¡Descarga Segona Part y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
Tema 9. Les accions judicials de defensa de la propietat.
Tradicionalment, el dret de propietat ha gaudit d'una protecció per part de l'ordenament jurídic front a les perturbacions que provinguin de terceres persones que no tenen un títol suficient que legitimi impedir algun dels continguts del dret de propietat.
Les accions que estan regulades al codi civil de Catalunya són:
- L'acció reivindicatòria.
- L'acció negatòria.
- L'acció de tencament de finques.
- L'acció de limitació i fitació.
No es troba regulat al Codi Civil de Catalunya l'acció declarativa de domini, però el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya la considera vigent i aplicable. El codi Civil Espanyol estan regulades les mateixes accions que al codi civil de catalunya més l'acció declarativa (sí que esta contemplada al Codi Civil Espanyol).
L'acció reivindicatòria:
La regula l'article 544-1 CCCat. És l'acció que pot interposar el propietari no posseïdor de la cosa per exigir la restitució d'aquesta sobre la qual recau el seu dret en front d'aquell que és posseïdor no propietari. El tribunal superiro de justicia en una sentencia dle 30 de març del 2006 va fixar, va enumerar, una sèrie de requisits que s'han de donar a l'acció reivindicatòria, són tres: Que el reclamant (el que te la legitimació activa) exiveixi títol legítim de domini, o el que és el mateix, acrediti la seva titularitat. Cal la identificació plena de la cosa. Cal demostrar que qui posseeix la cosa (qui te la legitimació passiva), ho està fent injustament. El que cal demostrar, és que el posseidor no té titol per a posseir, ja sigui perquè no l'ha tingut mai, ja sigui perquè ha finalitzat el seu dret a posseir.
La protecció que ofereix l'acció reivindicatoria al propietari es solapa amb un altre tipus de protecció, com puguin ser les accions possessòries, però que caduquen en el termini d'un any. L'acció revindicatòria no prescriu mai. A més a més pot haver-hi acció contractual, que prescriuen als 15 anys en general (en el cas de l'arrendament seria un desnonament).
Diferències entre l'acció reivindicatòria i acció declarativa de domini:
- En la declarativa de domini no cal que concorri el tercer requisit mencionat abans (que és que el posseidor tingui injustament la cosa).
- Totes dues accions pretenen que es reconegui el dret de propietat del litigant (del que interposa l'acció), però mentres que la declarativa només pretèn aixó (és a dir, que es declari la propietat), l'acció reivindicatòria va molt més enllà, perquè no s'atura en el reconeixament del dret de propietat sino que pretén que el jutje (tribunal), condemni al demandat a la devolució de la cosa propietat del demandant que la reté indegudament.
- A l'acció declarativa no existeix cap perturvació en la possessió per part del demandat, sinó que únicament es pretén el reconeixament del dret de propietat del demandant, per tant, a l'acció declarativa de domini no cal que el que té la legitimació passiva sigui posseidor, sinó que cal que negui el dret de propietat de l'actor.
- El suplico de una acció reivindicatòria és la condemna al demandat a posar en poder i disposició la cosa indegudament posseïda. En canvi, el suplico de una declarativa de domini és declarar el dret de propietat.
Diferència entre reivindicatòria i acció de delimitació:
- L'acció de delimitació permet al propietari individualitzar la cosa sobre la cual exerceix les seves facultats dominicals. Per tant, a l'acció de delimitació no es discuteix el dret de propietat dels dos litigants sinó que es demana que l'òrgan jurisdiccional es pronuncií sobre una qüestió de fet, no de dret, concretament sobre l'extenció o superficie exacte que abarca el dret de propietat.
Diferència entre reivindicatòria i negatòria:
- A l'acció negatòria el que pretén el propietari és que es declari que el domini està lliure de càrregues i gravàmens. No es pretén la recuperació de la cosa com passa a la reivindicatòria.
Característiques de l'acció reivindicatòria:
- És una acció de naturalesa real, és a dir, exercitable erga omnes , front a qualsevol.
- És una acció recuperatòria. Perquè es pretén recuperar la cosa posseida indegudament per part d'un altre.
- És una acció condemnatòria, perquè comporta la restitució de la cosa a favor del demandant.
- Cal identificar l'acció, ho diu l'article 399.1 in fine LEC. Tot i això, el tribunal superior de justícia de catalunya ha sigut flexible en l'exigència d'aquest requisit, si es pot interpretar de forma indubtable l'acció interposada. Per tant, cal parar atenció als fets exposats a la demanda.
- És una acció imprescriptible, ho diu expressament l'article 544-3 CCCat, sens perjudici de la usucapió contra el propietari, és a dir, el propietari podrà posar sempre l'acció reivindicatoria excepte que algú li hagi usucapit el seu dret.
La legitimació activa, legitimació passiva i l'identificació de la cosa.
Té legitimació activa la persona que al·legui ser propietari de la cosa reivindicada. No cal que tingui el ple domini de la cosa, sinó que un copropietari pot actuar per si sol en benefici de la comunitat. Pot actuar en nom propi, o amb representació d'un altre. Cal acreditar el domini, que pot tenir lloc per l'exivició d'un títol, o bé per altres mitjans de prova, no forçosament ha de ser un document. Si per exemple el títol d'adquisició és l'usucapió cal acreditar la possessió pública, ininterrumpuda,... (els requisits de l'usucapió). Un dels mitjans de prova fonamentals per acreditar el domini es troba a l'article 38 de la Llei Hipotecaria que pressumeix que el que figura inscrit en el registre de la propietat com a titular ho és efectivament.
La legitimació passiva la té aquella persona que tingui la possessió de la cosa sense títol que el legitimi. Bé perquè no ha exisitit mai el títol bé perquè ha cessat, s'ha acabat.
La identificació de la cosa: el Tribunal Superior de Justicia ha afirmat en numeroses ocasions que no és suficient la descripció que es conté en el títol sinó que es requereix la perfecta
tenir la titularitat del dret real.
- Les finques han de ser confrontants o colindantes.
- Cal identificar les finques i cal que hi hagi una confussió de limits, perquè si no hi ha una confussió de limits estarem davant de una acció reivindicatòria.
- Cal en tot cas, citar els propietaris de les finques confrontants.
Els efectes són dos:
- Determinar la propietat que s'està discutin.
- Tencar/delimitar i efitar les finques.
L'article 544-11 CCCat ofereix uns criteris de delimitació: El 544-12 estableix la distribució de despeses que han de suportar els intervinents en el procés.
La delimitació del contingut de propietat, l'acció negatòria,...
La delimitació del contingut de la propietat. Article 545-1,2,3,4 CCCat, es regulen les anomenades restriccions del dret de propietat. La doctrina de forma unànime interpreta que deriven del concepte del dret de propietat actual que passa per la funció social dle dret de propietat. Aquestes restriccions son les que estableixen les lleis en interés públic o privat o les que s'estableixin a l'empara de l'autonomia de la voluntat. Així doncs, hi ha tres tipus de restriccions:
- Les restriccions en interés públic (article 545-2 CCCat).
- Les restriccions en interés privat, són les anomenades relacions de veinatge. Estan previstes a l'article 545-3 CCCat i desenvolupades de forma més extensa als articles 546-1 fins a -11. Les relacions de veinatge regulen com a criteri general la forma en la que cada propietari ha d'utilitzar la seva propietat respectant aquesta utilització normal tenint en compte sempre l'interés dels propietaris de les finques veines.
- Les limitacions voluntàries, prevites a l'article 545-4 que són els drets reals limitats i es regeixen per l'autonomia de la voluntat. Exemple: pot constituir una servitud.
L'acció negatória, les inmisions i les relacions de veïnatge:
Les inmisions són les injerències de fum, sorolls, gasos, vapors, olors, escalfor, tremolor, ones elèctriques, llum que arriben a una finca. El tribunal suprem ha dit que són aquelles que es propaguen sense la intervenció directe de la activitat humana. Són apreciables físicament i es produeixen com a conseqüència del gaudi del dret de propietat que provoquen una interferència en el gaudi pacífic i útil del dret de propietat sobre un altre bé immoble (no té perquè ser confrontant). De immisions n'hi ha de legítimes i de il·legítimes. Això ho decideix el tribunal en funció de si el dany es suportable o no. Les il·legítimes són les definides en primer lloc (fum, sorolls, gasos,...) i que causen danys a la finca o a les persones. Article 546-13 CCCat, diu que són prohivides i que generen una indeminització per danys i perjudicis. Generen a més a més el dret per part del perjudicat a exercitar una acció negatória per tal de fer cessar l'imissió. Per altra banda hi ha les imisions legítimes (article 546-14 CCCat) que són aquelles que són innòques o que causen perjudicis no substancials.
L'acció negatòria:
l'antecedent de la regulació de l'acció negatòria es troba a la Llei 13/1990 de 9 de juliol de
l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veinatge.
Actualment està regulada als articles 544-4 CCCat fins a 544-7 CCCat.
El concepte és el següent: l'acció negatória és aquella que permet als propietaris d'una finca de fer cessar les perturbacions i les immisions il·legítimes en el seu dret que no consisteixin en la privació o el reteniment indeguts de la possessió i també d'exigir que no es produeixin perturbacions futures i previsibles d'aquest mateix gènere.
Es considera que és un concepte ampli de l'acció negatoria perqué no sols permet fer front a les servituds sino també a les immisions. És important la part que diu que la perturbació no ha de consistir en la privació o reteniment indeguts de la possessió, perqué aquests són objecte de l'acció reivindicatória i de les accions possessóries. Evidentment, es podrien exercitar conjuntament (l'acció negatória amb la reivindicatória), peró cada una te el seu objecte.
La legitimació de l'acció hi ha l'activa i la passiva:
- La legitimació activa la tenen: els propietaris i titulars de drets reals que impliquin la possessió ( article 544-4 CCCat ).
- La legitimació passiva la tenen: aquelles persones que produeixen materialment la perturbació per via d'acció, no per omissió. També però, és possible, exercir l'acció negatòria per exigir l'abstenció de perturbacions futures i previsibles.
Requisits de la perturbació: Ha de ser continuada, no pot ser momentània i puntual. Ha de ser il·legítima. Ha de venir provocada per l'actuació humana. (no es possible interposar una acció negatòria per una riuada o una causa natural).
Hi ha unes causes d'exclusió de l'acció (quan no es procedent l'acció negatòria), recollides a l'article 544-5 CCCat , i són aquelles perturbacions que no perjudiquin cap interés legítim o bé que siguin perturbacions que els propietaris tenen l'obligació de suportar en virtud de la normativa del codi o per negoci jurídic.
Els efectes de l'acció:
- La cessació de les perturbacions que s'estiguin produïnt, perqué aquesta acció té per objecte la llibertat de la titularitat del dret real que s'està exercint sobre un immoble i el restabliment de la cosa a l'estat anterior a la perturbació.
- La indemnització per danys i perjudicis produïts.
- L'abstenció de possibles perturbacions futures i previsibles del mateix gènere.
El període de prescripció ( article 544-7 CCCat ), que diu que l'acció es pot exercir mentres duri la perturbació, llevat que intervingui la usucapió. Per altra banda, la pretenció per a reclamar danys i perjudicis prescriu al cap de tres anys des de que es té coneixament de la perturbació.
o TORN I PERÍODE ANUAL: No serà inferior a set dies seguits i han de tenir la mateixa duració. Determina la quantitat de les quotes i despeses comunes. Amb un període per neteja i reparacions. o CONTRAPRESTACIÓ: Integrada pel preu i inclosos els serveis i despeses de la comunitat. Import de la primera quota anual a la utilització de les instal·lacions i serveis comuns (i en cas de programa d’intercanvi la quota que correspongui al soci)
- Formals: o ESCRIPTURA PÚBLICA I INSCRIPCIÓ REGISTRE PROPIETAT (art 2 i 4) així com les seves modificacions del negoci constitutiu. Haurà de constar la descripció de la finca, els torns, les quotes, els serveis, duració...) o CONTRACTE PER ESCRIT que haurà d’expressar el dret de l’adquirent a exigir l’escriptura pública i inscriure el seu dret d’aprofitament al R. De P.
El titular del dret d’aprofitament:
FACULTATS:
o Gaudi exclusiu per període específic cada any de 7 dies seguits mínim sobre l’allotjament i el mobiliari adequat i serveis complementaris. o Disposar del dret i sol·licitar-ne la inscripció registral o Desestiment i resolució del contracte en 10 dies des de la firma sense abonar res (desestiment) i en 3 mesos si parlem de resolució per la falta de mencions o veracitat en la informació i exigir la devolució quantitat prohibides o duplicades. OBLIGACIONS: o Comportament civiliter en el gaudi o Pagament en temps i forma del compromís
El propietari de l’immoble:
FACULTATS:
o Disposar del dret de propietat amb els límits del dret de l’altre titular de gaudi. o Resoldre per impagament (art 13) o Resoldre per incompliment prestació serveis que ho havia d’assumir i que es veurà responsable davant dels titulars del dret de gaudi d’aquests serveix i als que haurà d’indemnitzar OBLIGACIONS: o Les de la llei i les que s’hagi imposat el propietari voluntàriament o Adaptar a la llei els règims preexistents per les disposicions transitòries de la llei.
Duració temporal:
Durant la vida del propietari entre 3 i 50 anys des de la data d’inscripció del règim o de la finalització de l’obra que ha de ser objecte de l’aprofitament. Extinció: o Causes normals dels drets reals (destrucció de la cosa, abandonament...) o Causes dels drets limitats o Causes que puguin sorgir de les obligacions i facultats dels titulars Dies causes específiques d’extinció per torns. Voluntat pactada, ex: tots els comuners es pacta possar fi a al comunitat.
Extinció forçosa , es adir que arriba el termini pactada epr les parts, no e spot allargar.
Dues causes generals d’extinció per torns: Per extinció Per pèrdua
Codi Civil Català: Ens diu que ha de ser un edifici , d’habitació unifamiliar, ha de tenir un mobiliari, a més també es pot fer un aprofitament per torns a vaixells, a aeronaus no comercials, i altres béns que soguin mobles i identificables de forma clara i que es puguin utilitzar per torns. No es poden utilitzar com aprofitament per torns els immobles que estiguin dividits horitzontalment, es dir que estiguin regulats per la PH, amb l’excepció que tingui menys de 7 elements privatius. Aquesta comunitat ha de tenir una finalitat turística o de vacances per temporada. Pel que fa al torns no ha de ser un termeni inferior a una setmana. Com que estem parlant d’una situació comunitària, cada torn dona dret a un vot.
Diferencies: Cat. Durades diferents, Espanya no es pot fer Quan es tracte de períodes variacionals preveu que s’apliquin les normes previstes al contracte, això significa que no se li apliqui la regulació catalana. Quan estem a cat. Se li aplica el que digui la legislació espanyola i el que digui el contracte. Doncs aixi, s’aplica la llei del Ccat quan no es tracta de immobles d’us turístic. El legislador català no preveu la periodicitat, permet pactin el que els hi sigui més convenient. Com es constitueix la comunitat especial per torns, es constitueix per el títol constitutiu que es el mitja pel qual es crea l’aprofitament per torns, es a dir, que permet que es creien els torns que abans no existia, passa haver-hi una pluralitat d’objectes que son els torns. Aquests títols cosntitutius han de identificar el bé, han de indicar la durada del bé, en principi la dirada es lliure, i el mínim segons la llei català es no inferior a 3 anys i no superior a 5o anys, ha de dir en que coincideixen els torns, també han de dir la seva periodicitat. A Catalunya diu que s’han de reservar 2 setmanes per el manteniment. La quota de distribució s’ha de fer constar, el valor de la quota serà en proporció al valor ( el que tingui un valor mes alt serà un valor més valuós). El segon aspecte que s’ha de fer constar es el regim de conservació, administració i gestor. Finalment s’ha d’indicar l’immobiliari i els serveis. Aquests te un document facultatiu i pot tenir o no l’estatut o un document interior. Aquest títol s’ha d’atorgar quan s’ha començat la construcció de l’edifici, no produirà efecte fins que es comenci a construir si es fa abans quedarà en suspens. La llei catalana diu que el títol constitutiu s’ha de inscriure ela registre de la propietat i això es fa a efectes de fer-ho oponible a 3res persones, no es un requisits de inscripció sinó de oponibilitat ( això significa que amb el títol constitutiu comença l’ aprofitament per torns). Es pot constituir la comunitat el únic titular del be o tots els titulars.
o Interès dels particulars que podrà impugnar-se als tribunals Civils. Com les servituds de pas.
- NEGOCIAL
o A partir d’un títol o Inter vivos podrà ser a títol onerós o gratuït, ja sigui per compravenda o permuta, o la donació. o Per mortis causa en un testament es pot constituir una servitud sobre el fundi del testador. o S’ha de disposar de la cosa, seguir el principi d’autonomia privada per gravar la finca. o Regles especials pels usufructuaris i emfitèutics.
2. La constitució de les servituds Artículo 536. Las servidumbres se establecen por la ley o por la voluntad de los propietarios. Aquéllas se llaman legales y éstas voluntarias.
Art 536: diu que les servituds es conituixen per la llei, o per voluntat dels propietaris pertany hauria la legal i la voluntària, però tot i i això hi ha dos formes mes:
- per destí del pare de família 541 o per signe aparent: mirar article. Si res es diu la venda implica la venda, si es manista a l’escriptura aleshores s’elimina.
Artículo 541. La existencia de un signo aparente de servidumbre entre dos fincas, establecido por el propietario de ambas, se considerará, si se enajenare una, como título para que la servidumbre continúe activa y pasivamente, a no ser que, al tiempo de separarse la propiedad de las dos fincas, se exprese lo contrario en el título de enajenación de cualquiera de ellas, o se haga desaparecer aquel signo antes del otorgamiento de la escritura.
- O per usucapió ( PERO A CATALUNYA NO ) nomes es del CC. Esta regulada de forma general 1930-1940, en forma especifica 537- 540. Nomes es poden usucapir les servituds continues i aparents. I el termini son de 20 anys. Pertany no es poden usucapir les continues no aparents perquè faltaria possessió publica i les discontinues siguin o no aparents, perquè falta possessió ininterrompuda. L’article 538 dona regla per el còmput de les aparents. 566-6 no es poden usucapir les servituds a Catalunya.
Legal: hi ha dos possibilitats
Que la llei determini la constitució automàtica d ela constitució 552
O bé la llei faculta a una persona a exigir la constitució d’una servitud
Voluntària: es la crea mitjançant negoci jurídic, ja sigui onerós o gratuït, i ha de tenir lloc la teories del títol i mode i pertany hi ha d’haver la tradició o el que es el mateix l’entrega de la cosa. Perquè produeixi efectes enfront a tercers ha d’estar inscrita el registre de la propietat , pertany hi ha d’haver escriptura pública. Per lo tany en total hi ha 4 maneres de constituir-se com a servitud.
3. L'estructura de la relació jurídico-real de servitud. El subjectes: son els titulars del el previ dominant i el previ servent. Sempre utilitzar titular.
L’objecte: el previ servent que cal que quedi delimitat i predeterminat. En principi cal que el previ servent existeixi però la direcció general del registre i a notorietat permet les servituds en projectes de complexes immobiliaris de futur on el promotor estableix les servituds, son les denominades situacions de pre-horitzontalitat.
4. Modificació i extinció de les servituds. En principi les servituds son perpetues o de llarga duració, però es permet que al llarg de la seva existència puguin aparèixer circumstancies uqe gasin aconsellable la seva modificació. Les causes de modificació serien: 1) conveni entre els interessats: les parts lliurement poden modificar el contingut. Per l’autonomia de la voluntat
variació unilateral del previ servent 545.2 la servitud sempre ha de ser lo menys possible
per prescripció extintiva, si per transcurs del temps disminueix el contingut de la servitud, el usar-se en menor intensitat
si una modificació sobrevinguda dels predis
l’extinció 546, e lloc
per consolidació A CATUNLUNYA POT TENIR UN CONSOLIACIÓ PER FINCA PORPIA AL EMPARA DEL 563.
no us
pèrdua de la cosa en sentit de destrucció
venciment
renuncia
conveni extintiu
A Catalunya existeix una Acció de la protecció CONFESSORIA de la servitud regulada a l’art 566-
5. Breu descripció de les servituds típiques. MIRAR ARTICLES 552 I SS DINS 599: S’HA DE SABER QUE EXISTEIXEN SERVEIS D’AIGA, DE LLUMS I VISTES... LLEGIR PER SOBRE. LA DE PAS COM A MOLT I CAATALUNYA 566-.5 A 566- 6. Els drets d'aprofitament parcial. Son les servituds personals 600-604 cc, comunitat de pastos.
Tema 16. ELS DRETS REALS D’ADQUISICIÓ
1. Els drets reals d'adquisició: concepte, naturalesa, característiques i funció econòmica. Concedeixen a les persones que es troben en una determinada situació la facultat d’adquirir una cosa determinada quan el seu propietari ha decidit vendre-la o quan ja la ha venut a un tercer. Des de el punt de vista clàssic no es podria entendre que son drets reals perquè no donen un poder directe i immediat i directe sobre al cosa, sino que donen una facultat d’adquisició que el seu titular o no exercitar. Si s’entén com a drets rets reals el seu titular pot exercita d’adquisició no nomes contra la persona qui s’ha venut sino conra els adquirents successius. 2. Classes i efectes. Regulats a cc i lleis especials (LAU), i cccat. - Trobem el dret d’opció: faculta al seu titular a adquirir una cosa si decideixi per exercitar per l’acció, pagant al condecent el preu pactat.
Por ser de caràcter obligacional si no esta inscrita en el registre i nomes te efectes inter partes. Si te trcendencia real , es quan s’inscriu al registres, cal que es doni: Conveni exprés perquè s’inscrigui.
Preu per de l’opció
Termini de l’exercici de l’opció que es de 4 anys en virtut de l’article 14 del reglament hipotecari. A Catalunya el termini pot arribar a 10 anys prorrogable de 10 en 10
- Tempteig i retracte: s’exerciten en transmissió projectada o ja realitzada en cas del retracte 1521 CC. No es indispensable que el titular del dret de retracte tingui també el de tempteig, en canvi si a l’inversa es el que es titular de tempteig sempre te el de retracte.
- Altres: a Catalunya trobem 568-21 torneria 3. El retracte legal: supòsits, termini i formes d'exercici. Supòsit 1521 CC te lloc en cas de venda o dació en pagament. Es possible la dació en pagament ha espanya hi ha hagut debat arran d’un auto de Navarra. Termini 1524. Formes i condicions 1518 Clases:
- comuners i confrontants 1522, 1523
- Retracte de coherederos 1067
- retracte i emfiteusi 1636 En la LAU, EN LA lar, NOM mirar 4. Drets d'adquisició d'origen convencional: tempteig i retracte. El dret d'opció. (mirar apunts primer semestre això ja ho hem fet! Amb els tipus de drets reals i personals) Tenen tracendencia real si s’inscriu en el registre de la propietat El tempteig permet que el primer que pagui per el preu establert o més alt tindrà preferència a obtenir la cosa i el dret de retracte a recuperar la cosa si per el temps establert no s’ha rebut o entregat la part del contracte que falta de la obligació. I El dret d’opció d’escollir la cosa per un temps determinat. (ma o meno) 5. La col·lisió entre els drets reals d'adquisició. Criteris d'ordenació.
Pot tenir looc un coincidència de dret s de retracte , s’aplica si al col·lisió es entre titulars de idèntic retracte , el següents criteris:
En el cas de dos o mes comunes s’adjudica a prorraca
Si es entre dos o mes confrontats colin ants, te preferència el que menor cabuda i en el seu defecte el que primer ho demani
Si la col·lisió es entre dos o mes cohereus s’aplica el mateix que l comuners
Si te lloc entre titulars de retracte diferents l’emfiteusi preval sobre el de comuners
El de comuners preval sobre el de colindants
El tempteig i retracte de l’arrendatari te preferència sobre qualsevol antre dret similar. El cc cat recollits a l’art 568-
17. ELS DRETS REALS DE GARANTIA. EN ESPECIAL, LES GARANTIES
MOBILIÀRIES ( el que està amb vermell falta)
1. Els drets de garantia. Concepte, naturalesa i funció econòmica. 2. Constitució. Atipicitat de les garanties reals. 3. Garanties reals mobiliàries i immobiliàries. La hipoteca mobiliària i la penyora sense desplaçament. 4. Els drets reals de garantia en el Dret català i en el Dret espanyol. 4.1 El dret de retenció. 4.2 El dret de penyora. 5. El dret d’anticresi.
4.1 Concepte de dret de retenció : Els posseïdors de bona fe d'un bé aliè, sigui moble o immoble, que hagin de lliurar a una altra persona en poden retenir la possessió en garantia del pagament dels deutes a què fa referència l'article 569-4 fins al pagament complet del deute garantit.
4.2 Concepte de penyora : es pot constituir sobre béns mobles, valors, drets de crèdit o diners en garantia del compliment de qualsevol obligació, faculta el creditor a posseir-los, per ell mateix o per una tercera persona si s'ha pactat, i, en cas d'incompliment de l'obligació garantida, a sol·licitar-ne la realització del valor.
4.5. Concepte de dret d'anticresi : es pot constituir sobre un immoble fructífer en garantia del pagament de qualsevol obligació, faculta els creditors a posseir-lo, per ells mateixos o per una tercera persona si s'ha pactat, i a percebre'n els fruits per a aplicar-los al pagament dels interessos i a l'amortització del capital de l'obligació garantida i, en el cas d'incompliment de l'obligació garantida, a sol·licitar-ne la realització del valor.
proporción a sus respectivas cuotas, deja subsistente la hipoteca por el todo. Sigue gravado en su totalidad.
2. ELS SUBJECTE PASSIU DE LA HIPOTECA
El deudor hipotecario: Sujeto pasivo obligado a cumplir la obligación garantizada por la hipoteca. (c) Dueño de la finca hipotecada: Normalmente es el deudor hipotecario el dueño pero, en algunos casos, también puede ser dueño un tercero no deudor de la obligación garantizada por la hipoteca, figura esta última que se conoce como el hipotecante no deudor.
S’ha de tenir capacitat i legitimació per constituir una hipoteca:
- Lliure disposició dels bens a hipotecar
- Menors i incapacitats només hipoteca si compleixen els requisits del Codi de família i altres lleis que estableixin l’alienació i gravamen de béns.
- Els apoderats que constitueixin una hipoteca s’haurà de fer contenir els poders d’aquests ha de ser expressament la facultat d’hipotecar tant en poders especials com generals. La persona a la que es representa pot ratificar la hipoteca constituïda abans que l’altra part ho hagi revocat.
RELACIONES ENTRE EL CONSTITUYENTE Y EL ACREEDOR
Art. 3157 “el deudor propietario del inmueble hipotecado conserva el ejercicio de todas las facultades inherentes al derecho de propiedad” También resulta aplicable en caso de que la hipoteca sea constituida por un tercero poseedor.
Facultades del constituyente
Puede enajenar el inmueble o sus frutos
Realizar construcciones o reformas, etc.
Constituir servidumbres, usufructo o uso y habitación (pero esa servidumbre o usufructos no pueden oponerse a los acreedores hipotecarios anteriores a su establecimiento).
Alquilar el inmueble (si existe una cláusula que lo prohiba en el Cto., el arrendamiento es inoponible al acreedor siempre que la fecha de arrendamiento sea posterior a la de la constitución de la hipoteca. Si no existe esa cláusula, los jueces pueden autorizar la venta libre de ocupantes, si la existencia del arrendamiento redunda en perjuicio para el acreedor, por aplicación del 3157CC).
Constituir otras hipotecas sobre el mismo inmueble (la fecha de inscripción de la hipoteca determinara su grado o rango “prior tempore, potior iure”)
Pero esta impedido de realizar respecto del bien cualquier acto material o jurídico cuya consecuencia sea la disminución del valor del inmueble.
Art. 3157 Los acreedores hipotecarios tendrán derecho a oponerse a la ejecución de la venta cuando “el propietario del inmueble gravado ejerce actos de disposición jurídica que, sin disminuir el valor del inmueble tiene, sin embargo, por resultado hacer más difícil o dispendiosa la realización de la garantía hipotecaria”.
Actos de deterioro o perjudiciales no consumados El acreedor puede pedir medidas cautelares previa demostración del la verosimilitud del derecho y peligro en la demora.
Actos de deterioro o perjudiciales consumados El acreedor puede A) pedir la estimación de los de los deterioros y el depósito de lo que importen, B) o demandar un suplemento en la hipoteca.
Igual derecho tienen los acreedores hipotecarios cuando el propietario del fundo o de un edificio enajena los muebles accesorios a él y los entrega a un adquirente de buena fe. (Art. 3160)
3. OBJECTE DE LA HIPOTECA
Es poden hipotecar béns i drets hipotecables d’acord amb la legislació hipotecària i els establerts a la subsecció segona d’acord amb la disposició de la subsecció. Es pot constituir hipoteca en garantia de tots els tipus d’obligacions segons la legislació hipotecaria i també d’acord amb la subsecció segona. Per tant es poden hipotecar:
- Immobles susceptibles d’inscripció
- Drets reals alienables d’acord amb les lleis sobre els mateixos béns. També es poden hipotecar:
- Dret d’usdefruit (s’extingeix la hipoteca quan conclou l’usdefruit per un fet aliè a la voluntat de l’usufructuari)
- La mera propietat si l’usdefruit es consolida amb ella la persona del propietari, subsistirà la hipoteca a la propietat i a l’usdefruit. (excepte pacte contrari)
- Els béns que ja hagin estat hipotecats encara que ho estiguin amb el pacte de no tornar a hipotecar.
- Dret de superfície, pastos, aigües, llenyes i altres semblants de naturalesa real.
- Concessions administratives de mines, ferrocarrils, canals, ponts..
- Dret de retracte
- Bens litigiosos, bens a condicions resolutòries expresses, si es resol el dret s’extingeix la hipoteca. Pisos o locals en règim horitzontal, dret de remat sobre immobles subhastats en procediment judicial. La hipoteca subsisteix sobre els béns adjudicats.
No es podran hipotecar:
- Servituds, però sí si es fa juntament amb el prediu dominant exceptuant la servitud d’aigües que si es pot hipotecar.
- Usdefruits legals, excepte el concedit al cònjuge viudo.
- Ús i habitació
La hipoteca s’estén a les accessions naturals, millores i a l’import de les indemnitzacions concedides o degudes al propietari per raó dels béns hipotecats.
El Art. 3110 CC. determina lo que debe considerarse comprendido en la garantía.
5. VICISSITUDS DE LA HIPOTECA
Les mateixes vicissituds que pugui tenir el crèdit a al qual està supeditada ja que es tracta d’un dret real de garantia accessori.
6. FASE DE SEGURETAT: ACCIÓ DE DEVASTACIÓ
L’acció de devastació assisteix al creditor hipotecari per poder demanar al jutjat:
- La possessió interina i immediata de la finca
- El bé hipotecat Quan el posseïdor, deutor o tercer, li causin danys físics, o jurídics, i menyscabin el valor de realització de la cosa hipotecada art.117 LH i 219 RH. (arrendament agreujat, devastació jurídica) Raó de ser d’aquesta acció:
- La hipoteca és un dret real sobre béns aliens – ius in re aliena
- Els béns no pertanyen al creditor hipotecari per tant es constitueix una titularitat diferent a la del creditor.
- El bé està en possessió de l’amo, el deutor hipotecari o d’un tecer hipotecant no deutor.
- Per tant a fins de preservar el seu valor, pot demanar la possessió i administració interina mitjançant aquesta acció ja que en té plena facultat.
7. FASE D’EXECUCIÓ
Normalmente la obligación garantizada consiste en el deber de devolver un crédito concedido, o un préstamo entregado, más las responsabilidades accesorias derivadas de la tenencia, que se delimitan empleando tres parámetros fundamentales:
El capital (o principal), que es la suma de dinero prestada por el acreedor al deudor hipotecario. El montante del capital debitado suele ser menor que el valor de realización del bien hipotecado, de manera que éste pueda responder del capital alcanzando eficacia solutoria en la subasta pública, en caso de producirse el impago de todo, o parte, del crédito o préstamo debitado. El plazo, que es el tiempo que tomará la devolución del capital y sus accesorias. La devolución del préstamo se realiza mediante pagos periódicos (generalmente mensuales), hasta devolver el capital solicitado más todos los intereses acumulados durante el tiempo pactado para devolver el principal. El tipo de interés, que indica un porcentaje anual que se debe abonar al acreedor hipotecario (banco, caja de ahorros, sociedad financiera, o particular) en concepto de ganancias del capital.
El tipo de interés puede a su vez ser:
Fijo: Mantiene su valor a lo largo de todo el plazo del préstamo. Variable: Su valor es revisado periódicamente con el fin adaptar su valor al estado actual de la economía. Generalmente se emplea algún índice económico como el
euribor, el Libor o el IRPH, al cual se le añade un diferencial de forma que el interés de la hipoteca siempre sea superior al índice de referencia.
Una vez conocidos los 3 parámetros anteriores es posible realizar los cálculos para conocer cuales serán las ganancias del banco por la concesión del préstamo y cual será la cuota que debemos abonar mensualmente hasta amortizarlo (devolución del dinero al banco).
PROCEDIMENT PROCESSAL:
Se denomina ejecución de hipoteca , en Derecho procesal, a un procedimiento ejecutivo a través del cual se ordena la venta de un bien inmueble que estaba gravado con una hipoteca por incumplimiento del deudor de las obligaciones garantizadas con la hipoteca.
Los procedimientos de ejecución de hipotecas están regulados por la Ley, y normalmente deben cumplir una serie de trámites que intentan maximizar la publicidad y la transparencia del procedimiento de venta del inmueble, con la finalidad de obtener el precio más justo posible, dentro de las circunstancias, para el propietario.
Por otro lado, los procedimientos son más simplificados que los ordinarios, puesto que no entran a conocer sobre la deuda en sí. Los únicos aspectos que se estudian en una ejecución de la hipoteca es si existe esa hipoteca y si la deuda ha sido impagada, sin importar el motivo por el cual esa deuda fue impagada que sería, en su caso, objeto de un segundo procedimiento ordinario para la devolución de lo indebido. El motivo es dar una mayor seguridad jurídica al acreedor para el cobro de su crédito, fortaleciendo con ello el tráfico comercial.
LH:
Artículo 129.
La acción hipotecaria podrá ejercitarse directamente contra los bienes hipotecados sujetando su ejercicio a lo dispuesto en el Título IV del Libro III de la Ley de Enjuiciamiento Civil, con las especialidades que se establecen en su capítulo V. Además, en la escritura de constitución de la hipoteca podrá pactarse la venta extrajudicial del bien hipotecado, conforme al artículo 1. del Código Civil, para el caso de falta de cumplimiento de la obligación garantizada. La venta extrajudicial se realizará por medio de notario, con las formalidades establecidas en el Reglamento Hipotecario.
Artículo 130.
El procedimiento de ejecución directa contra los bienes hipotecados sólo podrá ejercitarse como realización de una hipoteca inscrita, sobre la base de aquellos extremos contenidos en el título que se hayan recogido en el asiento respectivo.
Presentar documentos, determinar cantidad y despacho de la ejecución.
8. EXTINCIÓ DE LA HIPOTECA
EXTINCIÓN DE LA HIPOTECA.
