Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Sistemas Sociales: Avanzando en la Compreensión de la Sociedad Animal - Prof. Colell, Apuntes de Etología

Este tema aborda el estudio de sistemas sociales en animales, desde el vivir en grupos hasta la agresión intraspecífica y las interacciones sociales diáricas. Aprenda sobre los beneficios y desventajas de vivir en grupos, los tipos de agresión y sus funciones, las características de sistemas jerárquicos y más. ¡adentrémonos en este mundo interesante!

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 26/03/2017

laura03041
laura03041 🇪🇸

3.2

(21)

33 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 9: SISTEMES SOCIALS
Viure en grup
Avantatges: - relacionats amb la defensa de la predació - relacionats amb els recursos
tròfics - relacionats amb la reproducció - relacionats amb l’aprenentatge social
I quins són els inconvenients?
Protecció i defensa davant la predació
Millores en la vigilància Hi ha més ulls (i orelles, nassos, etc.) capaços de descobrir
la presència d'un depredador potencial. Cadascun dels individus del grup més
temps per dedicar-lo a activitats diferents de la vigilància.
Més eficàcia per a afrontar el depredador Estratègies grupals -> distreure l'atenció
del depredador, repel·lir l'atac, empaitar-lo, fugir de manera organitzada. El grup pot
ser un bon amagatall: efectes de confusió i dilució (és més difícil triar i
individualitzar la presa)
Obtenció de recursos tròfics
Defensa dels recursos, ja sigui defensant un territori tròfic o la presa capturada d'altres
coespecífics.
Activitats de caça cooperativa que possibiliten aconseguir preses més grans.
Explotació de nous recursos, gràcies a l'existència d'individus dedicats a tasques
d'exploració.
Aprofitament de la memòria grupal respecte de recursos essencials (aliment i/o aigua)
que permet als individus joves de gaudir dels coneixements dels més experimentats.
Reproducció i cures parentals
Accés facilitat a una parella sexual.
Sincronia en les activitats sexuals i reproductores -> assegura que els naixements es
produeixin en un període determinat (minimitza les pèrdues degudes a la predació)
Més fàcil protecció i alimentació de les cries del grup. Hi ha guarderies.
Possibilitat d'adopció de la cria en cas de pèrdua de la mare.
Estímul conductual
El grup és un marc estimulador per a l'aprenentatge. Els petits disposen de companys
amb qui jugar i de models als quals imitar, cosa que possibilita un desenvolupament
conductual adequat.
Què implica la competència intraespecífica?
La competència és la base del comportament agonístic. Per tal d'evitar una escalada de
l'agressió en el grup hi ha uns mecanismes reguladors.
Afrontar la competència
Territorialitat
Ritualització del comportamentagonístic
Establiment de jerarquies (relacions d’estatus)
Conductes afiliatives(per establir, mantenir i restablir vincles entre individus)
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Sistemas Sociales: Avanzando en la Compreensión de la Sociedad Animal - Prof. Colell y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 9: SISTEMES SOCIALS

Viure en grup

  • Avantatges: - relacionats amb la defensa de la predació - relacionats amb els recursos tròfics - relacionats amb la reproducció - relacionats amb l’aprenentatge social
  • I quins són els inconvenients?

Protecció i defensa davant la predació

  • Millores en la vigilància Hi ha més ulls (i orelles, nassos, etc.) capaços de descobrir la presència d'un depredador potencial. Cadascun dels individus del grup té més temps per dedicar-lo a activitats diferents de la vigilància.
  • Més eficàcia per a afrontar el depredador Estratègies grupals -> distreure l'atenció del depredador, repel·lir l'atac, empaitar-lo, fugir de manera organitzada. El grup pot ser un bon amagatall: efectes de confusió i dilució (és més difícil triar i individualitzar la presa)

Obtenció de recursos tròfics

  • Defensa dels recursos, ja sigui defensant un territori tròfic o la presa capturada d'altres coespecífics.
  • Activitats de caça cooperativa que possibiliten aconseguir preses més grans.
  • Explotació de nous recursos, gràcies a l'existència d'individus dedicats a tasques d'exploració.
  • Aprofitament de la memòria grupal respecte de recursos essencials (aliment i/o aigua) que permet als individus joves de gaudir dels coneixements dels més experimentats. Reproducció i cures parentals
  • Accés facilitat a una parella sexual.
  • Sincronia en les activitats sexuals i reproductores -> assegura que els naixements es produeixin en un període determinat (minimitza les pèrdues degudes a la predació)
  • Més fàcil protecció i alimentació de les cries del grup. Hi ha guarderies.
  • Possibilitat d'adopció de la cria en cas de pèrdua de la mare. Estímul conductual
  • El grup és un marc estimulador per a l'aprenentatge. Els petits disposen de companys amb qui jugar i de models als quals imitar, cosa que possibilita un desenvolupament conductual adequat.

Què implica la competència intraespecífica?

  • La competència és la base del comportament agonístic. Per tal d'evitar una escalada de l'agressió en el grup hi ha uns mecanismes reguladors. Afrontar la competència
  • Territorialitat
  • Ritualització del comportamentagonístic
  • Establiment de jerarquies (relacions d’estatus)
  • Conductes afiliatives(per establir, mantenir i restablir vincles entre individus)

Agonisme i agressió

  • (^) Agonisme: totes les conductes que es donen en situacions de conflicte entre animals de la mateixa espècie. Inclou tant les conductes d'amenaça i lluita com les corresponents de fugida, submissió, apaivagament i reconciliació (anagonisme).
  • Agressió s'aplica a totes les manifestacions d'amenaça i atac que es poden observar en els animals, ja sigui en interaccions intraespecífiques, interespecífiques o fins i tot dirigides a objectes inanimats Conducta agressiva. Tipologia.
  • La conducta agressiva pot ser:
  • ofensiva: majoritàriament intraespecífica (també agressió afectiva, agressió competitiva, conducta agonística)
  • (^) defensiva: pot ser intraespecífica (defensa en front de l’atac de coespecífics) o interespecífica (defensa en front de l’atac d’un depredador)
  • Tan l’agressió afectiva com la defensiva impliquen conductes d’amenaça i atac
  • predatòria: majoritàriament interespecífica. No es considera agressió, es relaciona amb un context tròfic i els mecanismes neurals implicats són diferents Agressió interespecífica: predació
  • Poc component emocional (conducta de ‘sang freda’) No hi ha activació hormonal Les estructures implicades són: l’hipotàlem lateral (ingestió) l’àrea tegmental ventral del mesencèfal (patró de conducta específic)
  • ACTIVEN LA CONDUCTA nuclis corticomedials de l’amigdala
  • (^) INHIBEIXEN LA CONDUCTA Resulta reforçant Agressió defensiva
  • Pot ser inter o intra específica
  • Es dona en resposta a l’atac (conductes de submissió, conductes de fugida)
  • És una agressió induïda per la por, que és el component rellevant (paper de l’amígdala).
  • (^) Hi ha activació del sistema neurovegetatiu simpàtic i del sistema endocrí
  • Serveix per protegir a l’individu de l’atac dels depredadors i dels coespecífics
  • Molt relacionada amb la conducta parental (defensa de les cries) Agressió ofensiva
  • Generalment és intraespecífica
  • (^) Hi ha activació del sistema neurovegetatiu simpàtic i del sistema endocrí
  • Hi ha implicació de l’hipotàlem medial
  • També s’anomena competitiva: permet adquirir i mantenir recursos i afectiva perquè sovint es vincula amb un context sexual
  • Els elements de por no són tant evidents com en l’agressió defensiva Funcions de l’agressió intraespecífica: Àmbits de l’agonisme
  • Defensa
  • Espacial (territorial)
  • Els sistemes jeràrquics més simples són les jerarquies lineals, però la xarxa de relacions dels sistemes jeràrquics ramificats pot arribar a ser extremadament complexa
  • Sistemes jeràrquics:
    • Despòtics (un subjecte domina tota la resta)
    • Lineals(cada subjecte domina al que està per sota d’ell
    • Ramificats(xarxes amb relacions triangulars més o menys complexes i flexibles) Indicadors de domini
  • Els individus dominants:
  • ocupen un lloc central
  • reben grooming (i en fan poc)
  • (^) presenten un bon aspecte físic
  • intervenen en conflictes per finalitzar-los
  • dirigeixen les progressions - concentren les mirades de la resta
  • tenen un accés prioritari als recursos
  • suplanten els altres individus
  • (^) reben presentacions

Sistemes jeràrquics: factors rellevants

  • Edat: els adults dominen els joves
  • Sexe: els mascles són dominants sobre les femelles (sistemes d’aparellament, dimorfisme sexual)
  • (^) Característiques del grup: grups casuals versus grups estables i cohesionats
  • Estatus dels parents
  • Aliances establertes
  • Experiència i característiques individuals

Avantatges Inconvenients

  • (^) Dominants
    • Prioritat d’accés a tots els recursos de supervivència i reproducció (major eficàcia biològica directa
    • Major desgasts físic (aparellaments i vigilància). En alguns casos major estrès ¿?
  • (^) Subordinats
    • Protecció en front d’amenaces internes i externes al grup
    • Grup organitzat: benefici
    • Menys possibilitats d’aparellar-se i accedir als recursos
    • Més possibilitats de rebre agressions
  • L'estatus varia al llarg de la vida de l'individu. Gairebé tots els individus subordinats aconseguiran posicions millors (i els beneficis associats), quan creixin, adquireixin experiència o deixin el grup en què van néixer. En les femelles la jerarquia és molt estable, en els mascles varia molt més al llarg del cicle vital.

Conducta afiliativa

  • Tota conducta que serveix per establir, mantenir o restablir vincles (relacions de tipus cooperatiu) entre els individus del grup
  • Una característica de les espècies socials és que gran part del seu comportament és afiliatiu.
  • Conductes afiliatives: joc social, cacera cooperativa, cures parentals i aloparentals, compatir aliment, defensa col·lectiva dels recursos…

Restablint vincles

  • Reconciliació: contacte corporal i ocular (tocar-se, abraçar-se, fer-se petons, esplugar- se)
  • Realització de conductes incompatibles amb l’agressió (menjar plegats, aparellar-se)
  • Mediació: intervenció d’un tercer individu que facilita l’apropament i el contacte entre els subjectes implicats en el conflicte

Interaccions socials diàdiques

L’altruisme

  • Un aspecte de la cooperació es l'altruisme.
  • Altruista és aquella conducta que augmenta les possibilitats de supervivència i/o reproducció d'un individu, però a càrrec de la supervivència o reproducció de l'individu que la practica.
  • La selecció natural és egoista, ja que afavoreix aquelles adaptacions que possibiliten la supervivència de l'individu i la seva reproducció
  • Com s'expliquen les conductes altruistes?
  • L'individu millor adaptat acaba per morir: no és tan important la supervivència individual com la supervivència dels gens.
  • Parasocialitat: Espècies amb individus adults de la mateixa generació que viuen junts i es relacionen entre sí més enllà del vincle sexual

Eusocialitat

  • És el nivell màxim de sociabilitat.
  • És caracteritza per: –
    • La superposició de generacions d’adults
    • (^) Les cures parentals cooperatives
    • La divisió de rols en castes reproductores i castes estèrils
    • Exemples: formigues, vespes socials, abelles, termites, rates talp nues

Indicadors de complexitat social

  • Dimensionsdel grup (nombre d’individus)
    • (^) Factors limitants: ▲ recursos tròfics disponibles (distribució, abundància, accessibilitat, qualitat…) ▲ Presió de predació(abundància de predadors, presènciade refugis segurs…) ▲ (^) Característiques de l’hàbitat(contacte intraespecífic)
  • Distribució demogràficaadequada
    • Proporcióde mascles i femelles i grups d’edat
  • Estabilitat temporal
  • Filopàtria
    • (^) Ús i coneixementde l’espai(territori/àrea d’activitat)
  • Organització interna
    • Nombre de relacions intra (cohesió) i tipus de relacions entre els individus
  • Reconeixement
    • D’espècie, de pertenència al grup, de classes d’edat i sexe, de parentiu, d’estatus relatiu (de castes), individual
  • Superposició de generacions
    • De nivell 1: relacions parentals
    • De més nivells: diverses generacions d’adults
  • Permeabilitat
    • (^) Possibilitat d’intercanvi d’individus
  • Especialització de rols i tasques
  • El grup com un tot integrat
    • Relacionsde dependència/autonomia entre els integrants del grup
  • Estratègies de resposta a un atac potencial (excèntrica, centífuga, centrípeta) – Estatus respecte a grups diferents de coespecífics
  • Temps dedicat a conductes socials
  • Duració i freqüènciade conductes estrictament afiliatives

Sistemes socials

  • Es defineixen per:
    • (^) Estructura social: composició demogràfica del grup i distribució espacial dels individus
    • Organització social: relacions que s’estableixen entre els individus (tipus de dinàmica social)

Factors determinants de l’estructura social

  • (^) L’èxit reproductor depèn de factors diferents en femelles i en mascles.
  • Femelles: recursos accessibles
  • Mascles: femelles accessibles
  • Distribució de les femelles -> - en solitari (àrees d’activitat variables) - en grup petit (menys de 10 individus) - en grup gran
  • (^) Distribució dels mascles -> depèn de la distribució de les femelles
  • Estructura social -> sistema d’aparellament de l’espècie.
  • Solitaries (poligínic)
  • Grups familiars (monògam)
  • Grups familiars amb ajudants (poliàndric)
  • (^) Grups unimascle (poligínic)
  • Grups multimascle (poligínic, poliginàndric)
  • Grups mixtes amb mascles adults segregats (poligínic, poliginàndric)
  • Grups de fissió / fusió (poligínic, poliginàndric)

Solitaris Unitat social: mare amb les cries Territorialitat (majoritària en mascles, generalitzada en les femelles). Aparellament poligínic

Grups familiars

  • Unitat social: mascle adult, femella adulta, cries (marxen quan ja són autònomes)
  • Territorialitat
  • (^) Monogàmia permanent
  • Manca de dimorfisme sexual
  • Dispersió natal mascles i femelles

Grups familiars amb ajudants

  • Unitat social: femella adulta, dos o més mascles adults, cries.

Simbiosi

  • Comensalisme (+/0)
    • Transport (foresi): Ex: rèmora i tauró
    • (^) Aliment: Ex: carronyers
    • Refugi (inquilinisme) Ex: peus de cabra i cetàcis
  • Mutualisme (+/+)
    • Intercanvi de recursos Ex: ratel i ocell indicador de la mél (aliment)
    • Intercanvi de recursos i serveis Ex: Peixos netejadors (aliment i neteja)
    • (^) Intercanvi de serveis Ex: Formigues i acàcies xiuladores (protecció mútua)

Parasitisme

  • Mentre que en la simbiosi la relació entre les espècies pot ser facultativa (temporal) i obligada (permanent), la supervivència i/o reproducció de les espècies paràsites generalment està condicionada a la possibilitat de parasitar l’espècie hoste.
  • (^) Diferents tipus: endoparàsits, ectoparàsits, parasitisme de nidificació... Competència en espècies simpàtides