¡Descarga segundo cuatrimestre. historia y más Apuntes en PDF de Dirección de Empresas solo en Docsity!
4. LA PRIMERA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA, 1820-
Sessió 8. Els orígens de la globalització econòmica: comerç internacional i polítiques comercials
Durant el segle XIX es va produir l’anomenada globalització, com a conseqüència de:
- augment del contacte entre els continents: gran interrelació entre àrees geogràfiques molt separades
- augment de les relacions econòmiques dels països: expansió dels mercats, del treball i dels capitals F 0E 0 augmenten la dependència entre les regions F 0E 0 es produeix una convergència dels preus dels factors de producció.
a) Causes de l’expansió dels intercanvis internacionals
- La dinàmica de la producció industrial: cada vegada més països, amb més productes (mes barats), entren en el “joc” del comerç internacional.
- La creixent complexitat dels processos productius: (punt de vista més físic), la producció industrial és més complexa: tendència a produir béns compostos per multitud d’elements (més sofisticats).
- La reducció dels costos de transport: “revolució dels transports”, cau de manera molt important els costos en el transport a causa de: - ferrocarril - transport marítim més desenvolupat (1860 aprox.) F 0E 0 Aquest punt és la causa principal de l’expansió dels intercanvis internacionals.
- L’augment de la grandària dels mercats i de la profunditat de la demanda: Augmenta la grandària dels mercats i la seva demanda de forma quantitativa (més consumidors a escala mundial) i qualitativa (millora de la capacitat adquisitiva).
- Les polítiques governamentals: durant el segle XIX, la tendència serà cap a la liberalització del comerç (lliure canvi).
b) Les característiques dels intercanvis internacionals
- (^) L’augment del volum del comerç per sobre de l’increment del PIB: el ritme de creixement del comerç internacional creix molt per sobre de l’augment de la producció. - La producció per càpita: multiplicada per 2’ - El comerç internacional: multiplicat per 25 F 0E 0 Més població mundial entra en el comerç internacional
- Les asimetries en els intercanvis internacionals: el predomini europeu: L’augment del comerç té com a centre (geogràfic i d’interessos) a Europa. Europa més EEUU centralitzen el comerç mundial en ¾ parts.
- La polarització i especialització creixent dels fluxos comercials: Amb el comerç internacional es produeix l’especialització, que no afecta de la mateixa manera els països implicats. L’especialització (a nivell de països) fa augmentar la divisió del treball. F 0E 0 Conseqüència:
- De totes les manufactures mundials, el 98% surt d’Europa/EEUU
- Resta del món: tot el que exporten són productes primaris o aliments F 0E 0 Conseqüència:
- intercanvi desequilibrat: de tot el que exporten els països “no- europeus”, només representa el 38% de les exportacions de productes primaris al món F 0E 0 gran dependència de mercats
- El paper de la Gran Bretanya en les transaccions internacionals: GB és el lloc central del comerç internacional F 0E 0 principal productor, exportador i importador de les manufactures. Però a part també hi ha un altre factor que el situa en el centre: GB ocupa un lloc central com a centre financer del comerç internacional F 0E 0 gairebé totes les transaccions passen per centres financers de GB (el 98% de totes les transaccions s’efectuen amb la lliura esterlina).
c) Les polítiques comercials: lliure canvi i proteccionisme
- Tendència a anar sortint de les polítiques mercantilistes, s’avança cap a la liberalització.
1820: el lliurecanvisme avança molt lentament degut als interessos de diversos sectors:
- Grans terratinents: no acceptaven el lliurecanvi, no volien que s’abolís la “Llei de grans”, que protegia l’agricultura pròpia.
- Govern: els diners que pagaven els productes importats en les duanes era un dels principals ingressos de l’estat. Per aquest motiu, per arribar al lliurecanvi s’havia primer de trobar uns ingressos substituts F 0E 0 necessitat d’una reforma fiscal britànica (intent d’establir impost sobre la renda).
1840: GB en debat. La “crisi de la patata”, va haver-hi una onada de fam a Irlanda a causa d’unes males collites. F 0E 0 Els lliurecanvistes utilitzen aquesta crisi com a argument per afavorir el mercat liberal: l’any següent es van eliminar les lleis proteccionistes.
1850 (aprox.): GB aboleix els aranzels de manera unilateral.
- El tractat Cobden-Chavalier i la “clàusula de nació més afavorida” A Europa, Cobden “ven el lliurecanvi” (dóna conferències arreu d’Europa). França (als anys 40) comença a disminuir els seus aranzels. Aleshores arriba al govern Chavalier (de caire lliurecanvista). F 0E 0 Cobden i Chavalier signen un tractat per l’eliminació dels aranzels industrials. “Clàusula de nació més afavorida”: té un paper molt important en el lliurecanvi; els dos països (França i GB) es reconeixen mútuament com a nació més afavorida. Els seus productes seran tractats més favorablement que els de qualsevol altre país.
- La difusió del liberalisme comercial, 1850- Aquesta clàusula de nació més afavorida es multiplica per tot Europa. Aleshores qualsevol nova rebaixa es transmetia a bona part d’Europa. Des dels anys 50 fins 70. Als anys 70 s’acaba.
- El nou proteccionisme i la crisi finisecular
A mitjans dels anys 70 (GB: 73 / Espanya: anys 80) es produeix una crisi finisecular F 0E 0 gran depressió. Conflueixen dos indicis, fruit de la globalització:
- Protecció per la indústria naixent 1. Sobreproducció a la indústria: és una novetat històrica, ja que fins aleshores les crisis van ser d’escassetat F 0E 0 Crisi nova. Preus molt baixos - Causa: expansió de la industrialització arreu del món (nacional i internacional) , i per tant augmenta la competència i la producció. desequilibris entre oferta – demanda - Conseqüències: menys activitat econòmica preus baixos atur caiguda de la demanda fallides financeres *Per aquest motiu es recorre de nou a la protecció de la industria naixent, augmenta la demanda dels productors per tornar al proteccionisme
- L’ensorrament dels preus dels productes agraris: 2. Agricultura: va ser una crisi molt visible, també com a conseqüència de la globalització. La crisi va ser més important que a la indústria.
- Causa: la gran producció d’aliments (Amèrica), combinat amb la revolució dels transports (vaixell, ferrocarril) F 0E 0 transport més barat. F 0E 0 Arriben als ports europeus productes agraris a un preu per sota dels nostres costos de producció.
- Conseqüències: ruïna per molts pagesos gran pressió als governs sol·licitant proteccionisme
- El viratge en la política comercial: Fruit de les pressions, els governs canvien la seva política comercial, s’acaba l’etapa de lliurecanvi pràcticament fins la Primera Guerra Mundial F 0E 0 comença una etapa de proteccionisme. (El proteccionisme es nota sobretot en l’agricultura).
- Gran Bretanya i Dinamarca F 0E 0 segueixen amb el lliurecanvisme: renuncien a protegir la seva agricultura, fet que implica una reducció força important del sector agrícola.
- Conseqüències en l’àmbit internacional: Economia i política s’allunyen
- (^) Les petites plantacions d’enorme extensió eren el tipus central d’organització en el sector agrícola d’exportacions, juntament amb les plantacions minifundistes.
- Desigual distribució de la renda F 0E 0 restricció en la demanda de manufactures: obstacle per al desenvolupament industrial (També es veu limitat per les polítiques lliurecanvistes).
- (^) Economies pageses d’exportació Exemples: Africà, alguns països asiàtics.
- A part de la terra, aquesta producció requeria poc capital fix, poc capital estranger i poc treball immigrant.
- Part de les collites es destinaven al propi consum i una altre part a la venda
- Per poder connectar les collites amb els mercats mundials era necessari:
- millora en les comunicacions i els transports
- intermediaris que col·loquessin el producte a compradors estrangers
- Malgrat els augments en l’exportació, els seus efectes sobre l’economia eren molt limitats.
- El nou imperialisme Desenvolupament econòmic limitat en els territoris que es van convertir en colònies a causa del boom de l’expansió imperialista.
- Expansió imperialista motivada per:
- (^) Representa per els països un mitjà per millorar la seva posició negociadora en la diplomàcia internacional.
- Necessitat creixent dels països de conquerir nous mercats, amb el desig també de controlar les primeres matèries.
- Necessitat de trobar noves oportunitats d’inversió. *A la pràctica, les colònies no van satisfer aquestes necessitats i a més es van posar límits al desenvolupament econòmic d’aquests territoris. Sessió 9. Els moviments migratoris i l’expansió de la inversió exterior.
a) Els principals corrents migratoris
- Intensitat i geografia de les onades migratòries A finals del segle XIX, milions de persones surten d’Europa, constituint un fenomen que caracteritza aquest segle: l’emigració (del factor treball).
Europa nord-oest Europa sud i est Total Europa 1821-50 3,40 - 3, 1851-80 7,40 0,70 8, 1881-1915 13,70 18,40 32,
- Figura 1: Nombre d'emigrants europeus a ultramar (milions de persones)
Milions de persones percentatge EUA 31,9 62 Canadà 4,2 8 Brasil 3,4 7 Argentina 4,7 9 Austràlia i Nova Zelanda 4,3 8 altres països 3,1 6
- Figura 2: Immigració a diferents països d'ultramar (1821-1915)
- Llocs de sortida (figura 1): els primers a emigrar principalment són els britànics, després l’emigració s’estén cap a la resta de l’Europa Nord –Occidental, fins que poc a poc s’amplia a tota Europa.
- Llocs d’arribada (figura 2): la gran majoria emigra cap a Amèrica, bàsicament a EEUU, tot i que força gent també ho fa a Canadà, Brasil, Austràlia, Nova Zelanda...
*Els moviments migratoris poden ser de dues formes:
- Voluntaris (els que acabem de veure): emigració del factor treball
- Involuntaris: tràfic d’esclaus. Des d’ Àfrica cap a Amèrica (Les Antilles i els EEUU). * L’esclavitud amb negres és substituïda per l’esclavitud dels asiàtics malgrat que tenien contracte.
- Els factors “atracció” i “expulsió” Expulsió deguda a: 1. Transició demogràfica : que té lloc a Europa per l’augment de la població. 2. Crisi finisecular : sobretot a l’agricultura 3. Política dels governs: el govern és conscient de l’augment de la població i afavoreix la sortida de gent (per exemple, pagant el seu viatge).
Atracció deguda a:
1. Els llocs d’atracció eren àrees amb facilitats de prosperar 2. Països que els interessava l’arribada de gent, incentiven l’immigració (ex: faciliten l’entrada d’immigrants pagant el viatge o regalant terres)
- Patró – or (sistema internacional de pagament)
c) La configuració d’un sistema internacional de pagaments
- El desenvolupament de la banca comercial i els nous mitjans de pagament Per tal de fer possible l’expansió del comerç internacional, era imprescindible que al mateix temps que augmentava el comerç internacional F 0E 0 també augmentés la oferta de mitjans de pagament. F 0E 0 D’on surt l’augment de la oferta monetària?
- (^) descobriment de jaciments d’or i plata
- desenvolupament de la banca comercial
- Mobilitza l’estalvi de la població
- Amplia l’oferta monetària amb la creació de diner bancari (bitllets de banc)
- Expansió dels bitllets del banc (bitllets bancaris)F 0E 0 la més important
- Moneda fiduciària: acceptada en el mercat per un valor superior al seu valor material. A diferència de la moneda real (valor material = valor nominal), era acceptada per l’economia per un valor molt més elevat que el seu valor nominal.
- Mitjans segle XIX: 2/3 eren moneda real
- (^) Finals segle XIX: 15% era moneda real
- Moment de màxim esplendor de la lletra de canvi, creix exponencialment: se situa en el centre de del sistema internacional de pagament.
- Avantatges: més fàcil de transportar permet la compensació bilateral (després multilateral). forma de finançament
*Compensació bilateral: a l’hora de liquidar els pagaments internacionals es podien intercanviar paquets de lletres entre bancs de diferents països (Figura5). Aquest sistema de compensació es realitzava entre tots els països F 0E 0 SISTEMA MULTILATERAL DE PAGAMENT.
Aquest sistema de pagament amb lletra de canvi determinarà el tipus de canvi de les diferents monedes (equivalència entre les monedes).
- El desequilibri en la compensació implicava la recerca de compensació en altres mercats que era dificultós, per la qual cosa depreciava la moneda en la que hi havia excés d’oferta en lletres de canvi.
- Regles de funcionament i conseqüències socials i econòmiques del patró – or El patró –or és el sistema de pagament internacional que domina a finals del segle XIX, principis s. XX. F 0E 0 Els estats fixaven aquest sistema per minimitzar la variació del tipus de
canvi entre les monedes. Era un acord entre països: Quan un país acceptava el pacte internacional del patró –or implicava:
- El seu sistema monetari intern estaria basat en l’or (“monometàl·lic”) El problema dels sistemes “bimetàl·lics” que dominaven anteriorment era que eren inestables a causa de la relació entre l’or i la plata. Per això, al llarg del XIX, els països van anar optant per un sistema “monometàl·lic” basat en l’or a causa que el líder – GB- tenia aquest sistema. El punt d’inflexió important va ser l’entrada d’Alemanya en aquest sistema internacional del patró-or F 0E 0 Va significar l’entrada de molts altres països.
Aquest sistema va funcionar fins a la 1a Guerra Mundial, després es va intentar restaurar, però amb moltes dificultats:
- Que l’estat establís una equivalència fixa entre la seva moneda i l’or: per tant, indirectament s’estava establint una paritat entre les monedes (s’anomenava “paritat d’encunyació”). Al mateix temps, també s’establia una “paritat de canvi de mercat”, que estava sotmesa a les fluctuacions del mercat.
- Que els estats garantissin la convertibilitat de la seva moneda: Garantir el determinat canvi de moneda a or F 0E 0 per garantir-ho, els governs havien de disposar d’una reserva d’or
- Els estats havien de garantir la lliure mobilitat d’or per les seves fronteres.
Al llarg d’aquests anys, el canvi de moneda de mercat va variar molt poc (es complia l’objectiu) F 0E 0 es va crear un mite del patró –or perquè incorporava uns mecanismes equilibradors per a l’economia internacional. 3 mecanismes:
- Lletra de canvi: quan un país era deficitari, la seva moneda perdia valor a causa de la lletra de canvi. F 0E 0 això portava a l’augment de les
reduïen en cas de superàvit F 0E 0 això implicava que els inversors s’avançaven a l’actuació del govern i finalment al govern no li calia ni actuar.
- Tota l’economia internacional descansava sobre la facilitat dels fluxos del capital que passaven per Gran Bretanya. El superàvit durant tot el segle XIX de la balança per compte corrent de Gran Bretanya tornava a sortir en forma d’inversió a la resta del món i que els permetia finançar els seus propis dèficits comercials.
Resum:
- En contra del que pensaven els coetanis, la conclusió és inversa: el sistema patró –or va ser la conseqüència d’un sistema internacional de pagaments estable i no pas la causa.
5. CRISIS I TRANSFORMACIONS DE LES ECONOMIES CAPITALISTES
Sessió 10. El llegat de la Primera Guerra Mundial: deutes, reparacions i desordres monetaris.
A. Els orígens de la Primera Guerra Mundial i l’economia de Guerra (1900-1918)
- Les rivalitats de les grans potències i l’escalada armamentística Les rivalitats de les grans potències és la causa principal de la 1GM F 0E 0 en plena fase de creixement econòmic les relacions internacionals apunten cap a la Guerra. ALTRES CAUSES: - Tensions entre els líders econòmics i polítics pel repartiment del món (ex: Alemanya creu que pel seu poder li hauria de tocar un millor repartiment del món). - Conflictivitat dels Balcans - El detonant va ser l’assassinat de l’hereu austríac- hongarès.
- L’economia de guerra Aparició de determinats factors:
•..1 Major mobilització de persones i recursos F 0E 0 60 milions de persones passen a ser soldats
•..2 Desviament de la mà d’obra F 0E 0 els soldats deixen forats buits en la mà d’obra. La dona s’incorpora el treball.
•..3 Els països en guerra depenen totalment de les importacions F 0E 0 perden la seva autosuficiència econòmica.
•..4 Els governs augmenten el seu control i participació en l’economia F 0E 0 Intervenció pública. (Un cop acabada la guerra, molts factors que van canviar no tornen al seu punt de partida: l’intervenció de l’estat n’és un exemple).
•..5 Importància de l’economia en la Guerra F 0E 0 l’enfonsament d’Alemanya va ser un enfonsament econòmic, no pas militar. (Els problemes d’Alemanya van portar al país al nazisme). B. Les seqüeles de la guerra La 1GM es va donar com a conseqüència de problemes estructurals que no es van saber solucionar durant moltes dècades (conseqüències no immediates).
- Pèrdues demogràfiques i materials Pèrdues demogràfiques:
- Durant tot el segle XIX les guerres han causat 850.000 morts. A la 1GM: 8 milions de morts (militars), + incapacitats. Les morts no es limiten tan sols a militars, la població civil també pateix la guerra (5 milions de morts).
- S’utilitza armament modern
- En total: 50 milions de pèrdues demogràfiques (entre epidèmies, fams i morts). Pèrdues materials:
- El principal problema va ser recol·locar els soldats
- Enormes pèrdues en infraestructures: Nord França, Polònia, Rússia, Bèlgica... : territori on es va produir la Guerra.
- Tothom va patir pèrdues en inversions a l’estranger: pèrdues de capital
- Els problemes estructurals
- Desestructuració econòmica dels estats
- (^) Van optar per l’endeutament (80% de la despesa) i el 20% restant era amb emissions de deute públic, bons de guerra i emissions de moneda.
CONSEQÜÈNCIA:
- Endeutament exterior: demanen diners a altres estats, sobretot a EEUU. (El 80% de l’endeutament va significar una ampliació de la oferta monetària) - Després tots els països van haver d’enfrontar-se al desordre monetari, a la inflació
- Partó- or: els països es van saltar les seves normes, el patró- or “saltava pels aires”
- Gran problema final: retorn del deute exterior, que es va allargar durant molts anys. El deute exterior sumava 26.000 milions $ entre tots els països.
- El tractat de Versalles: reparacions de guerra i la insolvència alemanya: Keynes: “La capacitat d’Alemanya per pagar les reparacions” Tractat de Versalles: Principal conseqüència: va significar la culpabilització a Alemanya de ser responsable de la guerraF 0E 0 se li van imposar una sèrie de sancions als països derrotats. Sancions:
- Pèrdua territorial (+ població)
- Reducció del seu exèrcit
- Reparacions de guerra: multa monetària que Alemanya havia de satisfer als països que havia atacat, per indemnitzar-los. Xifra monetària(1921): 33.000 milions $
Keynes (lectura obligatòria) : denúncia l’exagerada sanció d’Alemanya. Arriba a la conclusió de que només una balança comercial positiva permetria pagar el deute en el context d’aquell moment. I precisament, era impossible que tingués una balança comercial positiva.
- Conseqüència de la situació: ressentiment alemany.
- El triangle de deutes Es va establir una relació entre els deutes i les reparacions, Europa pagaria el deute a EEUU quan Alemanya pagués les reparacions de guerra.
Proposta europea: que EEUU reclamés directament el deute a Alemanya, però no ho va acceptar. (Exigia un pagament en or).
· Any 1923: França i Bèlgica (com que Alemanya no podia continuar pagant), decideixen envair una part d’Alemanya: el Ruhr.
- Conseqüència: Es declaren vagues generals a Alemanya, l’estat alemany recolza la resistència passiva dels ciutadans del Ruhr F 0E 0 segueix pagant-li els sous. COM?: emetent moneda, fet que provoca una inflació a Alemanya. França i Bèlgica no van aconseguir res. · Any 1924: Patrocinat per EEUU, es signa el “Pla Dawes”, acord que reconeix el triangle de deutes. Tothom accepta una negociació de les reparacions de Guerra d’Alemanya. S’amplia el termini, però no es rebaixa l’import total. EEUU “injecta” monetàriament a Alemanya (arribada d’inversors a Alemanya), això els hi donarà uns anys de tranquil·litat.
· Any 1928: La situació comença a canviar, Alemanya deixa de pagar. Al 1929 es produeix el crack del 29
· Any 1930/1931: Gran depressió F 0E 0 caos absolut en l’economia internacional. EEUU accepta posar entre parèntesis la qüestió.
F. Inflacions i hiperinflacions: el cas d’Alemanya Època d’inestabilitat, sobretot a Alemanya (també a Àustria, Polònia, Hongria i Rússia). Cas d’Alemanya:
- A la postguerra perd les colònies, les seves inversions...
- L’import de les reparacions de guerra signifiquen un cop molt important pel marc alemany: - inicia la seva pèrdua de valor en el mercat internacional
- es produeix una inflació dins de les fronteres
- Creu que la hiperinflació té el seu origen en l’economia real (intercanvi béns/ serveis). El problema ve de fora d’Alemanya a endins, el problema serà la cotització del marc. Agreujants:
- Alemanya ha d’adquirir moltes importacions (per la seva situació)
- Reparacions de guerra
- Els inversors a l’any 1921 deixen de confiar en el marc alemany
- Escola monetarista:
- Creu que el problema és el govern alemany. Acusen al govern de que amb l’emissió de moneda només volien protestar, fer resò de la seva situació. - La causa profunda neix a l’interior, i és el govern.
- Les importacions augmenten i les exportacions es redueixen (Augmenten els preus F 0E 0 s’encareixen els productes alemanys F 0E 0 es redueix la competitivitat en el mercat internacional F 0E 0 més importacions F 0E 0 menys exportacions)
- El Pla Dawes: estabilitat monetària i afluència de capitals exteriors Com es soluciona el problema? F 0E 0 Diferents vies: calia començar de 0
Quan la situació es va fer insostenible (passos):
- Govern crea una nova moneda: A l’any 1923, davant l’escassetat de reserves per recolzar la nova moneda: Va recolzar-la hipotecant una part del territori alemany (riquesa immobiliària). Un nou marc = Un bilió dels marcs antics
- El govern es va comprometre a ser estrictament rigorós: a l’emissió de moneda i també a la rigurositat pressupostària.
- Pla Dawes: Re- negociació de les reparacions de guerra. Calmar la situació: el crèdit internacional va estabilitzar la situació i va permetre disposar de reserves. Any 1924: Alemanya entra en el patró- or F 0E 0 entrada d’inversors. Les coses semblen millorar (“bojos anys 20”)
Any 1928: queda clar que alemanya depenia de l’entrada de capital estranger (ho fan servir per finançar projectes a mig i llarg termini: inversions volàtils). Any 1929: crack a Alemanya F 0E 0 conseqüències financeres. Grans depressions generals.
G. Les polítiques d’ajust i l’impossible retorn al patró- or.
- Sobrevaloració de la lliura i pèrdua de competitivitat exterior dels productes britànics Cas britànic: fracàs.
- Quan acaba la guerra, el govern britànic havia de tornar al patró- or. Va posar les bases de manera equivocada F 0E 0 l’equivalència de la lliura esterlina i el patró- or era molt elevada (abans de la guerra).
- Problema: la situació actual havia canviat, i ara no es podia dur a terme la mateixa equivalència. La lliura esterlina es va veure sobrevalorada (afany per voler continuar sent líder mundial)
Perquè sobrevalorada?: Els preus britànics van augmentar un 10% respecte els nord americans. Com a conseqüència, els productes britànics resultaven més cars que a la resta del món
- Gran problema: el govern britànic va intentar ajustar l’economia a allò que ells havien decretat utilitzant les eines del patró- or (treien capital, sortides d’or del país).
Repercussió sobre la societat:
- Menys activitat econòmica
- Crèdits més cars
- Empreses tanquen
- Augmenta l’atur
- Inflació, competitivitat exterior i millora de la renda per càpita a França Cas francès: mitjanament bo.
