¡Descarga Evolución económica de Europa Occidental y Asia entre los siglos 1000 y 2000 - Prof. Roca y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!
SECTOR PÚBLIC
TEMA 1. ECONOMIA, POBLACIÓ I POLÍTICA (1000-2000)
Diferències en el creixement del PIB entre Europa Occidental i Àsia al llarg del temps
Taxa promig del creixement anual del PIBpc Temps Europa Occidental Àsia
1000 - 1500 0,12 0, 1500 - 1820 0,14 0, 1820 - 1870 0,98 - 0, 1870 - 1914 1,33 0, 1914 - 1945 0,7 0, 1945 - 1975 4,1 3, 1975 - 2005 1,87 3,
PERÍODE 1000 – 1500
El creixement del PIB percàpita va ser lent i lleuger ( Miracle Europeu de Eric Jones). Aquest període de 5 segles comprèn una taxa promig en el que estan incloses guerres, epidèmies, pestes, etc. per la qual cosa la taxa de mortalitat és altísima.
*Miracle europeu. Procés que contra tota previsió l’economia europea entre l’any 1000- creix.
Fins a l’any 10 00 les economies dels grans rius asiàtics (Xina, India, Irac...) i l’economia del Nil (Egipte) eren molt més potents i hi havia un nivell tecnològic molt superior al d’Europa encara que en el seu creixement és molt més lent.
6 mecanismes que fan que Europa evolucioni internament
- Comerç internacional, navegació i tecnologia. La necessitat de buscar aliments i matèries primes fora de la seva àrea va provocar la necessitat d’un comerç internacional que comportava la inversió i desenvolupament de la navegació, vehicles, mapes, ports, progrés tècnic (brúixoles, el número 0...) provinent d’Àsia, caravel·les, etc.
- Esclavitud. Desaparició (no total) del treball forçat
- Cristianisme. Reducció relativa de les famílies extenses tribals y creació d’unitats econòmiques (famílies) més reduïdes, monogàmiques i vida sedentària a base de pujar l’edat de casament, prohibir els casament consanguinis i destinar al celibat a sacerdots i monges. -> Permet que hi hagi processos d’estalvi
- Èxit relatiu i desigual en el territori de les revoltes antifeudals a. Es difon una forma d’empresa antifúngic: el pagès pagava una quantitat fixa al propietari i tota la resta passa a ser assumit per ell mateix. b. Creació d’un mercat interior
- Europa a partir de l’any 1000 els grans imperis centralitzadors fracassen -> proliferació de les ciutats-estat – > Competència entre estats.
- Els estats generen empreses públiques importants a. Drassanes de Barcelona b. Hospital de Sant Pau c. Banc Central Públic -> Taula de Canvi de 1401- d. Universitats públiques
PERÍODE 1500 – 1820
Europa. Desplegament del capital comercial: es comencen a editar llibres d’economia i el creixement europeu continua evolucionant. Per Primera vegada hi ha la presència de persones que pensen en termes econòmics i, encara que tenen molt d’interès, fins fa molt poc no eren coneguts.
Àsia. Té una situació de estancament i fa que augmenti la distància entre Europa i Àsia
PERÍODE 1820 – 1870
Impacte en l’economia europea:
Teoria de l’economia dels clàssics (David Ricardo, Adam Smith...) enfocada cap al liberalisme (dins d’uns límits - > proteccionisme en el procés d’industrialització a GB, EE.UU i Alemanya) Revolució industrial
Les teories establien que la clau per a l’èxit d’un país era el lliurecanvisme i en situacions excepcionals es podia considerar el protreccionisme.
Més endavant, Chang (economista coreà) establia que el proteccionisme era clau per millorar la situació econòmica d’un país i posava com exemple l’exit de la Revolució Industrial a Anglaterra i l’establiment com a potència mundial d’EE.UU. a finals del s.XIX y p.s. XX (ambdós amb polítiques proteccionistes)
PERÍODE 1820 – 1870 Creixement molt important del PIBpc. Anys de la I Globalització que es basa en la innovació tècnica: navegació al vapor i el telègraf (que permet la comunicació a distancia trencant la navegació amb la comunicació).
El creixement europeu es superior al del període anterior (que ja era important).
Comença a haver-hi comerç internacional gràcies al transport i les migracions (europeus que marxen a Amèrica, Àfrica..) creen les “Altres Europes” (EEUU, Uruguay, Argentina, Chile, Sudàfrica, Austràlia i Nova Zelanda) on les condicions econòmiques són semblants a les europees (ex: taxes d’alfabetització). Per tant, la Revolució Liberal és molt potent en aquest
PERÍODE 1945 – 1975
Mai hi ha hagut un creixement semblant al món. Parteix d’una situació d’uns nivells de creixement importants però en aquests 30 anys el creixement promig del PIBpc anual acumulatiu és espectacular. Per què aquest auge? Diferents explicacions:
- La Segona Guerra Mundial podria ser una explicació ja que després del conflicte es porta a terme una reconstrucció (Explicació falsa ja que després de la Gran Guerra no hi va haver creixement.)
- A partir del 1945 torna a haver un canvi teconlògic important (televisió, automatització, cibernética..), però la tecnologia no és un factor de creixement econòmic per si sol ja que anteriorment també hi havia avanç tecnològic i no va haver creixement.
- Fins aquell moment Europa havia viscut de les colònies i del Tercer Món, però a partir de 1945 comencen les independències (neocolonialisme) amb negociacions. Aquesta explotació de les colònies no explica el creixement.
- Els baixos salaris , ja que el pes de les patronals és fort i els treballados están obligats a aceptar-ho. Explicació insuficient i falsa perquè en períodes anteriors en els països feixistes els salaris enstan fixats per l’Estat i en els altres països hi ha conflectivitat. Michael Kaleski diu que la plena ocupació en un règim democràtic és difícil degut a l’enfortiment de les negociacions, l’augment dels salaris i la reducció dels beneficis que afecten tant a l’empresa com a l’economia en conjunt. Per tant, només es pot aconseguir la plena ocupació en un règim dictatorial que fixi els salaris administrativament.
- Pla Marshall : Els EEUU ajuden a l’economia Europea amb análisis i subministres. Tot això afavoreix a Europa i té molt èxit, tot i que aquestes ajudes sempre tenen una eficàcia limitada.
A partir del 1945 hi ha un creixement en volum i intensitat del Sector Públic. En termes quantitatius l’any 1973 a França el sector públic ocupa el 78% del PIB i a Alemanya el 42%. A partir del 1970 s’intenta que les xifres disminueixin, però no es fa per decisió dels governs Europeus. Per tant, hi ha un creixement del pes relatiu del Sector Públic. Es creen dos grans institucions :
- FMI : És l’intent de crear un banc central pel conjunt del sistema planetari. La idea és que totes les monedes admetin una unitat monetària central. S’adopta el dólar com a moneda mundial; les altres monedes tindran un tipus de canvi fix que el FMI estableix. Per tant, s’estableix una convertibilitat (sistema monetàri unificat) on les pressions especulatives de les monedes tendeixen a desaparèixer i s’estableix el preu de les monedes. Aquest dura fins el s.XX quan el dólar deixa de ser una moneda mundial com a conseqüència de procesos interns (Guerra del Vietnam..)
- Banc Mundial (BIRF): És un banc de format on es financen projectes i idees a llarg plaç. Aquest diu que s’han de fer més inginyeries a Esanya però no edificant-les a Madrid.
Organització Internacional Treball (OIT): Agència dedicada al treball. Fa estadística de conflictes de cada any, nombre de hores perdudes i nombre de treballadors implicats; agafant aquestes series i tots els països es descobreix que fins l’any 1945 la conflictivita tés elevada (segons els països) però a partir d’aquest any la conflectivitat els anys 70. Com a resposta, es crea els consells econòmics i socials , unes institucions on s’intenta pactar per la vía de la negociació i arribar a acords que evitin els conflictes.
A partir 1945 hi ha un fort creixement que es basarà en les noves polítiques econòmiques que surten de la crítica dels tres models -> Porta a la definició d’un nou model fruit de la HIGH THEORY (1925-1936): la idea és que les forces econòmiques tendien a equilibrar-se a través dels mecanismes d’ajust del mercat, per tant, l’objectiu era eliminar els elements que distorsionen el mercat: laissez-faire.
Enfront d’aquesta idea apareixen uns economistas (John Mayer..) que diuen que les situacions d’equilibri és poden produïr, però és una cosa excepcional.
No obstant, la Teoría General de Keynes defensa que aquesta visió de l’economia és parcial on només es donen casos d’equilibri (pero com ja hem vist ell vol estudiar la realitat econòmica compelta)
Per tant, el nou model no és basarà en la crítica de les tres polítiques sinó que es basarà també en una teoría económica nova.
En l’any 1945 hi ha la presència de totes les forces polítiques que hem vist anteriorment (còctel d’economies) sota la direcció dels governs central que, per primera vegada, són presents en la vida política del país. Es formulen diversos objetius del Sector Públic : Plena ocupació dels recursos (treball), és a dir, la disminució de l’atur. Creixement Redistribució de la renta. Es formulen de manera general per a tota la població del país. També es forma una reordenació del accés a la participació política (vot femení) Equilibri interior. Que la inflació sigui moderada (no més del 10%) Equilibri de la balança de pagaments (creació d’unes normes pel comerç internacional)
ÀSIA
Any % Creixement del PIB per càpita acumulat dels països i anys 1000 – 1500 0, 1500 – 1820 0, 1820 – 1870 - 0, 1870 – 1913 0, 1913 – 1945 0, 1945 – 1975 3, 1975 - 2005 3,
Fins al s. XIX hi ha un lentísim creixement. Quan Europa i Amèrica del Nord hi ha una revolució causa un impacte negatiu a Àsia aa que hi ha un creixement negatiu. Això és degut a la maquinària, metal·lurgia.. que no poden competir amb les Europees. En el períodes següent (1870 – 1913) és produeix una petita recuperació i; de la mateixa manera que el primer impacte Europeu és negatiu; el segon, corresponent amb la Primera Globalització és lleuguerament positiu. En el 1913 – 1945, un período dolent per Europa, per Àsia és un período on hi ha un cert creixement. Al 1945 – 1975és produeix un creixement espectacular d’Àsia; i en el período següent 1975 – 2005 contínua el creixement. Explicacions del 3,21:
- Els quatre dragons (Hong-Kong / Singapur / Taiwan / Corea del Sur)
- Els carácter, tensió religiosa, suposada dedicació al trebal..
- Inversió estrangera, multinacionals..
- Baixos salaris
- Recurs laboral: Escolarització masiva de la población. Aquesta escolarització és una política pública
- Capital físic: Apareix un sector públic que fa grans inversions i que estructura, orienta i modifica les grans xarxxes del país.
- Hi ha una combinació entre l’Estat central, un federalisme i una autonomía masiva dels estats.
- Teoria institucionalista: Tenen un gran pes i recull la teoría de l’equilibri general, la teoría keynesiana i la institucionalista que intenta produir variables tot i que està poc formalitzada.
EMPRESA
L’empresa és una unitat económica de producción que realitza negocis independents amb un finançament també independent i destinats als ingresos originats per les seves produccions per cobrir les seves despeses i, a més, pot tenir beneficis. La pràctica lliure de negocis és la característica básica d’una empresa i això és la que la destingeix d’altres unitats econòmiques com aquelles dirigides per l’estat o unitats administratives. Les empreses poden ser:
- Industrials
- Explotacions agràries
- Empreses constructores
- Empreses de transport i comunicacions
- Empreses comercials
- Empreses bancàries
Classificació de les empreses segons la propietat
- Empreses de propietat estatal: Empreses publiques que intenten fer coincidir les necessitats de l’estat amb la demanda de producción i que lliuren a l’estat els seus beneficis i paguen els seus impostos.
- Empreses de régim col·lectiu: Paguen impostos segons una taxa fixada independentment dels seus beneficis. Els beneficis després d’impostos són administratius i destinats segons la desició de l’empresa productora.
- Empreses mixtes: Es combinen empreses publiques i col·lectives o bé, empreses xineses amb empreses d’añtres llocs.
A més, també trovar empreses independents amb capital estranger com taambé formes de propietat individual d’indústries i comerços. Tot i que no constitueixen empreses, la propietat individual és una forma més d’activitat a la Xina i un suport necessari a l’economia socialista sota titurietat pública. És per això que el govern encoratja a la población treballadora formes de propietat privada sota el lideratge de la propietat pública.
ÀFRICA
Any % Creixement del PIB per càpita acumulats per anys i països 1000 - 1500 - 0, 1500 - 1820 0 1820 - 1870 0, 1870 - 1913 0, 1913 - 1950 0, 1950 - 1975 2, 1975 - 2000 0, 2000 - 2009 5,
Hi ha un llarguísim creixement paral·lel a la revolució industrial i un creixement encara més alt a l’època de la Primera Globalització. Durant tota la primera part del s.xX aquest continua sense cap retrocés. El gran auge que hi ha a Europa durant el s. XX és important degut a l’impacte global que té; de la mateixa manera, el retrocés que hi ha entre 1950 i 2000 també afecta a l’Àfrica en un gran nivell. Del 2000 al 2009 hi ha un creixement explicat per:
- Relativa disminució dels conflictes armats
- Augment de la diversificació (menys superespecialització)
- Augment de les xarxes d’infraestructures i de les elèctriques
- Empreses Xineses (1600 empreses) inverteixen en l’Àfrica
- Immigració rebuda abans del 2000 (britànics, indús..)
AMÈRICA LLATINA
Any % Creixement del PIB per càpita acumulats per anys i països 1000 - 1500 0, 1500 - 1820 0, 1820 - 1870 - 0, 1870 - 1913 1, 1913 - 1945 1, 1945 - 1973 2, 1973 - 2003 0,
Dins d’Amèrica Llatina es poden diferenciar dos tipus d’àrees:
- Uruguay, Argentina i Chile: Formes part de les Europes d’Ultramar
- Resta de països: Tenen grans fronteres amb països de la primera àrea. Tot i les grans diferències del PIB en les diferents àrees, aquest es pot analitzar en un sol continent. L’any 1500 Amèrica Llatina tenia 7,5 milions d’habitants però la población urbana sol es trobava a Mèxic i Perú; la resta eren recolectors. El creixement d’aquest segon períodes és degut a una gran caiguda de la població. L’any 1600 la población estaba formada per 8,5 milions d’habitants; en aquest tercer períodes hi ha un retrocés en el PIB com a conseqüència dels procesos d’independència dels països llatins. Per contrari, en el següent período (que coincideix amb la Pirmera Globalització) hi ha una gran millora dels resultats (el millor resultat del món en aquell moment) gràcies a les polítiques econòmiques que van adoptar els nous països independitzats. Entre els any 1913-1945 el PIB disminueix tot i que ho fa en menor mida que a la resta d’Europa ja que Amèrica Llatina no reb l’impacte directe de les Guerres Mundials. En el sisè período hi ha un important creixement que es manté en continuïtat. Finalment, en l’últim període no hi ha una caiguda important però si un retrocés relatiu.
En aquest continent es diferencies dues línies polítiques tot i que cap de les dues té èxit:
- Burgesia agraria: Té com a objectiu l’exportació a Europa i a Amèrica del Nord dels seus productes (llana, cacao, ferro..). És una política de lliurecanvisme, partidaria de les globalitzacions amb temptación de finançar els cops militars que es va produïnt. És a dir, resolen els conflictes per la via miliar.
- Burgesia industrialista: Són partidaris de la industria nacional i naixent i que, per tant, cal protegir-la de la industria Europea i Nord-Americana. Aqeusta política dóna lloc a l’urbanització, l’escolarització, xarxes locals de transport..
EEUU I CANADÀ
Milions d’habitants Any % Creixement PIB per càpita acumulat per anys i països 2,2 1000 - 1500 0 1,7/1,2 1500 - 1820 0, 40/97 1820 - 1870 1, 1870 - 1913 1, 1913 - 1945 1, 1945 - 1973 2, 322 1973 - 2003 1,
Del primer al segon període la población cau degut a les malalties; però a partir del s.XVIII hi ha una recuperació d’aquesta per l’emigració europea cap a Amèrica. Els immigrants europeus ho fan de manera voluntària, en canvi, els africans ho fan de manera forçada. En següent período coincideix amb la Revolució Industrial i, per tant, hi ha un increment del PIB. En el 1890 es firma Sherman Act, la primera llei antimonopoli que es crea i que permet que l’estat obtingui la necessària competencia en molts sectors. En 1913-1945 és un período en el que succeeix la Crisi del 29, la caiguda de l’economia amb el período de Roosvelt, el New Deal.. Per tant, té un creixement important tenint en compte els sucesos. Durant el període 1945 a 1973 hi ha un llarg auge de l’economia mundial gràcies a l’economia europea. EEUU s’independitza i adopta una nova moneda (dólar), que que durant 1792-1852 s’estableix un sistema monetari amb dues monedes: dólar i spanish dólar. El Spanish Dólar és una moneda hispánica de plata, el nom inicial del qual era “Peso” o “Real de 8” creada per Ferran II i Isabel I. Aquesta moneda va adquirint prestigi i al s. XVIII és la primera moneda que fa les funcions de moneda global. És la moneda de prestigi del comerç interior i EEUU l’adopta com a propia. A partir de 1857 sol es queda una moneda com a oficial, el dólar.
LES ÀREES DEL MÓN
- Europa A: És central, industrial i urbana. Coincideix amb l’actual UE sense les noves incorporacions. És una Europa que combina el proteccionisme exterior i el lliurecanvisme interior; en la política demográfica i plobacional multicultural té; i, a més, tenen mobilitat i formació. Emigren a Amèrica.
- Europa B: És l’Europa de la periféria central (Portugal, Irlanda, Grècia..). És rural amb una población menys densa i pocs habitants on la tecnología i la taxa d’alfabetització és baixa. La situación política és confosa. Emigren a l’Àfrica o Amèrica els homes que portaran la tecnología i les idees econòmiques i polítiques de l’Europa A.
- Tercera Europa: Es forma molt ràpidament per EEUU, Uruguay, Chile; Sudàfrica, Austràlia i nova Zelanda. Aquesta Europa es basa en la política liberal generada en l’Europa A.
- Agricultura hidràuliques asiàtiques
En aquest sector els salaris són baixos i les condicions laborals difícils. A més, el nivel d’alfabetització i integració són bastant baixos. Per tant, l’extensió global del Taylorisme a la producción hauria de significar l’extensió global de:
- Protecció de l’ambient, espai, instal·lacions..
- Establiment d’un sistema escolar mínim
- Definició de les condicions de treball (diari)
- Legislació laboral (horari setmanal, anual, vital..)
- Inversió en infraestructures de transport i comunicación que permet que la producció no estigui paralitzada. Aquest model de producción es basa en l’èxit de l’Organització Mundial del Comerç, que permet la generalització d’aquest tipusde producción sense límits aranzelaris.
- Electrònica: Les característiques són semblants a les de la confecció:
- Innovació permanent per la rápida obsolescencia (mercats inestables)
- Gran diversitat de demandes (demanda militar, demanda empresarial, semanda mèdica..)
- Segmentació técnica i funcional molt amplia.
- Una part del procés productiu material es realitza fora d’Europa (Àsia, Amèrica Llatina, Mediterrànea Sud, Europa de l’est..)
- Producció material es converteix en una vanalitat, les grans empreses es dediquen a activitats més abstractes (marketing, vendes, comercial·lització..), és a dir, activitats que ocupen a molta gent qualificada localitzada a Europa. El rol del Sector Públic és semblant al de la confecció ja que aquest ha de definir els estàndards, els espais penal son es fan, els mínims de condicions de treball (horaris, salaris..) ocupar de la seguretat i salut, de la formació.. Però hi ha dos camps en els que el Sector Públic té un papaer oscil·liant: primer, pel que fa a l’habitatge/vivenda (és un bé i un espai de producción que necesita uns mínims, és un dret) és un tema complex ja que les seves interpretacions són diverses; i segon, els moviments migratoris (frenats, estimulats..). El Sector Públic ha d’incidir de moltes maneres i resultats molt diversos.
- Sector turístic: Fenòmen que en els darrers 20 anys ha experimentat canvis qualitatius. A 1950 el total de turístes era de 20 milions; al1970 eren 166 milions; i al 2003 eren més de 700 milion (10% de la población mundial). Bona part de la gent que treballa en aquest sector és mà d’obra femenina i joves. És una feina estacional amb elements de precarietat, salaris moderatsi baixos, però tot i això és la primera industria de 49 estats i és molt potent. A més demana una gran satisfació i tradició empresarial. El turismo i els hotels és la continuación d’una llarga tradició industrial. La novetat és que aquest fenòmen local i estacional. Actualment l’indústria esta més extesa pel món i amb unes condicions de treball díficils, això vol dir que aquesta ha d’actuar, dirigir i invertir en tota la diversitat d’aspectes que intervenen en aquesta industria. Pel que fa a les infraestructures del Sector Públic:
- Creació de xarxes físiques
- Definició de zones i àrees on es defineixen quin tipus d’activitats es poden dur a terme i amb quina intensitat. Els desavantatges d’aquest sector són:
- Les caracterísitiques de la gent que treballa són condicions que queden lluny de ser òptimes.
- La necessària i existent planificació territorial ha cedit massa a les pressions densificadores
- Implica una doble migració (nord-sud;sud-nord) possible pel nou transports a baix cost que difícilment optarà pel Sector Públic. En els tres casos, la qüestió de la informática i publicitat té un pes extraordinari. Davant d’això el Sector Públic:
- Por convertir-se en agent publicitari
- Pot tutelar la publicitat privada perquè no fagi circular informacions falses.
- Pot inventar, innovar rutes i temàtiques o recuperar coses que semblaven velles.
- Pot tenir un aspecto creatiu o innovar que pot salvar instalacions i activitats.
EPIDÈMIES INDUSTRIALS
Aquestes es refereixen a noves malalties que apareixen de forma imprevista degut al consum massiu de productes industrials. Aquestes epidèmies substitueixen a les malalties professionals de la industria moderna. Es triga a descubrir que són malalties i l’actuació és lenta i insuficient:
- Consum del tabac: No es descobreix fins als anys 50 i 60 que aquest conectat a un conjunt de malalties físiques és dolent. És l’inici de les mesures de limitació d’aquest consum: aquestes són escases i en alguns casos contradictòries (preu del tabac augmneta però no això no significa una caiguda del consum ni de la producció).
- Consum de l’alchol: La seva prohibició en alguns països i franja de población no ha estat positiva de forma absoluta.
- Excés de velocitat en el transport: Té diversos costos (ambientals, consum energètic, risc de vida..). Els estudis que permet correlacionar l’excés de velocitat amb l’augment de despeses i permet fer la legislació de limitació de velocitat triguen 40 anys.
- Risc de la possesió d’armes: En els països on és possible disposar d’armes, el nombre d’accidents mortal puja. Tot i això, hi ha resistències més o menys fortes a la limitació d’aquest fet.
- Aliments industrials: Els greixos i sucres tenen un pes excesiu, tot i que encara no se sap que succeirà amb el sobrepes.
- Consum de certs fàrmacs: El Sector Públic ha de dirigir les activitats que fagin difícil l’avanç d’aquestes epidèmies.
- Excés de decibelis: Fenòmen urbà que s’accentúa en alguns dies i hores de la semana. La disminució de la capacitat auditiva és conegut a les persones que s’exposen a ells.
- Imatges fixes al mociment de la violència: Connexió entre la visió d’imatges violentes i l’augment de la violencia. Apareix el propòsit dels consells audiovisuals que analitzen l’aparició d’aquesta en el món digital.
