¡Descarga La Importancia de la Comunicación Intercultural: Conflicto y Convivencia y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
CONFLICTE I CONVIVÈNCIA
Conflicte i convivència són dos termes que, en moltes ocasions van agafats de la mà. Ja és prou complicat conviure amb persones en les quals s’hi té plena confiança com la família, parella, amics... que encara hi ha un valor afegit quan tenim que conviure en la societat amb persones que són “diferents” a nosaltres, sigui per la cultura, costums o idioma. El procés de socialització esdevé cada dia i les persones som éssers socials, per tal cosa ens tenim que relacionar sempre. No vull dir que perquè ens tinguem que relacionar amb persones “diferents”, aparentment de nosaltres, tinguem que tenir conflictes obligatòriament; amb persones amb pensaments igual que nosaltres i del nostre entorn també poden sorgir. Però en definitiva, quan ens tenim que comunicar amb algú diferent culturalment i si en primer lloc ja ens separa l’ idioma, és un punt d’inici en un conflicte en la convivència. Ara bé, si tothom hi posa de la seva part, tant un com l’altre, es pot arribar a un enteniment tant amb l’ idioma, com corporalment com ideològicament. A continuació parlaré una mica més profund sobre aquests temes sorgits i intentaré donar una mirada diferent per arribar a una convivència positiva observant els problemes que sorgeixen habitualment. Una mirada a la realitat. Conflicte. Per començar, intentarem caminar una estona amb les sabates dels altres. Sovint es viu com a conflictiu que els estrangers parlin en la seva llengua d’origen quan parlen entre ells en llocs públics. Intentaré posar-me a la pell d’ambdós i explicar els motius del que està molest i del que parla la seva llengua. En primer lloc, si em poso en la pell de l’estranger, ho trobo ben normal que entre ells parlin com vulguin. És la llengua amb la que sempre s’han adreçat entre ells i és com millor s’entenen. Segurament que tots nosaltres quan anem a un altre país on no parlen la mateixa llengua, entre nosaltres parlem com sempre ens hem comunicat, menys quan tenim que adreçar-nos a una persona d’allà, que llavors intentem fer-nos entendre com podem. Segurament aquestes
persones que no ens entenen també ens veuen com estranys o diferents en un primer moment, ja que tampoc ens entenen. “Cuando se entra en relación con personas de culturas muy distintas se puede producir lo que se ha denominado un “choque cultural”. En este choque cultural no sólo se produce una incomprensión del comportamiento ajeno, sino que también afloran una serie de emociones negativas: desconfianza, incomodidad, ansiedad, preocupación, etc. Para superar este choque cultural hay que comunicarse.”^1 Si em poso a la pell del que està molest, també entenc la seva posició, ja que està en un entorn on hi ha unes persones que no parlen el mateix idioma, no és l’idioma el qual pots parlar en tot el territori, i per una part et genera desconfiança i de l’altra et pot generar rebuig. És l’anomena’t xoc cultural, en que et trobes en una situació desconeguda, en la teva pròpia cultura, o en una altra. Però tant una part com l’altra, si continuessin sempre sense intentar comunicar-se i només jutjant i etiquetant als altres, no arreglarien mai els malentesos; però només que entre els dos fessin el pas d’intentar comunicar- se, i com a més important utilitzar l’empatia entre ells, ja estarien a l’inici de trencar les barreres entre les dos cultures. Construïm la convivència. La convivència es construeix dia a dia. Ara bé, els conflictes també hi tenen un paper en aquest procés. La convivència Intercultural es planteja quan en un territori hi viu més d’una cultura i a més entre elles existeix un contacte i una relació. I com és d’esperar aquesta convivència no és fàcil. Cada cultura té les seves tradicions, idioma, maneres de pensar.... Els conflictes entren en joc quan en qualsevol territori comença a augmentar el flux de persones immigrants. Les persones autòctones es comencen a trobar estranyes al seu entorn, es tenen que començar a relacionar amb persones, en un principi, molt diferents a elles. D’altra banda, moltes persones estrangeres no formalitzen cap paper de residència en el nou país però treballen igual o més que les mateixes d’aquest, s’observa que les persones nouvingudes reben moltes ajudes extra per poder viure millor, etc. Entren en conflicte les relacions (^1) Lectura 7. Pàg. 110.
s’estableix una relació intercultural, però en tots casos ha d’haver-hi un esforç mutu. Un exemple de la dificultat que porta alguns cops la comunicació és la història de l’indi borratxo. El qual era sotmès a un tractament per curar-lo, però que ell no era partidari, ja que tenia que deixar de beure alcohol. Ell preferia viure bevent i saber que moriria d’aquest problema, que curar-se, en canvi els metges feien la seva feina però inquietats sabent que hi havia altres persones que s’implicarien més i ho aprofitarien més. En aquesta història el que va fallar va ser la comunicació, o la falta d’aquesta; si s’haguessin esforçat més per dialogar i entendre’s segurament haguessin arribat a un enteniment comú. D’altra banda, m’agradaria concretar quines característiques ha d’haver-hi per establir una correcta comunicació intercultural, ja que pot quedar confós en alguns casos: En primer lloc, s’ha de donar una diferenciació suficientment important entre els grups. Que sigui evident. Encara que s’apreciï la diferència, ha d’haver-hi una mínima comprensió entre els interlocutors. El reconeixement recíproc, saber qui sóc jo i conèixer a l’altre, per poder tenir una disposició favorable cap a la comunicació amb aquest. I per tant no només cal reconèixer a l’altre sinó que a demés acceptar-lo. I finalment intentar no monopolitzar els mitjans de comunicació. Intercanvi entre tots.^4 Amb tot, es pot observar que quan es comença una comunicació amb una altra persona, s’ha de tenir la predisposició per escoltar-la i entendre-la. I si es dóna el cas que aquesta comunicació és duu a terme amb una persona bastant diferent a tu mateixa, doncs entra a disposició la pròpia voluntat de no jutjar-la, intentar entendre’ns a nosaltres mateixos (la nostra cultura) i obrir-nos a altres de diferents. Problemes de comunicació intercultural. (^4) Lectura 7. Pàg.119.
Com ja he apuntat anteriorment, la comunicació és complicada i si no en posem de la nostra part encara més. El sistema principal de comunicació és la llengua, mitjançant el diàleg. I quan parlem de comunicació intercultural es poden establir moltes comunicacions en moltes llengües diferents. Però ara plantegem-nos que volem aprendre l’idioma japonès. Ens apuntem a una escola d’idiomes i acabem aconseguint el títol i adquirint l’idioma. Segurament que el primer viatge que fem a aquesta regió, ens semblarà que no hem après gairebé res. Ens costarà molt entendre a aquestes persones perquè amb les classes d’idioma no ens han ensenyat completament com és aquesta cultura, com s’expressen realment, quines expressions fan servir habitualment... Per tant, si una llengua és quelcom més que una gramàtica, quan parlem de problemes de comunicació intercultural de què estem parlant? Doncs com he comentat en el paràgraf anterior, el diàleg i la llengua, no és l’única eina essencial en una comunicació, sinó que també es necessita l’expressió corporal, la socialització, la cultura, l’empatia... “ Cal comprendre el context i la manera d’entendre el món de l’altre perquè hi pugui haver un diàleg, és a dir, hem d’acceptar que l’altre té una cosmovisió diferent de la nostra. La interculturalitat seria, doncs, una veritable integració i no teòrica, o si més no la possibilitat de dialogar amb l’altre i respectar-lo sense caure en exclusivismes, homogeneïtzacions, separatismes, essencialismes, reificacions.”^5 En el cas del nostre idioma a Catalunya, per exemple, tal i com es pot llegir a l’article, Un nou conflicte lingüístic, ara la llei d’ acollida. (http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/08/20/nou-conflicte-linguistic-ara-llei- dacollida/426795.html). Si arriben persones immigrants, al principi els hi parlem amb castellà, perquè la majoria és el que entenen, i sense donar-nos compte estem establint una comunicació intercultural, però quan s’hi estableixen durant anys, molts d’aquests que es relacionen interculturalment amb les persones d’aquí, finalment acaben aprenent l’idioma, poc o molt. Per acabar, definitivament hem observat que en general la comunicació intercultural és complicada però no impossible. (^5) Mòdul didàctic 1. El nou valor de la diferencia. Pàg. 46.
Beltran, Joaquín. El nou valor de la diferència. Mòdul 1. Material docent d’Educació intercultural. Curs 2010/11 UOC. Bretones, Eva. Documents de lectura. Material docent d’educació intercultural. Curs 2010/11 UOC. Lectura 2. San Román, T. (1996). Ni incompatibles ni idénticos. A Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de publicacions de la UAB. Bretones, Eva. Documents de lectura. Material docent d’educació intercultural. Curs 2010/11 UOC. Lectura 3. San Román, T. (1996). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. A Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de publicacions de la UAB. Bretones, Eva. Documents de lectura. Material docent d’educació intercultural. Curs 2010/11 UOC. Lectura 7. Rodrigo, M (2006). Comunicación Intercultural: de los prejuicios a la eficacia. A Hacia el aula Intercultural. Experiencias y referentes. Madrid: ministerios de Educación y Ciencia. Bretones, Eva. Documents de lectura. Material docent d’educació intercultural. Curs 2010/11 UOC. Lectura 8. Soto, P. (2006). Docentes, sujetos culturales y mediadores interculturales. A Hacia el aula intercultural. Experiencias y referentes. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
- http://www.youtube.com/watch?v=ri6-d7Lz1i
- http://vodpod.com/watch/1233322-sense-embuts
- http://ib3noticies.com/20101003_106889-la-unio-romani-denunciara- franca-per-expulsar-gitanos.html
- http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/08/20/nou-conflicte- linguistic-ara-llei-dacollida/426795.html
- http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/
- http://www.aulaintercultural.org/article.php3?id_article=
