¡Descarga Conceptos básicos del sistema constitucional español - Prof. Aguilá y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
CRITERIS DE SOLUCIÓ DE LA PAC 1
I. PART TEST
- El poder constituent és: a) prejurídic i sobirà b) jurídic i sobirà c) il·limitat i jurídic
- La part de les constitucions que recull la garantia dels drets i els principis bàsics previstos s'anomena part: a) orgànica b) dogmàtica c) dirigent
- En el constitucionalisme europeu del segle XIX era normal el fet de considerar que la Constitució era: a) un text o programa polític b) una norma jurídica, però sense que els jutges poguessin inaplicar una llei que la contradigués c) la norma suprema, de forma que els jutges havien d'inaplicar les lleis que la contradiguessin
- Una Constitució que, per a reformar-la, es pot emprar el procediment legislatiu ordinari, és una Constitució: a) rígida b) flexible c) ordinària
- Una Constitució que no reflecteixi fidelment el que succeeix realment en un país pot ser definida com a: a) no codificada b) nominal c) rígida
- Un concepte de constitució segons el qual aquesta és el text que conté les relacions de poder efectives existents entre els actors socials és un concepte de caire: a) racional-normatiu b) sociològic c) historicista
- A la Constitució espanyola de 1978: a) hi ha clàusules d'intangibilitat b) no hi ha clàusules d'intangibilitat expresses c) no hi previstos mecanismes de reforma
- Pel que fa a la figura del Defensor del Poble, la Constitució espanyola de 1978 ha rebut influència de: a) la Llei Fonamental de Bonn de 1949 b) la Constitució italiana de 1947 c) les constitucions nòrdiques
- La consecució de la igualtat real entre els ciutadans és un objectiu vinculat a l'Estat: a) de Dret b) democràtic c) social
03.510 – Sistema constitucional Espanyol
- La figura del referèndum consultiu és una manifestació derivada de l'Estat: a) de Dret b) democràtic c) social
- La Constitució espanyola de 1978 conté: a) una escassa regulació dels drets, que es remeten en la seva determinació al que diguin les lleis b) un llistat de valors superiors de l'ordenament jurídic c) un model d'elecció popular del cap de l'Estat
- La previsió de l'art. 6 de la Constitució de 1978 sobre els partits polítics disposa que: a) la seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics b) la seva estructura interna i funcionament hauran de tendir, en la mesura del possible, a ser democràtics c) es prohibeix la federació de partits polítics
- La reserva de llei és pels drets una garantia: a) jurisdiccional b) institucional c) normativa
- Quan parlem de divisió de poders entre el poder legislatiu, l'executiu i el judicial dintre d'un Estat unitari parlem de divisió: a) vertical de poders b) horitzontal de poders c) federada de poders
- El recurs d'inconstitucionalitat en l'actual sistema constitucional espanyol el plantegen, entre altres legitimats: a) qualsevol grup parlamentari b) els jutges i magistrats c) 50 senadors
- La participació dels ciutadans en les eleccions és una manifestació de la democràcia: a) directa b) representativa c) mixta
- La Constitució de 1978 preveu, per a l'elecció dels senadors, una fórmula electoral: a) proporcional b) majoritària mitigada o corregida c) de doble volta
- Les eleccions generals, llevat del cas que es produeixi una dissolució anticipada de les Corts, caldrà convocar-les: a) 30 dies abans de la terminació del mandat del Parlament. b) 60 dies abans de la terminació del mandat del Parlament. c) 25 dies abans de la terminació del mandat del Parlament.
- És propi del sistema autonòmic espanyol el principi: a) unitari b) federal c) dispositiu
- La contrasignatura en els actes del rei la duran a terme, segons els casos: a) el president del Govern, un ministre o el president del Congrés
SOLUCIÓ PAC 1
inaplicació per part d'un jutge no impedeix que un altre opini el contrari i l'apliqui; només quan el Tribunal Suprem es pronunciï tots els jutges sabran ja què poden fer en relació amb aquella llei). Per últim, cal dir que el Tribunal Constitucional no pertany al Poder Judicial, sinó que és un òrgan que se situa fora dels tres poders clàssics de l'Estat (executiu, legislatiu, judicial) doncs els ha de controlar a tots a través dels diversos procediments que ha de resoldre.
d) Què vol dir que el President del Govern en un sistema parlamentari personalitza l'acció de l'Executiu, com si fos escollit directament pels ciutadans?
Tot i que el President del Govern, en un sistema parlamentari, és escollit pel Parlament (en el cas espanyol, pel Congrés dels Diputats) la seva posició en el Govern és totalment preponderant, i a més en sistemes com el nostre això es posa de manifest en molts aspectes, com ara la seva relació directa amb les Corts (no només és designat per elles, sinó que és contra ell contra qui es dirigeix la moció de censura, i també respecte d'ell es vota la qüestió de confiança que ell mateix pot presentar) o també el fet que sigui ell el legitimat per interposar recurs d'inconstitucionalitat davant del TC. D'altra banda, el president decideix lliurement quins ministres formaran part del seu govern i quan seran cessats (els nomenaments i cessaments els fa formalment el Rei, però són actes deguts per part d'aquest, que es limita a cursar allò que el President l'indica) i en el Govern es fa el que el President diu, i aquest controla l'actuació dels seus ministres i si fan o no allò que ell els ha indicat. També és el president qui decideix si dissol anticipadament les Corts (amb els seus ministres només ho ha de deliberar prèviament, però decideix ell). Per tant, és el President qui atreu la responsabilitat última de tot el que fa el Govern, no el Parlament que en el seu moment el va nomenar. El Parlament podrà controlar el Govern, però certament l'acció d'aquest s'imputa i personalitza en darrer terme en la figura del President.
2. Per què diem que el sistema parlamentari espanyol és un parlamentarisme racionalitzat? Explica què vol dir aquesta "racionalització" i quins són els elements que permeten afirmar la seva existència en el nostre sistema. Recorda que ho has d'explicar amb les teves paraules, no reproduint explicacions alienes.
En el parlamentarisme racionalitzat es dota el Govern d'una sèrie de mecanismes que li donen, amb el president al capdavant, la iniciativa per dur a terme la política del dia a dia. És un Govern, doncs, no subordinat al Parlament, sinó que com a mínim està en una posició equiparable a la d'aquest. Això es veu també en el fet que es dificulta que el Parlament pugui fer caure al Govern (perquè triomfi una moció de censura cal majoria absoluta, no merament simple; en canvi, perquè el President pugui obtenir la confiança del Parlament en una qüestió de confiança n'hi ha prou amb que votin a favor d'atorgar l'esmentada confiança la majoria simple dels membres del Congrés). Així mateix, front els mecanismes que té el Parlament per demanar responsabilitat al Govern (que arriben com hem vist fins al punt de poder-lo fer caure) se li dona al President del Govern un mecanisme compensatori: ell pot dissoldre anticipadament les Corts (ja sigui totes dues cambres o una sola), la qual cosa vol dir que també ell té front aquestes una «arma» de notable importància, que podrà emprar quan vegi que la relació amb el Parlament és molt conflictiva, que no té la confiança majoritària, o en general quan per raons fins i tot de càlcul electoral ho consideri oportú.
III. PART PRÀCTICA
Una associació de consumidors vol impulsar a les Corts Generals la tramitació de dues lleis: una que creï un nou impost sobre la benzina, la recaptació del qual s'inverteixi en millorar els serveis d'assistència social a persones en situacions de necessitat o de marginació amb manca de recursos per a subsistir; i una altra que estableixi mesures de promoció del coneixement dels seus drets per part dels consumidors, a través de la creació de centres d'informació i recerca sobre consum, la realització de campanyes de conscienciació sobre aquesta matèria, etc. L'associació es dirigeix a tu per preguntar-te si pot fer això i com, i en concret vol saber:
SOLUCIÓ PAC 1
1. Si hi ha alguna forma per la qual ells puguin enviar al Parlament propostes que aquest tramiti amb vista a la seva aprovació com a lleis.
En el seu art. 87, la Constitució enumera els legitimats per a iniciar el procediment legislatiu. Una de les vies d'inici és la que ve donada per la iniciativa legislativa popular (en endavant, ILP). En concret, la Constitució diu que "una llei orgànica regularà les formes d'exercici i requisits de la iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei" i estableix altres requisits als que després ens referirem. Per tant, sí que hi ha una via que permet als ciutadans impulsar el procediment legislatiu tot presentant proposicions de llei (cal distingir aquestes dels projectes de llei, nom que reben les iniciatives legislatives que impulsa el Govern). Aquesta via ha estat desenvolupada, en l'àmbit estatal, en la Llei Orgànica 3/1984, de 26 de març. També en l'àmbit autonòmic existeixen diverses lleis sobre aquesta forma de participació ciutadana, prevista igualment en els estatuts d'autonomia.
2. Si les matèries esmentades en cada una de les dues propostes que es volen impulsar es poden tramitar per aquesta via, o són matèries excloses.
La Constitució, a l'art. 87.3, diu que "no serà procedent aquesta iniciativa en matèries pròpies de llei orgànica, tributàries o de caràcter internacional ni en allò que pertany a la prerrogativa de gràcia". El mateix reitera la llei orgànica en el seu article 2 i afegeix les matèries esmentades en els arts. 131 i 134.1 CE, és a dir, respectivament, la planificació de l'activitat econòmica general i els Pressupostos Generals de l'Estat.
Pel que fa a les dues matèries la regulació de les quals volia impulsar l'associació, la primera (creació d'un impost sobre la benzina) no podria ser objecte de la ILP, doncs com hem vist s'exclouen les matèries de naturalesa tributària, i aquesta ho és.
La segona matèria (mesures de promoció del coneixement dels seus drets per part dels consumidors) sí que podria, en canvi, ser objecte d'una ILP. Els drets dels consumidors estan reflectits a la Constitució en el seu art. 51, els dos primers paràgrafs del qual indiquen que:
"1. Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels mateixos.
- Els poders públics promouran la informació i l'educació dels consumidors i usuaris, en fomentaran les organitzacions i les escoltaran en les qüestions que puguin afectar-los, en els termes que la llei estableixi".
Podríem preguntar-nos si, atès que les lleis orgàniques (segons ens diu l'art. 81 CE) es reserven entre altres coses pel desenvolupament dels drets, estem potser davant d'una matèria reservada a la llei orgànica i, per tant, prohibida a una ILP. La resposta ha de ser negativa: aquest reconeixement genèric dels drets dels consumidors es fa en el capítol III del Títol I de la Constitució, entre els anomenats principis rectors de la política social i econòmica. Els drets que aquí es troben no són objecte de desenvolupament per mitjà de llei orgànica (només ho són, ha dit el TC interpretant l'art. 81.1 CE, els drets acollits en els arts. 15 a 29 CE) i per tant (i perquè tampoc no té aquesta qüestió relació amb la resta de matèries excloses de la ILP) no hi hauria problema per impulsar una iniciativa legislativa d'aquest tipus.
3. Si han de començar a demanar signatures als ciutadans abans d'adreçar-se a les Corts.
No encara: primer han de presentar davant la Mesa del Congrés la documentació que esmenta l'article 3 de la llei orgànica: text articulat, exposició de motius, dades dels membres que composen la comissió promotora de la ILP; així ho disposa l'article 4 I el 5 ens parla del que farà la Mesa amb aquesta documentació: l'haurà d'examinar, en la fase d'admissió a tràmit, per veure si concorre alguna de les causes que indica el propi precepte i que farien que no s'admetés a tràmit la ILP i que el procés, doncs, acabés aquí: que tracti la ILP sobre una matèria exclosa, que falti documentació i això no sigui subsanable, que la ILP contingui matèries distintes i no homogènies, que ja s'estigui
SOLUCIÓ PAC 1
