Sociolingüística catalana, Apuntes de Catalán

¡Descarga Sociolingüística catalana y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

REPÀS DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Llengua Catalana i Literatura 4t ESO

Curs 2021/

Repàs de sociolingüística

Llengua Catalana i Literatura 4t ESO (Ed. Vicens Vives), volum 2, pàg. 148-149; 178-179; 204-205; 230-

Les llengües romàniques

1. De quina llengua provenen la majoria de llengües d'Europa? De l’indoeuropeu.

1. Quina és la llengua mare de les llengües romàniques? El llatí. 3. Què és el procés de romanització****? És el procés segons el qual els romans aportaren la seva llengua i la seva cultura a tots els territoris que conqueriren. Els romans varen desembarcar a Empúries el 218 a.C., arran de les operacions militars relacionades amb la II Guerra Púnica. Però, una vegada establits, varen començar un procés que va transformar de soca-rel les societats preexistents.
2. Què entenem per substrat****? Substrat : paraules d'una llengua anterior que continuen vives en la llengua que la substitueix. En el cas català hi ha el substrat iberobasc i el celta:
   • Substrat celta : clenxa, clot, maduixa, tanca, rusc, trencar, blat; Queralt, Cadaqués, Besalú, Verdú.
   • Substrat iberobasc: estalvi, garriga, gerd, esquerre, pissarra; Guissona, Lleida, Segre, Ebre, Barcelona, Badalona.
3. Quines eren les dues varietats de llatí? Quina de les dues va originar les diferents llengües romàniques? La llengua que els romans varen dur a aquestes terres era el llatí vulgar, diferent del llatí clàssic:
   • Llatí clàssic : varietat escrita utilitzada als texts polítics, jurídics i literaris, i sotmesa a una normativa estricta.
   • Llatí vulgar : varietat col·loquial, parlada per legionaris, mercaders, etc., sotmesa a evolució constant.
4. Quan podem considerar que les llengües romàniques ja estan formades? Quin és el primer document que ho constata?

10. Situa al mapa següent totes les llengües romàniques.

La varietat estàndard

1. Defineix varietat estàndard i esmenta'n les característiques. La varietat estàndard és la forma comuna de llengua que serveix per a la intercomunicació entre els parlants de les diverses zones geogràfiques, edats i grups socials, i resulta imprescindible per reforçar la consciència lingüística dels membres de la comunitat. És la que s’aprèn a l’escola, la que s’una als mitjans de comunicació, a la litertura… En definitiva, és la base de tots els registres formals. És la que aprenen els estrangers.
2. Explica les diferents etapes de creació de la varietat estàndard :
   • Adopció d'una o diverses varietats de la llengua com a base per a la creació de l'estàndard.
   • Elaboració d'una normativa que reguli l'ortografia, la gramàtica i el lèxic, i selecció de les formes lingüístiques adequades a les necessitats comunicatives de la societat.
   • Difusió i utilització del model estàndard per part de l'administració, mitjans de comunicació i centres educatius.
3. Completa les següents afirmacions sobre l'estàndard català :

• Durant l'edat mitjana, la prosa de la CANCELLERIA es va convertir en el model lingüístic formal i supradialectal.
• En el segle XVI, s'inicia un període de subordinació que impedirà la creació d'un estàndard.
• A principis del segle XX, POMPEU FABRA va publicar unes normes ortogràfiques (1913), gramaticals (1918) i lèxiques (1932), cosa que va convertir el català en una llengua moderna i apta per a les necessitats comunicatives contemporànies.
• A la DICTADURA FRANQUISTA, es va impedir la difusió d'aquesta normativa.
• Amb la recuperació democràtica, el català va recuperar àmbits d'ús i es va recuperar el coneixement de la normativa.

20. Què entenem per bilingüisme****? El bilingüisme és l'ús de dues llengües per part d'un individu o d'un grup. 21. Cita els diferents tipus de bilingüisme.

• Territorial : dues llengües s'utilitzen en zones diferents d'un estat.
• Individual : un parlant domina dues llengües.
• Social : dues llengues s'utilitzen en una mateixa societat 22. Què entenem per diglòssia****? Posa'n un exemple. La diglòssia és la utilització de dues llengües (o de dues varietats), de manera que una es fa servir per als àmbits informals i l'altra per als formals. Exemple: l’alemany suís i l’alemany estàndard a Suïssa. 23. Què és la substitució lingüística****? La substitució lingüística és la darrera etapa d'un conflicte lingüístic en què els parlants abandonen la seva llengua. Si això ocorre a tot el territori, la llengua mor. 24. Explica les fases d'un procés de substitució lingüística.
• Bilingüització : els parlants de la llengua recessiva esdevenen competents en la llengua dominant. Es tracta d'un bilingüisme asimètric perquè només són bilingües els parlants de la llengua minoritzada.
• Pèrdua d'àmbits d'ús : la llengua històrica perd àmbits d'ús que són ocupats per la llengua dominant, normalment els àmbits de més prestigi. Una llengua que no sigui transmesa acabarà per desaparèixer.
• Trencament de la transmissió intergeneracional : es tracta de la fase clau, perquè la llengua desapareix de manera irreversible quan els pares deixen de parlar-la als fills.

25. Cita les causes de la substitució d'una llengua.

• L' absència de poder propi per part d'una comunitat lingüística i la seva inclusió en un estat amb una llengua diferent.
• La utilització per part dels estats de tots els mitjans al seu abast per imposar la seva llengua amb mesures repressives i el control de l'escola i dels mitjans de comunicació.
• La pressió continuada, que fa veure la llengua pròpia com un entrebanc per a la promoció social. Neix un autoodi cap a tot allò que s'associa amb la cultura de la comunitat d'origen. 25. Què és la normalització lingüística****? La normalització lingüística és el procés sociolingüístic pel qual una llengua recupera els àmbits d'ús que havia perdut davant una altra llengua. 26. Quins factors socials i polítics s'han de donar perquè es produeixi la normalització d'una llengua?
• Cal l'existència d'un poder polític que impulsi un marc legal favorable a la normalització.
• S'ha de produir un compromís social , amb la implicació de sectors amplis de població.
• S'ha d'abordar la codificació de la llengua i la creació d'un estàndard.