




























































































Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Documento que contiene diferentes demostraciones por inducción en matemáticas fundamentales, como la propiedad de la suma de potencias, la identidad de fibonacci y la propiedad de la divisibilidad. El documento está escrito en catalán.
Tipo: Apuntes
1 / 178
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!





























































































Departament de Matemàtiques Facultat d’Informàtica de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya ©^ c 2010—
Col.lecció de problemes apareguts en diferents actes d’avaluació de l’assignatura Fona- ments Matemàtics del Grau en Enginyeria Informàtica de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, U.P.C., des del setembre de 2010. Problemes proposats i recopilats per:
Josep Elgueta Rafel Farré Jaume Martí Mercè Mora Francesc Prats Victor Rotger José Luis Ruiz Pilar Sobrevilla Francesc Tiñena Joan Trias
Les solucions han estat redactades per José Luis Ruiz amb contribucions de Fernando Martínez, Joan Trias, Francesc Prats i Francesc Tiñena. ©c 2010—2016.
4 Considereu els connectius ↓ i | definits de la manera següent:
p ↓ q := ¬p ∧ ¬q, p|q := ¬p ∨ ¬q
Feu la taula de veritat de les proposicions p|q i (p ↓ p) ↓ (q ↓ q) i doneu una proposició equivalent a p|q que només contingui els connectius ¬ i ↓.
Feu la taula de veritat de les proposicions p ↓ q i (p|p)|(q|q) i doneu una proposició equivalent a p ↓ q que només contingui els connectius ¬ i |.
Doneu una proposició equivalent a p ↓ p on només intervinguin connectius clàssics (negació, conjunció, disjunció, condicional, bicondicional) i doneu una proposició equi- valent a p|q que només contingui el connectiu ↓.
Doneu una proposició equivalent a p|p on només intervinguin connectius clàssics (nega- ció, conjunció, disjunció, condicional, bicondicional) i doneu una proposició equivalent a p ↓ q que només contingui el connectiu |.
5 Trobeu una proposició equivalent a p ↔ q on hi apareguin exclusivament:
Els connectius ¬ i ∨.
Els connectius ¬ i ∧.
Els connectius ¬ i →.
6 Simbolitzeu en el llenguatge del càlcul de predicats els enunciats que segueixen. Ho heu de fer de dues maneres:
a) sense utilitzar quantificadors universals (∀) ni condicionals (→) i amb el mínim nombre possible de negacions (¬);
b) sense utilitzar quantificadors existencials (∃) i utilitzant condicionals (→).
Els enunciats són:
No tota funció té derivada.
Hi ha funcions contínues no derivables.
Cap nombre enter és parell i senar alhora.
Tot nombre enter és parell o senar.
Useu els predicats: F : “ser funció”; C: “ser contínua”; D: “ser derivable”; N : “ser nombre enter”; P : “ser parell”; S: “ser senar”.
7 Simbolitzeu:
Hi ha un únic objecte que té la propietat P.
Hi ha exactament dos objectes que tenen la propietat P.
Hi ha com a màxim un objecte que té la propietat P.
Hi ha com a mínim dos objectes que tenen la propietat P.
Conjunts
8 Siguin A, B i C conjunts arbitraris. Demostreu que A − (B ∩ C) ⊆ A − B si, i només si, A ∩ B ⊆ A ∩ C.
9 Siguin A i B conjunts arbitraris. Demostreu que (A − B) ∪ (B − A) = A si, i només si, B = ∅.
10 Siguin A i B conjunts arbitraris. Demostreu que (A − B) ∪ (B − A) = A ∪ B si, i només si, A ∩ B = ∅.
11 Siguin Ω un conjunt i A, B, C ⊆ Ω subconjunts tals que A ∩ Bc^ ⊆ C i Cc^ ∩ B = ∅. Demostreu que A ⊆ C.
12 Siguin Ω un conjunt i A, B, C ⊆ Ω subconjunts tals que B ∩ Cc^ = ∅. Demostreu que A − (A − B) ⊆ A ∩ C.
13 Siguin Ω un conjunt i A, B, C ⊆ Ω subconjunts no buits tals que A ∩ B ∩ C = ∅. Proveu que si D ⊆ Ω és un subconjunt tal que D ∩ A ⊆ D ∩ B, aleshores D ∩ C ⊆ Ac.
14 Siguin A, B i C conjunts tals que A ∪ B ⊆ A ∪ C i A ∩ B ⊆ A ∩ C. Demostreu que B ⊆ C.
15 Siguin Ω un conjunt i A, B, C ⊆ Ω subconjunts tals que A ∩ B 6 = ∅ i B ∩ Cc^ = ∅. Demostreu que A ∩ C 6 = ∅.
16 Siguin Ω un conjunt i A, B, C ⊆ Ω subconjunts. Demostreu que C ⊆ A ∩ B si, i només si, C ∩ Ac^ = ∅ i C ∩ Bc^ = ∅.
21 Considerem l’aplicació f : N → Z definida per:
f (n) =
−n 2 , si n és parell n+ 2 ,^ si^ n^ és senar
Calculeu f [{ 0 , 1 , 2 , 3 , 4 , 5 }] i f [{ 0 , 3 , 5 , 6 , 7 , 10 }].
Calculeu f −^1 [{− 1 , 0 , 1 , 2 }] i f −^1 [{− 3 , − 1 , 0 , 1 }].
Proveu que f és exhaustiva.
Proveu que f és injectiva.
22 Considerem l’aplicació f : N → N definida per:
f (n) =
n + 1, si n no és múltiple de 5 n 5 ,^ si^ n^ és múltiple de^5
Calculeu f −^1 [{ 0 , 1 , 2 , 3 , 4 , 5 }].
Proveu que f és exhaustiva.
Calculeu f [{ 0 , 1 , 2 , 5 , 10 , 15 }]. Deduïu que f no és injectiva.
23 Considerem l’aplicació f : Z → N definida per:
f (n) = n^2 + 1.
Siguin: S = {n ∈ N : n és senar}, P = {m ∈ Z : m és parell}.
Proveu que f −^1 [S] = P.
Proveu que f no és exhaustiva.
Proveu que f no és injectiva.
És f bijectiva?
24 Considerem l’aplicació f : Z → Z definida per:
f (n) =
7 n, si n és parell n + 2, si n és senar
Calculeu f −^1 [{− 1 , 0 , 1 , 2 }]. Deduïu que f no és exhaustiva.
Proveu que f és injectiva.
És f bijectiva?
25 Considerem l’aplicació f : Z → Z definida per:
f (n) = n^2 + n + 1
Calculeu f [{− 2 , − 1 , 0 , 1 , 2 }]. Deduïu que f no és injectiva.
Calculeu f −^1 [{ 0 , 1 }]. Deduïu que f no és exhaustiva.
És f bijectiva?
26 Considerem els conjunts:
A = {n ∈ N : n ≥ 2 }, P = {p ∈ N : p és un nombre primer}
i l’aplicació f : A → P definida per:
f (n) = nombre primer més petit que divideix n
Proveu que f|P = IP. (f|P és la restricció de f a P ⊆ A i IP és l’aplicació identitat de P .)
Calculeu f [{ 2 , 6 , 9 , 11 , 35 }]. Deduïu que f no és injectiva.
Proveu que f és exhaustiva.
És f bijectiva?
27 Considerem l’aplicació f : Z → Z definida per:
f (n) =
n, si n és múltiple de 5 5 n, en cas contrari
Proveu que f ◦ f = f.
Calculeu f [{ 0 , 1 , 2 , 3 , 4 , 5 }]. Deduïu que f no és injectiva.
Calculeu f −^1 [{ 0 , 1 , 5 }]. Deduïu que f no és exhaustiva.
És f bijectiva?
Principi d’inducció
31 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
i=
i ∙ i! = (n + 1)! − 1
32 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
k=
(−1)k−^1 k^2 = (−1)n−^1
n(n + 1) 2
33 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
j=
j(j + 1) =
n(n + 1)(n + 2) 3
34 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
`=
( + 1)n n + 1
35 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
r=
(3r − 2) =
3 n^2 − n 2
36 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
s=
(4s + 1) = n(2n + 3)
37 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
v=
(v^2 + v) =
n(n + 1)(n + 2) 3
38 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
m=
(5m − 3) =
5 n^2 − n 2
39 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
u=
(u^2 − u) =
n(n^2 − 1) 3
40 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
t=
t^3 =
n^2 (n + 1)^2 4
41 Demostreu per inducció que per a tot n ≥ 1 :
∑^ n
p=
(p + 1)(p + 2)
n 2(n + 2)
Enters: divisibilitat
42 Siguin a, b ∈ Z i d = mcd(a, b). Proveu que mcd(2a, d) = d.
43 Siguin a, b ∈ Z primers entre ells. Proveu que si b és senar, llavors mcd(2a, b) = 1.
44 Siguin a, b ∈ Z primers entre ells i p, q nombres primers diferents. Proveu que mcd(pa, qb) és igual a 1 , p, q o pq.
45 Sigui p un nombre primer senar i a un enter parell. Proveu que mcd(a, 2 p) és igual a 2 o igual a 2 p.
46 Siguin p, q i tres nombres primers diferents i a un enter. Sabem que|a i que a = p ∙ N = q ∙ M , on N i M són enters. Proveu que mcd(N, M ) 6 = 1.
47 Siguin a, b, c, d enters. Proveu que si a | b i c | d, llavors ac | bd.
∀ a, b, c ∈ Z ( c parell ∧ c = a ∙ b → a parell ∧ b parell )
Digueu si p és certa o falsa i justifiqueu la resposta.
(x, y)
= x és exhaustiva.
55 Considerem el conjunt A = (Z − { 0 }) × (Z − { 0 }) i la relació R sobre A definida per:
(a, b) R (c, d) ⇐⇒ a ∙ d = b ∙ c,
on (a, b), (c, d) ∈ A.
Demostreu que R és una relació d’equivalència sobre A.
Trobeu la classe d’equivalència de l’element (a, b) ∈ A.
Doneu una descripció del conjunt quocient A/R.
56 Demostreu per inducció que l’enter n^3 + 3n^2 + 2n és divisible per 6 , per a tot enter n ≥ 0.
∀ a, b, c ∈ Z ( a parell ∧ a = b + c → b senar ∧ c senar )
Digueu si p és certa o falsa i justifiqueu la resposta.
58 Considerem el conjunt A = Z × Z i la relació R sobre A definida per:
(a, b) R (c, d) ⇐⇒ a + d = b + c,
on (a, b), (c, d) ∈ A.
Demostreu que R és una relació d’equivalència sobre A.
Trobeu la classe d’equivalència de l’element (0, b) ∈ A.
Doneu una descripció del conjunt quocient A/R.
59 Demostreu per inducció que l’enter (n + 1)^3 − n − 1 és múltiple de 6 , per a tot enter n ≥ 0.
1.3 Examen final 17/01/
60 Digueu si les afirmacions següents són certes o falses i justifiqueu la resposta.
(∀n ∈ Z)(∃a, b ∈ Z n = 5a + 7b)
Les proposicions ¬[((¬p) ∨ q) → r] i (¬p) ∧ q ∧ (¬r) són lògicament equivalents.
Si f : X → Y és una funció, llavors f (f −^1 (Y )) = Y.
61 Proveu que si a, b, c ∈ Z, llavors mcd(a, b) = mcd(bc − a, b).
62 Considerem l’aplicació f : Z 29 → Z 29 definida per f (x) = 22 ∙ x + 7
Proveu que f és bijectiva i trobeu la seva inversa.
Considerem l’alfabet de 29 símbols indicat a continuació i assignem a cada símbol el nombre que té a la dreta: A 0 F 5 K 10 P 15 U 20 Z 25 B 1 G 6 L 11 Q 16 V 21 26 (espai) C 2 H 7 M 12 R 17 W 22. 27 D 3 I 8 N 13 S 18 X 23 , 28 E 4 J 9 O 14 T 19 Y 24 Codifiquem cada frase escrita en l’alfabet anterior aplicant la regla de codificació x 7 → 22 x + 7 (mod 29) al valor numèric corresponent a cadascun dels símbols. Per exemple ‘AVUI’ és ‘0 21 20 8’ i es codificaria en ‘7 5 12 9’, o sigui ‘HFMJ’, ja que 0 7 → 7 , 21 7 → 5 , 20 7 → 12 , 8 7 → 9. Si el resultat d’una codificació ha estat el missatge ‘KZRT,AI’ (el que hi ha entre les cometes), quin era el missatge original?
63 Proveu que per a tot n ≥ 0 es compleix que 2 n+2^ + 3^2 n+1^ ≡ 0 (mod 7). (Indicació: pot fer-se per inducció, però també d’altres maneres.)
1.4 Exàmens de taller 2010–2011 Q
Lògica i raonament
64 Considerem els dos connectius lògics X i O definits per les taules de veritat que segueixen:
p q pXq pOq 0 0 1 1 0 1 1 0 1 0 1 0 1 1 0 0
Conjunts i aplicacions
a) Proveu que si B ∩ C = ∅, llavors (A − B) ∪ C ⊆ (A ∪ B ∪ C) − (A ∩ B). b) És certa la igualtat (A − B) ∪ C = (A ∪ B ∪ C) − (A ∩ B)? Justifiqueu la resposta.
a) Proveu que A − (B − C) ⊆ (A − B) ∪ C. b) És certa la igualtat A − (B − C) = (A − B) ∪ C? Justifiqueu la resposta.
a) Proveu que (A − B) ∩ (A − C) ⊆ A − (B ∩ C). b) És certa la igualtat (A − B) ∩ (A − C) = A − (B ∩ C)? Justifiqueu la resposta.
a) Proveu que A − (B ∪ C) ⊆ (A − B) ∪ (A − C). b) És certa la igualtat A − (B ∪ C) = (A − B) ∪ (A − C)? Justifiqueu la resposta.
a) És certa la implicació: f [P ] = f [Q] ⇒ P = Q? Justifiqueu la resposta. b) Proveu que si f és injectiva, llavors la implicació anterior és certa.
a) És certa la implicació: f −^1 [S] = f −^1 [T ] ⇒ S = T? Justifiqueu la resposta. b) Proveu que si f és exhaustiva, llavors la implicació anterior és certa.
(A ∪ B) × (C ∪ D) = (A × C) ∪ (B × D)?
Justifiqueu la resposta.
a) És certa la igualtat: f [A − C] = f [A] − f [C]? Justifica la resposta. b) Proveu que si f és injectiva, llavors la igualtat anterior és certa.
Principi d’inducció i divisibilitat
79 Proveu per inducció que si n ≥ 1 , llavors l’enter 6 ∙ 7 n^ − 2 ∙ 3 n^ és un múltiple de 4.
80 Proveu per inducció que si n ≥ 0 , llavors n
5 5 +^
n^3 3 +^
7 n 15 és un nombre enter.
81 Proveu per inducció que si n ≥ 0 , llavors 9 | [n^3 + (n + 1)^3 + (n + 2)^3 ].
82 Proveu per inducció que si n ≥ 0 , llavors 73 | (8n+2^ + 9^2 n+1).
83 Proveu per inducció que si n ≥ 1 , llavors (2 2 nn)! ∈ Z.