¡Descarga SOCIOLOGÍA General y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
LA SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA I
GIDDENS Sociologia Estudi de la vida social humana, és a dir, l’estudi de grups i societats. Estudiar interaccions humanes dels individus i grupalment. L’estudi es produeix en 2 àmbits:
• Micro Estudi infraccions individuals, entre persones.
• Macro L’estudi de grups entre si.
Estudi sociològic Crític (no que no estigui d’acord) + sociologia antropologia.
ESTRUCTURA
LÒGICA ESTRUCTURAL
AGENT Decisió individual. Llibertat de triar dintre d’un “marc, marge”.
Totes les ciències socials tenen conflictes entre elles. Sociologia posa en dubte. Problema crítica Posa en dubte elements generalment acceptats. Lo més obvi que puguis trobar (societat patriarcal). Xoca molt amb el periodisme. Els pressuposts de partida són molt diferents. En general es pensa que la sociologia parlen/presenten allò que és obvi (obvi no hi ha res). Les obvietats s’han de demostrar/estudiar.
• Validesa externa vs. Experiència viscuda. Periodisme Per les persones la veritat té la
explicació la persona que l’ha viscut. Va a buscar l’experiència de la persona que ha viscut el fet. T’explica la realitat.
Informant pels sociòlegs. Els converteix en no ser objectius. Per fer-ho s’han d’agafar molts exemples. DISTÀNCIA I TRIANGULACIÓ. Diversos testimonis, contraris. (Analitzar el teu exterior). Són tot el contrari.
MILLS Imaginació sociològica. Necessitat de generar validesa externa. CASTELLS Sociòleg espanyol més conegut al món. Expert mundial en xarxa i telecomunicació. Llibre Comunicación y poder. La informació que et quedes és la que et reafirma 7%. (El medi no és neutral).
SOCIOLOGIA CIÈNCIA SOCIAL
A finals s. XIX el 1r COMTE Disciplina física social.
COMTE
Disciplines havien evolucionat des de mates, física, biològica, química, sociologia. Sociologia: estudia el comportament, sobretot perquè sigui previsible (fals). Estudia la societat, com actuar.
La sociologia segueix el mètode científic:
1. Formula preguntes
2. Formula hipòtesis basades en un marc teòric.
3. Marc teòric: cúmul del coneixement que s’acumula al llarg del temps.
4. Dades
5. Conclusió
Si una institució existeix és perquè té una determinada funció. Ex: matrimoni, família, etc. Tabú incest per protegir la família. L’erotisme faria esclatar la família. Tot existeix perquè té una determinada funció. Les societats tenen certa tendència a l’ordre. Les societats no evolucionen (és una estructura). Neguen conflicte social. El conflicte reprimit Acceptes la teva condició (motxilla). Relació metròpolis europees amb colònies (paternal).
▲ COM FUNCIONEN LES SOCIETATS?
(Por si tuviéramos que hacer algún tipo de moderación controlada).
Societat perfecta. Tren, avió Únic missatge que arriba a la població Poder.
3. PERÍODE PLURAL
No teoria hegemònica, pluralitat! 1970 – 1989 Feminisme Les dones demanen igualtat! Els gays, les minories ètniques i racials. Processos de descolonització. + Moviment pacifista Hippie. + Conflictes externs per països que volen ser independents. Conflicte generalitat a tot el món. Deixa d’haver teoria social hegemònica. Pluralisme de teories. Es recuperen els teòrics del conflicte.
• Neo-marxistes / Neo-weberianos
Max Weber (altre pare amb Emille) La realitat depèn del significat que li atribuïm. S’han de tractar els fets socials depenent del contexte. Durhey Les coses són tal com són.
Persones no ben socialitzades. Persones es desvien de les normes. Procés socialització es desvia. Model teòric canvia. Comunicació cada vegada més horitzontal. Interaccionistes. Persones contínuament fent teatre. Teories socials estudiades en perspectiva teatral.
(Amb més democràcia real, més possibilitats de que esclati una revolta.) Apareix divorci Matrimoni líquid.
4. PERÍODE CONTEMPORANI
Caída muro // 11S torres gemelas. Matrimoni gasós. Societat del risc. Societat del coneixement.
▲ QUÈ VA A PASSAR-NOS?
Gent, por. Res segur, inseguretat Element central de la vida diària.
Teoria sociològica Sempre depenent del moment. Les noves tecnologies escurcen els períodes.
SOCIETAT APOCALÍPTICA.
LA SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA II
Auguste Comte Positivisme forma de pensar d’ell. Li va donar nom. Ciències simples estudiaven coses simples.
Física social Sociologia. Ell pensava que la sociologia era l’estudi científic del comportament social de les persones. Predir el comportament de les persones cada vegada de manera més específica (a partir d’avenços matemàtics). Això no es pot fer. Es pot explicar, no predir. Determinar possibles comportaments socials. A partir de llavors (no ja segons Comte) és una ciència social.
Emille Durkheim (pare sociologia) Regles mètode sociològic. 1r llibre explica manera correcta com fer recerca, estudi sociològic.
Ciència perquè utilitza mètode científic (anàlisis)
1. Pregunta
2. Hipòtesis
3. Marc teòric (de la disciplina)
Fonaments disciplina ja ha estat estudiat. Validesa externa Distanciar-se objecte estudi i utilitzar els coneixements previs.
4. Dades (obtenir-les i analitzar-les)
5. Conclusió (contestem preguntes i veiem si les hipòtesis són vàlides o no)
Aquesta manera de raonar (cap a baix)
opinió personal). d’aquella persona que t’interessa. No representa la societat Emulació mètode experimental. Qualitat de l’estudi depèn de la bona elecció: persones adequades i tècniques d’anàlisis.
▲ Quines tècniques?
1. Estudis estadístics, qüestionaris, pròpies tècniques, dades estadístiques, respostes si/no.
Entrevistes (molt típics), gradació entre:
• Entrevistes estructurades (semiestructurades): sempre preguntes el mateix en el
mateix ordre.
• Entrevistes obertes: blocs temàtics, deixes que la persona parli (s’esplagui en el
tema). Fas la primera pregunta i el deixes xarrar. (Debat) més espontani. Contesta tot el que vols, però t’interessa que ell mateix tregui les preguntes que tu tens.
• Individuals
• En grups (grups focals) 5 o 6 persones: genera debat, preguntes i veus com ells
interaccionen entre ells. (Exploratòria) com interaccionen ells com a col·lectius. També quan no acabes d’entendre per què no hi ha acord, resultats. Una subvariant d’entrevista grup Delphi: entrevistar a les persones en grups, però separats. (Rondes, 5). No interacció entre ells, tu si interacciones amb ells.
2. Tècniques anàlisis metodologia qualitativa. A cada ciència social li agrada més una o
l’altre. Des de lo més semblant a qüestionari (entrevistes) a més obertes observació participant.
• Relat o història de vida: t’interessa un tema concret, vols saber processos. Molt
utilitzat en processos de canvis (has de saber una quantitat molt gran d’informació d’una persona per entendre les seves decisions). Relat En funció/vinculat d’un moment/concepte determinat. Història Explicació de tota la vida.
3. Observació participant (etnografia). El que fan els antropòlegs (recerques
etnogràfiques), antropologia tradicional. Barrejats durant temps per aprendre. Etnografia urbana: comunitats tancades. Delictes, opaques, amb una forma de vida diferent, que tu intentes explicar. No esperit crític amb les comunitats que estudies. Aspectes ètics, la teva implicació personal és molt gran. Connotacions implicacions personals.
INSTITUCIONS SOCIALS I: EL CONTRACTE INTERGENERACIONAL
Procés socialització / socialització: procés a partir del qual la persona aprèn i aprehèn (interioritza) al llarg de la seva vida els elements socioculturals del seu entorn (medi). Els integra dins de la seva personalitat (com a seus) i s’adapta a l’entorn social que ha de viure. Implica diversos aspectes, concepte:
1. Adquirir la cultura.
2. Interioritzar-la, integrar-la dins de la personalitat.
3. Adaptar-se a l’entorn social en el que vius.
Dins 2 fases:
1. Socialització primària
2. Socialització secundària
1. Socialització primària
El que són els teus pares. Socialització que es produeix en els primers anys de vida (4- anys). Els que exerceixen són persones que conceptualment se’ls diu agents socialitzadors: pares, mares, avis. Els altres significatius (primers anys d’escolarització). Gran part del que és una persona depèn de quin són els seus pares, la seva família. Pot rebutjar-les o acceptar-les, però no coneix uns altres mecanismes. La realitat dels seus pares serà la seva realitat.
2. Secundària
Després del llarg de tota la seva vida intervé “l’altre generalitzat”, també actua de manera similar. Modifica part del programa inicial dels pares. Manera en que la societat exerceix control sobre l’individu. Adaptar-lo a la “normalitat”.
INSTITUCIONS SOCIALS II: PARENTIU, FAMÍLIA I MATRIMONI
PARENTIU
És una xarxa social de límits arbitraris que relaciona o posa en contacta qui són els parents. Té límits arbitraris perquè no totes les societats entenen el mateix tipus de parents. Hi ha algunes societats que arriben a definir els tòtems com a parents. (Parents Fundadors llinatge o clan).
Ens permeten pensar i entendre el parentiu: FILIACIÓ Ubicar les persones en un mapa (línia) de parentiu en tant que descendents d’un avantpassat comú. Línia descendent de parentiu que permet ubicar-te en tant que descendent d’un mateix parent.
ALIANÇA
Aliança és igual a matrimoni. Posa en contacte dos grups de parentius que no tenen res a veure a través del intercanvi dels conyuges. No es casen les persones, sinó els grups dels que aquelles persones en formen part.
CONSANGUINITAT
(L’únic que té un component físic, sang). Persones que comparteixen sang. Totes les persones que formen part d’una línia de filiació són consanguínies? No, adopció. Els sistemes de parentiu no tenen que veure amb la natura. El parentiu és un sistema polític, no natural, arbitral, construcció social que en alguns casos es basa en la consanguinitat, però no sempre.
Característiques del parentiu:
1. Sistema arbitrari de representació.
2. Existeix a la consciència de les persones.
3. No és una relació física, sinó social.
Normes que regulen el parentiu:
1. Afectives Regulen l’afectivitat entre parents.
2. Etiqueta Regula el tipus de relació de protocol que es té amb els parents.
Protocolo de evitación de la suegra
3. Jurales Regulen les obligacions entre parents. (Drets de propietat, d’herència,
participació política, etc.)
Sistemes filiars Hi ha de dos tipus:
• Bilineal
• Unilineal: matrilineal i patrilineal
BILINEAL
La nostre societat és un sistema bilineal, però amb preferència paterna.
▲ Com funciona un sistema bilineal?
Hi ha uns drets i deures que s’obtenen per via paterna i d’altres que s’obtenen per via materna.
UNILINEAL
Tu ets de la família de la mare o de la família del pare.
• Matrilineal
No és igual al matriarcal. Drets i deures descienden dels parents de la mare.
LLINATGE
Línia de filiació descendent en la que tu coneixes tots el passos de parentesc que et relacionen amb el fundador del llinatge. La suma de varios llinatges dóna un clan.
CLAN
Línia de filiació descendent en la qual l’avantpassat és tan llunyà que s’ha convertit en un avantpassat mític (animal, tòtem, heroi, etc.). Varios clans generen una tribu???
MATRIMONI
És l’aliança política que estableixen dos grups socials mitjançant l’intercanvi de conyugues.
Gàmia = matrimoni
• Endogàmia
Casar-te amb algú del teu grup social.
• Exogàmia
Casar-te amb algú de fora del teu grup social.
• Poligàmia
Persones casada amb varius conyuges.
- poligínia -poliàndria una dona casada amb molts homes.
• Hipergàmia
Ascender socialment a través del matrimoni.
• Hipogàmia
Descender socialment a través del matrimoni.
Endogàmia de classes. La nostra societat és una societat polígama. Formes polígames no residencials.
PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ, CONTROL I DESVIACIÓ SOCIAL
És el instrument a través del qual una societat instrueix els seus membres en les normes i en els valors propis d’aquella societat. La socialització serveix per entrenar, instruir, educar, els membres d’una societat en les normes i els valor propis.
NORMES
Guies de comportament social que defineixen els límits del que està permés. Funció principal Assegurar l’ordre social (no és l’ordre públic), és una manera d’organitzar la societat que en funció del gènere, de la classe social, de l’edat, dels recursos, de la dinàmica nativo inmigrante, de la orientació social, defineix determinats grups socials en hegemònics i d’altres en subalterns. En la nostre societat, homes hegemònics, dones subalternes. Dones estatus inferior.
▲ Quina és la funció de les normes socials?
Garantir la reproducció del ordre social vigent. Les normes socials estan previstes per afavorir i defendre els grups socialment hegemònics (els seus interessos).
Poden ser:
- Explícites: Les que estan normalment escrites i conformen codis. Conformen lleis.
- Implícites: Es transmeten de manera oral, tenen a veure amb la tradició.
Totes les relacions socials tenen normes. “El libertinaje absoluto es el sueño del anarquista y es la pesadilla del conservador, pero es imposible porquet oda actividad social está regulada por normes”. La nostra interacció està regulada per normes. Les normes són universals, inevitables. Fins i tot les normes afecten la nostra conducta quan estem sols. Les normes interioritzades t’afecten encara que estiguis sol. (Ex. Normes higiene també són normes socials).
Les normes depenen dels valors. VALORS Sistemes de creences acceptats d’una manera universal en una determinada societat. En la nostra societat, valors derivats de la revolució francesa: Llibertat, igualtat i solidaritat (fraternitat). Normes depenen dels valors Societats depenent dels valors que tingui es dotarà d’unes determinades normes per assegurar-los. No hi hauria d’haver conflicte entre les dos. Si hi ha conflicte el que es canvia és la norma. Valors sistemes de creences hegemònics. Els valors tenen contexte. Perquè es compleixin les normes hi ha sancions o reconeixements.
Qui els fa? Processos de socialització primària: la fa la família, és el ABC. La família et socialitza en les normes i valors fonamentals. Secundària: la fa el grup de pars (amics), la feina, el treball i també l’escola. El conjunt d’interaccions s’amplia. (Mitjans de comunicació també participen).
És possible processos de resocialització o socialització terciària: En els processos de socialització primària i secundaria, hi ha coses que m’agraden però “no són correctes”. Prejudicis interioritzats. M’he de resocialitzar.
Existeixen normes però de vegada les persones no les compleixin. Desviados los que se apartan de las normes (aunque sean injustas).
Desviación primaria Desviacion secundaria: cuando has pasado x un proceso de control social que te transforma en ladrón.
De vegades les persones es desvies grupalment o col·lectivament Subcultures desviades (des del punt de vista sociològic, desviació neutre).
EXCLUSIÓN, ALTERIDAD Y ESTIGMA
Claude Levi-Strauss Las estructuras mentales
Concepto alteridad: Extranjeros y huéspedes
Bárbaros y griegos // Bárbaros y romanos
Cristianos y paganos // El problema de América
El buen salvaje XVIII // Primitivos XIX // “Democratizar
Excluidos y pobres
Estigma
Exclusión Fa referència a concepte tant d’orde econòmic com social. Quins són els
exclosos. Persones que estan excluides d’alguna cosa. 1. Econòmica 2. Social 3.
Simbòlic (els que estan fora, les que estan apartades).
Exclusió respecte a actes polítics.
Alteridad Els altres, manera de dir els altres. Com es construeixen nosaltres i ells,
construint la nostre identitat diferenciant-la amb la dels altres.
EXCLUSIÓN
Claude Levi Strauss es el padre del estructuralismo francés, una de las grandes
teorías sociológicas del s. XIX. “The French Theory”
Claude explica que hay unas estructuras universales de la mente humana que
implican que cualquier realidad de la mente humana pueda reducirse a un binomio
en un sistema de oposiciones, que puede ser “vida – muerte”, “limpio – sucio”,
“orden – caos”, “nosotros – ellos”.
En el mundo existe el orden y el caos. El orden está en la aldea. El caos está en la
selva. En la aldea está la razón, en la selva las emociones, lo que no se puede
controlar. El orden son los hombres, mientras que las mujeres son la razón, las
emociones.
Según Levi Strauss todo discurso, relato, realidad humana, finalmente puede
reducirse a un conjunto de binomios opuestos.
Binomio nosotros – ellos Básicamente todo orden social podría reducirse a unas
estructuras sociales que tienen que ver con este binomio. Las relaciones sociales se
articulan a partir de este orden.
El concepto de alteridad significa los otros. Alter son los otros.
▲ Quiénes son los otros?
El otro por excelencia es el extranjero, que ocupa un espacio intermedio entre
nosotros y los desconocidos. Es decir si una persona es desconocida, si no lo
conocemos ni siquiera puede formar parte de “ellos”. Si el extranjero está junto a
nosotros, está junto a nosotros en calidad de huésped, alguien que en determinados
contextos puede convertirse en uno de nosotros.
▲ Qué es lo que tiene que hacer para convertirse en uno de nosotros?
Renunciar a su propia identidad. Deja de ser un “ellos” y se transforma en un
“nosotros”. Muchas sociedades especialmente en occidente tienen sistema políticos
establecidos para transformar el huésped en uno de los nuestros a través de rituales,
romanización, etc.
El estatus de huésped es una categoría especial (especialmente en occidente). Los
huéspedes tienen un conjunto de obligaciones respecto al lugar donde se alojan y el
anfitrión tiene un conjunto de obligaciones respecto a las persones que está
alojando.
2 relatos que lo que hacen es subrayar el carácter sagrado de la hospitalidad. La
hospitalidad tenia carácter sagrado en la antigüedad que lo que explica es la
obligación de cuidar al huésped, y al mismo tiempo los huéspedes tienen un
conjunto de obligaciones.
BÁRBAROS Y GRIEGOS
▲ De qué manera occidente ha ido construyendo a los demás a los “ellos”?
Esto se ha hecho a través de una conceptualización a lo largo de la historia de los
otros. A los otros se los ha llamado bárbaros. Los cristianos a los otros paganos. En
el s. XVIII salvajes. En el s. XIX primitivos. Ahora son una clase de gente de tenemos
que “democratizar”.
GRECIA
palabra de Dios no les había sido explicada. Derecho de evangelización. Se los
acusó de ser caníbales y sodomitas ni tener rey ni ley ni fe. Se desarrollaron
mecanismos de estigmatización. Rousseau, los salvajes al igual que los niños son
dignos de admiración porque son puros no como la Sociedad que corrompe y
degrada.
▲ Quiénes son los salvajes en el s. XVIII?
El buen salvaje s. XVIII cuando Europa empieza a colonizar el mundo. El proceso de
colonización del mundo por Europa finaliza en el s. XIX. Los primitivos tendrán que
ser civilizados “son lo que fueron nuestros antepasados hace mucho tiempo, y
evolucionarán hasta donde estamos nosotros”. “Hacia dónde van las sociedades?” s.
XX ya no pretendemos civilizar, ya no pretendemos evangelizar sino que lo que
queremos es democratizar. Los europeos de nuevo nos atribuimos que somos
mejores que los demás. Para entender cómo occidente construye sus relaciones con
la otredad debemos tener en cuenta las 3 variables; 1. Admiración (los otros son
dignos de admiración, tenemos que entender su vida. 2. Que sean como nosotros
(multiculturalismo o no?) 3. Los otros son inferiores y vamos a llevarles la
democracia.
La pregunta social hegemónica de los últimos periodos es “Qué va a pasarnos?”.
Estamos en un tipo de sociedad en la cual el Estado ya no puede asegurar la
seguridad de sus ciudadanos.
Estructura esquema Marginación, integración parcial, integración completa.
ESTIGMA
Marca física.
Tipos: (pueden ser marcas que uno no quiere llevar)
• Visibles: Los que se ven a simple vista. Deformidades, obesidad, delgadez,
quemaduras, amputaciones, etc.
• Invisibles: no se ven a simple vista. Tratamiento siquiátrico, ex recluso, VIH+,
maltratador.
• Colectivos: Negros, transexuales, policía, jóvenes okupas, etc.
Los procesos de estigmatización sirven para identificar a las persones.
De qué manera la persona individual se enfrenta al estigma? Estrategias personales
de gestión del estigma.
• Corrección
• Exhibición: exhibir el estigma puede reducir las consecuencias sociales de
tenerlo. Somete a los otros a presión.
• Beneficios secundarios: para obtener un beneficio secundario del estigma.
Estrategias sociales de interacción estigmatizados/normales:
• Evitación: intentamos que no se produzca, por eso creamos los ghettos,
barros periféricos, Harlem. Que no se produzca contacto entre los normales
y los estigmatizados.
• Contacto: Avatar “te veo”.
• Autocontrol: Controlarte para que en situaciones normales no te traten en
función de tu estigma, sino en función de ti mismo.
• Asociación: los estigmatizados se ajuntan para conseguir objetivos comunes.
Necesitan un contexto para poder ser ellos mismos. Normalmente no
participamos.
• El papel de los sabios: sí pueden relacionarse con los estigmatizados.
Personas que por su profesión han estado muy en contacto con ellos hasta el
punto de entenderlos, son capaces de relacionarse, entienden su manera de
pensar. Son aceptados en el mundo de los estigmatizados porque saben
como funcionan.
La carrera moral
Es una forma de proceso de etiquetaje. El estigma puede ser innato o adquirido. El
adquirido tendrá que resocializarse en tanto que su estigma. Este proceso se llama
carrera moral. Secuencia de cambios personales de sociales en la que se parte de
“era normal” y “me tengo que convertir en estigmatizado”.
Fases:
• Socialización como normal
• El descubrimiento del estigma
• Un cierto rechazo (uno mismo)
• La hermandad
