¡Descarga Derecho Civil de Cataluña: Matrimonio, emancipación y efectos patrimoniales del divorcio ( y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!
Dret CIVIL i Semestre Febrer - Juny 2017
Mòdul 1
i
Mòdul 2 (primera part) Prova d’avaluació continuada – PAC 1
Mòdul I. L’aplicació del Dret Civil de Catalunya. Mòdul II (primera part) Dret de la persona.
SOLUCIONARI
A) TEST (30%)
Indica la resposta correcta de les següents preguntes, tot raonant molt breument el perquè:
1. A Catalunya són d’aplicació general i directa, entre d’altres,
a) Les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques establertes en el Codi Civil espanyol.
b) Les normes relatives al règim econòmic del matrimoni previstes al Codi Civil espanyol
c) Les normes sobre emancipació de les persones físiques previstes al Codi Civil espanyol.
d) Els efectes que el divorci té en el patrimoni de cada cònjuge que determina el Codi Civil espanyol
Art. 149.1-8 CE. Són competència estatal: en qualsevol cas, les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques (siguin del Codi Civil espanyol o de qualsevol altra llei.) Les normes relatives al règim econòmic del matrimoni, així com les de l’emancipació de les persones físiques i els efectes patrimonials del divorci no són d’aplicació directa a Catalunya, que té una regulació pròpia, en mèrits de la seva competència sobre el Dret Civil propi, continguda al Llibre Segon del CCCat..
2. La jurisprudència és font del Dret Civil de Catalunya
a) Sempre que hi hagi un precedent establert pel Tribunal de Cassació.
b) Fals, no és font del Dret
c) només pel que fa al del Dret civil aprovat pel Parlament de Catalunya, però no pel que fa al que s’aplica a Catalunya però aproven les Corts Generals.
d) És font del Dret Civil de Catalunya en defecte de llei, costums i principis generals del Dret.
Segons l’art. 111-1.1 CCCat el Dret civil de Catalunya és constituït per les disposicions d’aquest Codi, les altres lleis del Parlament en matèria de dret civil, els costums i els principis generals del dret propi. La jurisprudència s’ha de tenir present, de manera especial, en interpretar i aplicar el dret civil de Catalunya, però no és font del Dret en cap cas.
3. Són persones físiques:
a) Les societats civils.
b) Les societats mercantils inscrites al Registre Mercantil.
c) Els éssers humans, sempre que tinguin plena capacitat d’obrar.
d) Els éssers humans que estiguin incapacitats.
Cal recordar l’art. 211-1.1 CCCat: la personalitat civil és inherent a la persona física des del naixement. L’ésser humà que neix viu és persona sense que li calgui tenir plena capacitat d’obrar per ser-ho, de manera que pot tenir la capacitat d’obrar restringida i això no l’impedeix ser titular de drets i obligacions; és a dir, de ser persona.
Les societats mercantils no són persones físiques, sinó jurídiques. Les societats civils són un contracte entre els que el subscriuen, sense personalitat jurídica.
4. Segons el Codi Civil espanyol, els requisits per a tenir a una persona per nascuda són:
a) Que neixi amb figura humana i visqui fora del si matern.
b) Que neixi amb figura humana i visqui fora del si matern almenys durant un període de 24 hores.
c) Que neixi viva i es desprengui del si matern.
d) Que neixi amb figura humana i visqui fora del si matern almenys durant un període de 72 hores.
Hem de tenir present els arts. 29 i 30 CCE: la personalitat civil és inherent a la persona física des del naixement. La legislació estatal ja no exigeix tenir figura humana o un termini de temps de vida fora del si matern (com tampoc ho feia des d’abans la del CCCat: art 211-1.1 CCCat)
5. El menor que ha complert 14 anys d’edat:
a) Té la capacitat d’obrar limitada i, per això, ha de ser sotmès a tutela.
b) Té capacitat per atorgar testament davant de Notari.
c) Té capacitat per contreure matrimoni.
d) Pot ser emancipat.
a) És revocable, sempre que es faci en escriptura pública i s’inscrigui en el Registre Civil.
b) No és revocable.
c) És revocable, qualssevol sigui la forma en que es revoqui.
d) És revocable, sempre que la revocació sigui consentida pel menor emancipat
Art. 211-1.1 CCCat. Aquest consentiment és revocable. La llei no demana cap requisit formal. Tampoc demana cap requisit formal al consentiment per atorgar aquesta emancipació. De fet, inclús pot ser un consentiment tàcit. El menor no ha de consentir aquesta revocació ni pot oposar-s’hi.
9. El menor d’edat que resta sotmès a la potestat parental:
a) No pot ser incapacitat, perquè els efectes de la incapacitat ja resten coberts per la potestat parental.
b) Actua a través de la representació legal dels seus progenitors, sense que pugui dur a terme cap acte per si mateix.
c) Si ja té setze anys d’edat ha de consentir per si mateix qualsevol intervenció quirúrgica, encara que resti sotmès a la potestat parental.
d) Pot expressar en un document de voluntats anticipades les instruccions per a la realització d'actes i tractaments mèdics, per al cas en què es trobi en una situació en què no ho pugui decidir per si mateix.
Segons l’art. 212-2.1 CCCat, les persones majors de setze anys i les menors que tinguin una maduresa intel·lectual i emocional suficient per a comprendre l'abast de la intervenció en la seva salut han de donar el consentiment per si mateixes, llevat dels casos en què la legislació d'àmbit sanitari estableix una altra cosa. (En aquest sentit, cal recordar que per al cas concret de la interrupció voluntària de l'embaràs de menors d'edat o persones amb capacitat modificada judicialment serà necessari, a més de la seva manifestació de voluntat, el consentiment exprés dels seus representants legals (art. 9.5 de la Llei estatal 41/2002)
Per altra banda, el menor d’edat pot ser incapacitat, amb independència que estigui sotmès a la potestat parental. (Segons l’art. 201 CCE, els menors d’edat poden ser incapacitats quan hi concorri una causa d’incapacitació i es prevegi raonablement que persistirà després de la majoria d’edat)
No podem mantenir que el menor no pugui dur a terme cap acte per si mateix (Vegeu l’art 211-5 CCCat)
El menor d’edat no pot fer un document de voluntats anticipades. Segons l’art. 212-3-1 CCCat només ho pot fer la persona major d'edat amb plena capacitat d'obrar.
10. Poden sol·licitar la declaració de prodigalitat d’una persona:
a) Els parents que, segons la llei, poden tenir algun dret en l’herència d’aquella persona quan mori.
b) Els parents que, segons la llei, reben aliments del presumpte pròdig o es troben en situació de poder-ne reclamar
c) Qualsevol persona que conegui de les actuacions irregulars del presumpte pròdig.
d) Només el cònjuge i el company o companya de fet del presumpte pròdig.
Segons l’art. 757.5 LEC, la declaració de prodigalitat només pot ser instada pels parents establerts a la llei (que no són únicament el cònjuge o company de fet del presumpte pròdig) que percebin aliments del presumpte pròdig o estiguin en situació de reclamar i els representants legals de qualsevol d'ells.
La declaració de prodigalitat res té a veure amb un futur dret a l’herència del pròdig i la llei no permet una legitimació activa oberta a tothom per instar l’acció.
11. Segons el Codi Civil de Catalunya el concebut i no nascut
a) Té personalitat jurídica des del mateix moment en que és concebut.
b) No és una persona física, i mai se li reconeixeran efectes que li siguin favorables.
c) Se li reconeixen efectes favorables sempre que, una vegada hagi nascut, s’inscrigui al Registre Civil.
d) Cap de les anteriors respostes és correcta.
Art. 211-1.2 CCCat.. El concebut tindrà la consideració de persona sempre que arribi a néixer.
No té personalitat des que és concebut. No és cert que mai se li puguin arribar a reconèixer efectes favorables, ni que per a aquest reconeixement calgui la inscripció al Registre Civil.
12. La incapacitació:
a) És una limitació a la capacitat d’obrar que només opera amb els menors d’edat.
b) Ha de ser declarada pel Jutge corresponent si concorre alguna de les causes
establertes a la llei.
c) Només la pot sol·licitat el presumpte incapaç.
d) Es automàtica; es dona sempre que concorre una de les causes establertes per
la llei.
Josep és un noi que va néixer a La Seu d’Urgell fa 16 anys i viu amb els seus pares a La Farga de Moles. Els caps de setmana treballa en un hotel a Andorra la Vella. Com a conseqüència de la mort del seu avi ha heretat algunes finques.
A la vista del que ha heretat, i pensant en cobrir la seva necessitat d’anar a Andorra la Vella a treballar els caps de setmana, ha decidit comprar-se un Jeep “ Cherokee ”, que pensa pagar amb els diners que ha estalviat treballant des de fa un any i els que obtingui del preu de venda d’alguna de les finques heretades.
Qüestions a resoldre
- ¿Pot disposar en Josep dels diners que ha obtingut treballant?
En Josep té setze anys, fet que comporta la possibilitat que pugui ser contractat com a treballador, d’acord amb l’Estatut dels Treballadors. Aquesta disposició determina que puguin contractar la prestació del seu treball els menors de divuit i majors de setze anys.
Des d’aquest punt de vista en Josep treballa (només) els caps de setmana en un hotel i continua vivint amb els pares. És evident que no podem mantenir que en Josep pugui ser un menor emancipat perquè als efectes del Codi Civil de Catalunya (art. 211-11. CCat) no viu d’una manera econòmicament independent dels progenitors, amb llur consentiment.
Tot i així, hem de tenir present que els béns que adquireixin els fills amb una activitat que generi benefici, si aquests menors tenen més de setze anys resten exclosos de l’administració del pares (art. 236-25.c) CCCat). La conseqüència és que --en aquest cas-- els fills tenen la facultat d’administrar-los, si bé amb l’assistència dels progenitors en els supòsits a què fa referència l’article 236-27.(art. 236-26.2 CCCat.), que –per altra banda—serien els mateixos que si el menor fos un menor emancipat.
- En Josep ¿pot vendre --per si sol-- alguna de les finques heretades? ¿Necessita el consentiment dels seus pares per poder fer-ho?
En Josep és un menor no emancipat i les finques les ha heretat del seu avi, és a dir que no les ha adquirit amb la seva activitat (de treballador hoteler). Per això, qualsevol de les finques ha de ser administrada pels pares d’en Josep, llevat que hi hagués alguna disposició testamentària de l’avi que disposés altrament, cosa que no sembla que hagi succeït. (art. 236-21 CCCat., art. 236-25 a CCCat).
La conseqüència de tot això és que (tal com assenyala l’art, 236-18 CCCat) els pares ostenten la representació legal d’en Josep i, particularment, pel que fa a aquests béns són els únics que poden disposar la seva venda. En Josep no pot fer-ho per si sol, ni pretendre el complement de capacitat pels pares, perquè no és major d’edat ni emancipat: no té l’administració sobre aquests béns, ni la disposició.
- Si finalment en Josep aconseguís tenir diners suficients, ¿podria comprar l’automòbil sense la intervenció dels seus pares?
En principi, diríem que en Josep és un menor d’edat no emancipat i qui hauria de comprar el vehicle són els seus pares, que ostenten la seva representació legal. Tot i això, hem de advertir que En Josep (com a menor que és) podria fer per si mateix, segons la seva edat i capacitat natural, els actes relatius als béns o serveis propis de la seva edat, d’acord amb els usos socials.(art. 211-5 b) CCCat.
Ara bé, no podem considerar que un menor de setze anys pugui –d’acord amb els usos socials-- comprar un automòbil, perquè no té edat suficient per tenir permís de conduir aquest tipus de vehicles, sens perjudici –en aquest cas—que es pogués considerar que té edat i capacitat natural suficients.
A més, des d’un punt de vista pràctic no té diners suficients per adquirir aquest vehicle. Pot administrar els diners que ha estalviat treballant des de fa un any, però ell mateix sap que no arriben per pagar el preu que té aquest vehicle. Sembla força evident que hauria d’estalviar molts anys per poder comprar aquest vehicle si no té disponibilitat per vendre algun dels immobles heretats que, com hem vist abans, la tenen els pares.
En aquest cas, segurament, en Josep hauria d’estalviar més enllà de la data en que arribés a tenir la majoria d’edat (divuit anys), moment en que ja no tindria problemes de sotmetiment a la potestat parental, ni seria representat pels seus pares i ell administraria els béns adquirits pel seu treball i també els immobles heretats, algun dels quals podria vendre, adquirint –acte seguit— aquest automòbil o qualsevol altre.
C.- PREGUNTES BREUS: (20 %)
a) MÒDUL 1
- ¿Quina funció li correspon a la jurisprudència des del punt de vista de les fonts del Dret civil de Catalunya?
L'art. 111-1 CCCat assenyala que “el dret civil de Catalunya està constituït per les disposicions del present Codi, les altres lleis del Parlament en matèria de dret civil, els costums i els principis generals del dret propi”. En conseqüència, la jurisprudència no és font del Dret Civil de Catalunya, si bé –segons l’art. 111-2)-- la jurisprudència civil del Tribunal de Cassació de Catalunya, en la mesura que no hagi estat modificada per la legislació vigent, i l’emanada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, tenen el valor de doctrina jurisprudencial als efectes del recurs de cassació.
- Tenint present el contingut de l’art.149, 1, 8 de la Constitució Espanyola i de l’art. 129 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, indiqueu NOMÉS quines –de les següents matèries— considereu que podria regular el Parlament de Catalunya, i raoneu breument la resposta.
*0 El règim econòmic del matrimoni.
Per la seva banda, la curatela té un abast més restringit, ja que està prevista per complementar la capacitat de determinades persones, com el menor emancipat, el pròdig i en els casos de incapacitació judicial en que, per no ser tant greus, no es constitueix la tutela. Es tracta de persones que tenen possibilitats d’actuar per si mateixes en molts àmbits, per la qual cosa el curador no substitueix la seva capacitat d’obrar sinó que només la complementa. Tampoc té la representació de la persona posada en curatela (arts. 223.1 i ss CCCat i 286 i ss CCE)
- ¿Quins requisits són necessaris per a portar a terme l’internament d’un presumpte incapaç?
Tal com preveu l’art. 212-4 CCCat, l'internament en un establiment especialitzat d'una persona per raó de trastorns psíquics o malalties que puguin afectar la capacitat cognitiva requereix l'autorització judicial prèvia si la seva situació no li permet decidir per si mateixa, qualsevol que en sigui l'edat. Ara bé, si es produeix una causa d'urgència mèdica que requereixi l'internament sense dilació, no caldrà autorització judicial prèvia, tot i que aquesta causa s’haurà de constata per un facultatiu i—en aquest cas—l’internament s'haurà de fonamentar en un risc immediat i greu per a la salut del malalt o per a la integritat física o psíquica del malalt o d'altres persones.(art. 212-5.1 CCCat). Per això la llei exigeix que en aquests casos d’urgència el director de l'establiment on es faci l'internament l'hagi de comunicar a l'autoritat judicial en el termini de vint-i-quatre hores; per tal que el jutge ratifiqui l’internament o el deixi sense efecte en el termini de setanta-dues hores des que rep la comunicació.
