Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


solucio ana, Apuntes de Psicología

Asignatura: Introduccio als metodes d'investigacio en psicologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 18/06/2014

martasl-2
martasl-2 🇪🇸

3.6

(35)

11 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Instruccions per al lliurament de les respostes de la PAC:
La PAC consta d’un arxiu amb les preguntes (format pdf) i un arxiu amb el full de
respostes (format doc).
Escriviu el vostre nom en la capçalera del full de respostes (doble clic a la capçalera
per accedir-hi) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ IMIP_PAC2.doc.
En acabar, envieu l’arxiu del full de respostes a la bústia de l’avaluació continuada,
no a la bústia de correu. L’arxiu amb les preguntes no cal lliurar-lo.
Les respostes s’han de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en l’arxiu del full de respostes. No
s’admetrà cap altra forma de lliurament de les respostes. En cas de no complir
aquesta norma, la Prova d’Avaluació Continuada es considerarà automàticament “no
presentada”.
Data límit de lliurament: 22/04/2014
La Prova d’Avaluació Continuada consta de 5 preguntes de resposta oberta, però
limitada a l’espai que s’indica en el full de respostes (màxim quatre fulls).
Les preguntes es refereixen als mòduls 3 – 4 de l’assignatura, la segona ANA i la
lectura (Quivy & Van Campenhoudt).
Pregunta 1
Els humans, com totes les espècies de l’ordre dels primats, rebem informació del nostre
entorn principalment per l’òrgan de la vista. Les cèl·lules de la retina són capaces de
reaccionar a les ones lumíniques. A la retina hi ha cèl·lules sensibles a freqüències d’ona
diferents, de manera que s’activen amb unes freqüències i no a unes altres. Les ones
lumíniques, com qualsevol altra ona, poden descompondre’s en un sumatori d’ones de
diferent. Les ones de freqüència alta proporcionen informació dels detalls dels objectes
i les ones de freqüència baixa proporcionen informació de les característiques més
globals. Per exemple, quan es percep una cara les freqüències d’ona altes contenen
informació sobre cada tret que forma la cara (ulls, boca, nas, etc.) i les freqüències d’ona
baixes contenen la informació de les relacions entre les parts de la cara (per exemple, la
distància entre els ulls, o entre el nas i la boca).
A partir de la teoria de la percepció visual, un equip de psicòlegs fa la hipòtesi que
segons la tasca que ha de fer una persona es faran servir de manera preferent les ones
de freqüència baixa o les ones de freqüència alta, és a dir, s’analitzaran primer unes que
altres en el cervell. Per sotmetre a prova la seva hipòtesis, es van fer fotografies digitals
de cares de nois i noies, en posició frontal i evitant que tinguessin elements
característics com pigues, piercings, barba, bigoti, ulleres, etc. Les fotografies es van
manipular amb un programari de tractament d’imatges de manera que de cada fotografia
es generaven dues noves fotografies: una fotografia que només conservava les
freqüències d’ona altes i una que només conservava les freqüències d’ona baixes. Es
van presentar les fotografies a 40 persones que van participar voluntàriament a la
recerca, dels quals 20 eren homes i 20 eren dones. Cada persona observava cada
fotografia durant 200 mil·lisegons, però la meitat dels participants tenien la tasca de dir
si la fotografia mostrava la cara d’un noi o d’una noia i l’altra meitat tenia la tasca de dir
si la persona mostrada a la fotografia tenia els ulls blaus o marrons. Es va registrar el
temps que trigava cada persona en respondre quan es presentava cada fotografia i les
equivocacions (dir que era noi quan en realitat era una noia, o a l’inrevés; o dir que
tenia els ulls blaus quan en realitat els tenia marrons, o a l’inrevés
Els resultats van mostrar que la tasca que implicava observar tota la cara (dir si era noi
o noia ) en promig és va fer més ràpid i amb menys equivocacions quan es presentaven
les cares que només conservaven les freqüències espacials baixes que si es
presentaven les cares que només conservaven les freqüències espacials altes. Per
contra, la tasca que implicava observar només els ulls (dir si tenia els ulls blaus o
marrons) es va fer més ràpid i amb menys equivocacions quan es presentaven les cares
0505_PAC2 (Mòduls 3 – 4, segona ANA i lectura)
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga solucio ana y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Instruccions per al lliurament de les respostes de la PAC:

  • La PAC consta d’un arxiu amb les preguntes (format pdf) i un arxiu amb el full de respostes (format doc).
  • Escriviu el vostre nom en la capçalera del full de respostes (doble clic a la capçalera per accedir-hi) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ IMIP_PAC2.doc.
  • En acabar, envieu l’arxiu del full de respostes a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu. L’arxiu amb les preguntes no cal lliurar-lo.
  • Les respostes s’han de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en l’arxiu del full de respostes. No s’admetrà cap altra forma de lliurament de les respostes. En cas de no complir aquesta norma, la Prova d’Avaluació Continuada es considerarà automàticament “no presentada”.
  • Data límit de lliurament: 22/04/
  • La Prova d’Avaluació Continuada consta de 5 preguntes de resposta oberta, però limitada a l’espai que s’indica en el full de respostes (màxim quatre fulls).
  • Les preguntes es refereixen als mòduls 3 – 4 de l’assignatura, la segona ANA i la lectura ( Quivy & Van Campenhoudt).

Pregunta 1

Els humans, com totes les espècies de l’ordre dels primats, rebem informació del nostre entorn principalment per l’òrgan de la vista. Les cèl·lules de la retina són capaces de reaccionar a les ones lumíniques. A la retina hi ha cèl·lules sensibles a freqüències d’ona diferents, de manera que s’activen amb unes freqüències i no a unes altres. Les ones lumíniques, com qualsevol altra ona, poden descompondre’s en un sumatori d’ones de diferent. Les ones de freqüència alta proporcionen informació dels detalls dels objectes i les ones de freqüència baixa proporcionen informació de les característiques més globals. Per exemple, quan es percep una cara les freqüències d’ona altes contenen informació sobre cada tret que forma la cara (ulls, boca, nas, etc.) i les freqüències d’ona baixes contenen la informació de les relacions entre les parts de la cara (per exemple, la distància entre els ulls, o entre el nas i la boca).

A partir de la teoria de la percepció visual, un equip de psicòlegs fa la hipòtesi que segons la tasca que ha de fer una persona es faran servir de manera preferent les ones de freqüència baixa o les ones de freqüència alta, és a dir, s’analitzaran primer unes que altres en el cervell. Per sotmetre a prova la seva hipòtesis, es van fer fotografies digitals de cares de nois i noies, en posició frontal i evitant que tinguessin elements característics com pigues, piercings , barba, bigoti, ulleres, etc. Les fotografies es van manipular amb un programari de tractament d’imatges de manera que de cada fotografia es generaven dues noves fotografies: una fotografia que només conservava les freqüències d’ona altes i una que només conservava les freqüències d’ona baixes. Es van presentar les fotografies a 40 persones que van participar voluntàriament a la recerca, dels quals 20 eren homes i 20 eren dones. Cada persona observava cada fotografia durant 200 mil·lisegons, però la meitat dels participants tenien la tasca de dir si la fotografia mostrava la cara d’un noi o d’una noia i l’altra meitat tenia la tasca de dir si la persona mostrada a la fotografia tenia els ulls blaus o marrons. Es va registrar el temps que trigava cada persona en respondre quan es presentava cada fotografia i les equivocacions (dir que era noi quan en realitat era una noia, o a l’inrevés; o bé dir que tenia els ulls blaus quan en realitat els tenia marrons, o a l’inrevés

Els resultats van mostrar que la tasca que implicava observar tota la cara (dir si era noi o noia ) en promig és va fer més ràpid i amb menys equivocacions quan es presentaven les cares que només conservaven les freqüències espacials baixes que si es presentaven les cares que només conservaven les freqüències espacials altes. Per contra, la tasca que implicava observar només els ulls (dir si tenia els ulls blaus o marrons) es va fer més ràpid i amb menys equivocacions quan es presentaven les cares

que només conservaven les freqüències espacials altes que si es presentaven les cares que només conservaven les freqüències espacials baixes. El fet que la persona que responia fos home o fos dona no va tenir cap efecte.

a) Quina (o quines, si n’hi ha més d’una) seria la variable independent d’aquesta recerca?

Freqüències d’ona (freqüències d’ona altes vs. freqüències d’ona baixes) Tasca (sexe de la cara vs. color dels ulls) Sexe de la persona que responia (home versus dona)

b) Quina (o quines, si n’hi ha més d’una) seria la variable dependent d’aquesta recerca? Indica el tipus de mesura i escala de mesura

Temps en respondre idemnòtica escala de raó. Nombre d’equivocacions recompte escala nominal

c) Hi ha alguna (o algunes, si n’hi ha més d’una) variable independent assignada entre la o les variables independents? En cas afirmatiu, justifica la raó per la qual és una variable assignada.

Sexe de la persona que responia, perquè l’investigador no la pot manipular a voluntat.

Pregunta 2

A l’enunciat de la recerca de la pregunta 1 es descriu (de manera molt sintètica) un possible model. Descriu-lo breument i indica a quin tipus de model pertany (justifica la resposta).

Model descrit a l’enunciat: “ Les ones lumíniques, com qualsevol altra ona, poden descompondre’s en un sumatori d’ones de diferent. Les ones de freqüència alta proporcionen informació dels detalls dels objectes i les ones de freqüència baixa proporcionen informació de les característiques més globals ”.

La descomposició d’una ona en una suma d’ones correspon a un model convencional (o formal), tant si pren la forma de una equació algebraica (matemàtic) com d’una sentència (sentencial), com és el cas que es descriu a l’enunciat.

Pregunta 3

En relació a la interacció entre individu-ambient, per quin dels tres models opten els psicòlegs que fan la recerca que es descriu a la pregunta 1 (caixa negra, caixa translúcida o caixa transparent)? Indica el model escollit i justifica la resposta.

Un model de caixa translúcida, perquè se suposa que hi ha una connexió interna entre el tipus de freqüència d’ona (alta o baixa) i la informació que percep l’individu (detalls o globalitats de les imatges.

Pregunta 4

En referència a la recerca descrita en la pregunta 1, es pot afirmar que l’investigador ha escollit una estratègia multimètode? Tant si la resposta és afirmativa com negativa, justifica per què es pot afirmar o no que ha escollit una estratègia multimètode. Sigues molt concret en la justificació de la resposta en base a arguments extrets dels mòduls. No calen més de cinc línies per respondre.

No és multimètode, perquè només s’han escollit uns indicadors (temps en respondre i nombre d’errades) per observar l’efecte que produeixen les variables independents; i