¡Descarga Parasitología: Ancylostomatoidea y otros nematodos intestinales - Prof. Castellà y más Apuntes en PDF de Parasitología solo en Docsity!
Generalitats dels nematoda
- Helmints cilíndrics, dimensions variables.
- No tots són paràsits, molts són de vida lliure. Molts dels que són paràsits ho són de plantes o de vertebrats.
- Simetria bilateral
- No segmentats
- Són diocs: amb dimorfisme sexual molt marcat. La femella és molt més gran que el mascle.
- Tipus de posta: ovípares, ovovivípares, vivípares.
- Pseudocelomats
- Més desenvolupats que els helmints, tenen digestiu complert amb boca, anus, esòfag, intestí.
- Sistema reproductor
- Absència d’aparell respiratori i circulatori.
- Cicles biològics directes o indirectes, poden tenir migracions internes.
- 5 fases larvàries (L1- L5): ou, larva L1 que va mudant i passa a L2- L3 (generalment sol ser la larva infectant) – L4 –L5. A cada muda hi ha canvi de dimensions i de cutícula.
- Expansions cuticulars: espines, papil·les, ales cervicals, cordons cefàlics, bosses copuladores, càpsules bucals, dents, plecs vulvars, ventoses, espícules, vesícules cefàliques.
- Mecanisme d’infecció dels Nematoda: ingestió de la fase infectant, ingestió d’hostes intermedis infectats, ingestió d’hostes paratènics infectats, penetració cutània de la larva infectant, inoculació per un vestor artròpode, via galactògena, via transplacentària, autoinfeccions.
- Estructura del cos: o Cutícula elàstica, acel·lular i translúcida. Mudes a cada fase larvària. Té annexos o expansions cuticularrs. o Hipodermis: intermèdia, amb canals longitudianls. o Capa muscular: amb cèls fusiformes longitudinals. Delimita la cavitat corporal.
Classificació del Nematoda
Subclasse Secernenta
- Ordre Rabditia
- Ordre Oxyurida o Superf. Oxyuroidea
- Ordre Ascaridida o Superf. Heterakoidea o Superf. Ascaridoidea
- Ordre Strongylida o Superf. Trichostrongyloidea o Superf. Metastrongyloidea o Superf. Strongyloidea o Superf. Ancylostomatoidea
- Ordre Spirurida
Subclasse Adenophorea
ORDRE RABDITIA
Subclasse Secernenta
- Ordre Rabditia o Gèn. Strongyloides ( Strongylus Æ “rodó”)
Característiques
- poc conegut, importància relativa
- localització: intestí prim, a les glàndules de la mucosa. Microscòpic.
- Només hi ha femelles paràsites que es divideixen per partenogènesis.
- Capaç d’alternar fases paràsites amb fases de vida lliure.
- Cicles homogònics i heterogònics.
- Cicle directe molt complicat degut a l’alternança entre vida paràsita i vida lliure.
- Forma d’infecció: penetració cutània i també possible infecció via oral.
- Espècies importants: o S. Stercoralis: gossos, gats, humans. o S. papillosus: remugants o S. Westeri: èquids, és trasnmès per via materna, per la llet. És típic en poltres. o S. Ransomi: porcs
- Importància: causa estrongiloïdosi
Cicle de S.Stercoralis.
Cicle heterogònic o indirecte (formació d’adults de vida lliure, no se sap quantes generacions).La femella parasita l’intestí prim, pon ous per partonogènesi, els ous són embrionats i ja contenen L1 en el seu interior, també és possible que elimini ous no embrionats però no és tan habitual. La larva eclosiona en el tracte intestinal, per tant a les femtes hi veurem L1 lliure (B):
- larves mascles: van al medi fan 4 mudes fins a L5, el mascle adult no és paràsit I es troba al medi ambient. (E)
- larves femelles: 4 mudes van al medi on viuen lliurement (D). Aquests adults de vida lliure es reprodueixen, i provoquen descendència que fa 2 mudes fins a L3 infectants.
Ruta directa o endogònica: la femella fa 2 mudes molt ràpides i esdevenen L3 que són paràsites i infecten l’animal. Les 2 rutes són espontànies i es donen juntes, però una domina sobre l’altra, aquest predomini depèn de les condicions infectants; per exemple si fa mal temps es predomina el cicle endogònic). Les L3 penetren via cutània (poden provocar dermatitis Æ símptoma) viatgen via sanguínia, retorn venós, vena cava caudal, pulmons (alvèols pulmonars), faringe, laringe, esòfag, estómac, intestins.
Autoinfecció:
- exògenes: les larves L1 surten per les femtes però si queden restes fecals a la zona perianal poden penetrar via cutània.
- Endògena: més descrit en humans immunodeprimits. Les L1 femella dins de l’intestí podem mudar fins a larves L3 (per tant patògenes).( C)
Les larves eclosionen al budell prim i penetren a les criptes de la mucosa del cec i del colon, on muden a L4.
Les L4 emergeixen de les criptes i s’alimenten de teixit de la mucosa intestinal.
Finalment, muden a adults que s’alimenten de contingut. El període de prepatència és d’uns 5 mesos.
Subclasse Secernenta
- Ordre Oxyurida o Superf. Oxyuroidea Passalurus ambiguus (pràctiques)
Esòfag típic desl oxiuroïdeus, amb bulb marcat i dilatació pre-bulbar.
Hostes: conills
Localització: budell gros
Cicle directe
L’extrem posterior dels mascles està enrotllat i amb una única espícula. Presència de papil·les caudals.
L’extrem posterior de la femella és molt llarg i anellat.
Subclasse Secernenta
- Ordre Oxyurida o Superf. Oxyuroidea Syphacia spp.
Extrem anterior amb esòfag oxiuroïdeu, amb bulb marcat.
Hostes: rosegadors
Localització: budell gros
Cicle directe
Les femelles de Syphacia tenen la vulva situada al terç anterior. Úters gràvids que ocupen bona part del cos. Ous amb un costat aplanat. Cua punxeguda però curta.
Subclasse Secernenta
- Ordre Oxyurida o Superf. Oxyuroidea Aspiculuris tetraptera
Hostes: rosegadors
Localització: budell gros
Cicle directe
Extrem anterior amb ales cervicals amb forma de fletxa.
Budell esofàgic marcat.
Mascles sense espícula. Femelles amb vulva al terç anterior. Ous amb simetria bilateral.
ORDRE ASCARIDIDA
Característiques
- nematodes generalment grans
- la localització més freqüent és l’intestí prim amb una excepció un que hem vist a pràctiques Æ
- Tenen 3 llavis evidents al voltant de la boca.
- Alguns mascles tenen ventosa pre-cloacal: característica útil per diferenciar les diferents famílies.
- Femelles ovípares
- Ous esfèrics o el·lipsoidals, de coberta gruixuda, molt resistents.
- Fase infectant: generalment L2/L3 dins de l’ou. Les larves no tenen mai contacte amb l’exterior.
- A hostes carnívors solen haver-hi paratènics.
- Cicles directes moltcomplicats perquè hi ha migracions i moltes fases.
Classificació de l’ordre Ascaridida
- Superf. Heterakoidea: mascles amb ventosa precloacal, monoxens, paràsits d’aus. o Fam. Heterakidae Gèn Heterakis o Fam. Ascaridiidae Gèn. Ascaridia
- Superf. Ascaridoidea: mascles sense ventosa pre-cloacal. o Fam. Ascarididae: paràsits de mamífers, monoxens. Ascaris suum (porcs) Parascaris equorum Toxocara canis Toxocara cati Toxascaris leonina o Fam. Anisakidae: paràsits d’animals marins, heteroxens. Gèn. Anisakis Gèn. Pseudoterranova Gèn. Contracaecum
SUPERFAMÍLIA HETERAKOIDEA
Ordre Ascaridida
- superf. Heterakoidea o Fam. Heterakidae Gèn. Heterakis - Esp. H. Gallinarum
Localització: cecs
Hostes: aus gal·liformes (gallines, galls d’indi)
- Transmissió directa a mare lactant: els cadells eliminen ous, i les mares llepen els cadells per netejar-los, quan ho fan poden ingerir larves de Toxocara canis que estan presents en
Importà
s visceral: zoonosi, l’home actua com a paratènic.
femtes són molt prolífiques. Els ous van a l’exterior i comença el anes, i va mudant fins a L2/L3. Un cop l’ou ha
egüent migració està determinada per edat, sexe, estat reproductiu i infectacions
les larves es fan adults
per tot l’organisme i es mantenen en un estat d’hivernació. La
Aqueste cadell. stació, (l’últim terç de la
els cadells. Un cop ingerits arriben a l’intestí de la gossa en fase adulta. ncia rosi: abdomen distès, retard en el creixement...
Cicle biològic de Toxocara canis
Infecció patent: presència d’adults a l’intestí.
Els adults eliminen molts ous, les cicle exògen que pot durar entre 2 a 5 setm embrionat pot romandre viable durant molts mesos o fins i tot durant anys. Els ous surten de les femtes i es dispersen en condicions òptimes de temperatura, humitat (el factor climàtic que més afecta), oxígen.
Quan el gos ingereix ous embrionats, les larves eclosionen a nivell intestinal i penetren la paret intestinal, la subs previes. En general a tots els animals infectats es dona la MIGRACIÓ HEPATO-PULMONAR de la vena porta al fetge, surten del fetge per la vena cava caudal que va al cor, després als pulmons (alvèols pulmonars), un cop arriba als alvèols la larva ha d’escollir 2 rutes:
- animals joves, cadells preferiblement fan una migració ascendent, MIGRACIÓ TRAQUEAL. Van dels bronquis Æ tràquea Æ faringe Æ deglució Æ intestí on muden per donar lloc a la L4. Algunes larves quan estan en els pulmons poden tornar al cor per la vena pulmonar i després són destruides per la sang en diferents teixits on es mantenen en estat latent. Animals adults: preferiblement té lloc la MIGRACIÓ SOMÀTICA ; circulació pulmonar Æ cor i a través del cor s’escampen majoria de les larves no arriben a l’intestí, sino que passen a la circulació general i es mantenen en diferents teixits. En els adults cap larva arriba al desenvolupament intestinal, per tant no hi ha infecció patent. Aquestes larves poden rebre diferents noms: L.somàtiques / L. Encapsulades/ L. Inhibides/ L. Hipobiòtiques. s larves encapsulades dels adults si es troben en gosses prenyades poden ser transmeses al En una gossa gestant s’ha vist que a partir del dia 40 de la ge gestació) algunes larves encapsulades es reactiven i algunes d’elles poden travessar la placenta i infecten al fetus (sobretot el fetge i els pulmons) que un cop neix el cadell es reactiven, fan les migracions i es crea una infecció patent als 21 dies – 3 setmanes. A partir d’aquest moment els cadells ja comencen a eliminar ous. ATENCIÓ! Però perquè aquests 21 dies no són el període de prepatència. A partir d’aquestes 3 setmanes es pot començar a tractar al cadell. La transmigració transplacentària és la més eficaç : 98% d’eficàcia.
Esquema del cicle de Toxocara canis. A) Nematoda adult a l’intestí prim. B) Ous a les femtes. C) Ous en el terra D) Ous embrionat E) Ou amb la primera larva F)ou amb la L2. G) ingesta d’ous H) eclosió de la L2 I) migració via porta J) migració hepato-pulmonar K) larva hivernant en hipobiósis. L) larva en migració traqueal, intestinal M) larves per via sanguínia, via placentària. N) feto infestat amb larves en el fetge i pulmons.
Ordre Ascaridida
caridoidea ae ati
Localització: intest i
ato-pulmonar és més probable que es doni però la infecció massiva és típica d’animals
Mecanis
fectants ctats ( més freqüent que en T. Canis)
Tant T s el responsables de la larva migrans visceral, si els humans
caridoidea ae leonina
Localització: intest i
habitual trobar infeccions mixtes, però pot ser difícil diferenciar-los. A
tica (només en paratènics) la larva arriba a l’intestí intenta migrar però només arriba
Mecanis
fectants: bastant fàcils de diferenciar
Ord A
caridoidea ae m
Localització: intest i
caris lumbricoides (humans).
- Superf. As o Fam. Ascaridid Toxocara c í pr m
Hostes: fèlids
Migracions
- hep
- traqueal (cadells): joves. somàtic mes d’infecció
- ingestió d’ous in
- ingestió de paratènics infe
- Transmissió galactògena. oxocara canis com cati é ingereixen ous embrionats (actuen com a hostes paratènics). Moltes vegades la infecció es dona quan els nens juguen a la sorra, en els parcs... són una font d’infecció. Els ulls solen ser molt afectat. Es pot detectar per una esosinofília.
Ordre Ascaridida
- Superf. As o Fam. Ascaridid Toxascaris í pr m
Hostes: gossos i gats -> és l’HD no hi ha migracions.
Migracions:
- Somà
- Fase en mucosa intestinal: quan a la mucosa de l’intestí on hi fa una muda. mes d’infecció
- ingestió d’ous in
- ingestió de paratènics infectats re scaridida
- Superf. As o Fam. Ascaridid Ascaris suu í pr m
Hostes: porcs
Cicle directe
És molt semblant al As
Cicles indirectes
Hostes definitius: animals marins; cetacis, pinnípedes (foques, morses...), aus ictiòfagues (que mengen peix) i peixos carnívors.
Hostes intermediaris:
- Primer: eufausiacis (cetacis), ingereixen la larva L2 lliure.
- Segon o paratènic: peixos, cefalòpodes.
Els efectes són més importants en les hostes intermediaris.
Importància sanitària: anisakidosi
Preucaucions: no menjar peix cru.
Cicle de la família Anisakidae
- Dels hostes definitius surten, amb les femtes, els ous dels anisàkids.
- Són ous sense embrionar i en el seu interior, ja en el medi aquàtic, es desenvolupa L1, que posteriorment muda a L2 i eclosiona.
- La L2 viu lliure a l’aigua i pot ser ingerida per petits crustacis (thrill o zooplàncton) que actuen com a hostes intermediaris, en els que es produeix la segona muda a L3.
- Els peixos i cefalòopodes s’infecten al ingerir aquests hostes intermediaris que contenen L3. Quan els peixos i cefalòpodes moren, les L3 migren al teixit muscular i mitjançant la predació es transmet el paràsit d’uns peixos a altres.
- Els peixos i cefalòpodes manetnen les L3 infectants per els mamífers marins i per l’home.
- Els mamífers marins s’infecten al ingerir peixos o cefalòpodes amb L3, i en el seu tub digestiu es completa el cicle: les L3 pateixen dues mudes més; maduren a adults i comencen a produir ous.
7) Els humans s’infecten quan ingereixen peix xru o insuficientment cuinat que contingui
paràsits encapsulats en forma de L3. L’home és un hoste atípic, en el que les larves no arriben mai a completar el seu desenvolupament i convertir-se en adults, pero si causen lesions en el tub digestiu i a vegades for a d’ell per migració de les larves a altres òrgans.
ORDRE STRONGYLIDA
- Superf. Trichostrongyloidea (tricostrongílids) o Família Trichostrongylidae o Fam. Molineidae - Gèn. Nematodirus – budell prim, ReÆ són els únics ous de tricostrongílids que es poden diferenciar amb els altres! o Fam. Dictyocaulidae - Gèn. Dictyocaulus – tràquea i bronquis, herbívors. - D. Viviparus – bovins - D. Filaria – petits Re - D. Arnfieldi – èquids, ases
- Superf. Metastrongyloidea (falta!)
- Superf. Strongyloidea
- Superf. Ancylostomatoidea
Característiques generals
És l’ordre més gran i important dels nematodes paràsits d’animals
Esòfag de tipus:
- filariforme en adults i fases paràsites.
- Rhabditiforme en les fases preparàsites (L1-L2)
Cicles biològics directes. Excepció!! Æ Metastrongílids
Ous típicament strongiloideus. Excepció!! Æ Metastrongílids
Fase infectant: L3 (per ingestió directa o dels HI o HP), via cutània, galactògena o transplacentària.
L1 i L2 es condideren fases preinfectants.
Localització generalment gastrointestinal. Excepció!! Æ Metastrongílids que són pulmonars.
Característiques morfològiques
Mascles
- bossa copuladora: dos lòbuls laterals i un de dorsal, té funció reproductora. Nematodes bursats. Costelles.
- Dues espícules, governacle, telamon.
Femelles
- dos úters, poden ser: o amfidèliques: 2 úters en extrems oposats; un de cranial i un de caudal o prodèlfiques: 2 úters en el mateix extrem
- Presència d’un ovijector: s’encarrega d’expulsar els ous a l’exterior. Pot ser recte o corbat, i té esfínters i vestíbul.
- Plec vulvar en tricostrongílids.
resistents a tot, però són sensibles a la dessecació. Quan arriba la primavera, es reactiven i poden exhaurir les reserves internes i morir. Si ho sabem podem retardar l’entrada dels animals a la pastura, de manera que quan hi accedeixin les larves s’hagin mort.
- infecció: ingestió de larves que es troben a les pastures.
- en el digestiu perd la beina i migra pel digestiu o al respiratori.
- Hipobiosi: una part de les larves que arriben a l’intestí penetren la mucosa gàstrica i es queden allà. S’ha vist que la hipobiosi augmenta amb les males condicions ambientals. Al cap d’un temps es poden reactivar.
La presència de larves a la mucosa intestinal ja provoca sintomatologia. Si hi ha moltes larves actives, la quantitat d’ous a les femtes augmenta molt en poc temps.
Fenòmens importants: hipobiosi (explicat en el 9) i preparturient rise: durant l’etapa prepart augmenta molt l’eliminació d’ous en femtes. Si una femella hoste esta prenyada durant un període de temps previ al part les femelles de tricostrongílids augmenten la seva prolificitat, per tant les femelles hostes eliminaran més ous en femtes.
SUPERFAMÍLIA METASTRONGYLOIDEA
Ordre Strongylida
- Superfamília Metastrongyloidea
Característiques
- Metastrongílids o pulmonars
- Característiques generals dels Strongylida
- Localització pulmonar o en vasos adjacents
- Paràsits de mamífers, suids, petits Re i carnívors.
- Cicles generalment indirectes
- Hostes intermediaries invertebrats (gasteròpodes, cucs de terra).
- Les espècies de Car solen tenir hostes paratènics
- Fase infectant : generalment L3 dins de l’hoste intermediary.
- Migracions fins a la localització definitive
Morfologia
Bosses copuladores reduïdes o absents
Femelles amb úters generalment prodèlfics, amb vulva posterior.
Ovípares o ovovivípares.
Classificació
- Metastrongílids de suids o Família Metastrongylidae Gèn. Metastrongylus
- Metastrongílids de petits Re o Fam. Protostrongylidae Gèn. Protostrongylus Gèn. Neostrongylus Gèn. Cystocaulus Gèn. Muellerius
- Metastrongílids de Car
o Fam. Filaroides (Oslerus) o Fam. Angiostrongylidae Gèn. Angiostrongylus Gèn. Aelurostrongylus o Fam. Crenosomatidae Gèn. Crenosoma
Superfamília Metastrongyloidea
- Metastrongílids de suids o Família Metastrongylidae Gèn. Metastrongylus
Verms pulmonars dels suids (bronquis i bronquíols)
Femelles ovovívipares. Els ous són deglutits i surten per les femtes.
Hostes intermediaries: cucs de terra.
Cicle de Metastrongylus
Els ous o larves són ingerits pel cuc de terra, on muden fins a L3. El porc ingereix el cuc i les L travessen la paret intestinatl. Via limfàtica van a cor i pulmons.
Superfamília Metastrongyloidea
- Metastrongílids de petits Re o Fam. Protostrongylidae
Verms pulmonars dels petits Remugants (alvèols I bronquíols)
Cicles indirectes.
HI: gasteròpodes.
Presència d’hostes paratènics.
o Fam. Crenosomatidae Gèn. Crenosoma
- C. vulpis : bronquis de cànids (gos, guineu)
Cicle indirecte
HI: gasteròpodes.
Presència d’hostes paratènics.
SUPERFAMÍLIA STRONGYLOIDEA
o Fam. Strongylidae
- gèn. Strongylus (grans estròngils)
- gèn. ciastòmids (petits estròngils)
- gèn. Triodontophorus
o Fam. Chabertiidae
- Gèn. Chabertia
- Gèn. Oesophagostomum
o Fam. Syngamidae
- Gèn. Syngamus
- Gèn. Cyathostoma
- Gèn. Stephanurus
Els grans estròngils i els petits estròngils són els més importants.
Generalitats
Són estrongílids dels èquids i verms nodulars, entre d’altres. Són els estrongílids més importants en cavalls ja que poden arribar a causar la mort del cavall.
Tenen les característiques generals dels Strongylia.
Presència de càpsules bucals (millor vist a pràctiques):
- funció de fixació
- obertura cranial
- sovint amb dents a la base
- túnel dorsal
- corones radiades a l’entrada
Cicles directes
Llocalització: generalment budell gros
Femelles ovípares. Ous típicament estrongiloïdeus.
Fase infectant: L3, vía oral.
Cicles exògens com el dels tricostrongílids. (marcat amb vermell)
Cicles endògens en ocasions complexes, amb migracions larvàries que solen ser les responsables dels símptomes clínics.
Ordre Strongylida
o Superf. Strongyloidea
- Fam. Strongylidae o gèn. Strongylus (grans estròngils)
Característiques generals
Localització: cec i còlom en fase adulta.
Hostes: èquids
Dimensions: 15 a 50 mm (adults).
Càpsules bucals profundes, amb o sense dents.
Cicle endògen amb migracions complexes extraintestinals, segons l’espècie.
Importància: estrongilosis (còlics)
Espècies:
El cavall ingereix la L3 mentres pastura Æ intestí on formen uns nòduls a la paret. Poden passar al pàncrees per contacte directe i per contacte entre pàncrees i colon. Les larves van al colon des d’on surtiran per les femtes i es tanca el cicle.
El cavall ingereix la L3 mentres pastura Æ intestí Æ vena Porta Æ fetge Æ s’encapsulen en el parènquima hepàtic, migren per el parènquima fet que comporta un efecte clínicament patògen, produeix símptomes. Les larves fan trajectes hemorràgics que si ho observem en una necropsia es veuríen trajectes fibrosats (de color blanc). Les larves migren pel costat dret del fetge I entren en contacte amb el peritoneu parietal, des d’on fan una migració ascendent I forment uns nòduls hemorràgics, entren en contacte amb el mesocolon, baixen pel mesocòlon fins al colon on muden fins a L5.
Tenen un període de prepatència molt llarg: 11 mesos aprox.
És molt patògen, sobretot en les migracions hepàtiques.
És el més patògen dels 3.
Pateix una migració arterial. La larva entra en contacte amb arterioles de l’artèria mesentèrica. Un cop dins fan una migració ascendent a contra corrent, fins arribar a l’arrel de l’artèria mesentèrica cranial, molt propera a la aorta, un cop allà, penetren a la íntima arterial i poden estar-s’hi setmanes. La larva es desprèn de la paret, retorna per on havia arribat a favor de corrent I arriba al colon. La presència de la larva a nivelll de l’arrel de l’artèria, pot provocar una trombosi, s’inflama l’artèria i això implica una reducció del flux de sang que passa. Aquesta isquèmia ja pot ser la causant d’un còlic.
Ordre Strongylida
o Superf. Strongyloidea
- Fam. Strongylidae o gèn. Ciatostòmids (petits estròngils)
Característiques generals
Localització: cec i colon
Hostes: èquids
Característques generals
Localització: cec i colòn
Hostes: Re i porcs
Cicle endogen sense migracions extraintestinals. Fase en paret intestinal, amb fòrmació de nòduls (“verms nodulars”)
Espècies importants:
o Oe. Columbianum : petits Re
o Oe. Venulosum : petits Re
o Oe. Radiatum : bovins
o Oe. Dentatum : porcs
Ordre Strongylida
o Superf. Strongyloidea
- Fam. Syngamidae o Gèn. Syngamus Syngamus trachea
Característques generals
Localització: tràquea
Hostes: aus, sobretot gal·liformes
Mascles i femelles en còpula permanent.
Ous típicament estrongiloïdeus, però amb taps polars.
Infecció per ingestió d’ous amb L3, L3 lliures o paratènics amb L3 (cucs de terra).
Cucle endògen amb migració hepatopulmonar.
SUPERFAMÍLIA ANCYLOSTOMATOIDEA
Caractarístiques generals
Extrem anterior corbat: verms ganxuts o ancilòstoms (anquilòstoms)
Característiques generals dels Strongylida
Presència de càpsules bucals frontals:
- obertura anterior
- funció de fixació i nutrició
- paràsits hematòfags
- dents o plaques tallants a l’entrada
- sense corones radiades Femelles ovípares. Ous típicament estrongiloideus. Localització: budell prim Cicles biològics directes. Possibilitat de HP. Fase infectant: L3. via percutània, la preferida. Cicles exògens com els tricostrongílids. Cicles endògens en ocasions complexos, amb migracions.
Gèneres i espècies d’interès: o Ancylostoma caninum: gossos o Ancylostoma tubaeforme: gats o Uncinaria stenocephala: gossos I gats. o Bunostomum spp.: Re o Globocephalus spp.: porcs Ancylostoma caninum
Vies d’infecció:
- penetració percutània de les L3.
- Ingestió de les L
- Ingestió d’hostes párratenics
- Transmissió galactògena
- Transmissió transplacentària
Migracions traqueal i somàtica.
Importància: hematòfag voraç. Causa la ancilostomosi.
Cursa amb diarrea, sang a les femtes, anèmia…
És un dels helmints més patògens en el gos, sobretot en col·lectius: gosseres…
Zoonosi = larva migrans cutània, Atenció!! És diferent de la larva migrans visceral provocada per la Toxocara canis.
Uncinaria stenocephala
Càpsula bucal amb plaques tallants a l’entrada. Ingereix menys sang que A. caninum, I és menys patògen. Només hi ha un mecanisme d’infecció, la ingestió de L3. Sense migracions extraintestinals. Ous de forma similar, però més grans que els de Ancylostoma spp. Són difícils de diferenciar.
ORDRE SPIRURIDA (spirúrids)
- superfamília spiruroidea o Gèn. Habronema: gran repercussió a nivell clínic de cavalls o Gèn. Draschia o Gèn. Tetrameres o Gèn. Spirocerca
- Superf. Filaroidea (important en clínica de petits animals) o Gèn. Dirofilaria o Gèn. Dipetalonema
Característiques generals
Localització: digestiva, extra-digestiva: sang, connectiu…
Cicle indirecte
