SOCIOLINGÜÍSTICA
El terme sociolingüística remet a la ciència que estudia la identitat lingüística dels
grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront de la llengua. A més també
analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic (bilingüisme, conflicte
lingüístic o diglòssia, substitució lingüística, normalització, normativització, actituds
lingüístiques, etc...
LLENGÜES EN CONTACTE
Una comunitat lingüística no sol viure aïllada absolutament de les altres. El
monolingüisme és una realitat que té lloc en pocs estats. En el cas d'Europa, tan sols
trobem els casos de Portugal, Islàndia i Albània. Les situacions de monoligüisme, és a dir
d'ús d'una sola llengua en un mateix estat, són excepcionals.
Des d'un punt de vista lingüístic, els límits de les comunitats lingüístiques i les
fronteres entre llengües són difícils de fixar. A més, no es corresponen amb cap criteri ètnic,
religiós, territorial, nacional o estatal. Així doncs, una de les situacions més freqüents és que
la llengua pròpia d'una comunitat estiga en contacte amb una llengua o amb més d'una. Per
tant en un mateix territori és normal que convisquen diverses llengües.
Un dels conceptes que tradicionalment s'ha emprat per a descriure la situació de
contacte de llengües és el BILINGÜISME. En teoria, una societat és bilingüe quan aquesta
societat pot usar les dues llengües (o més) en qualsevol àmbit d'ús (des del més vulgar fins
al més formal); però aquesta situació no es dóna enlloc i realment quan en un territori hi ha
més d'una llengua existeix una relació conflictiva (CONFLICTE LINGÜÍSTIC O DIGLÒSSIA)
entre llengües, ja que el bilingüisme gairebé mai respon a una situació d'equilibri entre les
dues llengües, perquè sempre hi ha una llengua que adopta registres o usos d'una altra.
En el nostre àmbit, els sociolingüistes Rafael Ninyoles i Lluís Aracil han tractat el
problema del conflicte lingüístic, tot reconeixent -i denunciant- els aspectes ideològics del
bilingüisme des d'una perspectiva sociolingüística. Segons Aracil, el bilingüisme és una
utopia, un mite, que tracta d'amagar una realitat diferent, ja que la situació de bilingüisme
sempre és desigual, una situació on una llengua domina l'altra: la llengua A (la dels usos
formals, amb prestigi) substitueix la llengua B (la dels usos informals, sense prestigi), que
desapareix. Comporta doncs, la SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA(o GLOTOFÀGIA) total d'una
