¡Descarga Segmentació en mamífers y más Apuntes en PDF de Histología solo en Docsity!
Els mamífers tenim un ou alecític, que en general no passa de les 100μm de diàmetre, i una segmentació holoblàstica rotacional que es dóna dintre de la zona pel·lúcida (ZP):
- 1a segmentació: meridional
- 2a segmentació: meridional per un blastòmer, equatorial per l’altre blastòmer
Les divisions són lentes i asincròniques. Hi ha una activació primerenca del genoma diploide (del zigot) (per això són lentes les divisions) i es dóna una degradació primerenca dels mRNA materns (just el contrari que passava a amfibis); en general ja no n’hi ha a l’embrió de dues cèl·lules.
En el desenvolupament de mamífers hi ha diverses etapes; l’embrió s’enganxa als teixits materns i es desenvolupa a l’úter. Això fa que puguem distingir els desenvolupaments preimplantacionals i els postimplantacionals.
El desenvolupament preimplantacional inclou la segmentació i la cavitació. Té lloc a l’oviducte (trompa de Fal·lopi, “no confundir con las trompas de Eustakio...chiste malo de las 10:10”). A l’oviducte hi cauen els ous, on són fecundats, “y si no lo son habrá otro problema”, i on es van segmentant. La mòrula ingressa a la cavitat uterina. És aquí on cavita (s’hi forma una cavitat) i on es dóna l’eclosió, és a dir, on surt de la ZP. Un cop fora d’aquesta ZP anomenarem a l’embrió amb el nom de blastocist, el qual s’implantarà a la paret uterina.
Després de la 3a divisió tenim un embrió de 8 cèl·lules. Els blastòmers són esfèrics, estan tènuement units entre si i tenen microvellositats. En aquest estadi cadascuna de les cèl·lules és totipotent (1/3 dels bessons provenen de la separació de blastòmers en aquest estadi, abans de la compactació).
La compactació és un fenomen d’adhesió; després d’ella no veiem els 8 blastòmers, tan sòls els intuïm. Es donen canvis en la forma cel·lular i hi ha una polarització dels blastòmers:
- En contacte amb la ZP els blastòmers tenen microvellositats.
- Els blastòmers resten units per E-cadherina. Aquesta és sintetitzada a l’embrió de dues cèl·lules i activada per PKC. S’acumula en certes zones de la membrana cel·lular a l’embrió de 8 cèl·lules. La seva absència provoca una proliferació sense compactació.
- Apareixen unions intercel·lulars entre els blastòmers (communicans, GAP (a l’embrió de 8 cèl·lules) i ocluedens o tight junctions, que controlen el pas de molècules pels espais intercel·lulars).
- Hi ha canvis en el citoesquelet; no està distribuït uniformement.
Si ens fixem en el que passa amb un embrió de ratolí veurem que a la superfície apical dels blastòmers abunda l’actina i hi ha microvellositats. A les superfícies laterals hi ha cadherina, unions GAP i unions ocludens. Sembla discutible la presència de cadherina a la cara interna. Els microtúbuls estan situats principalment a la superfície apical.
La diferenciació cel·lular s’inicia a l’embrió de 16 cèl·lules, però la formació de dos estirps cel·lulars no és total fins la formació de l’embrió de 64 cèl·lules. Així doncs, s’obtindran dos tipus cel·lulars, entre els quals hi ha una segregació espacial entre ells i una expressió diferencial:
- Trofoblast. Són les cèl·lules de la massa cel·lular externa. Hi ha lisosomes (reacció positiva a fosfatasa àcida) i origina el còrion. A la meitat basal de les cèl·lules
corpuscle polar senyala el pol animal; podem seguir en el temps l’eix animal/vegetal perquè el corpuscle polar resta a l’espai vitel·lí, és a dir, no es perd.
Els eixos embrionari/abembrionari i animal/vegetal són perpendiculars entre ells!
Per tal que es doni la implantació de l’embrió cal que aquest eclosioni, és a dir, que surti de la zona pel·lúcida. Això es dóna gràcies a que el trofoblast sintetitza i allibera un joc de proteases, majoritàriament estripsina, que destrueix la ZP.
El blastocist i l’úter interaccionen. Hi ha hormones ovàriques que afecten al trofoblast i a la paret uterina i, per part del trofoblast es secreten factor de creixement inhibidors del sistema immunitari matern, amb efectes sobre l’úter.
També es relacionen el trofoblast polar amb la paret uterina per tal que es doni l’adhesió. Calen integrines, que es trobem a la matriu extracel·lular de l’epiteli endometrial, per tal que l’embrió s’hi pugui unir. A més a més, aquest digereix la matriu amb proteases per poder-se implantar.
L’úter és l’estructura on desemboquen les trompes de Fal·lopi (oviductes). Es comunica a l’exterior a través de la vagina. La implantació pot ser de tres tipus:
- Superficial. L’embrió es desenvolupa a la cavitat uterina
- Intersticial. L’embrió es desenvolupa a l’endometri (musculatura uterina)
- Ectòpica. L’embrió es desenvolupa fora de l’úter; a la paret de l’oviducte o a la cavitat abdominal. Sol acabar en avortament.
Hi ha una segregació de cèl·lules, en la que a la MCI li apareix una esquerda (blastocel) que separa la major part de l’embrioblast polar per formar una monocapa que revesteix el lecitocel. Aquí podem distingir un epiblast i un hipoblast. L’embrió és un disc germinatiu bilaminar.
Es dóna tan sols en algunes espècies. L’epiblast es divideix, presentant una altra esquerda. Podem distingir, doncs, l’epiblast pròpiament dit i les cèl·lules que constitueixen el sostre de l’amnios.
L’hipoblast prolifera i migra al llarg de la cara interna del trofoblast mural; forma la paret del sac vitel·lí (inici d’un altre annex extraembrionari, que es dóna a tots els mamífers, a diferència del que ha dit de l’amnios). El sac vitel·lí origina l’endoderm i mesoderm extraembrionaris.
