¡Descarga Sentits somàtics y más Apuntes en PDF de Psicología Fisiológica solo en Docsity!
FISIOLOGIA
TEMA 2. Sentits Somàtics
Sentits somàtics
Els sentits somàtics són els sentits del propi cos, sentits general, com tacte, pell, vibració, pressió, temperatura i dolor. Es poden diferenciar tres tipus:
- Sentits cutanis: Obté informació de l'exterior, dels estímuls que incideixen sobre la pell, son sentits exteroceptius.
- Propioceptius: (cinestèsia i posició): són els músculs, tendons i les articulacions. És important per autosentir- nos, informen sobre la tensió i contracció de músculs, moviment de cos...Pot ser conscient o inconscient.
- Interoceptius: Són sentits orgànics, informen sobre els òrgans. Són gairebé inconscients, porten informació de l'homeòstasi. Notem aquests sentits quan tenim emocions i els fem conscients.
Els primers sentits que es desenvolupen en l'embrió, són els que tenen més sensibilitat i tenen més part en l'escorça.
Estímuls Receptor Modalitat Deformació mecànica Mecanoreceptors: responen en articulacions, canvis en la pell...
Tacte, pressió, vibració
Temperatura Termoreceptors: són diferents els de la calor que els del fred
Fred i calor
Extrems de força mecànica, temperatura i substàncies irritants
Nocioceptors Dolor
La pell
La pell és l'òrgan més gran del cos, part d'aquesta pell s'anomena pell Pilna (amb pèl) i pell glabra són les més sensibles i amb més quantitat d'escorça en el cervell.
Els receptors de la pell es classifiquen segons la seva localització:
- Superficials:
- Discos de Merkel: ajudarà en la transducció. Són receptors d'adaptació lenta o baixa adaptació, interessant perquè no s'adapta, aguanta durant temps.
- Corpuscles de Meissner: responen a canvis en l'estímul, té molta adaptació. Les capsules són cèl·lules vives, són teixit conjuntiu, cèl·lules de fibres de col·lagen que manté estructures rígides. Són importants perquè són abundants en la pell glabra, analitzen la textura de l'estímul.
Els dos tenen el camp receptor petits. Cada neurona s'encarrega d'una part petita de la pell. La pell té una alta capacitat de discriminació o alta capacitat de resolució espaial que és la capacitat de discriminar punts pròxims entre ells.
- Profunds:
- Corpuscle de pacini: Alta adaptació i tenen estructura semirígida, es poden veure a ull nu. Respon a les vibracions. La pressió deforma la membrana del corpuscle de Pacini i obra canals iònics. L’interior del receptor es despolaritza.
- Corpuscle de Ruffini: Baixa adaptació. Respon a forces que estiren la pell.
Els seus camps receptors són grans i tenen baixa capacitat de discriminació.
- Merkel i Ruffini són receptors tònics
- Meissner i Paccini són receptors fàsics.
- FÀSICS: alta i rapida adaptació
- TÒNICS: de baixa i lenta adaptació
Terminacions nervioses lliures
No tenen mielina i serveixen per la temperatura i el dolor. Són fibres de tipus C, amielíniques, amb un diàmetre petit (1) i lentes (1m/s).
Fibres de tipus A: tenen axó gros(20) amb mielina i per tant conducció ràpida; poden arribar a 120m/s (mecanoreceptors).
Termoreceptors
- Una tercera neurona conduirà la informació fins l’escorça somestèsica primària.
Fascicle espino-talàmic :
- Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la informació fins a la banya dorsal ipsilateral de la medul·la espinal a través dels nervis espinals. - Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal fins a la banya (substància grisa), on fa sinapsis amb la segona neurona sensorial.
- Des de la banya dorsal, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contralateral.
- Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal ipsilateral i el seu axó creua la línia mitja i s’estén, formant part del fascicle espinotalàmic, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem.
- Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
Tacte epicrític i propiocepció conscient
Des del receptors de la pressió la primera neurona sensorial condueix la informació fins al bulb ipsilateral. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i l'axó s'estén al llarg de l'arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal de la medul·la fins al bulb, on fa sinapsis al nucli Conneatus amb la segona neurona sensorial. La segona neurona condueix la informació fins al tàlem contralateral. El seu axó creua i s'estén formant part del lemnisc medial fins al nucli ventral posterolateral del tàlem. Des d'aquí una tercera neurona projecta informació fins a l'escorça.
Organització somatotòpica :
Els axons dels sistemes somestèsics, tant els d ela columna dorsal-lemnisc medial com els del fascicle espinotalàmic, estan organitzats somatotòpicament. Aquesta organització reflecteix la topografia del cos, és a dir, la seva organització.
Escorça somestèsica primària → la superfície d’escorça dedicada al processament d’una regió del cos no reflecteix el seu tamany sinó la seva sensibilitat.
- La representació cortical del cos (homuncle sensorial) està deformada per la importància funcional de cada regió.
Lòbul parietal :
- Escorça somestèsica primària → àrees 1, 2 i 3 de Brodmann.
- La informació somestèsica es processa a l’escorça somestèsica primària donant lloc a la sensació del tacte, propiocepció, temperatura i dolor.
- Una lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit col·lateral d’aquestes sensacions.
- Escorça somestèsica d’associació → àrea 5 i part de la 7 de Brodmann.
- Des de l’àrea primària la informació és conduïda a l’àrea d’associació somestèsica que està relacionada amb la percepció d’aquesta informació.
- Una lesió d’aquesta àrea provoca una agnòsia relacionada amb aquesta modalitat sensorial, com per exemple l’agnòsia tàctil o la pèrdua de l’esquema corporal. Escorça sensorial somàtica, regions processen informació somestèsica
Les àrees corticals sensorials somàtiques SI i SII intervenen en el processament dels estímuls dolorosos, de manera similars al del estímuls tàctils.
SI: Es troba situada a la circumvolució parietal ascendent o postcentral, darrere de la cissura de Rolando; correspon amb les regions 3a, 3b,1 i2 de Brodmann. L'homuncle sensorial està repetit 4 vegades, com a mínim, una cada àrea de SI.
SII:és molt poc coneguda, presenta organització somatotòpica de forma similar a SI però amb uns mapes somàtics menys precissos. En SII hi ha una gran representació bilateral de les mans i els dits. És important en el reconeixement d'objectes pel tacte.
5-7 escorça secundària d'associació polimodal (CPP): Es troba situada a la circumvolució superior de l'escorça parietal posterior. Correspon amb les regions 5 i 7 de Brodmann. Rep informació de varies modalitats sensorials, barreja tacte i visió per construir la pròpia imatge, es generen il·lusions.
En l'escorça insular tenim una representació dels nostres òrgans, visceres....(interocepció.
Brodmann: 3a→Receptors 3b→músculs 1 → receptors d'alta adaptació 2 →Receptors baixa adaptació
Cadascuna de les 4 àrees de SI (neoescorça) està organitzada verticalment en columnes i horitzontalment en 6 capes. En la capa IV arriba tota la informació del tàlem sobre el tacte. Cada columna rep aferències de determinats tipus de receptors. Les columnes processen informació d'una modalitat somàtica específica. les neurones que es localitzen en una mateixa columna constitueixen un mòdul funcional.
Una columna és una unitat funcional. Quan la neurona entra en l'escorça arriba a la IV capa i fa sinapsis amb altres neurones. Aquestes neurones de la columna tenen el mateix camp receptor. En base dels camps receptors en van construint el dits. Cada columna és un camp receptor específic derivat d'una cèl·lula receptora, d'una subàrea concreta. Tenim com a mínim quatre homuncles.
L'escorça cingulada anterior s'activa tant per estímuls nocius com no nocius. Escorça insular i cingulada són importants pels components afectius i reactius del dolor.
Analgèsia i mecanismes neurals
Mecanismes endògens: de manera automàtica es posa en marxa, són mediats per opiacis endògens. És un mecanisme silenciós.
Són mecanismes descendents, van del SN cap a la medul·la, comença al mesencèfal (substància grisa) regió que envolta l’aqüeducte de silvio (substància grisa periqüeductal), d’aquí baixa al nucli del Rafe on fa sinapsis amb altre neurona que baixa a la medul·la i allibera opiacis endògens que inhibeixen impulsos nerviosos.
Les estructures límbiques com d’hipotàlem que després activarà l’analgèsia després de motivacions o emocions.
Sistema descendent de l'analgèsia està localitzat al tronc de l'encèfal.
