¡Descarga Societats de Capital y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
1.11. Òrgans de les societats de capital.
Les societats capitalistes han d’actuar en el trànsit mitjançant uns instruments que la llei denomina òrgans. Com a persona jurídica, els necessita per a formar la seua voluntat i poder-la manifestar a l’exterior i per a desenvolupar l’activitat social.
En les societats de capital és necessari que hi haja dos òrgans, la junta general i l’òrgan d’administració. La condició d’òrgans necessaris suposa que són imprescindibles, formalment i materialment (no és possible buidar de contingut el conjunt de competències d’un dels òrgans a favor de l’altre).
Els òrgans necessaris de les societats de capital són la junta general (art. 159 a 208 de la LSC) i l’òrgan d’administració (art. 209 a 252 de la LSC). La LSC estableix un sistema de repartiment de les competències entre òrgans, aspecte en què es destaca alguna especialitat respecte de la gestió social en l’art. 161 LSC.
1.11.1. Junta general.
a) Competència de la junta general
En la junta general es forma la voluntat social, és l’òrgan deliberant. La voluntat social s’expressa mitjançant acords sobre les matèries que són competència de la junta, que s’adopten per majoria dels socis i que vinculen tots els socis, fins i tot els dissidents i els qui no hagen participat en la reunió (art. 159 de la LSC).
L’art. 160 de la LSC disposa que és competència de la junta general deliberar i acordar sobre els assumptes següents:
a) L’aprovació dels comptes anuals, l’aplicació del resultat i l’aprovació de la gestió social.
b) El nomenament i la separació dels administradors, dels liquidadors i, si s’escau, dels auditors de comptes, així com l’exercici de l’acció social de responsabilitat contra qualsevol d’ells.
c) La modificació dels estatuts socials.
d) L’augment i la reducció del capital social.
e) La supressió o limitació del dret de subscripció preferent i d’assumpció preferent.
f) L’adquisició, venda o aportació a altra societat d’actius essencials. Es presumeix el caràcter essencial de l’actiu quan l’import de l’operació supere el vint-i-cinc per cent del valor dels actius que figuren en l’últim balanç aprovat.
g) La transformació, la fusió, l’escissió o la cessió global d’actiu i passiu, i el trasllat de domicili a l’estranger.
h) La dissolució de la societat.
i) L’aprovació del balanç final de liquidació.
j) Qualssevol altres assumptes que determinen la llei o els estatuts.
L’art. 511 bis LSC recull un conjunt addicional de competències per a les societats cotitzades, en concret les relatives a operacions essencials i a l’aprovació de la política de remuneracions dels consellers.
sobre determinats assumptes de gestió, sense perjudici del que estableix l’article 234».
En efecte, d’aquest precepte es desprèn l’establiment d’un règim dispositiu de repartiment de competències entre els òrgans socials en la societat de capital tancada, tant anònima com limitada, que permet de manera directa la participació en la gestió de la junta general. Malgrat que la LSC, en l’article 209, atribueix, de manera expressa, la gestió i la representació a l’òrgan d’administració, el legislador està pensant en societats tancades, en què els socis no són administradors però no volen desvincular-se de determinades decisions sobre la gestió social, és possible, tot i que amb una eficàcia merament interna (art. 234 de la LSC), que la junta general hi participe o intervinga, tal com disposa la LSC pel que fa a la gestió social. D’altra banda, aquesta intervenció suposa una possibilitat de control a priori o preventiu de l’actuació dels administradors en determinades circumstàncies (conflicte puntual d’interès, necessitat de controlar cautelarment la seua activitat, etc.).
Com a norma especial per a les societats de responsabilitat limitada, l’art. 162 de la LSC permet la concessió de crèdits i garanties a socis i administradors, mitjançant un acord concret de la junta general per a cada cas. La junta general pot anticipar fons, concedir crèdits o préstecs, prestar garanties i facilitar assistència financera a socis i administradors. No és necessari, tanmateix, l’acord de la junta general per a realitzar els actes anteriors a favor d’una altra societat que pertany al mateix grup.
b) Classes de junta
Les juntes generals poden ser ordinàries o extraordinàries (art. 163 de la LSC). La junta general ordinària, convocada prèviament a aquest
efecte, es reuneix necessàriament dins dels sis primers mesos de cada exercici per a aprovar, si s’escau, la gestió social, els comptes de l’exercici anterior i resoldre sobre l’aplicació del resultat. És vàlida encara que haja estat convocada o es realitze fora de termini.
D’altra banda, tota junta que no siga la que preveu l’article anterior té la consideració de junta general extraordinària.
c) Funcionament de la junta
L’ iter del funcionament de la junta és el següent:
- Convocatòria de la junta (amb la forma, el termini i els contingut exigits). La Junta general la convoquen els administradors i, si s’escau, els liquidadors de la societat (art. 166 de la LSC), amb una antelació mínima d’un mes a la data de realització de la junta en les societats anònimes i de quinze dies en les societats de responsabilitat limitada (art. 176 de la LSC). Els administradors assumeixen el deure de convocar la junta, sempre que ho consideren necessari o convenient per als interessos socials i, en tot cas, en les dates o els períodes que determinen la llei i els estatuts (art. 167 de la LSC).
Els socis que representen, almenys, el cinc per cent del capital social poden sol·licitar la convocatòria de la junta general, i han d’indicar en la sol·licitud els assumptes que cal tractar. Els administradors han de convocar en aquest cas, necessàriament, la junta perquè es celebre dins del dos mesos següents a la data del requeriment notarial de convocatòria als administradors, i s’han d’incloure en l’ordre del dia els assumptes que hagen sol·licitat els socis (art. 168 de la LSC).
Si la junta general ordinària o les juntes previstes no es convoquen dins del termini legal o estatutàriament establert, qualsevol soci pot
indicat a l’efecte o en el que conste en la documentació de la societat. En cas de socis que resideixen en l’estranger, els estatuts podran preveure que tan sols seran individualment convocats si hagueren designat un lloc del territori espanyol per a notificacions (art. 173 LSC). El termini mínim de quinze dies de l’art. 176 LSC es computarà des de la data en que va ser remès l’anunci de l’últim d’ells (art. 176, 2º LSC).
Tanmateix, l’art. 173, 3 LSC disposa que els estatuts de la societat podran incloure mecanismes addicionals de publicitat, així com imposar a la societat un sistema d’alertes telemàtiques als socis dels anuncis de convocatòria inserts en la pàgina web.
La convocatòria ha d’incloure les mencions de l’art. 174 de la LSC (nom de la societat, de la data i l’hora de la reunió, l’ordre del dia en el qual figuren els assumptes que cal tractar, així com el càrrec de la persona o persones que realitzen la convocatòria). En la societat de responsabilitat limitada, en l’anunci de convocatòria per mitjà de comunicació individual i escrita, hi ha de constar, així mateix, el nom de la persona o persones que realitzen la comunicació.
La junta general s’ha de realitzar al terme municipal on la societat tinga el domicili, excepte disposició contrària dels estatuts. Si la convocatòria no indica el lloc de realització, s’entén que té lloc al domicili social (art. 175 de la LSC).
En l’anunci de la convocatòria de les societats anònimes, s’hi pot fer constar, si cal, la data en què la junta s’ha de reunir en segona convocatòria. Entre la primera i la segona convocatòria ha de passar, almenys, un termini mínim de 24 hores (art. 177.1 i 177.2 de la LSC). Si la junta general convocada degudament no es realitza en primer convocatòria, ni s’ha previst en l’anunci la data de la segona, s’ha d’anunciar, amb els mateixos requisits de publicitat que la primera, dins dels quinze dies següents a la data de la junta no realitzada i amb deu d’antelació a la data de la reunió (art. 177.3 de la LSC).
Així mateix, l’ordre del dia que incloga una modificació estatutària s’ha d’ajustar, pel que fa a la seua composició, al que disposa l’art. 287 de la LSC.
Tanmateix, és possible que es faça una junta general sense necessitat de convocatòria. És la denominada junta universal, que queda vàlidament constituïda per a tractar qualsevol assumpte, sense necessitat de convocatòria prèvia, sempre que estiga present o representada la totalitat del capital social i els concurrents accepten per unanimitat la realització de la reunió. La junta universal es pot reunir en qualsevol lloc del territori nacional o de l’estranger (art. 178 de la LSC).
- Constitució de la junta (dret d’assistència a la junta de tots els socis, personalment o per representant). En la societat de responsabilitat limitada, tots els socis tenen dret a assistir a la junta, i els estatuts no poden exigir per a l’assistència a la junta general la titularitat d’un nombre mínim de participacions (art. 179.1 de la LSC). A diferència del que passa en la societat anònima, el dret d’assistència del soci no es pot veure limitat i és nul·la la clàusula estatutària que així configure aquest dret [també ho és la clàusula que pretenga configurar l’assistència a la junta com una obligació del soci, RDGRN de 30 de març de 1999 (RJ 2189)].
En les societats anònimes, encara que es pot exigir la titularitat d’un nombre mínim d’accions, que mai no pot excedir de l’1 per 1000 (art. 179.2 de la LSC), es permet l’agrupació d’accions per a arribar a aquest límit. Els estatuts d’una societat anònima poden condicionar l’assistència a la junta general a la legitimació anticipada de l’accionista, però no poden impedir l’exercici d’aquest dret als titulars d’accions nominatives i d’accions representades mitjançant anotacions en compte que les tinguen inscrites en els seus registres
La representació en la societat de responsabilitat limitada s’ha de conferir per escrit, i si no consta en document públic, ha de ser especial per a cada junta (art. 183.2 de la LSC). En conseqüència, quan la representació s’haja atorgat en document públic, comprèn totes les juntes que tinguen lloc mentre no es revoque. No es permet al soci dissociar la representació, atès que comprèn la totalitat de les participacions de què siga titular (art. 183.3 de la LSC).
En les societats anònimes, tot accionista amb dret d’assistència es pot fer representar en la junta per mitjà d’una altra persona, encara que no siga accionista, tot i que els estatuts poden limitar aquesta facultat (art. 184.1 de la LSC). La representació s’ha de conferir per escrit o per mitjans de comunicació a distància que complisquen els requisits que estableix aquesta llei per a l’exercici del dret de vot a distància, i amb caràcter especial per a cada junta (art. 184.2 de la LSC).
La representació és revocable i l’assistència personal del representat s’entén com a revocació (art. 185 de la LSC).
Així mateix, l’art. 186 de la LSC regula el supòsit de sol·licitud pública de representació en les societats anònimes. En aquestes societats, quan els mateixos administradors, les entitats dipositàries dels títols o les encarregades del registre d’anotacions en compte sol·liciten la representació per a ells mateixos o per a un altre i, en general, sempre que la sol·licitud es formule de forma pública, el document en què conste el poder ha d’incloure o portar annex l’ordre del dia, així com la sol·licitud d’instruccions per a l’exercici del dret de vot i la indicació del sentit en què vota el representant en cas que no s’impartisquen instruccions precises. El representant pot votar en sentit diferent quan es presenten circumstàncies ignorades en el moment de l’enviament de les instruccions, i es corre el risc de
perjudicar els interessos de la persona representada. En cas de vot emès en sentit diferent de les instruccions, el representant ha d’informar immediatament el representat, per mitjà d’un escrit en què explique les raons del vot (art. 186.2 de la LSC).
En tot cas, s’entén que hi ha una sol·licitud pública de representació quan una mateixa persona té la representació de més de tres accionistes (art. 186.3 de la LSC).
La junta general de la societat anònima es regeix pel que disposen els art. 193 i 194 de la LSC. Pel que fa a la constitució de la junta, el quòrum necessari és el 25% del capital subscrit (no desemborsat, és a dir, tot el capital social) amb dret de vot (present o representat), en primera convocatòria; en segona convocatòria, es constitueix vàlidament, siga quin siga el percentatge de capital que hi concórrega (amb el límit que ha de ser necessàriament inferior al que hagen establert per a la primera convocatòria), excepte disposició dels estatuts que augmente aquests mínims. L’art. 194 de la LSC estableix els supòsits especials de constitució (augment o reducció de capital i qualsevol altra modificació estatutària, emissió d’obligacions, supressió o limitació del dret d’adquisició preferent, transformació, fusió, escissió o cessió global d’actiu i de passiu, i el trasllat del domicili social a l’estranger), de manera que en aquests supòsits els percentatges passen a ser del 50% en primera convocatòria i del 25% en segona. Si es constitueix la junta amb un percentatge inferior al 50% en segona convocatòria, s’exigeix que voten a favor de l’acord els socis que representen almenys les dues terceres parts del capital present o representat en la junta, tal com disposa l’art. 201.2 de la LSC (es tracta igualment de mínims de quòrum que els estatuts poden augmentar, però sense arribar mai a la unanimitat, atès que el principi de majoria és un dels principis essencials que regeixen el funcionament de la societat anònima).
en què es dividisca el capital social. No es computen els vots en blanc (art. 198 de la LSC). Si es tracta d’acordar un augment del capital i qualsevol altra modificació estatutària, aquests acords requereixen el vot favorable de més de la meitat dels vots corresponents a les participacions en què es dividisca el capital social; si es tracta de l’autorització als administradors perquè es dediquen, per compte propi o aliè, al mateix gènere d’activitat que l’objecte social, o a un d’anàleg o complementari; la supressió o la limitació del dret de preferència en els augments de capital; la transformació, la fusió, l’escissió, la cessió global d’actiu i passiu, el trasllat de domicili a l’estranger, així com l’exclusió dels socis, requereixen el vot, almenys, de dos terços dels vots corresponents a les participacions en què es dividisca el capital social (art. 199 de la LSC).
En les societats limitades, els estatuts poden augmentar aquestes majories i establir majories estatutàriament reforçades, però sense arribar mai a la unanimitat. Els estatuts poden exigir, a més de la proporció determinada de vots legalment o estatutàriament, el vot favorable d’un determinat nombre de socis (art. 200 de la LSC), raó per la qual es possible desfer la proporcionalitat entre titularitat del capital i dret de vot.
En les societats anònimes, els acords socials s’adopten per majoria simple dels vots dels accionistes presents o representats, entenent-se adoptat l’acord quan aquest reba més vots a favor que en contra, encara que per a l’adopció dels acords de l’art. 194 de la LSC (augment o reducció de capital i qualsevol altra modificació estatutària, emissió d’obligacions, supressió o limitació del dret d’adquisició preferent, transformació, fusió, escissió o cessió global d’actiu i passiu, i el trasllat del domicili social a l’estranger) s’estableix una exigència major: si es supera el 50% del capital amb els presents o representats, bastarà que l’acord s’adopte per majoria absoluta; en cas contrari, sempre i quan el capital present o
representat supere el 25% del capital subscrit amb dret de vot sense arribar al 50%, es requerirà el vot favorable dels dos terços del capital present o representat. En tot cas, els estatuts socials poden elevar les majories que preveuen els apartats anteriors, naturalment sense arribar a la unanimitat, encara que la LSC oblida aquesta limitació en l’art. 201 de la LSC, a diferència del que assenyala l’art. 200.1 de la LSC.
L’art. 197 LSC disposa que en la junta general, tant de la societat anònima com en la limitada, deuran votar-se separadament els assumptes que siguen substancialment independents, especificant que, malgrat que consten en el mateix punt de l’ordre del dia, deuran votar-se separadament el nomenament, la ratificació, la reelecció o la separació de cadascun dels administradors; cadascun dels articles o grups d’articles que tinguen autonomia pròpia d’una modificació estatutària i aquells assumptes que per disposició estatutària s’hagen de votar separadament.
La junta ha d’aprovar l’acta al final de la reunió o, si no n’hi ha, en el termini de quinze dies, el president i dos interventors, un en representació de la majoria i un altre de la minoria (art. 202 de la LSC). A més, l’art. 203 del LSC preveu la possibilitat que l’acta siga notarial. L’acta ha d’incloure tots els acords de la junta, que poden dur-se a terme a partir de la data de l’aprovació de l’acta en la qual consten (art. 202.3 de la LSC).
d) Impugnació dels acords de la junta
Amb posterioritat, quan hi concòrrega alguna causa que ho permeta, és possible la impugnació dels acords que siguen contraris a la llei, s’oposen als estatuts o al reglament de la junta general, o lesionen l’interès social en benefici d’un o diversos socis o de tercers (art.
cas, els socis que no arriben a aquest percentatge tindran dret a ser indemnitzats pel dany ocasionat per l’acord impugnable. La legitimació s’estén a tot soci, administrador, o tercer quan es tracte d’acords impugnables per ser contraris a l’ordre públic.
La societat està legitimada passivament. Si es tracta d’una impugnació per part d’un administrador únic, per exemple, el jutge ha de nomenar una persona que represente la societat en aquesta acció (art. 206.3 de la LSC). Els socis que hagen votat a favor de l’acord poden intervenir a costa seua en el procés per a mantenir-ne la validesa (art. 206.4 de la LSC).
No es podrà basar la impugnació en defectes de forma en el procés d’adopció de l’acord quan l’impugnant hagués tingut ocasió de denunciar-los en el moment oportú i no ho hagués fet.
El procediment que cal seguir és el judici ordinari (art. 207.1 de la LSC). Si fora possible eliminar la causa d’impugnació, el jutge, a sol·licitud de la societat, atorgarà un termini raonable per a que siga subsanat.
La sentència ferma que declare la nul·litat d’un acord inscriptible s’ha d’inscriure en el RM i se n’ha de publicar a continuació un extracte en el BORME. En cas que l’acord impugnat estiga inscrit ja en el RM, la sentència ha de determinar la cancel·lació de la inscripció, així com la dels assentaments registrals contradictoris (art. 208 de la LSC).
1.11.2. L’òrgan d’administració en les societats capitalistes.
Les societats capitalistes requereixen un òrgan permanent de gestió i representació, i, per tant, és un òrgan necessari. Aquest òrgan d’administració es troba subordinat a la junta, almenys en el sentit
que es troba sotmès al seu control i que els seus membres són en principi nomenats i destituïts per aquesta. El sistema d’administració que estableix el legislador és el monista i el sistema dual només es regula per a les SAE domiciliades a Espanya que opten per aquest sistema.
a) Competència de l’òrgan d’administració
La LSC parteix de l’atribució de competència als administradors sobre la gestió i la representació de la societat en els termes que estableix la llei (art. 209 de la LSC). És la primera vegada que el legislador societari atribueix de manera expressa la gestió com a competència dels administradors, si bé això es dedueix clarament del tenor d’altres normes.
Dins de les facultats dels administradors es poden distingir:
Facultats de gestió. La llei només s’ocupa de funcions concretes, com per exemple la formulació dels comptes anuals. Els administradors tenen, en general, les facultats de direcció i control necessàries per al bon funcionament de la societat. És habitual que els estatuts incorporen una enumeració de facultats dels administradors, però no cal que ho facen. A més, aquesta llista de facultats no és inscriptible en el Registre Mercantil (art. 124.4 del RRM).
Facultats de representació. També corresponen als administradors les facultats derivades de la representació de la societat, en la forma en què es determina en els estatuts socials. Per a conèixer a qui s’atribueix la titularitat del poder de representació, cal tenir en compte l’estructura que s’ha triat per a l’òrgan d’administració (art. 124 i 185 del RRM).
administradors mancomunats (més de dos, supòsit que no es pot donar en les societats anònimes, perquè la llei estableix que el sistema d’administració en aquest cas és el consell d’administració). En aquest cas, almenys dos han d’actuar-hi conjuntament, en la forma que determinen els estatuts (RDGRN de 27 d’agost de 1998, RJ 6589/1998).
En la societat de responsabilitat limitada, els estatuts socials poden establir diferents maneres d’organitzar l’administració i atribuir a la junta de socis la facultat d’optar per qualsevol d’aquestes maneres alternativament, sense necessitat de modificació estatutària. Es tracta de la denominada clàusula d’òrgan alternatiu, que no es troba prevista en la societat anònima i que exigeix, en tot cas, la consignació en escriptura pública i ulterior inscripció en el RM (art. 210.3 i 210.4 de la LSC).
Quan els estatuts només establisquen el mínim i el màxim d’administradors, correspon a la junta general la determinació del nombre d’administradors, sense més límits que els que imposa la llei (art. 211 de la LSC).
c) Nomenament i cessament, termini de durada del càrrec
Els administradors de les societats de capital poden ser persones físiques o jurídiques. Si es tracta d’administradors persones jurídiques, l’art. 212 bis LSC disposa que deurà designar aquesta personas jurídica a una persona natural per a exercir de forma permanent les funcions pròpies del càrrec, designació que serà objecte d’inscripció en el RM (art. 215 LSC). La revocació del seu representant per la persona jurídica administradora no produirà efecte en tant no siga designat qui el tinga que substituir (art. 212 bis, 2 LSC).
Per a ser administrador no es requereix la condició de soci, excepte disposició contrària dels estatuts socials (art. 212 de la LSC). L’art.
213 de la LSC estableix una sèrie de prohibicions i incompatibilitats per a exercir el càrrec d’administrador, que s’han de completar amb les que estableix, si escau, la legislació especial que es puga aplicar.
La competència per al nomenament dels administradors correspon a la junta general, i es permeten només les excepcions a aquesta regla establertes legalment (art. 214 de la LSC) (en la societat anònima, el sistema proporcional i la cooptació com a mecanismes de nomenament de consellers). El nomenament té efecte des del moment de l’acceptació de l’administrador nomenat (art. 214.3 de la LSC).
Una vegada acceptat el nomenament, s’ha de presentar a inscripció, dins dels deu dies següents a la data de l’acceptació de l’acord, en el RM (art. 215 de la LSC), fent constar la identitat dels nomenats, i si tenen la representació de la societat, si la tenen atribuïda solidàriament o conjuntament (cf. art. 124 i 185 del RRM).
Així mateix, es poden nomenar administradors suplents per al cas que cessen, per qualsevol causa, un o diversos d’aquests. El nomenament i l’acceptació dels suplents s’ha d’inscriure també en el RM, una vegada cessat el titular anterior. El suplent exerceix el càrrec durant el temps que li reste a l’administrador a qui substitueix (art. 216 de la LSC).
Els administradors de la societat anònima exerceixen el càrrec per un període màxim de sis anys; els administradors de les societats de responsabilitat limitada l’exerceixen per un temps indefinit, llevat que els estatuts establisquen un termini determinat, i poden ser novament elegits en ambdues societats per períodes de la mateixa durada (art. 221 de la LSC).
