtuts, i els seus impulsos o desitjos inferiors. Però podem confiar en que els hàbits virtuosos es tornaran més forts i es fixin per herència. La diferencia intel·lectual entre l’home més humil i l’animal més superior es immensa, però no es d’espècie sinó de grau. Facultats social i morals: Viure en un grup implica un grau de simpatia, fidelitat i valor. La tribu que tingui més membres que sentin en major mesura aquestes

Fa el primer treball científic de psicologia animal i la primera teoria de l’aprenentatge. Gracies a això la psicologia amplia els seus dominis al camp animal. Observació intencional i sistemàtica, en que l’animal es lliure de l‘observador. Es grava un impuls particular degut a l’acció fructífera i el plaer resultant, esborrant la resta d’impulsos inútils. Instint: sentiment directe del fer, diferent de la idea de l’acte realitzat. Lleis de conducta:

La conducta es previsible: una mateixa causa provoca una mateixa resposta.
Llei del efecte: de les respostes donades, aquelles que proporcionen satisfacció es connectaran de manera més ferma amb la situació.
Llei de l’exercici: a major repetició major connexió.

KÖHLER: La inteligencia de los monos La diferència entre la intel·ligència animal i la humana es el llenguatge. Estudia si els antropoides tenen conductes amb certa aproximació a un tipus d’experiència conegut que es presenta davant nostre com intel·ligent en contrast amb les demés conductes. I considera intel·ligent aquella resposta quan hi ha un rodeig, una relació entre el mitjà i l’objectiu, quan hi ha insight. Insight: quan s’aconsegueix una solució autèntica hi ha un espècie de sacsejada en la conducta de l’animal. Característiques mètode:

Tot es visual, tot es pot percebre.
Ni hi ha via directa.

FREUD: Consideraciones de actualidad sobre la vida y la muerte Freud ens parla de la decepció que ens produeix la guerra. Una decepció que només es fruit de la caiguda d’una il·lusió. L’essència més profunda de l’home són impulsos instintius de naturalesa elementals. Es basen en la cerca de la satisfacció, sense ser en sí mateixos bons o dolents. Alguns d’ells són prohibits per la societat a la que pertany l’individu i llavors són inhibits i es dirigeix aquesta energia cap a altres fins. Però continuen latents en l’individu. La guerra proporciona la oportunitat de la satisfacció passatgera d’alliberar aquests instints. Per altra banda, parla de l’actitud de la societat enfront la mort es de negació, tots estem convençuts que nosaltres no podem morir. A l’inconscient se li presenten dos actituds oposades respecte a la mort, la que la reconeix i la que la nega. I quan els homes es toparen amb la mort cara a cara, naixé la ètica. I amb aquesta ètica la prohibició de matar. Una prohibició tant

terminant que només pot venir donada per un impuls igual de poderós. Però en la guerra la mort ja no es pot negar, i la vida torna a ser interessant. Guerres que no es poden acabar mentre els pobles segueixin sent tan diferents i hi hagi tant odi entre ells. Així doncs Freud es planteja: no seria millor acceptar la nostra condició i adaptar-nos a la guerra?

FROMM: Anatomia de la agresividad Fromm ens diu que una de les causes més freqüents d’agressió es el narcisisme, anteriorment definit per Freud. Les persones narcisistes pequen de subjectivitat i sols es valoren a sí mateixos. Així, qualsevol atac al seu ego es una gran amenaça. Quan el narcisisme es compartit per un grup, la fantasia es converteix en realitat, ja que al ser compartit entre varies persones es reafirma. El propi grup es el gran defensor i els altres són els que segueixen el mal camí. Una altra causa es l’agressió reaccionant a aspectes que han estat reprimits. Hi ha desitjos reprimits tota la vida i no tothom es capaç d’adonar-se’n, o de voler superar-ho. També es un tipus d’agressió aquella causada per l’obediència, o per por de semblar poruc davant d’altres membres d’un grup. I l’agressió instrumental, una altra de les causes més freqüents d’agressió. Que busca la conquista d’allò desitjat. Essent el desig una sensació de buidor, i la voracitat la necessitat d’omplir aquest espai. Aquesta última engloba la guerra. Fromm es mostra contrari a les idees de Freud i els psicoanalistes sobre l’instint destructor de l’home, i planteja que l’home planeja i pensa detalladament abans de començar una guerra. Per a recolzar la seva hipòtesis exposa que l’encarnissament en les guerres va augmentant al llarg de la història, cosa que no concorda amb la teoria de l’instint destructor. També agafa l’exemple dels alemanys en la primera guerra mundial, per a il·lustrar la desaparició de l’entusiasme per la guerra als pocs mesos. A partir de llavors els soldats continuaren lluitant per salvar la seva nació, per no ser morts en combat i per la por a ser deslleials. I per motius de naturalesa molt diferent, com el fet de que la guerra es converteix en una gran aventura, en la que creix l’altruisme i la solidaritat i desapareix l’agressió entre els membres del propi grup.

SKINNER: ¿Puede la psicologia ser una ciencia de la mente? Considera la introspecció poc satisfactòria. I està en contra la teoria. La conducta de l’organisme com un tot es producte de tres tipus de variació i selecció:

Selecció natural.
Condicionament operant: variacions de la conducta de l’individu són seleccionades per les característiques de l’ambient.
Evolució cultures. Falles selecció i variació:

Psicología: Principios de Wundt, Brentano y James - Prof. Anguera, Resúmenes de Psicología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Psicología: Principios de Wundt, Brentano y James - Prof. Anguera y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!

WUNDT