¡Descarga La Transformación Económica en Europa: Imperios, Mercados y Políticas Económicas - Prof. R y más Apuntes en PDF de Economía solo en Docsity!
TEMA 2 CREACIÓ D’ESTATS I MERCATS
Els estats són un moviment relativament modern ja que el que hi havia abans dels estats era una combinació que funcionava entre grans imperis i una xarxa de ciutats, nuclis, activitats econòmiques, nusos..
Imperis
Tenen diverses funcions: · Grans unitats polítiques formades per unitats de diferents volumns i qualitats · Proveïdors de béns públics a gran escala (exércit, xarxes de transport, moneda i control del sistema monetàri..) · Diversos nivells superposats de governança. · Límits geogràfics sovint indefinits i dimensions que poden anar creixent en el temps degut al avanços històrics en els mitjans de tranport i comunicació. Defineixen grans espais, també econòmics, que poden ser protegits aranzelariament i altres sistemes. Poden fer tractats comercials creant un mercat interior cada cop més gran. Utilitzen un ligüístic (llengüa franca) que comerciants i … han de conéixer.
Estats
Construcció moderna que neix al 1500 com a requeriment de les noves tecnologies militars. Són unes unitats polítiques de tamany molt inferior als imperis amb la capacitat de generar uns exércits moderns tant per les armes massives com per la construcció de fortificacions Té una gran concentració de recursos entorn de la fabricació d’armes, per tant, aquests sorgeixen com a empreses militars en la perifèria del sacre imperi romano-germànic. Per tant, els estats són uns imperins relativament moderns que comencen a Europa, que s’exporten amb unes funcions inicialment militars idesprés moltes altres. En els estats hi ha més variabilitat i canvis del que sembla. A partir del s. XIX i XX, funcions que han acabant definint-se com l’Estat del benestar; a més, ha hagut un creixement espectacular seguint el model europeu del nombre d’estats. Ha hagut diverses onades (1WW, 2WW, caiguda del mur de Berlín..)
Imperi-Estat
Presupostos anuals: 1620 Generalitat de Catalunya 160000 lliures Consell de Cent 80000 lliures Virrey 37000 lliures Perpinyà 6000 lliures Tortosa 10000 lliures Les relacions entre estats i imperis són complexes, on no sempres els imperis passen ràpidament a tenir tot el poder i força económica i que els estats poden, dintre del s imperis, mantener un poder i potencia important.
Els imperis tenen unes funcions, dimensions, objectius i els estats uns altres diferents. Tot i l’éxit dels estats els imperis no desapareixen (UE, EEUU-Canada-Mexic, Xina, Índia, Rússia..)
Nacions (regions polítiques)
En el món hi ha unes 500 nacions que poden formar part d’estats federats, imperis o ser autònoms. Les seves característiques són: · Unitats territorials (a vegades hi ha sense terriori) · Cert nivel d’autogovern · Volum demogràfics que oscil·la entre 2-20 milion d’habitants. · Cohesió social, bon element pel creixement econòmic · Certa especialització productiva en sectors, activitats singulars, marques.. · Vocació exportadora · Proveïdores de certs béns públics (xarxes de transport, irrigació, xarxa escolar i sanitària, control del territori..) · No tenen la càrrega costosa militar de seguretat, defensa.. ni la de la provisió de les grans infrastructures (transport i comunicació), ni el control de les epidèmies que superen els àmbits estatals i nacionals. · En general, es situen dins d’un imperi (Ex: Suïssa i Noruega)
Empreses multinacionals Les grans empreses multinacionals tenen unes dimensions pel que fa al nombre d’ocupats superior a molts estats i nacions polítiques. No tenen territorio propi, tenen uns límits indefinits; però tenen una potencia económica, demográfica i exportadora molt gran. Generalment no són proveïdores de béns públics i, per tant, no tenen la càrrega financera de finançar un exércit. Aquestes grans empreses es mouen per dintre d’un o més imperis. El que les “asemeja” als estats i imperis es la tradició i la cultura i, per tant, un impacte no únicament econòmic i mediàtic, sinó en les conciències. Serien, en alguns aspectes, molts semblants als imperis, estats i nacions;i en d0altres molt diferents.
SÍNTESI
La idea central és que a Europa el que hi ha una combinació de petites unitats polítiques (unes 500), entre elles algunes zones nuclears. D’altra banda hi ha un imperi (sacre imperi romano- germánic) més el dels est (Rússia). Apareixen uns estats amb la necessitat de fer un excercit que es basi amb la polvora, els canons..(Suècnia..) Aquests estats basats en empreses militars inicen un procés a través d’una política económica coneguda com Política Mercantilisme (política de creació d’estats). El resultat durant uns cuants segles no són brillants, ja que a Europa el PIB entre 1500-1820 és del 0’14. Però a partir del segle XIX comença a haver-hi estats que tenen una base militar amb sistemes colonials, inicien una transformació sota l’impuls d’una nova política económica (xarxes de transport i comunicació, salut pública, escola pública..). A partir de la 2WW, la funció dels estats europeus va desapareixent amb una situaciió d’interludi fins 1957 es crea a Roma l’embrió de la Unió Europea (Itàlia, Alemanya, França,
- Tercera part (historia): Estudi i evolució de les diferents ecnomies d’Europa en el temps
- Quarta part (política económica): estudia la política económica mercantilista i la política económica fisiocràtica
- Cinquena part (Hisenda pública): Tracta sobre les rendes i ingresos de la monarquia.
La idea central es que l’economia funciona com un conjunt de fluxes entre sector i que aquest sistema funcioni lliurement (Laisre faire), és una idea analítica, l’economia funciona com una idea espontànea; i una idea política, s’ha de desmontar el mercat mercantilista i establir llibertat empresarial i de comerç. Aquesta política económica també considera que els gremis són perjudicials perque estableixen mecanismes competitius i de repetició, difícil innovar.. L’atac contra aquests és fulminant, ja que la capacitat que tindran aquestes idees per influïr és molt gran.
Procés circulatori Es tracta de la idea de que la circulació de fluxes, béns, serveis monetaria, persones.. entre sectors: Sector dels propietaris : Propietris de les terres (terratinents). Els terratinents consumeixen allò que obtenen o que els hi arriba per part de la clase productiva i compren els seus productes a la clase esteril. Paguen un impost únic.
- Sector clase profuctiva: Treballadors de la terra (agricultors, pagesos, camperols). A través del treball genera al final de cada cicle productiu recursos (collita) superior a les existencies inicials (producte net). Una part està destinada al autoconsum i l’altra al pagament als terratints d’un marge en concepte de renda de la propietat.
- Sector clase esteril: Artesans, manufacturers, etc. S’alimenten del que venen als terratinents Les relacions entre aquets tres sectors responen a l’ordre natural (funcionament espontani natural, normal i sense interferències de l’economia i del mercat). Per tant, aquesta divisió dels sector, el seu funcionament i la seva definició es basa en la Teoría del Valor Terra. Hi ha dos grans teories:
- Introduir noves teconologies per a la productivitat.
- Terratients paguen un impost únic. La idea central del Laiser faire” es una nova concepció del paper del Sector Públic segons Adam Smith i els clàssics. L’únic canbi important és que l’orgin del valor no és la terra si no que és el treball, per tant, la clase esterial no ho és. Tot i això es manté la idea económica respecte les accions del Sector Públic.
Segons Adams Stimh, el sobirà només té tres deures:
- Defensar a la societat (exércit)
- Protegir cada membre de la societat contra la injusticia i la cohesió (seguretat)
- Realitzar certes obre publiques i crear certes institucions que l’interés privat d’un particular o d’alguns particular no podrá mai realizar perque mai el benefici podría compensar les despeses. Com es financia les obres publiques?
Es fa mitjançant els impostos, que cumpleixen diverses característiques:
- Proporcionalitat: Es paguen segons la renda; per tant, no hi ha progresivitat ni regressivitat.
- Servitud: Han de ser coneguuts, públics, transparents. No poden ser arbritaris
- Comoditat:
- Han de ser mínims (que hi hagi el mínim necessari per fer les coses)
Colònies En el segle XVIII els sistemes colonials, a través de les companyies privades que creen xarxes d’imperis comercials. Adam Smith és contrari a lacreació de sistemes colonials per raons económiques; segons ell, entre la emtropolis i la colónia s’estableix una relació molt llunyana a la competencia; per tant, els sistemes colonials no són adequats pel creisement económic peruqe no tenen la idea de competencia entre territoris. Aquesta idea d’Adam Smith al segle XX comença a tenir reconoixement i resultats económics, ja que el desmantellament dels gran imperis colonials es relaciona amb el creixemnt economic de les exmetropolis
*Principis d’economia política (1817). David Ricardo Llibre dels principis de teoría económica.
- Primer capitol: El valor
- Segon capitol: La renda
- Tercer capitol: La renda de les mines
- Quart capitol: Preu natural i preu de mercat
- Cinqué capitol: Els salaris
- Sizé capitol: Els beneficis
- Seté capitol: Comerç exterior
- Del 8 al 18: Hisenda pública (Diferents impostos existents)
- Del 19 al 30: Temes diversos
- Capitol 31: Segona edificó del llibre anomenada “ La maquinària” .Inventa la segona gran teoría de les crisi económiques: la introducció de noves màquines genera desocupació.
David Ricardo també parla de tres sectors:
- Sector depropietris terratinents: LLei dels rendiments decreixents (quan s’introdueixen nous imputs en el procés productiu, a partir de cert moments els rendiments deixen d’augmentar i decreixen. Succeeix quan es posen en funcionament terres marginals de difícil accés, de baiza qualitat ique generen un producte que tindrà el mateix preu que el produïr a les terres centras, les quals obtindran una renda excepcional degut a l’augment de la demanda que provoca la posada en cultiu de terres marginals. A mesura que es va construïnt en zones perifèriques, les zones centrals es disparen. És el sector que percep la renda de la terra.
El que Ricardo no podeia preveure és que els efectes d’aquesta política poden afectar a altres països, ja que aquest dinamisme de les agricultures significaran la creació d’una burgesia agraria comercial molt potent i, per tant, un augment de les rendes de la terra que està en aquests països, i d’una forma automática, els salaris dominaven, Aixo significarà que els països indutrials .. el lliurecanvisme, que és bo per anglaterra, a l’Europa del Sud, exportadora de bénsi aliments, provoca uns efectes parcialment negatius ja que els terratinents aliats a la burgesia comercial són els que perceben les rendes més importants i el benefici del sector capitalista és residual i està qüuestionat.
L’esquema de Ricardo de les rendes ha estat utilitzat per estudiar les grans ciutats. Les gran ciutats hi ha una variable important que és el preu del sól. El sól urbà té uns propietaris tindrà quan s’agrega més sol urbà tindrna uns resultats excpcionales en la seva renda ja que en conjunnt el preu del sól hauràn augmentat; si això passa, hi ha haurà un millor nivel de subsistencia i que, per tant, augmentaran els salaris. Si aigmenten els salaris repercutirà negativamnet cap els beneficis.
Acutalment s’està aplicant la política de congelació legal, control legal, control del sól.. un conjunt de mesures als possiblers augments del preu del sól amb pujades salarials i caigudes de beneficis. Aquest plantejament de Ricardo a travessat el temps i l’espai i la seva idea de creació d’uns mercats molt més amplis és una idea amb l’objectiu d’intentar que els preus del sou no augmentes i que els salaris hagussín de pujar. La llibertat comercial és uan gran aportació que ha generat un gran avanç de la renda, per tant, és un facotr de dinamisme inqüestionable.
*Malthus (proposa la reducció del ritme de creixemnt de la población) Introduir la idea de que el mercat de treball cal deixar de protegir a través dels mecanismos institucionals la población que està situada propera a la pobresa. Aquesta protecció en el mercta de treball té efectes negatius. (1789) El llibre es composa de cinc parts: · 1ra part, Inclou un capitol sobre la teoría económica/demográfica de Malthus: Hi ha una combinació de dos lleis (Lleis del desenvolupament esponatni de la población i la Llei de la subsistencia), el ritme de creixement de la población és superior al creixement de la subsistencia, aquesta teoria és el resultat d’un estudi previ on hi ha un estudi de la población al llarg del temps. HI ha dos lleis que creixent a ritme diferent. · 2na part: Estudia el cas d’Europa, mira si el principi de población succeeix a Europa i ho afirma · 3ra part, SIStema que influeixen sobre els mals produÑits pel principio de població: Analitza els quatre sistemes politicodemogràfic sque han influït en que el principio de población funcioni com funio, és a dir, produïnt situación de fam, miseria, malaltia… Els sistemes són:
- S. Mercanitl (D. Ricardo): L’impuls de l’Estat a la creació de gran ciutats. Aquests és un model poblacionista, és a dir, favorable al creixement de la població.
- S. Fisiocràtic (A. Smith) : Són poblacionistes, també pensen que l’augment de la población és positiu pel consum de la economía. Aquests confíen que els recursos naturals serán capaços d’alimentar a sector creixent de la población; segons Malthus aquests és un gran error
- S. Clàssics (Malthus): La idea fonamental de la política de D. Ricardo …
- S. Igualtat (Pare del Malthus): La idea dels socailistesés que pensen que és posible i factible arribar a uns nivells d’igualtat important. Segons Malthus aquesta idea és negativa eprque es generen espectatives que significara l’augment de l’home, per tant, el sistema d’igualtat també és poblacionista. · 4rta part, Curar els mals que provoca el principi de població: Apareixen les propostes de Malthus:
- Intentar modificar o suprimir les lleis vigents que generen augments no bons de l apoblació. Una de les primeres lleis que funciona és la LLei de Poor Laws, una llei de protecció als pobres on es preveu una distribució del nivel de les rendes a través de la xarxa del sistema; per tant, el que fa és generar encara més pobres. Per tant, la proposta de Malthus é sanar eliminant poc a poc aquesta llei.
- Discrepa de la llei de gran de la supressió (D. Ricardo aconsgeueix que el parlament anglés voti) perque considera que l´entrada de blat estranger, els preus baixen i anima a la población a continuar amb la seva tendencia al creixement.
- La seva proposta inclou moltes coses, però la idea central és l’eliminació voluntària de neixements mitjançant: · L’enderediment de l’edat legal dels matrimonis · La creació de caixes d’estalvi, ja que Malthus considera que l’estalvi familiar pot ser útil si la familia és de dimensions reduïdes. J.Bentham considera que les caixes d’estalvi també són un factor de progres. A més les caixes d’estalvis tenen orígens molts diversos, ja que també els pensament cooperativista, socialista.. també és partidari. · Política de la vivienda: Si l’estalvi es conecta amb el finançament de l’habitatge familiar significarà una tendencia de les famílies a reduïr el tamany d’aquestes. CRÍTIQUES A MALTHUS
- C. Científiques: Els ritmes de creixement ja no són tan baixos com Malthus había sostingut
- C. Morals: Considera que la limitació voluntaria de naixement és moralemtn condemnable. En aquesta crítica hi ha divisió: en el món cristià a tingut molt éxit, però en el protestantisme no.
D’una banda, Marx diu que no hi ha superpoblació si no que l’existencia d’aquesta presiona el mercat de treball cap a la baixa, per tant, la idea de Marx és de que no estem davant d’un fenómen natural si no d’un fenómen generat; és a dir, no cal ajustar la población a la economía si no l’economia a la població. Hi ha una divisió en l’anàlisi de la renda: Països amb población soforten al poblacionisme Països amb excés de població hi hauria Malthusisme o antipoblacionisme
La seva proposta és: la limitació del treball independet o el treball lligat a les petites indutries, petits comerços.. Això vol dir que la separació entre treball i capital sigui menys contundent i que hi hagi una reunificaicó del que havia estat històricament la petit producción mercantil. Aquesta proposta ha estat molt criticada peque alguns diuen que és un retorn al passat medieval, que era el socialismo del petit brugés.. D’una forma tossuda i en alguns països aquesta searació no ha arribat al final, si no que ha hagut alguns procés de unificaicó i creixement de la petita i mitjana empresa comercial, indutrial… Per tant, vol el retorn al treball independent i al productor independet. Descobreix que la separació entre capital i treball és una separació excesiva i que la desaparició del treball idependent. Per tant, discrepa obertament del socialistes que són partidaris de la población d’empreses publiques, si nó del foment des del Sector Públic dels fundadors del petits comerços… per tant, diriem liberalisme.
D’altra banda, hi ha un conjunt de mesures de producción de treball dependent que Sismond comença cirucular i que tenen éxit:
- Limitació de les hores de treball
- Asistència social i medical en cas de malaltia a càrrec dels empresaris
- Renda d’insersió (no seria la llei de pobre mercanitilista si no, l’Estat del Benestar)
Economia política (1815) – EDUALD JAUMEANDEREU És un manual escrit en forma de pregunta i resposta, descobert per Fabian Estape i Ernest Lluch i el fan realitat i accesible. Aquests intenten descobir les influencies de Eduald, l’interés del gobern (multiplicar la producción), el que ha de fer el Gobern per aconseguir l’objectiu (deixar las individus la llibertat d’escollir les produccions i la forma de produir); per tant, el gran objectiu del Gobernen és la llibertat económica. El Gobern públic apareix en diversos moments i activitats que sovint són prou significatives. DESCRIPCIÓ DE L’OBRA Es constitueix de cinc parts de dicades a: -Producció (1ra part): Està format per 30 capítols, i inclou punts sobre l’actitut del govern. La población creix en tant i en quant creix la producción d’aliments. La multiplicació de l’espècie humana depén de la sofisticació dels mitjans de subsistencia Es poden manufacturar productes propis amb materies primes procedents de l’extranger y es poden exportar productes propis a l’extranger. Es pot produïr sense tenir físicament una empresa/territorio/espai. Amés afirma que tot treball és productiu, per tant, el que es decisiu és el treball i no el terreny o espai o la terra un se situa aquest treball, ja que algun de les indutries més potents son on la terra és més reduïda com Igualada, Olot, Malta.Per tant, només la industria pot multiplicar la producció. Les máquines generen ocupació i no producció (exmple: la imprenta); si hi ha una disminució important en algún sector, el gobern a d’ocupar aquesta massa d’ocupats en obre publiques. El Gobern ha de deixar llibertat total per escollir el tipus de producción, però pensant que hi ha coses que són necesaries per les petites i grans empreses però que no poden finançar i que serán objecte del Sector Públic. Defensa la llibertat però en alguns moments es necesita la intervenció del Gobern en cert moments de responabilitat.
El Goberns també apareix quan Juan Andreu explica els tipus d’empresa: · Petites empreses: un tipus d’empresa que té la seva raó de ser i que té un control més directe del procés productiu, els marges en els que treballa són més petits i permet continuitat, és més adaptable als canvis tecnológics o de modes. Ex: Murcia, València, Catalunya. · Grans empreses:
Eduald valor el anomenat “Geni favorable a la Indústria”. En aquesta mateixa part comença a parlar del comerç, que el distingeix en:
- C. Interior: És el que hi ha dins dels Imperis. Juanandreu el valora molt. Ell asigna un paper al Gober respecte al c. interior: ha d’assegurar la llibertat de moviment de les mercaderíes, persones, informacions.. dins d’aquest espai; ha de garantir la seguretat d’aquests moviments.; ha de facilitar els transportes, les xarxes i l’organització dels transports marítims i terrestres.
- C. Exterior: Veu la necessitat d’establir unes barreres i defensa el prohibisionisme i el considera necessari per protegir una industria naixent. També parla del consum, és partidari del consum intern i contrari de les companyies privilegiades perque no es mouen en una situación de competencia, que és el que segons Juan Andreu produeix els milllors resultats. Al mateix temps, pensa que el Sector Públic ha d’ocupar-se d ela seguretat en el transport de mercaderies, de persones.. a més de la seguretat , el propi transporta ha de ser assegurat i vinculat perl gobern, per tant, llibertat comercial però amb alguns aspectes on el govern té un pes important.
També parla de les colónies, que les classifica en dos:
- Creació de factories comercials, puntual i creació de xarxes comercials
- Colonies de poblament: s’estableixen en àrees despoblades o poc poblades on la población existent es mou en el nomadisme. Jaume Andreu considera que aquestes tenen un sentit económic Parla de les patents, de la necessaria o no protecció.. afirma que s’ha de protegir les patents però limitar aquesta protecció en el temps. També parla de les prohibicions (govern exterior), Jaume Andreu, com passarà amb molts economistas posteriors, és partidaria de protegir al màxim el mercta interior, que és molt gran en termes d’espai, i, si cal, prohibint la importació d’alguns productes que están en una situación de infancia. Més tard venen dos capítols molt extensos, que están dedicats al comerç interior de blat. En aqeusy punt és molt radical i es partidari del comerç interior i ho argumenta amb exemples i suscceis el matéis amb el següent capítol que parla del comerç exterior: é spartidari de comprar blat a fora si es necessari; ja que l’alimentació la defineix com el nivel salarial. Per tant, el blat extranger, la llibertat de comerç exterior serveix per mantener els preus de l’alimntació a uns nivells baixos i ha de permetre que els salaris no creixin.
Torna a sintetitzar el que ha de fer el govern, que no ha de produir res, però pot facilitar la producción. Aquí parla de quatre instruments: · Govern s ha de construir camins, vies i Canals · S’ha d’ocupar de la seguretat de les persones i de les propietats
· Fabricant: Els seus guanys depenen del sector, de l’habilitat, del treball.. · Operari: El salarié s el que cal per mantener-se i es fixa com a nivel de susbsitència i, per tant, depén del nivell del preo de l’alimentació, però al mateix temps hi ha un estímul de la rendibilitat del treball que depén del nivel del salari. Els baixos salaris, per tant, no són bons; si no que és millor reduïr els guanys que baixar els salaris. De tota manera, quan els salaris baixen es poden fer tres coses: · Ajuts monetàris (és contràri) · Que el SP creï nous sectors d’activitat · EL SP financii obres publiques que generen una demanda d’obres publiques. El salari ha de ser suficient perque una petita part d’aquest estigui destinada a un estalvi, que a de destinar-se a un tipus d’institucions que són les caixes d’estalvi. Per tant, sota de l’esquema del liberalisme radical van apareixent idees que tenen un cert interés Finalment, les rendes de les terres no han de ser controlades públicament, però si que generen uns volumes de resultats important, que poden ser apropiats de forma diversa
- Consum (5na part): Parla del consum individual, particular i els consums públics. Explica que el govern té una gran influencia sobre els consum, que el seu exemple pot servir de norma per a la societat. D’altra banda, hi ha uns consums públics que són, en bona part, consums dirigits i decisdits pel govern, com: Administración Civil de l’Estat (els funcionaris és millor que estiguin ben pagats:”El merit i la integritat no es troben a baix preu”), l’Excèrcit, Despeses en ensenyament públic, Obres publiques i de les Caixes d’estalvi, que están finançades per les aòrtacions dels individus però que el govern pot tutelar, promocionar, protegir o fer-les desaparèixer. El consum és la destrucció de la utilitat. Genera necessitats bàsiques o necessitats superflues. Troba preferible el consum lent (útil i menys destructor), que el consum ràpid (lligat a la moda). Afegeis que el consum de productes de bona qualitat i realitvament cars, és un tipus de consum que és millor per l’economia de la nació que el consum de coses de mala qualitat, barates i freqüents. La moda és el consum ràpid que empobreix l’economia nacional, rebutja molts productes que encara ni han començat a ser consumits, és queden així i perden tot el seu valor. També defineix el luxe com el ús superflu de productes diversus i a gust de les riqueses. Hi ha dos tipus de moda: Moda ostentació (consum esteril que no satisfà cap tipus de necessitat, excepte la necessitat de …); la moda comunitat (lligada algún tipus de necessitat però que la satisfà d’una forma més adequada, més fácil, més cómoda.. No é stan fácil produit com gastar: nomes posible que augmenti la producción sense un augment dels capitals, que només és posible amb l’estalvi. “El govern té una influencia molt gran sobre el consum”, és a dir, donar l’exemple, la información, publicitat.. que el govern genera. Al mateix temps, “no toca (al govern) moderar els consums dels rics” ja que “el caprici de la moda és superior a tots els reglaments”. Els principals consums públics són:
- Despesa de l’Administració: els funcionaris están ben pagats perquè la qualificació profesional, la dedicació, la integritat no es troben a baix preu.
- Excèrcit: Donen part de les seves rendes per manenir un exèrcit asalariat que és car ja que han experimentat una rev. Tecnológica i utilitzat els nous materials, requereix una instrucció, aprenentatge, uns coneixement que tenen un cost
- Ensenyament públic:
- Caixes d’estalvis: están finançades per les aportacions dels individus, però que el governpor promocionar, protegir o fer-les desaparèixer.
- Ensenyament técnic i el seu finançament públic:
- Obres publiques: Hi ha certs tipus d’obres come els horts, camins, ponts, rius, canals..descació d’àrees de maresmes, pantanoses per convertir-les en àrees cultivables. Aquestes obren no es poden realizar pels particulars, pel seu volum i magnitud i , per tant, han de ser per part del govern i s’han de finançar públicament.
- Establiments piatosos: hospitals, cases de caritat, cases de correció.. Aquestes institucions no es financen totalemtn de manera pública, si no que el S. Públic posa els espais, dedica fons privats, donatius, canalitza la caritat i, també, la assignació dels ingresos. FORMES DE FINANÇAMENT Qui paga els consums públics?: 1_ Els impostos són una porció de productes de la societat que el govern rep per pagar les despeses publiques. No són més rics perquè paguen més, si no que paguen més perquè són més rics. Carcaterístiques impostos: -Els impostos són sobre les rendes i no sobre els capitals; el que interessa és que augmenti el capital y la producción.
- Han d’adreçar-se a tothom.
- Han de ser certs, visibles, coneguts (Idea de certeza)
- La recaptació ha de ser simple y no costosa. 2_ Deute Públic: Diners que el govern demana en prestec als naturals d’un país; préstec pel qual pagarà uns interessos. INDUSTRIA Baixar el nivel qualitatiu de produir un tipus de béns de qualitat però que es pensa que hi haurà molt gent que podrá comprar i permetrà una gran producció El govern quina clase de productes ha de protegir? La clase de productes que el govern ha de protegir són de segona classe, que poden arribar a uns consums importants que poden significar una millora en el volum de producción i una rebaixa en el preu; ja que el consum de masses va a favor del conjunt de l’economia nacional. Introducció de temptatives (innovacions) Les innovacions són necessàries, tot i que a vegades fracasen i comporten despeses als empresaris. Però si surt bé, s’acaba difonent i tothom acaba gaudint i l’inventor s’arruïna. El govern ha de precedir o ajudar als particulars en la innovació. Això no es dolent, perquè el finançament a les ajudes és via impostos i no cauen sobre els capitals de la nació si no sobre les seves rendes; i els impostos són repartits entre una gran multitud entre els ciutadans, que paguen una petita parcela del que costa aquesta ajuda. Per tant, segons Jaume Andreu, la forma de que no hi hagi tant innovadors individuals que s’arruïnin, encara que tinguin éxit, es just que sigui pel conjunt de la societat mitjançant la via dels impostos que financiï l’actuació del govern en l’ajuda dels particulars o el fet de precedir. TURISME És contrari a fer que el govern organitzi festivals, jocs, esdeveniments esportiu, festius, artísticcs, musicals.. Segons Jaume Andreu l’organització d’això no atrau als viatgers.
- Sist. d’agricultura basat/ a càrrec en esclaus -Sist. Modern: Sistema d’agricultura relativa basat en un sistema de manufactures
DISTRIBUCIÓ DEL LLIBRE
- Producció (1ra part): Partidaria de fomentar el consum intern
- Moneda (2na part)
- Valor
- Rendes: Quan parla dels diversos tipus de renda, parla d’un tipus de renda que és la del sabi, perquè aquest guanya pocs diners i posa en circulació en pocs moments una inmensa quantitat de la seva mercadería que es desgasta molt poc amb l’ús; és van consumint al mateix momento que es van produïnt, té una remuneració discreta.. per això pensa que els cosos científics i l’ensenyament ha de ser públic.
- Consum:
