Eficiencia y Equidad: Análisis de la Desigualdad y la Pobreza, Apuntes de Economía del Sector Público

¡Descarga Eficiencia y Equidad: Análisis de la Desigualdad y la Pobreza y más Apuntes en PDF de Economía del Sector Público solo en Docsity!

Lliçó 2

Eficiència i Equitat

2ª Part: Equitat

2

1. Disjuntiva entre eficiència i equitat

2. Anàlisi de les eleccions socials

3. Formes d’enfocar les decisions socials

3.1 El principi de la compensació 3.2 Comparacions de les diferents mesures 3.3 Beneficis nets ponderats

4. Instruments per a mesurar la pobresa i la

desigualtat

Pla de la sessió sobre Equitat

4

• Consideri una economia amb dos persones. Una té 10 taronges (ric) i l’altra 2 (pobre): A (ric)= 10 B(pobre)= 2 Una situació injusta?
• Si l’Estat transfereix 4 taronges del ric al pobre. En el procés es perd 1 taronja (funcionaris, ineficiències, etc.) Com a resultat, el ric té 6 taronges i el pobre 5. A (ric)= 6 B(pobre)= 5 Una situació justa? Què ha passat amb l’eficiència? Hem eliminat la major part de la desigualtat , però en el procés de transferència s’ha reduït el nombre total de taronges ( ha disminuït l’eficiència )

1. Disjuntiva entre eficiència i equitat

5 La redistribució de taronges crea una disjuntiva ( trade off ): − Algunes persones donen molta importància a la desigualtat: Prefereixen reduir l'eficiència (pedrer 1 taronja) per a reduir les desigualtats. A (ric)= 6 B(pobre)= 5 − Altres persones donen molta importància a l 'eficiència Defensen un nivell més alt de desigualtat per a augmentar el benestar social (augmentar la grandària del pastís). A (ric)= 10 B(pobre)= 2

1. Disjuntiva entre eficiència i equitat

7

Els governs persegueixen objectius d’ eficiència i d’ equitat.

La situació anterior (exemple taronges) posa de manifest una disjuntiva entre eficiència i equitat (trade off).

Serà difícil trobar polítiques econòmiques que assoleixin els

dos objectius.

El diferent grau d’equitat i d’eficiència vindrà determinat per les preferències socials vers aquests objectius.

En perseguir aquests objectius cal tenir clar què entenem

per Eficiència i Equitat

1. Disjuntiva entre eficiència i equitat

8 Equitat: existeixen diverses aproximacions

• Reducció de les desigualtats en la distribució de la renda
• Una major igualtat en l’ accés a béns i serveis bàsics
• Evitar caigudes dràstiques en la renta o en el nivell de vida
• Eliminació de la pobresa Quins són els orígens de la pobresa o de la desigualtat?
• Causes de no mercat : Discriminació per motius de classe, raça, religió, sexe, prejudicis socials.
• Dotació inicial de recursos insuficient.
• Causes de mercat : Asimetries innates de talent , Asimetries en l’accés a la formació i a les oportunitats laborals.

1. Disjuntiva entre eficiència i equitat

10 Quan analitzem el comportament d’un consumidor: L’individu racional tria el punt de la restricció pressupostària tangent a la corba d'indiferència més elevada.

2. Anàlisi de les eleccions socials

12 Segons els teoremes fonamentals del benestar analitzats:

• Una economia competitiva és eficient i es situa en la corba de possibilitades d'utilitat ( FPU ).
• Les redistribucions de renta ( ex-ante) ens permeten moure'ns al llarg de la corba ( FPU ).

2. Anàlisi de les eleccions socials

13 Els punts A i B són OP , però suposem que passem d’un punt d’equilibri a un altre (A→B). Això planteja dos preguntes : 1 ) Quina és la disjuntiva? Al passar de A → B, augmentem la utilitat del pobre , i reduïm la del ric. La societat s’ha de plantejar si aquest canvi s’ha de realitzar. 2 ) Com avalua la societat aquesta disjuntiva? Mitjançant les funcions de benestar social ( FBS ). Funció que combina les funcions d’utilitat de tots els individus d’una economia en una única funció d’utilitat social

2. Anàlisi de les eleccions socials

15 1 ) Utilitarisme: Es considera que, sigui quin sigui el nivell d’utilitat dels diferents membres , la societat està disposada a intercanviar 1 unitat d’utilitat d’un per una unitat d’utilitat d’un altre. Tots els individus tenen la mateixa ponderació en termes d’utilitat

2. Anàlisi de les eleccions socials

16 2 ) Utilitarisme ponderta: Una reducció del benestar dels més pobres (U 1 ) només està justificada quan la utilitat dels rics (U 2 ) augmenta més que proporcionalment. Es dóna un valor més important a la utilitat del pobre , de manera que no tota distribució d’utilitats suposa el mateix benestar social , però tampoc no es troba restringit al benestar de l’individu més pobre.

2. Anàlisi de les eleccions socials

18 Dos inconvenients: Els conceptes de FBS i de CSI han rebut crítiques importants. 1) És possible crear FBS?

• La societat està formada per moltes persones.
• La societat en sí mateixa no té preferències.
• En una societat democràtica és complicat identificar de qui són les preferències que representen la FBS.

2. Anàlisi de les eleccions socials

19 2 ) És possible realitzar comparacions interpersonals? ‒ És difícil mesurar la utilitat , o com varia. ‒ És complex comparar la utilitat entre individus. ‒ Alguns economistes consideren que les comparacions interpersonals no tenen fonament (només descriure les

conseqüències, senyalant qui guanya i qui perd.

No obstant… els instruments anteriors ens ajuden a analitzar sistemàticament les disjuntives a les que s’enfronta la societat.

2. Anàlisi de les eleccions socials