LA COOPERACIÓ PUBLICOPRIVADA ÉS AVANTATJOSA PER A
L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I PER ALS CIUTADANS
Des de l’esclat de la crisi, al voltant de l’any 2008, l’acumulació d’endeutament i la pressió
per part de la UE de reduir el dèficit ha provocat la recerca d’alternatives, amb l’objectiu
d’ajustar les despeses públiques i alhora, continuar amb el subministrament d’aquells serveis
públics més essencials. Com a conseqüència, es replanteja la idea de la cooperació
publicoprivada, creada l’any 1992 pel Partit Conservador de John Major al Regne Unit que
poc a poc es va anar expandint arreu del món. En efecte, és una forma de col·laboració entre
l’administració i el sector privat. En d’altres paraules, una empresa privada finança,
construeix i administra un projecte, ja sigui una infraestructura o bé un servei, durant un llarg
període de temps. Com a recompensa, l’empresa rep els ingressos que paguen els usuaris per
el servei prestat. Un cop acabada la concessió, l’obra retorna en mans del govern. Cal destacar
que, normalment, l’aplicació de les CPP (concessions polítiques i privades) solen ser en
sectors socials: hospitals, presons, escoles...; en el sector ferroviari: ferrocarril, metro i
també, en l’àmbit hidràulic, portuari o l’aeroport, com bé il·lustra la taula present en el cas
Espanyol.
Ara bé, tot i que certs partits més conservadors o algunes institucions consideren que aquesta
és l’opció més factible, d’altres creuen que és més aviat desavantatjosa. Arribats en aquest
punt es planteja la següent qüestió: la col·laboració publicoprivada resulta avantatjosa o
perjudicial?
D’una banda, com bé explica Fernando Casado en el seu llibre Alianzas público-privadas
(2007), “el treball en comú
permet augmentar les capacitats i millorar la qualitat de vida”. Així doncs, la cooperació
entre ambdós sectors pot facilitar la introducció, a través de l’àmbit privat, d’un major
nombre de tecnologies i innovacions, fet que provoca una notable millora en el
subministrament de serveis públics. Per tant, actua com un complement a les limitacions que
presenta, en certes ocasions, el sector públic per satisfer la demanda de la infraestructura o
servei. És el cas dels Estats membres de la Unió Europea, on la majoria, té almenys algun
projecte en execució tant públic com privat. Cal ressaltar, l’alt nombre de projectes
publicoprivats vigents al Regne Unit, una de les administracions, en les que s’ha pogut veure
més l’aplicació d’aquesta fórmula CPP (uría & Menéndez, abogats, 2005).
Seguint en la mateixa línia, l’administració queda absolta davant qualsevol possible risc que es
pugui apreciar, durant o a posteriori, de la construcció del servei i/o infraestructura.
Conseqüentment, combinar la disponibilitat i la qualitat i alhora, reduir les despeses per obtenir-ne
beneficis queda en mans del sector privat. Tanmateix, també suposa una garantia de certesa donats
que s’estableix un compromís, per part del sector privat, de finançar durant un llarg període de
temps. Addicionalment, la participació privada en projectes públics agilita emprendre nous
processos financers, ja que té d’avanç-mà l’aprovació del govern. Com a resultat, facilita la creació
de nous llocs de treball, ofereix nous béns o serveis que poden millor la qualitat de vida dels
ciutadans, ajuda a la riquesa del país... Seguidament, l’alta inversió privada incrementa la seguretat
del projecte. En d’altres paraules, abans d’executar qualsevol idea es farà un anàlisi exhaustiu per
analitzar que el servei o la infraestructura ofertada, tingui una demanda equiparable per garantir-ne
Marta Llorens · Seminari II Administració Pública · Grup 103
1
