¡Descarga Seminari dret romà y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
SEMINARI 2 DRET ROMÀ
Per resoldre aquest cas ho farem en base, per una banda, al Dret Romà, i per l’altra per Dret Civil. Després d’haver llegit el cas ens en podem adonar que per una banda estem davant d’un comodat: el fet que Tici li deixi a la seva promesa (Tícia) un vestit molt valuós que aquest va heretar de la seva mare; i per l’altre banda estem davant d’un arrendament: Tici va llogar per la nit un collaret de perles a Semproni per 20 sestercis.
El comodat és un contracte real, bilateral, segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l’altra una cosa no fungible (o una cosa fungible sempre que hom no l’hagi de consumir) perquè l’usi un quant temps i després la hi torni. La persona que cedeix es diu comodant i la que rep la cosa, comodatari. En el nostre cas el comodant seria en Tici que li presta a Tícia (comodatària) el vestit sense cap mena de cost.
Per l’altra banda tenim un contracte d’arrendament, que es diferencia del comodat en que aquest últim no és gratuït. Aquest és un contracte pel qual una persona anomenada arrendador li deixa una cosa moble o immoble a una altra persona anomenada arrendatari. Aquest últim, però, per tal de poder gaudir d’aquest ús li ha de pagar a l’arrendador el preu que li correspongui. En el nostre cas en particular tenim que Tici seria l’arrendatari i Semproni l’arrendador, ja que aquest li lloga un collaret per 20 sestercis.
Començarem analitzant-ho amb base al Codi Civil espanyol: mirarem quines són les obligacions de les dues parts en el contracte de comodat i en el contracte d’arrendament.
Arrendament
Segons l’article 1554 del Codi Civil espanyol, l’arrendador està obligat a:
“1.º A entregar al arrendatario la cosa objeto del contrato. 2.º A hacer en ella durante el arrendamiento todas las reparaciones necesarias a fin de conservarla en estado de servir para el uso a que ha sido destinada. 3.º A mantener al arrendatario en el goce pacífico del arrendamiento por todo el tiempo del contrato.”
I segons l’article 1555 del Codi Civil espanyol, l’arrendatari té les obligacions de:
“1.º A pagar el precio del arrendamiento en los términos convenidos. 2.º A usar de la cosa arrendada como un diligente padre de familia, destinándola al uso pactado; y, en defecto de pacto, al que se infiera de la naturaleza de la cosa arrendada según la costumbre de la tierra. 3.º A pagar los gastos que ocasione la escritura del contrato.”
En el nostre cas la cosa que s’ha llogat s’ha trencat, per tant si ens fixem en l’article 1563 podem veure que efectivament Semproni si que pot reclamar-li els diners a Tici.
“El arrendatario es responsable del deterioro o pérdida que tuviere la cosa arrendada, a no ser que pruebe haberse ocasionado sin culpa suya.”
Si llegim aquest article podríem pensar que no li ha de pagar la reparació a Semproni perquè no és culpa seva sinó de la seva promesa; però si ens fixem en l’article 1564, arribem a la conclusió que Semproni està en tot el seu dret de reclamar-li la quantitat que pertoca a Tici.
“El arrendatario es responsable del deterioro causado por las personas de su casa.”
Ara analitzarem, però, si aquests diners que Tici li ha de donar a Semproni el mateix Tici els hi pot demanar a Tícia ja que la culpa, al cap i a la fi, va ser seva.
Així mateix, reafirmem tot el que s’ha dit anteriorment amb l’article 1560:
“El arrendatario es responsable del deterioro causado por las personas de su casa.”
Per tant, com a conclusió de la pregunta que se’ns fa de si Semproni pot reclamar els diners a Tici, la resposta és que sí.
Comodat
Segons l’article 1743 el comodatari està obligat a fer-se càrrec de les possibles despeses que es causin per tal de mantenir la cosa prestada. Podem veure també a l’article 1746 que se’n lliuraria de les possibles despeses de tal cosa si aquesta es deteriorés a causa de fer-la servir sense que fos culpa del comodatari, però, aquest no és el nostre cas ja que la Tícia, comodatària, se li ha trencat tan el vestit com el collaret per culpa seva.
Per una altra banda passem a veure les obligacions del comodant.
“El comodante debe abonar los gastos extraordinarios causados durante el contrato para la conservación de la cosa prestada, siempre que el comodatario lo ponga en su conocimiento antes de hacerlos, salvo cuando fueren tan urgentes que no pueda esperarse el resultado del aviso sin peligro.” (Art. 1751)
“El comodante que, conociendo los vicios de la cosa prestada, no los hubiere hecho saber al comodatario, responderá a éste de los daños que por aquella causa hubiese sufrido.” (Art 1752)
Aquí podem veure dos articles del Codi Civil espanyol els quals fan referència a les obligacions del comodant, com s’ha dit anteriorment. Tot i això, veiem que els danys causats a la cosa prestada només serien responsables del comodant quan el comodatari l’hagués avisat anteriorment d’alguna possible deterioració que pogués patir la cosa prestada. Però com que en
altra banda, veiem que segons el D. 13.6.18.2, les despeses que s’originin de la conservació derivades a l’ús de la cosa, aniran a càrrec del comodatari.
Segons el D.13.6.10:
Aquest tampoc és el nostre cas, ja que Tícia només es lliuraria de la responsabilitat si hagués fet un bon ús de la cosa prestada i li hagués passat alguna cosa però no fos culpa seva. En el nostre context, Tícia va perdre les boles del collaret i se li va trencar el vestit en conseqüència que anava beguda; per tant, la culpa és seva. Si, per exemple, Tícia no hagués anat beguda, podríem basar-nos en el D.13.6.10, ja que la culpa d’entrebancar-se no és seva. Però el fet que hagués ingerit aquesta substància va afavorir a les possibilitats que passés aquest accident. Només quedaria el comodatari exclòs de responsabilitat en els supòsits de pèrdua o deteriorament de la cosa per força major.
Per tant, arribem a la conclusió que Tici pot reclamar els diners a Tícia, ja que la responsabilitat és totalment seva.
Arrendament
Davant dels fet exposats, ens trobem davant d’un arrendament d’una cosa. Aquest és un contracte consensual en virtut del qual l’arrendador (Semproni) acorda amb l’arrendatari (Tici) el traspàs d’una cosa moble o immoble (no consumible) per tal que aquest últim en faci un ús temporal; amb la obligació de l’arrendatari a abonar, com a compensació, una renta. A diferència del comodat, l’arrendament és un contracte bilateral perfecte, ja que hi ha obligacions per les dues parts: l’arrendador en prestar aquesta cosa a l’arrendatari, i l’arrendatari en donar a l’arrendador una compensació econòmica per haver-li deixat aquesta cosa.
A part, l’arrendador també té la obligació d’assumir les despeses que es puguin causar per el bon ús d’aquesta cosa. El que passa és que en el nostre cas, les despeses que s’han d’assumir són per un mal ús de la cosa, o per ser més concrets, per el mal estat de la persona que en feia ús. Per tant, com que el collaret, no es va fer malbé per causes o forces majors, la responsabilitat cau tota sobre l’arrendatari. (D.19.2.15.2).
En conclusió, Tici està obligat a abonar els diners que corresponen a la pèrdua de les perles i del collaret, a part dels 20 sestercis de la merces.
