CONSTITUCIONAL II
BLOC 2 Drets i llibertats
TEMA 2 Elements configuradors dels drets
Naturalesa i estructura dels drets
La CE té doble funció: a) l’orgànica, que estableix l’organització de l’Estat i b) la
dogmàtica, és a dir, els drets fonamentals.
Les característiques dels drets fonamentals: A) són el nucli de la CE, B) són qui
delimiten els poders públics, el legislador podrà fer lleis sempre que no vulneri els
drets fonamentals i són una finalitat que han de perseguir l’Estat, és a dir, respectar i
executar els drets. C) són elements estructurals de l’Estat de Dret, ja que representen
la base democràtica, és a dir, un Estat Democràtic de Dret ha de tenir una constitució i
en ella hi ha d’aparèixer els drets fonamentals, i D) tenen doble naturalesa: l’objectiva i
la subjectiva.
Els drets fonamentals tenen doble naturalesa: 1) Drets subjectius: són una protecció
pel ciutadà davant dels poders públics de l’Estat, són subjectius perquè garanteixen un
status jurídic o la llibertat en un àmbit d’existència d’un ciutadà. 2) Drets objectius: a
part de ser una protecció i una garantia que té el ciutadà davant de l’Estat, també són
drets d’obligatori compliment i defineixen l’estructura política i jurídica de l’Estat.
Que els drets fonamentals havien de ser analitzats amb una doble perspectiva va ser
idea de Conrad Hesse ja que els drets operen com a limitadors de l’esfera privada del
ciutadà (drets subjectius) i són elements constitutius de l’Estat (drets objectius) i aquest
només té sentit com expressió d’una societat integrada per titulars de dret i en el que
l’Estat troba el seu origen en els drets fonamentals.
Jellinek deia que aquesta doble perspectiva (subjectiva i objectiva) també portava a
unes altres perspectives; els drets com a elements subjectius donaven lloc a quatre
perspectives diferents: 1) status de subjecció, que implica una situació passiva dels
destinataris d’una norma jurídica, 2) status de llibertat, que reconeix una esfera de
llibertat de l’individu davant de l’Estat, 3) status que permet l’exercici de pretensions
davant de l’Estat, exigeix l’activitat de l’Estat, 4) status on el ciutadà és titular de dret
de participació com a membre de la societat. I els drets com a elements objectius
donaven lloc a dues perspectives diferents: 1) drets com a delimitadors de l’esfera de la
llibertat personal del ciutadà, 2) drets com a elements constitutius de l’Estat.
Vinculació jurídica i eficàcia dels drets
Tal com veiem en l’art 53.1 CE: “Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo II
del presente Título vinculan a todos los poderes públicos”. És a dir, que els poders
públics estan vinculats jurídicament especialment als Drets fonamentals ja que són ells
mateixos qui delimiten l’actuació dels poders públics. I tal com veiem en l’art 9.1 CE:
“Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución y al resto del
ordenamiento jurídico”. Els ciutadans han de respectar els drets fonamentals però
també gaudeixen d’ells, en canvi, els poders públics només estan vinculats
jurídicament, és a dir, que han de respectar-los però no gaudeixen d’ells. És a dir, que
com més dimensió pública i objectiva tingui una actuació (Estat) hi ha una vinculació
jurídica més forta als drets fonamentals i més obligació de garantir-los.
Així doncs, els drets fonamentals, per la seva naturalesa són plenament exigibles als
poders públics; els drets constitucionals (art 30 a 38 CE) que son d’un nivell inferior als
fonamentals, són igualment exigibles de compliment, a diferencia dels principis rectors
que no són exigibles davant dels poders públics a excepció que una llei ho estableixi.
L’Art. 53 CE concreta el principi general de l’art 9.1CE en un terreny específic, és a dir,
el dels drets fonamentals, però a l’hora de concretar fins on arriba el dret fonamental o
