¡Descarga Socio complet y más Apuntes en PDF de Sociología Económica solo en Docsity!
TEMA 1. TEMES INTRODUCTORIS
Sociologia: estudi de la societat que ens toca viure (contemporània). Revolució marginalista projecte científic que promet:
• Segons Abba Lerner teoria econòmica: no existeixen problemes polítics ni socials
• Segons Paul Samuelson teoria econòmica: el treball lloga al capital (l’únic lloc on existeix un mercat
de competència perfecta és en la teoria econòmica), al món li és igual la teoria econòmica.
*El mercat no existeix, existeixen els mercats. Tot mercat està políticament regulat-
La sociologia pretenia abastar tres grups de matèria:
• Problemes/Realitats com confiança social/solidaritat
• Problemes/Realitats de poder, jerarquies
• Problemes/Realitats d’imputació de significats socials
1. FONTS DE CONEIXEMENT
• DOLENTES
• INTUICIÓ: sense saber perquè ho saps, dir que passarà alguna cosa
• REVELACIÓ o FE: si acceptem la primera premissa, ho acceptarem tot. Si s’afirma alguna cosa cal
aprovar-la.
• AUTORITAT: és veritat perquè jo ho dic o un ser superior a mi ho diu.
• TRADICIÓ: creure alguna cosa pel fet que sigui molt antiga.
• BONES
• EXPERIÈNCIA: tot el que prenem mitjançant els sentits
• RAÓ: agafar certs enunciats com a base per a produir-ne un altre. La veritat/no veritat fa referència a
l’adequació de l’enunciat d’aquella part del món que està tractant. A la validesa li és igual la veritat:
▲ Vàlid i veritat
▲ Vàlid i no veritat
▲ No vàlid i no veritat
▲ No vàlid i veritat
2. TEORIES POSITIVES I NORMATIVES
Frase positiva demostracions empíriques. Intenten dir o explicar allò que passa. Frase normativa no es pot demostrar de manera empírica. És com ha de ser la societat perquè sigui justa.
3. FAL·LÀCIES HABITUALS EN LES CIÈNCIES SOCIALS
• Fal·làcia naturalista: treure conclusió del que ha de ser a partir de és
• Fal·làcia contraria: a partir del ha de ser concloure el que és
• Petició de principi: incloure implícitament la proposició:
Exemple: pq qr rs p, per tant, implica s
• Afirmació del conseqüent: si P aleshores Q, P llavors Q
• Fal·làcia del perspectivisme: no existeix un patró independent que ens permeti avaluar teories
diferents; cap teoria superior a una altra. Fal·làcia perquè si que existeixen aquests patrons (coherència, claredat, profunditat, originalitat…).
• Fal·làcia política: critiquen teories pels efectes possibles o reals sobre problemes sociopolítics.
TEMA 2. ALGUNS CLÀSSICS: ADAM SMITH, KARL MARX I MAX WEBER
2.1. KARL MARX I EL SOCIALISME
1818-1835 ensenyament secundari. Era jueu i alemany. 1835-1841 estudia a Berlín i entra en contacte amb els hegelians. Tesi doctoral de filosofia. Respecte amb pensadors com Aristòtil i Hegel. 1842-1843 treballa de periodista comprometent-se amb la llibertat de premsa i la defensa dels pobres. Era demòcrata. 1843-1845 viu a París i coneix a Engels. Etapa de Marxcomunisme. 1845-1848 abandona París i marxa a Brussel·les. Escriu: Ideologia Alemanya i Manifest del partit comunista 1848-1852 escriu obres històriques. 1849 es trasllada a Londres. 1850-1878 estudia economia. Escriu: Elements fonamentals per a la crítica de l’economia política i El capital. 1864-1872 activitat i escrits la primera internacional. Escriu: Crítica del programa Gotha. 1878-1883 mor 1883.
Tipus de pensadors socialistes:
• utòpics imaginen com serà el socialisme
• científics intenten analitzar el capitalisme
Fonts del Marxisme:
• FILOSOFIA ALEMANYA: filosofia materialista. El que va aportar Marx va ser la dialèctica de
Hegel sense la part idealista. El materialisme dialèctic significa la dinàmica de la realitat. La dinàmica està subjecte a un canvi permanent.
• ECONOMIA ANGLESA: les mercaderies tenen un valor d’ús i un valor de canvi. El valor d’ús és la
utilitat pròpia de la mercaderia. El valor de canvi és la proporció amb la que s’intercanvia amb altres mercaderies. Segons Marx, totes les mercaderies són productes del treball humà abstracte. La magnitud de les mercaderies és la quantitat de valor socialment necessari. La força de treball és l’única mercaderia que crea més valor del real. La producció de la força de treball és el cost per mantenir el treballador. Les hores de treball necessari són les hores que treballa el treballador per cobrir aquests gastos, la resta d’hores són on l’empresa obté el benefici i s’anomenen hores de treball suplementari o plusvàlua. La plusvàlua pot augmentar de forma absoluta (augmentant jornada laboral) o relativa (augmentant productivitat).
• POLÍTICA REVOLUCIONARIA FRANCESA: igualtat formal política entre homes i dones.
MATERIALISME HISTÒRIC: l’existència crea la consciència, les condicions materials condicionen el pensament. El determinant per entendre qualsevol societat és la distribució de la propietat. Aristòtil pensava que la monarquia era quan manaven els pobres.
CONCEPTES DE LA CONCEPCIÓ DEL MATERIALISME HISTÒRIC:
■ FORCES PRODUCTIVES
• Força del treball humà: capacitats dels éssers humans per produir.
• Mitjans de producció:
• Mitjans pròpiament del treball
• Recursos naturals
■ RELACIONS DE PRODUCCIÓ: drets de propietat dels mitjans de producció
Segons Marx existia una contradicció entre les forces de producció i les relacions de producció. Les relacions no facilitaven el desenvolupament de les forces de producció, sinó que les limitava. Deia que les relacions de producció capitalistes permetien el desenvolupament de les forces de producció però les feudals no. Per Marx cada vegada les forces de producció es desenvolupen més de pressa, per tant, les relacions de producció s’han de renovar més ràpidament. Les relacions de producció capitalistes seran un fre al desenvolupament de les forces de producció i s’hauran de renovar en relacions de producció socialistes. Que el capitalisme sigui una fàbrica de producció socialitzada però la propietat segueixi sent privada és incoherent per Marx.
ALINEACIÓ :
• ESTRANYAMENT: al·ludeix a un sentiment que pot tenir un individu per no ser acceptat a un grup
social
■ ACCIÓ RACIONAL EN RELACIÓ A UN OBJECTIU: donades les seves creences de com funciona
el món i les seves preferències hi ha una acció racional si aquestes són coherents. Weber diu que s’ha de tenir en compte els coneixements de la persona que actua per saber si l’acció és racional, no de qui observa
■ ACCIÓ RACIONAL EN RELACIÓ AL VALOR: l’acció s’orienta cap a aconseguir alguna cosa de
valor essencial.
■ ACCIÓ AFECTIVA O EMOCIONAL: expressions. No hi ha reflexió.
■ ACCIÓ TRADICIONAL: dictada per costums o hàbits. Acció irreflexiva que es fa de forma
automàtica.
• Tipus ideal : construcció mental abstracta de fenòmens concrets.
• Status : prestigi que dóna la societat i no té la relació necessàriament amb el seu poder econòmic
L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme: Weber va suposar que el protestantisme imposava que era més favorable al capitalisme que no al catòlic. L’estudi dels sermons del calvinisme:
• Troba una predisposició cap al treball productiu i la riquesa molt diferent a altres branques cristianes
• Pels calvinistes és important complir amb el diví cristià
• Èxit terrenal era ser un dels escollits
• Calvinistes neixen destinats a la salvació divina o condemna perpetua. No existeix confessió
A partir dels sermons calvinistes, aquest comportament és una mostra de ser predestinat. No es pot demostrar amb actituds. El coneixement de les branques calvinistes crea una massa crítica que té suficient pes per reduir efectes econòmics comptables.
2.3. ADAM SMITH
Economista i filòsof escocès. La seva obra va ser el primer intent rigorós d'estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa, ajudà a la creació de l'economia com a disciplina acadèmica i proporcionà un marc teòric al capitalisme. Smith és considerat sovint el pare de l'economia moderna. El capitalisme de lliure canvi.
La riquesa de les nacions, un dels primers intents d'estudiar l'auge de la indústria i el desenvolupament comercial a Europa, va ser un precursor de la disciplina acadèmica moderna de l'economia. En aquesta i altres obres, Smith va exposar com el propi interès racional i la competència poden portar a la prosperitat econòmica i el benestar. També va proporcionar alguns dels arguments intel·lectuals més congeuts i brillants recolzant el lliure comerç i el capitalisme, que en gran mesura influiran en els escrits dels economistes posteriors. El liberalisme econòmic és la teoria econòmica formulada de manera completa en primer lloc per Adam Smith, desenvolupada durant la Il·lustració, que reclama la mínima interferència de l'Estat en l'economia. La llibertat econòmica o la lliure empresa conduiria a una societat més harmoniosa i igualitària i l'augment indefinit de la prosperitat. L'ordre espontani seria generat per la mà invisible que condueix als individus que segueixin el seu egoisme particular. Es denomina lliure comerç o lliurecanvisme a la doctrina econòmica que propugna la no- intervenció estatal al comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin per als avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim. L’altre important teoria és: La teoria del valor-treball, és una teoria que considera que el valor d'un bé o servei depèn directament de la quantitat de treball que porta incorporat. Així, Adam Smith considerava que el treball era la unitat de mesura exacta per quantificar el valor. Per a ell el valor era la quantitat de treball que un podia rebre a canvi de la seva mercaderia. Es tracta de la teoria del valor comandat o adquirit. Encara que no era el factor determinant dels preus, aquests oscil·laven cap al seu preu de producció gràcies al joc de l'oferta i la demanda. Les idees d'Adam Smith són el nucli sobre el que s'edifica l' economia clàssica , que prediu un comportament del mercat que tendeix sempre a l'equilibri i la màxima ocupació. Això és conseqüència de la llei de Say, que se sol resumir dient que "tota oferta crea la seva demanda" : per exemple, si hi ha excés d'oferta d'un producte, quedaran existències per vendre, i els venedors estaran disposats a abaixar-ne el preu, cosa que animarà els compradors a comprar-ne més fins a arribar al punt en què l'oferta igualarà la demanda. Això es pot aplicar a qualsevol mercat, incloent el mercat de treball, sempre que es mantingui la total flexibilitat de preus i salaris. El regnat de l'economia clàssica es va acabar amb la Gran Depressió de 1929, quan coincideixen en un llarg període de temps preus i salaris baixos i atur en augment, en contra de les prediccions d'ajust automàtic (la mà
morta d'Adam Smith). En aquest moment neix la macroeconomia moderna de la mà de Keynes. Keynesianisme ( economia actual).
TEMA 3. TEORIA DE LA RACIONALITAT
L’ètica és una disciplina que estudia les preferències. El que exigeix la teoria a l’acció racional és que les preferències siguin consistents. Han de complir:
• COMPLETITUD: X preferible a Y, Y preferible a X, X no preferible a Y.
• TRANSVITIVITAT: X preferible a Y, Y preferible a Z, X preferible a Z.
La teoria formal de la racionalitat diu que és necessari identificar un conjunt d’opcions a l’abast de la persona ( conjunt factible ). Podem assignar conseqüències a cada una d’aquestes opcions i anticipar-les. Aquestes conseqüències les ordenem segons preferències ( ordre de preferències ). Aquella persona que maximitzi la funció d’utilitat escollint l’opció preferida per sobre de les altres, serà racional.
RESTRICCIONS:
• Supòsit de les alternatives rellevants: una persona racional no modificarà la seva preferència prèvia pel
fet de tenir una nova alternativa
• Preferències adaptatives: l’estructura de preferències ha de ser independent de la situació, però no és
així; adaptem les preferències a la situació. (Estudiada per Jon Elster).
• Supòsit de l’egoisme: funcions d’utilitat independents i indiferents entre si.
Algú és racional quan té preferències de segon ordre; permet moderar el nostre caràcter.
3.1. ALGUNS PROBLEMES DE LA TEORIA
Amos Tversky i Daniel Kahneman van trobar problemes en la teoria estàndard de la racionalitat. Un dels problemes era la DESVIACIÓ DE LES REGLES DE LA PROBABILITAT (quan a una persona se li explica una cosa poc probable és més fàcil que s’ho cregui si va acompanyat d’una cosa molt probable). Un altre problema és l’ANCORATGE I L’AJUSTAMENT (agafen un número aleatori i ajusten a partir d’aquest).
Robert Frank va desenvolupar el MODEL DE COMPROMÍS. Veure situacions en el supòsit de l’egoisme és un error suposar-ho. Aquest supòsit porta problemes:
■ Condemnat a cometre errors de la conducta real
■ Les persones predisposades a demostrar emocionalment pels altres no necessàriament surten
perjudicades
■ Ser altruista surt a compte
3.2. ALGUNES AMPLIACIONS DE LA TEORIA: JON ELSTER
Segons Jon Elster només som racionals si tenim preferències de segon ordre. Formula els errors de la racionalitat en factors de fallida de la voluntat:
• ACRÀSIA O DEBILITAT DE LA VOLUNTAT : portar a terme una certa decisió en el temps proper
per augmentar la probabilitat de poder-ne portar a terme una altra en un temps futur. Autolimitar-nos al conjunt d’oportunitats és un acte racional imperfecte.
• FALTA D’AUTONOMIA EN LA FORMACIÓ DE LES PREFERÈNCIES :
■ FORMACIÓ DISTORSIONADA DE LES PREFERÈNCIES (PREFERÈNCIES ADAPTATIVES):
Tenir preferències contradaptatives és un problema
■ ESTATS QUE SÓN ESSENCIALMENT SUBPRODUCTES: estats mentals que ja tenen una
propietat particular, que a partir d’una proporciona una altra.
2. Assumeix o pressuposa una antropologia filosòfica
• Teoria de la racionalitat
4.2. ESTUDIS I INVESTIGACIÓ
1. ERIK OLIN WRIGHT, anàlisi de les classes socials : es poden identificar les classes socials perquè
tots els que formen part de la mateixa classe social comparteixen:
• Interessos materials: persecució del benestar i de poders econòmics. Poden ser:
• Interessos materials antagònics : per la millora del benestar d’un
grup, empitjora el d’un altre explotació o operacions econòmiques no explotables
• Interessos materials econòmics : sobretot quan es dona entre
classes
• Experiències viscudes: tot membre de classe treballadora ha tingut l’experiència de
vendre la seva força de treball, però també la incapacitat de tenir l’experiència d’influir sobre les forces socials que influeixen el seu destí.
• Capacitat d’acció col·lectiva: capacitat per organitzar-se per lluitar pels seus deures i
drets.
PRINCIPIS:
■ Principi del benestar interdependent invers : benestar dels explotadors depèn de les
provacions materials dels explotats. Interessos dels explotadors provoquen danys als explotats.
■ Principi d’exclusió : la inversa interdependència depèn de l’exclusió dels explotats a
l’accés a determinats recursos productius
■ Principi d’apropiació : exclusió avantatges materials per als explotadors, permet
apropiar-se de l’esforç dels explotats
La forma d’explotació en la societat capitalista està basada en els drets de la propietat sobre els mitjans de la producció. Això genera tres classes:
▲ Capitalistes/propietaris explotadors
▲ Treballadors sense mitjans de producció explotats
▲ Petita burgesia
Diferencia les posicions de les classes mitjançant dos dimensions:
• RELACIÓ DE LA AUTORITAT DINS DE LA PRODUCCIÓ: els
propietaris no només són propietaris sinó que poden dominar els treballadors dins de la producció.
• POSICIÓ DE QUALIFICACIÓ O PERÍCIA: ingressos i plusvàlua.
Rendes superiors al que val la força de treball.
Defensa que les persones que dins de l’empresa tenien una posició més propera als propietaris que als treballadors, cobraven més. Gent a favor dels mitjans de producció i en contra de la classe obrera:
• Quadres directius: per autoritat queden separats dels treballadors
• Quadres tècnics: qualificació que els situa per sobre
CONCLUSIÓ DE WRIGHT:
CAPITALISTES -> exploten -> DIRECTIUS TÈCNICS TREBALLADORS TÈNCICS i DIRECTIUS -> exploten -> TREBALLADORS
2. PHILIPPE VAN PARIJS, anàlisi de la Renda Bàsica
Renda bàsica: assegurar a tota la població un ingrés pagat per l’Estat a cada membre independentment de les seves característiques socials. Renda pel fet de viure. Punts importants:
• Estat = institució política
• Proporció de diners de forma individual i no familiar
• Es concedeix fins i tot si no es vol treballar de forma remunerada (tipus de treball: remunerat,
voluntari i domèstic)
• No té en compte la teva riquesa
• És compatible amb un treball
• Universal i incondicional inclús per menors d’edat
• No gravada per IRPF
• Substitueix a les prestacions de quantia menor
• Completada quan sigui inferior a la prestació pública percebuda
• No comporta cap retall en els ingressos de l’estat per la vida de l’IRPF
Subsidis condicionats: s’han de complir una sèrie de condicions per rebre’ls. Quan tens dret a rebre’l, existeixen costos d’administració. També existeix l’incentiu al frau fiscal. Demanar a qui li ofereix treball que li doni el salari o una part en negre per poder rebre subsidi condicionat.
Renda bàsica:
• Costos d’administració 0
• Petit frau fiscal compatible amb altres rendes
Crítiques habituals a la renda bàsica:
1. incentiva al parasitisme
2. no acabaria amb la divisió sexual del treball
3. provocarà que alguns treballs remunerats no es vulguin fer per ningú
4. consolidaria la dialització de la població laboral
5. pensada per persones o països rics
6. pel fet de deslligar la perfecció d’una renda a la realització d’un treball impedeix als individus
participar en les virtuts del treball assalariat
7. no és una mesura suficient per acabar amb les injustícies causades pel capitalisme
8. suposa costos de finançament que la fan impossible
9. provocarà en els països rics un més gran efectes de la immigració procedent dels països pobres
10. quantitat de renda bàsica és petita, les virtuts que se li atribueixen no serien sòlides
11. generaria situacions imprevisibles
TEMA 5: SOCIOLOGIA, EMPRESA I SOCIETAT
Las instituciones económicas tienen una importancia profunda para la sociedad y el contexto social afecta a la naturaleza de las instituciones económicas locales. Karl Marx reivindicó que las fuerzas económicas fueron absolutamente centrales a la sociedad e influyeron profundamente sus estructuras sociales. Las figuras fundadores de la sociología, como Max Weber, también consideraron los procesos económicos como fundamentales a la estructura de la sociedad. Georg Simmel, en particular en su libro La filosofía de dinero, fue importante en el desarrollo temprano de la sociología económica, como fue Émile Durkheim tras La división social del trabajo. Otras contribuciones tempranas importantes a la sociología económica fueron hechas por personas que son usualmente consideradas economistas, como Thorstein Veblen y Joseph Schumpeter. Karl Polanyi en su libro La Gran Transformación fue el teórico que primero utilizó la noción del arraigo (noción de incrustación, que luego retomará Mark Granovetter, aunque en diferente sentido), afirmando que la economía se arraiga (está incrustada) en las instituciones sociales y que es vital para el mercado no destruir otros aspectos de la vida humana. Más adelante, los pensadores marxistas y otros pensadores económicos de izquierda se han centrado en las implicaciones sociales del consumismo y el desarrollo económico dentro del sistema de relaciones económicas que los producen. La sociología económica actual se centra en particular en las consecuencias sociales de los intercambios económicos, en los significados sociales que suponen y en las interacciones sociales que facilitan o bloquean. Las figuras más influyentes en la sociología económica moderna incluyen a Mark Granovetter, Harrison White, Paul DiMaggio, Joel M. Podolny, Richard Swedberg y Viviana Zelizer en los Estados Unidos y a Luc Boltanski, Laurent Thévenot, y Jens Beckert en Europa. A esta lista se puede añadir Amitai Etzioni, quien ha
Conceptes:
• ETNOCENTRISME : mitifica les cultures endògenes. La seva cultura sempre és la millor. Fa
impossible l’elecció racional i l’anàlisi.
• XENOFÒBIA : menysprea cultures exògenes, per no ser la cultura pròpia
• RELATIVISME CULTURAL : qualsevol cultura només pot ser entesa des de dins, per tant, només té
sentit jutjar des d’una cultura externa. El relativisme s’autorefusa perquè dona a la seva pròpia tesi una validesa no relativa.
• ENCULTURACIÓ : el nen assimila la cultura de la seva pròpia regió
• ACULTURACIÓ : assimilació i adopció de trets culturals d’altres grups distints als propis
Per comparar les cultures només es pot fer una distinció entre: (s’evita caure en egocent. i relat)
■ TRETS CULTURALS IMPONDERABLES: convencions socials del grup a analitzar i no poden
contrastar-se objectivament
■ TRETS CULTURALS PONDERABLES: comparables entre si i objectivament millor uns que els
altres
El relativista fa una deducció invàlida quan extrapola abusivament i quan conclou que tots els trets culturals son imponderables.
Comparació entre cultures no té sentit, només té sentit comparació entre els trets culturals.
6.3. RELIGIÓ
Los enfoques sociológicos de la religión están aún fuertemente influidos por las ideas de tres clásicos de la teoría sociológica: Marx, Durkheim y Weber. Todos pensaban que la religión, en un sentido fundamental, es una ilusión, imposible de separar de una serie de condicionantes naturales y sociales. Marx y la religión: a pesar de su influencia, nunca estudió la religión con detalle. Sus ideas se derivan de los escritos de diversos autores de comienzos del XIX, como Ludwig FEUERBACH (La esencia del cristianismo). Según este autor, la religión consiste en ideas y valores producidos por los seres humanos en el curso de un desarrollo cultural, pero erróneamente proyectados en fuerzas divinas o dioses. Marx acepta la concepción de que la religión representa la autoalienación humana. Muchas veces se cree que Marx despreciaba la religión, pero esto está lejos de la verdad. La religión, escribe, es “el corazón de un mundo sin corazón”, un refugio frente a la dureza de la realidad cotidiana. Su opinión es que la religión desaparecerá -y debe desaparecer- en su forma tradicional, porque los valores positivos encarnados en la misma pueden convertirse en ideales directrices para mejorar la suerte de la humanidad en esta tierra, no porque los ideales y valores en sí mismos sean erróneos. Marx declaró que la religión había sido el “opio del pueblo”, porque difiere la felicidad del hombre a una vida en el más allá, enseñando la aceptación resignada de las condiciones existentes en esta vida. Así, la atención se desvía desde las desigualdades e injusticias a la promesa de lo que está por venir. Durkheim y el ritual religioso: Durkheim se concentró particularmente en la religión en sociedades pequeñas, tradicionales (Las formas elementales de la vida religiosa). No conecta primariamente la religión con las desigualdades sociales o con el poder, sino con la naturaleza global de las instituciones de una sociedad. Basó su obra en un estudio del totemismo tal como es practicado por las sociedades aborígenes australianas, y sostuvo que el totemismo representa la religión en su forma más “elemental” o simple. Un tótem era originalmente un animal o planta al que un grupo otorgaba u un significado simbólico particular. Es un objeto sagrado. Durkheim define la religión en términos de una distinción entre lo sagrado y lo profano. Durkheim enfatiza con energía el hecho de que la religión nunca es una simple cuestión de creencia. Todas implican actividades ceremoniales y rituales regulares, en las que se reúnen un grupo de creyentes. En los ceremoniales colectivos se afirma y realza el sentido de la solidaridad del grupo. La ceremonia y el ritual, según Durkheim, son esenciales para vincular a los miembros de los grupos. Ésta es la razón de que no sólo se encuentre en situaciones regulares de culto, sino también en las diversas crisis vitales que suponen transiciones sociales fundamentales, como, p.e., el nacimiento, el matrimonio y la muerte. Con el desarrollo de las sociedades modernas, cree Durkheim, la influencia de la religión se va desvaneciendo. El pensamiento científico sustituye progresivamente a la explicación religiosa, y las actividades ceremoniales y rituales llegan a ocupar sólo una pequeña parte de la vida de los individuos. Weber y las religiones mundiales: Durkheim basa sus argumentos en un número muy reducido de ejemplos. Weber prestó más atención a lo que él denominaba las religiones mundiales, o sea, aquellas que han atraído
gran número de creyentes y que han afectado de forma decisiva el curso de la historia global: budismo, hinduismo, taoísmo, judaísmo, cristianismo. Los escritos de Weber difieren de los de Durkheim en que se concentran en el nexo entre la religión y el cambio social. Y contrastan con Marx en que Weber sostiene que la religión no es necesariamente una fuerza conservadora; por el contrario, los movimientos de inspiración religiosa han producido transformaciones sociales dramáticas en numerosas ocasiones. Así, el protestantismo -en particular el puritanismo- fue la fuente de la concepción religiosa que se encuentra en el Occidente moderno. Los primeros empresarios fueron en su mayoría calvinistas. Su tendencia al éxito, que contribuyó a iniciar el desarrollo económico occidental, originalmente les fue infundida por el deseo de servir a Dios. El éxito material era para ellos un signo del favor divino. Analizando las religiones orientales, Weber concluyó que constituyen barreras insuperables al desarrollo del capitalismo industrial tal como se dio en Occidente. Esto no sucede porque las civilizaciones no occidentales estén retrasadas, sino porque han aceptado valores distintos a los que llegaron a predominar en Europa.
