



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una serie de preguntas y soluciones relacionadas con conceptos básicos del sistema constitucional español, como la rigidez o flexibilidad de una constitución, la figura del presidente del gobierno en un sistema parlamentario o el control de constitucionalidad de las normas. También se hace referencia a la constitución española de 1978 y su relación con otros sistemas constitucionales europeos.
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




SOLUCIÓ PAC 1
inaplicació per part d'un jutge no impedeix que un altre opini el contrari i l'apliqui; només quan el Tribunal Suprem es pronunciï tots els jutges sabran ja què poden fer en relació amb aquella llei). Per últim, cal dir que el Tribunal Constitucional no pertany al Poder Judicial, sinó que és un òrgan que se situa fora dels tres poders clàssics de l'Estat (executiu, legislatiu, judicial) doncs els ha de controlar a tots a través dels diversos procediments que ha de resoldre.
d) Què vol dir que el President del Govern en un sistema parlamentari personalitza l'acció de l'Executiu, com si fos escollit directament pels ciutadans?
Tot i que el President del Govern, en un sistema parlamentari, és escollit pel Parlament (en el cas espanyol, pel Congrés dels Diputats) la seva posició en el Govern és totalment preponderant, i a més en sistemes com el nostre això es posa de manifest en molts aspectes, com ara la seva relació directa amb les Corts (no només és designat per elles, sinó que és contra ell contra qui es dirigeix la moció de censura, i també respecte d'ell es vota la qüestió de confiança que ell mateix pot presentar) o també el fet que sigui ell el legitimat per interposar recurs d'inconstitucionalitat davant del TC. D'altra banda, el president decideix lliurement quins ministres formaran part del seu govern i quan seran cessats (els nomenaments i cessaments els fa formalment el Rei, però són actes deguts per part d'aquest, que es limita a cursar allò que el President l'indica) i en el Govern es fa el que el President diu, i aquest controla l'actuació dels seus ministres i si fan o no allò que ell els ha indicat. També és el president qui decideix si dissol anticipadament les Corts (amb els seus ministres només ho ha de deliberar prèviament, però decideix ell). Per tant, és el President qui atreu la responsabilitat última de tot el que fa el Govern, no el Parlament que en el seu moment el va nomenar. El Parlament podrà controlar el Govern, però certament l'acció d'aquest s'imputa i personalitza en darrer terme en la figura del President.
2. Per què diem que el sistema parlamentari espanyol és un parlamentarisme racionalitzat? Explica què vol dir aquesta "racionalització" i quins són els elements que permeten afirmar la seva existència en el nostre sistema. Recorda que ho has d'explicar amb les teves paraules, no reproduint explicacions alienes.
En el parlamentarisme racionalitzat es dota el Govern d'una sèrie de mecanismes que li donen, amb el president al capdavant, la iniciativa per dur a terme la política del dia a dia. És un Govern, doncs, no subordinat al Parlament, sinó que com a mínim està en una posició equiparable a la d'aquest. Això es veu també en el fet que es dificulta que el Parlament pugui fer caure al Govern (perquè triomfi una moció de censura cal majoria absoluta, no merament simple; en canvi, perquè el President pugui obtenir la confiança del Parlament en una qüestió de confiança n'hi ha prou amb que votin a favor d'atorgar l'esmentada confiança la majoria simple dels membres del Congrés). Així mateix, front els mecanismes que té el Parlament per demanar responsabilitat al Govern (que arriben com hem vist fins al punt de poder-lo fer caure) se li dona al President del Govern un mecanisme compensatori: ell pot dissoldre anticipadament les Corts (ja sigui totes dues cambres o una sola), la qual cosa vol dir que també ell té front aquestes una «arma» de notable importància, que podrà emprar quan vegi que la relació amb el Parlament és molt conflictiva, que no té la confiança majoritària, o en general quan per raons fins i tot de càlcul electoral ho consideri oportú.
Una associació de consumidors vol impulsar a les Corts Generals la tramitació de dues lleis: una que creï un nou impost sobre la benzina, la recaptació del qual s'inverteixi en millorar els serveis d'assistència social a persones en situacions de necessitat o de marginació amb manca de recursos per a subsistir; i una altra que estableixi mesures de promoció del coneixement dels seus drets per part dels consumidors, a través de la creació de centres d'informació i recerca sobre consum, la realització de campanyes de conscienciació sobre aquesta matèria, etc. L'associació es dirigeix a tu per preguntar-te si pot fer això i com, i en concret vol saber:
SOLUCIÓ PAC 1
1. Si hi ha alguna forma per la qual ells puguin enviar al Parlament propostes que aquest tramiti amb vista a la seva aprovació com a lleis.
En el seu art. 87, la Constitució enumera els legitimats per a iniciar el procediment legislatiu. Una de les vies d'inici és la que ve donada per la iniciativa legislativa popular (en endavant, ILP). En concret, la Constitució diu que "una llei orgànica regularà les formes d'exercici i requisits de la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei" i estableix altres requisits als que després ens referirem. Per tant, sí que hi ha una via que permet als ciutadans impulsar el procediment legislatiu tot presentant proposicions de llei (cal distingir aquestes dels projectes de llei, nom que reben les iniciatives legislatives que impulsa el Govern). Aquesta via ha estat desenvolupada, en l'àmbit estatal, en la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març. També en l'àmbit autonòmic existeixen diverses lleis sobre aquesta forma de participació ciutadana, prevista igualment en els estatuts d'autonomia.
2. Si les matèries esmentades en cada una de les dues propostes que es volen impulsar es poden tramitar per aquesta via, o són matèries excloses.
La Constitució, a l'art. 87.3, diu que "no serà procedent aquesta iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional ni en allò que pertany a la prerrogativa de gràcia". El mateix reitera la llei orgànica en el seu article 2 i afegeix les matèries esmentades en els arts. 131 i 134.1 CE, és a dir, respectivament, la planificació de l'activitat econòmica general i els Pressupostos Generals de l'Estat.
Pel que fa a les dues matèries la regulació de les quals volia impulsar l'associació, la primera (creació d'un impost sobre la benzina) no podria ser objecte de la ILP, doncs com hem vist s'exclouen les matèries de naturalesa tributària, i aquesta ho és.
La segona matèria (mesures de promoció del coneixement dels seus drets per part dels consumidors) sí que podria, en canvi, ser objecte d'una ILP. Els drets dels consumidors estan reflectits a la Constitució en el seu art. 51, els dos primers paràgrafs del qual indiquen que:
"1. Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos.
Podríem preguntar-nos si, atès que les lleis orgàniques (segons ens diu l'art. 81 CE) es reserven entre altres coses pel desenvolupament dels drets, estem potser davant d'una matèria reservada a la llei orgànica i, per tant, prohibida a una ILP. La resposta ha de ser negativa: aquest reconeixement genèric dels drets dels consumidors es fa en el capítol III del Títol I de la Constitució, entre els anomenats principis rectors de la política social i econòmica. Els drets que aquí es troben no són objecte de desenvolupament per mitjà de llei orgànica (només ho són, ha dit el TC interpretant l'art. 81.1 CE, els drets acollits en els arts. 15 a 29 CE) i per tant (i perquè tampoc no té aquesta qüestió relació amb la resta de matèries excloses de la ILP) no hi hauria problema per impulsar una iniciativa legislativa d'aquest tipus.
3. Si han de començar a demanar signatures als ciutadans abans d'adreçar-se a les Corts.
No encara: primer han de presentar davant la Mesa del Congrés la documentació que esmenta l'article 3 de la llei orgànica: text articulat, exposició de motius, dades dels membres que composen la comissió promotora de la ILP; així ho disposa l'article 4 I el 5 ens parla del que farà la Mesa amb aquesta documentació: l'haurà d'examinar, en la fase d'admissió a tràmit, per veure si concorre alguna de les causes que indica el propi precepte i que farien que no s'admetés a tràmit la ILP i que el procés, doncs, acabés aquí: que tracti la ILP sobre una matèria exclosa, que falti documentació i això no sigui subsanable, que la ILP contingui matèries distintes i no homogènies, que ja s'estigui
SOLUCIÓ PAC 1