Tema 9. Sincronització
•Introducció
Amb aquesta metodologia s'intenta que la major part de les cèl·lules estiguin a
la mateixa fase del cicle cel·lular. Això és de gran utilitat per veure l'efecte d'un
fàrmac sobre una fase concreta del desenvolupament, ja que per exemple, si es
vol veure l'efecte d'una droga sobre la divisió cel·lular i es posa sobre un cultiu
normal, en aquest totes les cèl·lules estaran a diferents part del cicle, i tenint en
compte que la mitosi es la part que menys dura de tot el cicle, molt poques
cèl·lules es veuran afectades pel fàrmac. Així doncs, només un conjunt petit de
cèl·lules patirà l'acció de la droga i per tant, la aquesta acció quedarà diluïda pel
conjunt. Per tant, surt a compte sincronitzar el cultiu i tenir la majoria de les
cèl·lules a la mateixa fase del cicle per poder veure com afecten els fàrmacs
amb suficient rellevància. No obstant, no hi ha cap tractament que sigui innocu
en la sincronització de cultius, tots afecten a les cèl·lules d'una manera o altre.
Resulta essencial conèixer els temps de duració de les fases per poder
sincronitzar.
•Sincronització mitjançant elutriació per centrifugació
Amb aquest mètode es poden separar les cèl·lules segons la seva grandària, i com que les cèl·lules en G2 són més
grans que les cèl·lules a G1, es podrà separar les cèl·lules per mida, i així aïllar-les, per fer-les créixer en un cultiu
per separat. Així doncs, les cèl·lules es separen per volum, i les cèl·lules G 2 o mitòtiques, que ja han dupliat el
DNA, tenen el doble de volum que les cèl·lules de G1, que s’acaben de dividir. Amb un únic cicle de
centrifugació es poden obtenir 107 cèl·lules mitòtiques, mentre que per obtenir el mateix número calen 100 cultius
mare en el mètode per agitació. Aquesta metodologia és poc traumàtica per a les cèl·lules i s'ha utilitzat amb èxit
per a la sincronització de cèl·lules HeLa, HL-60, CHO, L, 3T3 i eritroleucèmiques.
•FACS
El citòmetre de flux permet separar fins a cromosomes, segons la quantitat de fluorescència que aquests emetin
(si tinguéssim una dissolució amb cromosomes). La intensitat de la fluorescència dependrà dels fluoròfors que hi
tinguin associats i aquests seran més nombrosos com més grans siguin. També permet separar cèl·lules segons els
nivells de fluorescència total que emetin. Al associar la fluorescència al DNA, si una cèl·lula amb el DNA
duplicat, aquesta tindrà una emissió major, per tant, es podrà separar cèl·lules que es trobin a diferents fases del
Cultius cel·lulars
1
