Instruccions per al lliurament de les respostes de la PAC:
• La PAC consta d’un arxiu amb les preguntes (format pdf) i un arxiu amb el full de
respostes (format doc).
• Escriviu el vostre nom en la capçalera del full de respostes (doble clic a la capçalera
per accedir-hi) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ IMIP_PAC2.doc.
• En acabar, envieu l’arxiu del full de respostes a la bústia de l’avaluació continuada,
no a la bústia de correu. L’arxiu amb les preguntes no cal lliurar-lo.
• Les respostes s’han de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en l’arxiu del full de respostes. No
s’admetrà cap altra forma de lliurament de les respostes. En cas de no complir
aquesta norma, la Prova d’Avaluació Continuada es considerarà automàticament “no
presentada”.
• Data límit de lliurament: 22/04/2014
• La Prova d’Avaluació Continuada consta de 5 preguntes de resposta oberta, però
limitada a l’espai que s’indica en el full de respostes (màxim quatre fulls).
• Les preguntes es refereixen als mòduls 3 – 4 de l’assignatura, la segona ANA i la
lectura (Quivy & Van Campenhoudt).
Pregunta 1
Els humans, com totes les espècies de l’ordre dels primats, rebem informació del nostre
entorn principalment per l’òrgan de la vista. Les cèl·lules de la retina són capaces de
reaccionar a les ones lumíniques. A la retina hi ha cèl·lules sensibles a freqüències d’ona
diferents, de manera que s’activen amb unes freqüències i no a unes altres. Les ones
lumíniques, com qualsevol altra ona, poden descompondre’s en un sumatori d’ones de
diferent. Les ones de freqüència alta proporcionen informació dels detalls dels objectes
i les ones de freqüència baixa proporcionen informació de les característiques més
globals. Per exemple, quan es percep una cara les freqüències d’ona altes contenen
informació sobre cada tret que forma la cara (ulls, boca, nas, etc.) i les freqüències d’ona
baixes contenen la informació de les relacions entre les parts de la cara (per exemple, la
distància entre els ulls, o entre el nas i la boca).
A partir de la teoria de la percepció visual, un equip de psicòlegs fa la hipòtesi que
segons la tasca que ha de fer una persona es faran servir de manera preferent les ones
de freqüència baixa o les ones de freqüència alta, és a dir, s’analitzaran primer unes que
altres en el cervell. Per sotmetre a prova la seva hipòtesis, es van fer fotografies digitals
de cares de nois i noies, en posició frontal i evitant que tinguessin elements
característics com pigues, piercings, barba, bigoti, ulleres, etc. Les fotografies es van
manipular amb un programari de tractament d’imatges de manera que de cada fotografia
es generaven dues noves fotografies: una fotografia que només conservava les
freqüències d’ona altes i una que només conservava les freqüències d’ona baixes. Es
van presentar les fotografies a 40 persones que van participar voluntàriament a la
recerca, dels quals 20 eren homes i 20 eren dones. Cada persona observava cada
fotografia durant 200 mil·lisegons, però la meitat dels participants tenien la tasca de dir
si la fotografia mostrava la cara d’un noi o d’una noia i l’altra meitat tenia la tasca de dir
si la persona mostrada a la fotografia tenia els ulls blaus o marrons. Es va registrar el
temps que trigava cada persona en respondre quan es presentava cada fotografia i les
equivocacions (dir que era noi quan en realitat era una noia, o a l’inrevés; o bé dir que
tenia els ulls blaus quan en realitat els tenia marrons, o a l’inrevés
Els resultats van mostrar que la tasca que implicava observar tota la cara (dir si era noi
o noia ) en promig és va fer més ràpid i amb menys equivocacions quan es presentaven
les cares que només conservaven les freqüències espacials baixes que si es
presentaven les cares que només conservaven les freqüències espacials altes. Per
contra, la tasca que implicava observar només els ulls (dir si tenia els ulls blaus o
marrons) es va fer més ràpid i amb menys equivocacions quan es presentaven les cares
0505_PAC2 (Mòduls 3 – 4, segona ANA i lectura)
