Notícia 1
Aquesta notícia consta de dos parts, la primera explica la història de Mohamad Mutair
Lahijla i la seva família, un jove que va perdre la seva cama i braç dret el 2008 durant
l’ofensiva Israel “Plom fos” sobre Gaza.
La seva mare explica que van fer diferents intents per abandonar el seu barri
(Shuahiye) transportant al seu fill amb braços i una peça metàl·lica. Finalment
arribaren a l’escola de la ciutat de Gaza. La mare explica que el nen, a part de les
seqüeles físiques també presenta un shock posttraumàtic.
La segona part de la notícia és l’anàlisi del metge Al Nijna Derdah Al Shaer, expert en
salut mental on afirma que el cas de Mohamad Mutair Lahijla no és l’únic, sinó que la
ciutat de Gaza ha sofert tres guerres amb molt poc temps i els ciutadans no han pogut
acabar les teràpies. Aquesta situació impacta sobretot a dones i nens que són
desallotjats de les seves cases i se’ls obliga a conviure amb altres persones amb la
mateixa sort.
El doctor afirma que els més perjudicats són els nens, on en aquestes circumstàncies
tenen mancances d’atenció a més d’haver d’ocupar-se de qüestions d’àmbit familiar.
Tots aquests nens han experimentat bombardejos i pèrdues properes que provoquen
una gran quantitat de seqüeles tant en nens com adults, especialment depressions.
Els adults a més de la depressió, es senten responsables i al mateix temps impotents
provocant una frustració per no haver pogut fer res contra una pèrdua.
La notícia conclou explicant que si no es tracten totes questes persones, a la llarga
provocaran nous problemes com per exemple la violència. El Doctor afirma que la
població Gaza en termes de salut mental no va per bon camí.
Comparació:
En aquest text podem trobar similituds entre les històries clàssiques d’Hècoba i Les
Toianes ja que els dos parlen dels vençuts i específicament de les dónes i els nens.
Per començar, el doctor Al Nijna Derdah Al Shaer remarca el poc temps que han tingut
els ciutadans de Gaza per recuperar-se mentalment, ja que han patit tres guerres
seguides. Trobem una similitud amb Hècoba on la protagonista, tot hi ser una sola
guerra, no pot descansar dels mals, primer se li mort la seva filla Políxena i quan rep
l’ordre d’encarregar-se del cadàver descobreixen el seu fill Polidor mort a la platja.
Aquest fet el podem relacionar amb la dita popular “els mals mai venen sols”, concepte
totalment aplicable a l’antiguitat i en l’actualitat
Una altra similitud que podem trobar entre els textos és el fet que els vençuts són
obligats a viure en una certa comunitat. En el cas dels ciutadans de Gaza
especialment són les dones i els nens, ja que no es troben en el camp de batalla. I en
el cas de les dones troianes són obligades a moure’s de Troia i a viure en una certa
comunitat en els campaments grecs.
