¡Descarga Serveis Socials PAC3 y más Resúmenes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
PAC 3: Models d'atenció en la societat actual. El rol
professional en els serveis socials.
A.- DE LA IDEOLOGIA EN ELS SERVEIS SOCIALS A L’ATENCIÓ PROFESSIONAL.
El neoliberalisme busca sota tota circumstància que les decisions de política econòmica es prenguin en el mercat, que sigui el mercat i no l’estat el que controli la vida, no només econòmica, sinó també social i política dels països, “ El creixement econòmic és el senyal d’identitat del neoliberalisme ” (Salas, 2017, p.29).
Segons Kymlicka (1995) (A Salas, 2017), des del punt de vista del neoliberalisme és el mercat el que es regula sol i així fa el benestar més gran per al nombre més gran de persones.
Els tres arguments principals dels neoliberals en contestació als benestaristes són la seva impossibilitat per a aconseguir la plena ocupació, la crisi fiscal de l’Estat i la pressió fiscal. Defensen el creixement econòmic desregulat que converteix la pobresa i els desastres mediambientals en font de nous ingressos (Salas, 2017).
El decreixement és un moviment amb un conjunt de teories que volen demostrar que el paradigma econòmic dominant i la societat de consum no són la solució als problemes actuals de la societat ni del planeta. El repte del decreixement és aprendre a reduir progressivament la utilització de matèria i energia, es tracta d’aprendre a viure igual o millor amb menys.
Les activitats de proximitat, com l’autoproducció o l’ajuda mútua, que afavoreixen els intercanvis no mercantils i les relacions de reciprocitat són necessàries per impulsar un canvi (Latouche, 2009, a Salas, 2017).
Pel que fa als serveis socials, penso que un model basat en el decreixement seria més útil actualment. No podem deixar de banda que els serveis socials tenen per objecte
garantir la igualtat de drets i oportunitats a tota la ciutadania i millorar la seva qualitat de vida.
Hem de ser conscients que no pot haver-hi creixement infinit en un món amb recursos finits i per tant cal deixar de vincular el desenvolupament amb el malbaratament de materials.
Uroz (2010) parla d’una reestructuració de l’estat del benestar amb reducció de la despesa social i amb més responsabilitat individual davant les necessitats socials. Com bé afirma, l’estat del benestar és un model que representa valors culturals i socials, però la societat ha canviat.
El neoliberalisme ha provocat en la societat més desigualtat, més pobresa i, per tant, més necessitats socials sense cobrir.
La socialdemocràcia es va originar en una ideologia política que proposava una transició evolutiva i pacífica del capitalisme al socialisme, es va associar amb l'economia keynesiana, l'intervencionisme estatal i l'estat del benestar. Es caracteritza per un compromís amb les polítiques que frenin la desigualtat, l'opressió de grups infraprivilegiats i la pobresa; incloent el suport a l'accés universal i als serveis públics com la cura d'ancians, la cura infantil, l'educació, l'atenció sanitària i l'assegurança laboral.
En Aliena (2005) veiem com aquest paradigma ja es veu reflectit des del capítol 1. Com els serveis socials actuen tant en l’atenció de la família, els infants o les dones. També veiem la crítica al sistema educatiu, “ han hecho más de lo que acostumbran y pueden hacer con cada caso ” (Aliena, 2005, p.23) i al sistema capitalista que ha deixat tanta gent en aquesta franja de la societat que anomena “ Periferia”. Hi trobem un anàlisi dels serveis socials on, ja d’entrada, es descriuen complexos tot i l’esforç en la resolució dels problemes que es troben. Uns serveis socials que van ser creats “de pressa i corrent”, sense una base sòlida de polítiques socials.
L’autor va descrivint el què observa, contradiccions i limitacions d’uns serveis socials que no poden donar el servei adequat a la societat més necessitada.
B.- TEORIES DEL DECREIXEMENT. CAP A NOUS MODELS D’ATENCIÓ.
Una altra proposta és la de “ la rotunda primacia del fet local enfront del global ” (Salas, 2017, p.36). El que és pròxim ha d’adquirir prioritat davant el que és global a tots els nivells. Per poder superar la mala situació econòmica o l’absència de temps per portar una vida saludable, entre d’altres., s’ha d’afavorir el comerç de proximitat, les associacions veïnals, etc.
Aquesta proposta podem relacionar-la amb una altra crítica de Taibo a l’estat del benestar, on diu que dificulta fins a extrems inimaginables el desplegament de pràctiques d’autogestió des de baix, des de la pròpia gent.
2.b)
Entenem la pobresa com un fenomen multidimensional, determinat no només pels recursos disponibles sinó sobretot per les capacitats que les persones tenen per poder gestionar aquests recursos. Els llindars que indiquen si una persona és pobra o no, no venen determinats per la quantitat de diners de que disposa, sinó per si aquests recursos i la capacitat d’aconseguir-los o gestionar-los són suficients per assolir una vida digna. Aquests llindars varien d’una societat a una altra i d’un context a un altre, tot i que existeixin uns mínims absoluts que determinen la supervivència de la persona. Aquesta visió multidimensional de la pobresa permet incloure també les relacions de gènere.
Tot i que al llarg dels anys la situació de les dones ha anat millorant, sabem que actualment segueix existint un accés diferenciat al món laboral tenint així menys recursos econòmics. Aquesta desigualtat de gènere es dóna doncs també en la pobresa.
Si observem la gràfica (Salas, 2007, p.16) de l’índex de pobresa multidimensional, veiem que es basa en paràmetres quantificables. En un primer nivell hi trobem tres indicadors que són la salut, l’educació i els nivells de vida i en un segon nivell deu indicadors més específics. Però no seria possible posar en el primer nivell dos paràmetres distingint entre gèneres? Estic segura que l’IPM seria diferent per a homes que per a dones.
