¡Descarga sociologia tema1 y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!
SOCIOLOGIA GENERAL:
♦ (^) Antoni Giddens – la sociologia estudia les nostres pròpies vides i el nostre propi comportament. ♦ Peter Berger – les coses no sempre són el que semblen, les aparences enganyen. ♦ Salvador Giner – puc desconèixer l’ànima d’una persona, però sé les relacions que manté amb els demés. ♦ Edgar Morin – els grans esdeveniments del segle XX, són fets inesperats. ♦ Charles W. Mills – s’imagina que passaria si les circumstàncies canviessis. Si les circumstàncies canvien també canvio jo, i les meves expectatives. ♦ Joan Estruch – la realitat de la meva vida quotidiana es una realitat que donem per descomptada, feta bàsicament de certeses. En contra del que solem pensar, la vida humana no es un mar de dubtes, sinó un mar de certeses en mig del qual sorgeixen a vegades alguns dubtes.
Imaginació sociològica: és entendre el que hem passa ami al voltant d’una situació i unes circumstàncies que m’han tocat viure. És la relació entre la meva vida i el meu poble, i aquesta relació ens permet descobrir aspectes desconeguts d’allò que és molt proper.
DEFINICIONS DE SOCIOLOGIA: La sociologia és una disciplina de coneixement que neix amb la vocació de ser una ciència i també una forma de consciència personal que ens permet conèixer-nos millor.
- (^) Què es la sociologia?
- La sociologia té per objecte l’estudi de les societats humanes.
- És una disciplina de coneixement que intenta comprendre els fenòmens socials.
- La sociologia és l’estudi sistemàtic de les societats humanes, fent èmfasi en els grups socials i en els sistemes industrialitzats.
- És una disciplina de coneixement que estudia el complex de les relacions humanes que conformen allò que anomenem societat.
Segons Joan Estruch és la nostra experiència amb la gent que ens envolta. Podem afegir que la sociologia te per objecte l’estudi de la interacció social (és el procés mitjançant el qual una persona actua i reacciona en relació amb altres persones) L’estudi de les xarxes socials, pot ser una bona manera de conèixer la interacció social. L’esser humà és un animal polític, és a dir, que ha sigut capaç d’organitzar-se i que per viure necessita viure amb els altres, conviure en societat. Ha de comprometre’s amb el bé de la comunitat i el seu conjunt. És impossible que un individu sol pugui sobreviure gaire temps, ens fa vulnerable i no aguantem les condicions.
- Quin és l’objecte d’estudi de la sociologia?
La sociologia estudia les relacions humanes, grups, institucions i societats. Fa uns anys era propi d’una disciplina científica, però avui dia es desenvolupa des de els propis individus aquesta necessitat de conèixer, d’estar en contacte amb altres persones. El camp de coneixement de la sociologia és molt vast, des de relacions sentimentals fins a problemes de salut i malaltia. Hi ha dues possibles estudis de la sociologia:
▲ Els fets socials , segons Durkheim fets que existeixen, que tenen entitat i història pròpia, fins i tot al marge dels desitjos de les persones. Els fets socials són formes de pensar i obrar, exteriors a l’individu que estan dotats d’un poder de coacció en virtut del qual se li imposen. (Ex. Lleis, normes, els crims...) ▲ L’acció social , Segons Max Weber, qualsevol acte que fem i que té repercussions en terceres persones (ex. Brindar, ja que ho fas amb algú) on l’individu és el protagonista dels seus actes i que per entendre aquestes accions hem d’entendre que és el que pensa l’individu, les seves motivacions per comprendre el seu comportament. Actor social com un actor que pot prendre decisions ell sol i té motivacions subjectives per actuar.
La sociologia contempla la situació en la qual les persones orienten les seves accions, analitza la trama de significats i les expectatives d’aquestes accions mentre interactuem amb els altres.
són fruit de les relacions dels individus, que es poden modificar si aquests hi estan d’acord. Les realitats, tot i així, són diferents en totes les cultures, amb altres costums i religions. La sociologia també es possible només en societats democràtiques, en cas de dictadura, la sociologia desapareix. Peter Berger diu, que la sociologia es sintonitza en un món modern i avançat on els individus es respecten els uns amb els altres. La sociologia analitza sobre tot els moments de canvis, de transformació de CRISI. De fet, la sociologia va néixer amb la Crisi de la Revolució francesa. La paraula crisi està formada per la idea de amenaça i oportunitat, on les coses no van bé però tens una altra oportunitat per a que el canvi sigui positiu.
La sociologia sorgeix al segle XIX i es consolida al segle XX com un intent de comprensió i de resposta dels canvis transcendentals esdevinguts en les societats. Sobretot la Revolució Francesa (1789) August Compte (1798-1857), pare de la sociologia, considera que s’ha d’inventar una nova ciència per trobar solució a aquell món on es pren un nou concepte de societat, de llibertat. Es una ciència moderna, ja no hem d’acceptar la voluntat de deu i hem de resignar-nos al nostre destí i la sociologia el que fa es fer comprendre als individus de que no hem de creure en deu per resoldre els nostres problemes, sinó que es fa amb la ciència i la raó. L’home modern confia en la lògica i la raó per interpretar i donar respostes als problemes actuals, a través de la sociologia, que estudia el comportament de la societat i ja no per via de la divinitat. Es perd el pes de la religió. El naixement de la sociologia s’entén en un context històric de caos i desconcert que van provocar la revolució francesa a França i la revolució industrial al Regne Unit. La REVOLUCIÓ FRANCESA el que volia era acabar amb l’absolutisme creant el caos a la ciutat, descontentament social i polític. La REVOLUCIÓ INDUSTRIAL va suposar un altre caos perquè es va introduir la màquina de
vapor. El pas de la vida tradicional a la vida moderna comporta un canvi de la societat radical. La gent ja no viu al camp, els nens van a l’escola, la religió perd poder, la ciència guanya importància, l’absolutisme ha passat a la història perquè s’estableix el liberalisme. Tot aquests canvis són causats principalment per aquestes dues revolucions. A partir d’aquí, es quan la sociologia neix per intentar mediar amb aquests problemes.
La sociologia que estudia les societats modernes, té relació amb l’antropologia que estudiaven les societats tradicionals que havien estat colonitzades. La història i l’economia també tenen característiques comuns ja que la història explica el passat i la sociologia el present. Amb l’economia s’assemblen però hi ha una diferència: l’economia te un caràcter pràctic ja que analitza com es poden millorar els processos de producció i distribució, en canvi la sociologia té un caràcter més teòric, que intenta explicar els fenòmens que succeeixen a la societat.
- Els fundadors de la sociologia
♦ Auguste Comte: Francès, va inventar el mot “sociologia”, pare del positivisme científic la fe que la ciència es capaç d’explicar els problemes socials i trobar-los solució). Deia que la sociologia era un mètode de control social. ♦ Herbert Spencer: Britànic, preocupat per l’ordre social i el canvi social. Aplica el darwinisme social, el que té raó és el més fort. Proposa una teoria organicista, tractava a la societat com un ésser humà. ♦ Karl Marx: Alemany, estudia el capitalisme. Va elaborar teoria basada en el conflicte i en la lluita de classes. La seva preocupació era la de alienació, on el ser humà deia que era una persona esclava dominada per un sistema econòmic que no el deixava ser lliure. ♦ Emile Durkheim: sociòleg francès. Estudia les implicacions del treball social. La sociologia estudia els fets socials. La societat és un tot integrat, on hi ha una situació d’harmonia entre les institucions. Estava
- És una disciplina empírica: El coneixement científic es basa en l’observació. La validesa dels supòsits i dels enunciats teòrics depenen de la seva base empírica.
- Es basa en la neutralitat valorativa: El sociòleg ha de procurar mantenir una distancia critica respecte el seu objecte d’estudi. Hem d’esforçar-nos per ser mes objectius. El científic social ha de mantenir una actitud de vigilància (epistemològica). Alhora a de reprimir els seus prejudicis. L’únic valor fonamental és el de la integritat científica.
- Comporta una perspectiva parcial: La sociologia comporta una perspectiva parcial o un punt de vista particular, es a dir, té una mirada particular, es fixa en uns aspectes concrets de la realitat.
- Es preocupa pel rigor terminològic: La ciència manté una cura especial de les qüestions terminològiques.
- És una perspectiva crítica i desemmascaradora: La sociologia s’interesa en l’acció dels homes, sobretot preguntant-se que s’amaga darrera de cada actitud. És manté una actitud de sospita. La sociologia vol desemmascarar les estructures més profundament amagades dels diversos mons socials que constitueixen l’univers social i els mecanismes que tendeixen a assegurar-ne la reproducció i la transformació.
- La sociologia és una disciplina relativitzadora: Totes les institucions són relatives en el temps i en l’espai. La coneixença d’altres societats diferents a la nostre, i fins i tot la coneixença de la nostra pròpia societat en diferents èpoques anteriors, ens fa adonar del caràcter fràgil i canviant de les institucions socials.
- La sociologia pot tenir un caràcter pragmàtic: La sociologia no és una practica, sinó que per damunt de tot, és una eina de comprensió del món social. Les ciències socials han de fer una reflexió critica del món actual. No hi ha solucions màgiques per resoldre els problemes socials. D’altre banda, la ciència no ens estalvia la necessitat d’escollir entre interessos i valors alternatius. Tampoc ens dicta el que hem de fer. El problema de l’aplicació dels coneixements sociològics, es una qüestió important, però no es pas una qüestió sociològica, sinó es una qüestió ètica o política.
LA PERSPECTIVA SOCIOLOGICA:
Una mateixa realitat, es pot copsar des de diferents perspectives. Hi ha diferents perspectives que rivalitzen. Podem observar una mateixa realitat des de diferents angles o perspectives que depenen, lògicament, de la posició de l’intèrpret. Les teories són interpretacions abstractes que tenen per objecte explicar i comprendre diferents fenòmens. La sociologia comporta una certa manera de situar-se davant de la realitat i d’interrogar-se sobre ella. No tots els sociòlegs comparteixen el mateix punt de vista teòric. Sovint discuteixen entre si sobre la “forma correcta” d’abordar el comportament humà i sobre quina és la millor manera d’interpretar els resultats de les investigacions. Al interpretar la realitat hi ha diversos nivells d’anàlisi. La realitat social presenta dues cares. Creiem que hi ha dos grans paradigmes de coneixement que rivalitzen en el camp de les ciències socials:
El paradigma positivista: destaca els aspectes “objectius” de la realitat
El paradigma hermenèutic: destaca els aspectes “subjectius”
Les principals perspectives teòriques:
-Visió de la societat: Un procés continuo d’interacció social en el qual les persones, en atorgar sentit a les coses que fan, van creant i recreant contínuament la realitat social. Les percepcions individuals de la realitat no tenen perquè coincidir. -Preguntes a les quals respon: Com es viu i s’arriba a entendre una experiència social? Com els individus són capaços de crear i canviar el seu món canviant el significat de les coses? Com varia la conducta humana en unes circumstàncies canviants?
Orientació micro Família. Orientació macro Església catòlica.
LA GLOBALITZACIÓ: Vivim en una societat global. Què és la globalització? La globalització comporta una nova experiència sobre el món. Comporta un canvi important en les coordenades (espacials i temporals) de les societats humanes i dels processos culturals. Comporta una acceleració important de la vida social. La globalització ha comportat una intensificació dels canvis. Comporta una reducció de les distàncies territorials. Quin és l’origen de la globalització? La globalització és el resultat d’un llarg procés històric molt lligat al procés de modernització. El terme “globalització” va néixer a la darrera dècada del segle XX. Substitueix en certa forma, d’altres termes com colonialisme i imperialisme. El que és nou és la consciència de la seva transcendència històrica i la popularització del terme. No és senzill posar-ne data de naixement a la globalització. Els processos tecnològics, polítics i econòmics, són els esdeveniments crucials d’aquest procés.
I. El naixement de la xarxa d’internet: La revolució digital ha estat un factor decisiu que ha accelerat les relacions comercials i els intercanvis en un món global.
II. La caiguda del mur de Berlín: El col·lapse de la Unió Soviètica i el final de la guerra Freda marquen un punt d’inflexió.
III. La creació de l’OMC: Tenim la creació de l’OMC, el 1995, que liberalitza el comerç mundial, i de les polítiques de desregulació, privatització i liberalització a escala internacional. El fracàs de les economies planificades han convertit el mercat en un mecanisme comú a tota la terra. El supermercat esdevé una metàfora perfecta de la globalització.
La teoria del caos: Algunes accions originades en el nostre entorn tenen repercussions més enllà de les nostres fronteres. Alhora, la nostra vida es veu influïda per accions llunyanes. Els teòrics del caos, descriuen com una papallona que bat les ales sobre el Brasil, pot provocar una tempesta a Chicago.
L’estatisme metodològic: Cal evitar l’estatisme metodològic. Hi ha el perill de que les ciències socials caiguin en una mena d’estatisme metodològic i adoptin una concepció unitària dels estats entesos com a realitats homogènies i independents. Les dimensions de la societat van més enllà dels límits de l’estat.
Tres nous paradigmes:
♦ Modernitat liquida (Zygmunt Bauman): La liquiditat o fluïdesa són metàfores adequades per aprendre la naturalesa de la fase actual de la historia de la modernitat. La tesi central es que la “modernitat solida” (capitalisme industrial, estat-nació, família patriarcal...) ha deixat pas en les darreres dècades a una “modernitat liquida”, en la qual totes les relacions socials s’han tornat fluides i inestables. Zygmunt Bauman, descriu la fi de la modernitat tal com es coneixia: solida, estable i amb ànsies de perpetuïtat, per donar pas a una nova etapa on no hi ha res estable. Les institucions estan orientades al canvi permanent i no estan arrelades al territori. Parla en termes d’amor líquid. Els vincles personals són líquids. La vida liquida és una classe de vida precària que es troba en condicions d’incertesa constant: “una successió de nous començaments, amb breus i finals indolors”. ♦ La societat xarxa (Manuel Castells): La paraula “xarxa ha esdevingut clau en un món globalitzat. Es parla molt de “xarxes socials”.
Goffman analitza la interacció social com si els qui participen en ella fossin actors d’amunt d’un escenari. El model dramatúrgic: La sociologia te per objecte la interacció social. La interacció social és el procés mitjançant el qual una persona actua i reacciona en relació a d’altres persones. Les institucions humanes es creen quan aquests processos de interacció social generen pautes mes o menys estables. Goffman distingeix entre les regions anteriors i les regions posteriors de la vida social. ♦ Les regions anteriors són un àmbit d’activitat social en el qual les persones intenten representar per els altres una actuació definida. ♦ Les regions posteriors configuren una zona allunyada de les actuacions de la regió anterior on els individus poden relaxar-se i ser més informals.
Què passa quan es trenca la barrera de la privacitat i estem sempre exposats a la mirada dels altres? La vida social es basa en un joc constant de mostrar i amagar algunes facetes de la nostra persona. La presentació de la persona és l’esforç d’aquesta de crear una bona impressió davant dels altres. Goffman també ens parla de les institucions totals. Lloc de residencia o treball, on els interns es troben en la mateixa situació, resten aïllats de la societat i comparteixen rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada. Exemple: presó, hospital psiquiàtric, exercit... Les institucions socials amb les seves pròpies normes i l’aïllament que comporten, obliguen als nous interns a passar un procés de resocialització i reaprenentatge de rols. Norbert Elias, posa en qüestió la suposada separació entre societat i individu. Elias, fa un retrat magistral de les configuracions socials a l’època cortesana. L’autor assenyala la importància de les configuracions per comprendre l’ethos (o el tarannà) dels individus.
La teoria del rol : El rol és el conjunt de pautes de comportament que s’espera d’un individu en el desenvolupament d’un estatus social determinat.
♦ Es mitjançant l’exercici d’un rol que podem participar en la vida social.
♦ Els individus desenvolupen una certa varietat de rols a l’àmbit de diferents contextos institucionals. Ex: un professor a l’escola actua com a tal, però a casa seva actua com a pare, com a marit... ♦ El rol està tipificat i marca les pautes de comportament que orienten la conducta de cadascú. ♦ Els rols es poden aprendre i perfeccionar mitjançant el seu exercici. ♦ Ha d’haver-hi una coincidència entre allò que jo faig (en l’execució d’un rol) i allò que els altres esperen que jo faci (expectativa de rol). ♦ En estar tipificats, hi ha la possibilitat de prendre distancia del rol.
L’estatus social: Un element fonamental de l’estructura social es l’estatus. L’estatus és la posició que ocupa un individu dins la societat i que els altres reconeixen. L’estatus també assenyala allò que en diem i anomenem prestigi, dignitat i categoria personal. L’estatus té una gran importància per a definir la identitat social d’una persona. Per exemple, la condició de metgessa. L’estatus implica una expectativa reciproca de conducta entre dues o més persones. Tipus d’estatus:
- Estatus dominant: Dins del conjunt d’estatus n’hi ha una posició que en diem estatus dominant que esdevé cabdal.
- Estatus adscrit: L’estatus adscrit és la posició social que ocupa una persona pel fet de tenir unes característiques d’origen (sexe, edat o ètnia).
- Estatus adquirit: És la posició social que assoleix una persona gràcies al mèrit i al esforç.
Les institucions socials: Entre el rol i la institució hi ha un lligam molt estret. Les institucions són molt importants.
♦ Els rols són les unitats bàsiques a partir de les quals es constitueixen les institucions socials. ♦ L’esser humà necessita pautes de comportament, hàbits i rutines que orientin les seves accions.
És mitjançant l’educació que hom pot aprendre i interioritzar els valors, les creences i les normes de comportament vigents en la seva cultura. La interiorització és el resultat del procés de socialització. L’individu assimila els models del món social que l’envolta i els percep com a propis. Mitjançant l’educació un llegat cultural es pot transmetre de generació en generació. La infantesa té una importància cabdal en aquest procés que es perllonga al llarg de tota la vida. Aquest procés que dura tota la nostre vida, des del naixement fins a la mort. Estem sotmesos a un conjunt de socialitzacions subsegüents.
- La família es el primer agent socialitzador.
- L’educació formal a l’escola és molt important.
El domini del llenguatge i la possibilitat de comunicar-se és basic per el procés de socialització. La historia del nen salvatge és present en la literatura i el cinema. Aquests relats demostren que l’esser humà ha de ser criat dins d’un entorn civilitzat. Fora d’un entorn social i cultural no pot sobreviure, ni desenvolupar el seu potencial. La socialització és clau pel desenvolupament humà. L’absència de vida social priva a l’esser humà del llenguatge, del desenvolupament mental i de les emocions superiors. S’han produït diferents casos d’infants que han estat criats per animals i que es comportaven com aquests animals, això es degut a que si el procés de socialització es interromput en aquesta fase decisiva es molt difícil que l’individu es pugui integrar plenament en la vida social. L’individu aprèn a interpretar diferents rols dins de diversos escenaris socials.
Agents de socialització: Els principals agents de socialització són la família, l’escola i, en menor mesura la colla d’amics (grups d’iguals). També s’ha de contemplar la influencia educativa dels mitjans de comunicació social etc. L’església havia tingut un paper molt important en les societats tradicionals. Els agents de socialització són les institucions que contribueixen a la transmissió dels models culturals d’una generació a una altra i permeten aconseguir que els individus s’integrin a la societat que pertanyen.
Tipus de socialització:
♦ Socialització primària – procés pel qual l’esser humà interioritza durant la infantesa uns valors i uns esquemes de conducta que li permetran d’actuar d’acord amb les convencions i les normes del medi social al qual pertany. Quan arrelen amb més força les normes socials és als primers anys de vida: la primera infància és un camp abonat per l’aprenentatge social del “nou membre”. ♦ Socialització secundaria – és el procés pel qual l’esser humà interioritza els coneixements que van lligats a l’assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials. L’abast de la socialització secundaria ve determinada pel grau de complexitat social i per la divisió social del treball. ♦ Socialització mediàtica – procés pel qual els mitjans de comunicació actuen com a mecanismes educatius no formals.
- Socialització primària – agents de socialització: família, grup d’iguals i escola primària – relació personal “altres significatius” – aprenentatge del llenguatge bàsic.
- Socialització secundaria – agents de socialització: escola mitjana i superior, el grup d’iguals i el treball – relació més impersonal “altres generalitzats” – aprenentatge dels llenguatges especialitzats.
- Socialització mediàtica – agents de socialització: mitjans de comunicació social
- relació impersonal “agents impersonals de socialització” – aprenentatge dels codis audiovisuals.
Socialització i autocontrol: La interiorització d’elements socioculturals fa que sovint no ens adonem dels imperatius i de les exigències que “imposa” el nostre medi social. Adaptar-nos a l’entorn social no vol dir sotmetre’ns. La socialització, ens procura pautes i maneres d’actuar, de pensar i de sentir. Permet construir coneixements crítics i possibilitat de canviar...
Resocialització i desviació social: La resocialització és com una repetició del procés de socialització primària. Requereix molta ajuda del grup: de cara a provocar una (re)identificació efectiva amb els altres significatius que son els guies i el suport.
Avui la parella (casada o no), és el nucli de la família. La parella és al centre de la vida familiar en minvar el paper econòmic de la família i convertir l’amor (i l’atracció sexual), en la base dels llaços matrimonials. Un cop constituïda, una parella té la seva pròpia i exclusiva historia, la seva pròpia biografia. És una unitat basada en la comunicació emocional o intimitat. El matrimoni és cada vegada menys un acte de necessitat econòmica i cada vegada més una qüestió d’elecció individual. El vincle es basa sobretot en l’estimació i és molt fràgil. La família continua essent una institució important que és especialment ben valorada pels joves i adolescents. Els vincles familiars i d’amistat segueixen tenint un valor extraordinari en la vida social.
Canvis en l’estructura familiar: El canvi és fonamental en la nostra societat. Els canvis econòmics, polítics i culturals incideixen en la vida personal, emocional i familiar. Vivim en un món ple d’oportunitats però difícil i incert. Aquests canvis incideixen en una proliferació de nous tipus de família. Al costat de la típica família nuclear basada en la relació de parella i molt focalitzada en els fills, han sorgit nous tipus de format familiar.
- Diversitat de tipus de família.
- La gent es casa menys.
- La gent es casa més gran.
- Es retarda el naixement del primer fill – disminució de la taxa de fecunditat.
- Increment del índex de separacions i divorcis.
- Increment de famílies monoparentals.
- Increment de les llars unipersonals.
- Increment del nombre de “famílies reconstituïdes”, de segones noces amb fills d’unions anteriors.
- Increment del nombre de “famílies plàstiques”.
- Increment dels individus que opten per viure junts, cohabitar, abans de casar-se o en lloc de casar-se.
El matrimoni i la família semblen molt febles però la gent segueix pensant que són importants. El divorci és molt freqüent, però les taxes de matrimoni són altes. L’índex de natalitat és baix, però creix el numero de tractaments de fertilitat. Baixa el numero de matrimonis, però és manté el desig de viure en parella. La família és molt elàstica. Es probable que un mateix individu experimenti diverses etapes de convivència familiar al llarg de la seva vida. Familia plàstica. És la condició de la nova estructura familiar. La unitat familiar pot canviar de composició i d’estructura a través del temps. Noció que explica el caràcter mutant de la família en un context de desinstitucionalització i forta individualització.
