¡Descarga Reglas elección Presidencia Generalidad Cataluña y Gobierno España - Prof. López y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
ORGANITZACIÓ CONSTITUCIONAL DE L’ESTAT
PRÀCTICA 4
INVESTIDURA DEL CAP DE GOVERN I ESTATUT DELS DIPUTATS
Imagina que es produeixen eleccions al Parlament de Catalunya i a les Corts Generals espanyoles. En aquest context es pregunta:
- En el cas del Parlament de Catalunya q uina figura proposa candidat a la Presidència de la Generalitat després de reunir-se amb els grups polítics amb representació a la Cambra? Pot proposar de candidat a la Presidència de la Generalitat algú que no sigui diputat? ART 4.2 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern: el candidat a la Presidència de la Generalitat és proposat pel president del Parlament, prèvia consulta amb els grups i partits polítics amb representació a la cambra parlamentària. ART 4.1 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern i ART 67.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006: el president del govern és escollit pel Parlament d’entre els seus membres. Això no obliga a que el candidat sigui diputat, però se’n deriva que un candidat mai serà elegit si no és un membre representant del parlament, un diputat.
- En el cas de les Corts Generals, quina figura consulta als representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària per proposar un candidat a la Presidència del Govern espanyol? Cal que el candidat sigui diputat al Congrés? Pot ser senador? En quina mesura intervé el Senat en el procés d’investidura? Segons l’article 99.1 de la Constitució Espanyola de 1978, es el rei d’Espanya qui s’ha de reunir i deliberar amb els representants designats pels grups polítics
representants al Parlament i posteriorment proposar un candidat a la presidència, a través del president del congrés. Segons la Constitució Espanyola de 1978 no hi ha cap clàusula que obligui al candidat a la presidència a ser diputat del Congrés. Ni a la Constitució Espanyola, ni al Reglament del Senat hi ha cap impediment per al qual un candidat no pugui ser candidat a la presidència i senador. Per tant, si que pot ser senador. El senat només intervé en el procés d’investidura si es dóna el cas previst a l’art. 99.5 de la CE, aquest article preveu que si en un termini de dos mesos després de la 1a votació d’investidura cap candidat surt escollit el Rei ho haurà de resoldré, juntament amb dues cambres, i convocar noves eleccions.
- Hi ha algun termini per presentar candidat a la presidència de la Generalitat des de la constitució del Parlament? Quin? I en el cas de les Corts Generals, hi ha termini per presentar candidat d’ençà de la constitució de les cambres? ART. 4.2 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern: el candidat a la presidència de la Generalitat ha de ser proposat com a màxim deu dies després de la constitució de la legislatura, la constitució del Parlament. ART. 99 de la Constitució Espanyola de 1978: no existeix un termini per presentar candidat a la presidència després de la constitució de les cambres.
- Explica com es desenvolupa el procés d’investidura al Parlament de Catalunya i al Congrés dels diputats. Quines majories es requereixen per ser investit cap de govern en ambdós casos? Què succeeix si cap candidat és investit?
A Catalunya, les mocions de censura es troben regulades a ART. 43 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern: segons aquest, només es pot presentar una moció de censura si està sostinguda per una cinquena part del Parlament o per dos grups parlamentaris i si inclou un candidat alternatiu a la presidència, que ha d'haver acceptat aquesta candidatura. Un cop formalitzada la presa en consideració i activats els procediments que dicta l'article, se sotmetrà la moció a vot en el Parlament, on necessitarà el vot de la majoria absoluta del mateix per prosperar. Pel que fa al govern central, les mocions de censura es troben regulades a ART. 113 de la Constitució Espanyola de 1978. Aquest article dictamina que una moció de censura serà sotmesa a votació si és presentada per almenys una desena part dels membres del Congrés i si presenta un president alternatiu. La moció es farà efectiva si a la votació la majoria absoluta dels diputats voten a favor. D'acord a ART. 115.2 de la Constitució Espanyola de 1978, el President del Govern espanyol no pot dissoldre les Corts Generals si està en tràmit una moció de censura.
- Què és una qüestió de confiança? Quina majoria es requereix perquè s’atorgui la confiança al cap de govern? Quina conseqüència comporta la denegació de la confiança de la Cambra al President? Es convoquen eleccions? Una qüestió de confiança és un instrument polític del que es val el President del poder executiu per sotmetre a votació de la cambra legislativa una política o el sentit de govern en general. Una qüestió de confiança serà favorable al President si en la votació a la cambra s’assoleix una majoria simple, tal com predica l’art. 112 de la CE. S’associa una fallida de la qüestió (una majoria contrària a la dimissió del President. A Catalunya, l’Estatut de Catalunya, art. 67.7, i a Espanya l’article 101.1 de la CE, són els que regulen aquesta dimissió. En aquest cas i segons l’art. 114.1 de la CE, es procedirà a l’art. 99 per escollir un nou president.
La qüestió de confiança o moció de confiança és l’instrument polític del què disposa el President del Govern o el primer ministra en els règims democràtics de tipus parlamentari per afrontar una situació de debilitat del poder executiu davant del Parlament, i mitjançant la qual el Govern demana l’exprés suport a una política concreta o a un programa. La qüestió de confiança surt del propi President del Govern i el seu objectiu es aconseguir el si del Parlament, normalment davant alguna situació de crisi política que el faci necessitar aquest suport. La moció de censura neix del Parlament, normalment d’algun gruo de la oposició política, i la seva finalitat es aconseguir la retirada del recolzament al President. En alguns sistemes parlamentaris, la pèrdua d’una qüestió de confiança no implica necessàriament la dimissió del Govern.
- El President de la Generalitat, un cop investit, podria dissoldre el Parlament? Per què? Quines condicions caldria acomplir a fi que el President pogués decretar la dissolució del Parlament? ART. 10 de la Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern: el President de la Generalitat té la potestat de dissoldre el Parlament de forma anticipada i posar així́ fi a la legislatura. Els motius que poden portar el President a dissoldre el Parlament de forma anticipada són diversos, entre ells la intenció́ de convocar noves eleccions, per exemple. Els arts que regulen la dissolució́ del Parlament són les previstes a l’art.75 de l’EAC i als arts. 115 i 116 CE. Segons aquests, un President té la facultat de dissoldre de forma anticipada el Parlament sempre que no estigui en tràmit una moció́ de censura, que hagi transcorregut un any des de la ultima dissolució́ del Parlament o que l’estat estigui sota algun dels estats d’excepció descrits a l’ART. 116 de la CE. A més, el President haurà de consultar amb el Consell de Ministres abans de dissoldre les Corts i haurà de convocar noves eleccions per un període de 40 a 60 dies després de la dissolució́.
senador? El senador tindria l’obligació jurídica de dimitir si és citat davant del jutge competent a declarar com a investigat? Qui seria l’òrgan judicial competent per conèixer de la causa que afecta al senador? A l’ART. 22 del Reglament del Senat de 3 de maig de 1994 es regula la prerrogativa d’immunitat dels senadors. Segons aquest, el senador en qüestió no pot ésser detingut directament, ja que el delicte del qual se l’acusa no és flagrant. Només podrà ser imputat i processat amb prèvia autorització del Senat mitjançant un suplicatori comunicat al President del Senat i aprovat per la Comissió de Suplicatoris. A més, la cambra del Senat pot, per majoria absoluta i un cop dictaminat un veredicte favorable al suplicatori, suspendre les funcions del senador implicat. El senador no té la obligació jurídica de dimitir o cessar les seves funcions públiques si és citat a declarar com a investigar. L’òrgan judicial amb la competència per jutjar la causa que afecta el Senador és, en tot cas, el Tribunal Suprem i cap d’un ordre inferior. 10) Com a conseqüència de la realització d’un acte que suposadament atempta greument contra l’interès general d’Espanya, el govern espanyol, amb l’aprovació del Senat per majoria absoluta, pren una sèrie de mesures en aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola a fi d’impedir que les autoritats de la Generalitat de Catalunya continuïn realitzant aquests actes contra l’ordre constitucional. Explica el procediment d’aprovació de mesures del govern en el marc de l’aplicació de l’article 155 de la CE. Art. 155 CE: Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució́ o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació́ per majoria absoluta del Senat, podrà̀ adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
Per a l’execució́ de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà̀ donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. Per a la resolució d’aquesta pràctica es recomana la lectura dels articles del Títol III, Capítol Primer: i del Títol IV així com de l’article 155 de la Constitució Espanyola de 1978, els articles del Títol II Capítol primer del Reglament del Senat de 3 de maig de 1994, els articles del Títol II, Capítols II i IV de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 i la Llei 13/2008, de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern. La sessió de subgrup s’iniciarà amb la resposta a una de les preguntes plantejades per escrit durant mitja hora en una pàgina com a màxim que tindrà un valor del 10 per cent de la nota global del curs. En conseqüència, no cal lliurar per escrit les respostes a les preguntes plantejades.
