¡Descarga sociologia general 1. y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Sociologia
CURS 2015- Professora: Gemma
Bloc 1 Tema 1. Aprendre a observar i interpretar la realitat social (^1) La sociologia com a ciència: objecte i mètodes 1.1Què és la sociologia? És la ciència que té com a objecte estudiar i comprendre científicament la societat. Ciència : té un corpus teòric → conjunt de teories explicatives, de conceptes, tècniques i metodologia per analitzar la realitat social. Societat : Analitza el nostre comportament com a éssers socials així com les relacions, les institucions...L’objectiu es l’anàlisi de la forma, l'estructura i dinàmica que adopten les relacions entre els humans.
- (^) Què suposa analitzar la societat des de la sociologia? Entendre 4 nivells de la societat:
- entendre el nostre món social
- entendre el nostre lloc al món
- entendre'ns a nosaltres mateixos. Per què som com som?
- entendre el paper de l'acció individual - Què és la societat?
La societat és un sistema de relacions socials estructurals que reuneix a les persones d'un territori en funció d'una cultura compartida.
- Components de la societat: Tenim quatre tipus d'estructures dins d'una societat que són: demogràfica, política, simbòlica i econòmica. Totes aquestes impliquen institucions.
- Demogràfica → com és la població, com canvia...
- Política → sistema de govern, d'organització, sistema de partits...
- Simbòlica → àmbit de la cultura, religió, creences, símbols
- Econòmica → tipus de sistema econòmic, formes de producció, sindicats..
- La perspectiva global: entendre la societat analitzada dins el context urbà.
- La imaginació sociològica surt del concepte de la falsa consciencia de Marx. Es fa entendre a les persones que no tenen la culpa sempre dels seus problemes.
La perspectiva marxisme es extremadament critica orientada a la practica. Construir una ciència aplicable a la practica per la millora de la societat i la qualitat de vida de l’individu. En C.W Mills, planteja un canvi de mètode, la sociologia ha d’ajudar als individus a sortir de les seves presons particulars ( deixar d’estar influïts i determinats per la societat, ensenyant que els problemes individuals de les persones son provocats per la societat. Vol donar noves eines per a fer-los més lliures,
Tenint una Disposició mental, per entendre la societat de forma més oberta, buscant les causes del problema en la societat, es la imaginació sociològica.
- Wright Mills anomena la imaginació sociològica: Els individus han de saber que moltes problemàtiques de a seva vida estan condicionades per al context social que els envolta. Hi a una interrelació entre l’home i la societat. Aquella disposició mental que permet connectar la historia, la bibliografia i els problemes socials.
- Investigacions sociològica aplega 3 dimensions: Les diferents dimensions es consideren com: - Problemes de la historia - Problemes biogràfic - Estructures socials.
Els problemes d’història influeixen en els problemes personals, i aquest afecten a l’estructura social perquè s’interrelacionen.
- Problema social: Una problemàtica que afecta a un col·lectiu ampli de persones.
•.2La sociologia com a ciència
Arrel dels canvis històric( la revolució francesa, sorgeix una nova societat), sorgeix les ciències positives, encarregats d’analitzar el mon social i donar respostes a les dimensions i als canvis transcendentals socials.
Al 1824 Auguste Comte inventa la paraula sociologia. Ciència d'allò social. És una ciència perquè aplica el mètode científic per anàlisi de la societat. S'oposa al coneixement comú.
Mètode científic
Aplica com a ciència que aplica el mètode científic per al anàlisi de la societat, que verifica i comprova simples conjuntures, es l’oposat al coneixement vulgar.
El mètode científic es la trajectòria que s’ha de seguir mitjançant n conjunt d’operacions regles i procediments, fixats anteriorment de forma reflexiva per aconseguir un determinar fi, ja sigui material o conceptual. És un camí que dibuixes anteriorment, per comprovar un objectiu.
- Característiques del mètode científic:
- És un mètode fàctic. Es basa en els fets, té referència empírica.
- Observació experimental. Aporta evidències empíriques dels fenòmens.
- Verificació empírica. Aquestes proves serveixen per a verificar o refutar els enunciats.
- Ultrapassa els fets. Va més enllà de les aparences.
- Autocorrectiu i progressiu. Està subjecta a constant crítica i correcció. Acumulant les diferents teories.
- Formulacions generals. Més enllà del context particular en que s'han produït.
- Objectiu. No depèn d'ideologies, religions, aparences particulars.
- Neutre èticament. Ni jutja ni opina sobre els fets que analitza. - La sociologia és una ciència perquè:
- Empírica. Fàctic, observació, experimental i verificació empirica
- Crítica. Ultrapassa els fets.
- Oberta. No és dogmàtica, no hi ha veritats absolutes
- Acumulativa.
- Teòrica. Capaç de crear formulacions i teories generals a partir de casos particulars.
- Objectiva. 7 mètode científic.
- Metodologia neutra. 8 mètode científic.
- Debat. Tenim problemes amb la característica d'empírica i objectiva.
- Empírica
- perquè la seva mesura porta problemes.
- Formen part de l’objecte d’estudi.
- Parlen dels fets que encara no han passat i poden canviat. Son societats de canvi constant.
- Tipus de naturalesa de l’objecte d’estudi.
- Objectiva : aplicar metodologies que no són neutres.
EL DISSENY D’UNA INVESTIGACIÓ SOCIAL
PART 1. CONSTRUCCIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI. DISSENY DE LA
INVESTIGACIÓ.
Fase 1. Definició del problema. −Etapa 1. La pregunta inicial: elecció i plantejament del tema o problema a analitzar. −Etapa 2. Exploració: estudi bibliogràfic de les teories i d’altres estudis previs que tractin el mateix tema. Entrevistes i/o observació exploratòria. −Etapa 3. Definició del problema i formulació d’objectius generals i específics.
Fase 2. Fase de construcció de l’objecte d’estudi −Etapa 4. Marc teòric i conceptual −Etapa 5. Formulació de les hipòtesis i del model d’anàlisi −Etapa 6. Operacionalització dels conceptes.
Fase 3. Disseny de la investigació
PART 2. COMPROVACIÓ O VERIFICACIÓ EMPÍRICA
Fase 4. Fase d’observació i de recollida de dades −Etapa 9. Treball de camp. Realització material de la recollida de dades. −Etapa 10. Control i verificació de les dades recollides. Triangulació. −Etapa 11. Preparació de les dades per a l’anàlisi.
Fase 5. Fase de l’anàlisi de les dades −Etapa 12. Estudi empíric de la problemàtica teòrica: anàlisi i contrastació d’hipòtesis −Etapa 13. Validació dels resultats obtinguts.
PART 3. INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I CONCLUSIONS
Fase 6. Fase d’interpretació dels resultats −Etapa 14. Interpretació de les dades i elaboració de les conclusions realitzant una generalització teòrica. −Etapa 15. Redacció de l’informe final.
•.3 Els mètodes de la sociologia: metodologia i ciència d’anàlisi de la realitat social. Com a ciència, la sociologia es una tècnica d’investigacio social. Les tècniques son els conjunt d’instruments que es fan servir en una investigació. Per tan la metodologia es el conjunt de tècniques que fem sevir en una investigació.
Bloc 2.
1.La relació de la sociologia amb el treball social
- Clarifica la situació social. Entendre el problema que tindrem al davant. Eines per a clarificar aquesta situació.
- Causes. Eines per entendre les causes.
- Relació problemes socials amb l’estructura social.
- Coneixement dels canvis i transformacions socials. I com això té una conseqüència sobre els usuaris que ens puguem trobar.
- Planificació intervenció. Saber on podem intervenir i com.
- Consciència cultural. Consciència de la diversitat cultural
- Diversitat i coneixement dels grups. Entendre aquesta diversitat i el coneixement dels diferents grups permetrà que puguem fer una millor intervenció.
- Relació individu-societat. Aprenentatge rols i imatge social dels grups. Anar més enllà dels estereotips i trencar amb els prejudicis propis i socials.
- Prejudicis i estereotips. Intentar ue serveixi per trencar i eliminar els estereotips propis d’un col·lectiu.
- Coneixement científic i perspectiva sociològica. Desenvolupar la perspectiva sociològica. - Mirada sociològica. Historia de l’individu. - Metodologia i tècniques. - Orientació objectiva dels problemes (enfoc) analitzar des de l’objectivitat. - Estudis i teories explicatives. Com i perquè passen les coses , aplicables a la intervenció.
Tema 2. L’evolució del pensament sociològic i el desenvolupament de les ciències socials.
2.1. Els orígens de la sociologia: revolució industrial, capitalisme i urbanització.
Neix quan es crea un gran canvi estructural de la societat i el naixement de les ciències positives, empíriques.
- Canvi estructural à revolució francesa. Enderrocar l’estructura política de l’antic règim. I també Revolució industrial. Nova forma de produir, nova forma d’organitzar el treball, tecnologia de producció à mode de producció capitalista. Es produeix per a guanyar diners. Tot això genera canvis en l’estructura de l’espai, procés d’urbanització.
Perspectiva macro
- Idea que la societat és més que la suma dels individus. És un organisme extern. Composada per unes grans estructures que són pautes estables, aquestes pautes influeixen en les persones, accions i pensaments.
- A la societat tots els elements compleixen una funció. Fa que es garanteixi l’ordre social, que la societat funcioni.
- (^) La societat es basa en fets socials que són realitats objectives. Són externes als individus i s’imposen a ells. - Explicació modernitat:
Element principal à divisió del treball. El treball tenia una concepció totalment diferent ( una sola persona feia tot el procés), però el capitalisme ha portat una divisió del treball on el procés es fa amb diferents persones. Provoca un canvi en l’organització social: primer, esfera econòmica i segon, organització social à genera una especialització. Ha generat: una diferenciació social basada en el lloc que ocupen en el treball i això genera una major complexitat social.
- Qüestions claus:
A.2.1.1Canvis en les formes de relacionar-se. També ha canviat el sentiment de pertinença a la comunitat. Analitza què ha passat amb la cohesió social i la integració à la solidaritat. Vol entendre i analitzar la regulació social i moral en aquestes noves formes de relacionar-se. És una teoria que està orientada a l’ordre, és conservadora. Vol entendre els mecanismes d’ordre. A.2.1.2Sentiment de pertinença a la comunitat. Aquest pas cap a la societat moderna, ha suposat la desaparició d’un tipus de solidaritat, però ha sorgit una nova solidaritat. A la societat tradicional existia la solidaritat mecànica i a la societat moderna la solidaritat orgànica. Solidaritat mecànica à pròpia de les societats tradicionals. Característiques: nombre petits d’habitants, comunitats petites. La solidaritat, la forma de cohesió i
Solidaritat orgànica à pròpia de les societats modernes i industrials. Comunitats amb un nombre gran d’habitants. Amb una alta diferenciació social. La cohesió de la comunitat ja no és automàtica, i és molt feble. Naixement de l’individualisme, baixa consciència col·lectiva. Manca de creences i valors, i tot això provoca un interès en les relacions. Es necessiten noves formes de cohesió.
- Anomia: sentiment de falta total de regulació. Hi ha moments històrics on existeix un buit legal. Existeix una absència d’ordre social, manquen principis reguladors o referents normatius. à insatisfacció. - Conceptes:
- Cohesió
- Integració
- Solidaritat mecànica i orgànica
- Anomia Resum : com entendre les relacions socials, la cohesió del grup i la regulació de la societat. - Sociologia (visió) Està relacionada amb la visió que té ell de la societat. Sociologia ha de ser una ciència que ens ajudi a descobrir els mecanismes pels quals es genera ordre en una societat, i a més ens ha de donar eines per interpretar i millorar el futur. Regles del mètode sociològic. 2 idees claus:
- Els fets socials s’han d’analitzar com a coses, com a entitats observables i objectives.
- Els fets socials només tenen causes socials.
l’economia determinarà els valor i les idees i com funcionaren les institucions d’una societat.
L’economia provoca relacions independents de la voluntat dels individus. La gent no es relaciona entre si (falta), sinó que són les formes de producció qui determina les relacions.
Organització social à pròpia del capitalisme. I aquestes són les classes socials. És una forma de estratificació social, de classificar els seus individus. Quins són:
- burgesia (propietaris dels mitjans de producció). Maximitzar el benefici. Dominant.
- proletariat (venen la seva força del treball a canvi d’un salari). Tenir el màxim de salari possible amb menys hores de treball. Dominat.
Tots dos depenen de les formes de producció. La relació entre tot dos és una contraposició d’interessos i per tant, una relació de conflictes. El capitalisme és un mode de producció que necessàriament està basat en el conflicte de classes. Aquest conflicte ha de ser un motor de canvi.
- Classe obrera com a una classe dominada i explotada.
- Falsa consciència à fer creure als obrers que els seus problemes no són conseqüències de la societat, sinó que són causes individuals. Els obrers havien d’agafar la consciència de classe, fer veure als obrers que els seus problemes tenen un arrel social i que són problemes comuns a tots els proletariats. Només a partir d’aquí es podrà dur a terme la revolució i ser el motor de canvi cap al comunisme.
- Alienació: situació, segons la qual, les persones se senten governades per forces estranyes a ells, s’associa a la sensació a la pèrdua de control de les seves vides. - Conceptes:
- Materialisme històric
- Infraestructura-superestructura
- Falsa consciència
- Estratificació social segons classes socials
- Conflicte/canvi
