Psicologia del desenvolupament I
PAC2: Desenvolupament
psicobiològic i cognitiu
de 0 a 12 anys
Alumne: Ivan Casadevall Sánchez
Consultor/a: Roser Piñol Rubio
Data: 21/10/2013
Psicologia del desenvolupament I – PAC2 Ivan Casadevall Sánchez
1
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
solucio pac 2, Apuntes de Psicología del Desarrollo
Asignatura: Psicologia del desenvolupament, Profesor: roser roser, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
2013/2014
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Vista previa parcial del texto
¡Descarga solucio pac 2 y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
Psicologia del desenvolupament I
PAC2: Desenvolupament
psicobiològic i cognitiu
de 0 a 12 anys
Alumne: Ivan Casadevall Sánchez
Consultor/a: Roser Piñol Rubio
Data: 21/10/
Entorn auditiu sonor : Al llarg del transcurs del desenvolupament psicobiològic intrauterí
del fetus, l’entorn auditiu sonor de la dona embarassada és un factor que ha adquirit cada vegada
més rellevància. Quan parlem d’entorn auditiu sonor fem referència al conjunt d’estímuls sonors
(inputs) que el fetus és capaç de percebre. Diverses experiències, estudis i autors corroboren
empíricament que el fetus adquireix una sensibilitat sonora a partir dels sis mesos de gestació.
Cal tenir present que el fetus és un sistema obert –necessita dels intercanvis del seu entorn
immediat- i bona part del estímuls auditius que rep procedeixen dels òrgans interns de la mare
(sistema digestiu, respiratori, cardíac, etc.). No obstant, el fetus també és capaç de percebre veus
i sorolls procedents de l’exterior. Aquests estímuls influiran en el seu desenvolupament sensorial
i afectiu (Claude RakowskaJaillard, 1982). En aquest sentit, autors com Casper i Fifer (1980)
han confirmat que els nounats prefereixen la veu de la seva mare, respecte la d’altres dones. Un
altre aspecte a tenir molt en compte és el que fa referència a la ‘pol·lució sonora’. En la societat
occidental del s. XXI, l’entorn de la mare és, sovint, un lloc sorollós i auditivament estressant.
Des del lloc de treball fins a la vida domèstica, passant pel mateix carrer, hi ha múltiples
situacions que poden influenciar en la tranquil·litat del fetus.
A la pel·lícula ‘ Mira quién habla también’ es produeixen dues situacions que exemplifiquen
aquest concepte. En el minut 11:04 es produeix un situació d’estrès per al fetus quan el
supervisor/responsable de la Mollie (mare d’en Mikey) l’esbronca pel fet d’haver portat en
Mikey a la feina. Una altra situació sonora estimulant exemplificadora en la que podem veure
com l’entorn auditiu influeix en el fetus és quan en Mikey posa una caixa musical a sobre del
ventre de la seva mare (la Mollie) i el fetus no pot resistir aquesta melodia ‘somnífera’ i s’adorm
irremeiablement (minut 13:35).
Egocentrisme infantil: Concepte Piagetià que fa referència a l’impediment o gran
dificultat que té el nen a l’hora de distingir el punt de vista propi de la perspectiva dels altres.
Aquesta idea posa de relleu que pel nen ‘el món gira entorn seu’. Des de la perspectiva del nen,
només existeix allò que pot veure i manipular, allò que no interactua amb ell és inconcebible.
Fent un símil teatral, podríem dir que per a l’infant, l’obra de teatre (realitat) només té lloc si
n’és l’actor i l’única obra de teatre que existeix és la que està protagonitzant ara i aquí.
Paulatinament el nen va veient que passen coses a fóra d’ell mateix i va fent-se la idea que no
tot el que succeeix està dins del seu camp perceptiu. El nen s’adona que, de la mateixa manera
que els altres son externs a sí mateix, els altres també deuen tenir aquesta mateixa percepció pel
que fa a ell. En aquest punt sorgeix la necessitat d’establir relacions que permetin ‘gestionar’
aquesta nova concepció de la realitat. Per tal de superar aquest egocentrisme infantil, el nen
haurà d’aprendre a separar l’acció de les coses de l’objecte en si.
A la pel·lícula ‘ Mira quién habla también’ trobem un exemple d’aquest comportament
egocèntric infantil a l’escena que transcorre a partir del minut 13:08. La Mollie (mare d’en
Mikey) li explica al seu fill que la seva germaneta està a dins i que està donant cops de peu. En
cap moment la mare li diu a on està la germaneta, no obstant, en Mikey interpreta que està a
dins del seu got (que es mou a sobre del ventre de la seva mare). En aquesta situació i des de la
perspectiva del nen, el que té sentit és pensar que és la seva germaneta la que està a dins del got
i que l’està fent moure. Davant de l’evidencia que el got es mou la conclusió és que a dins hi ha
la germaneta. No és pot imaginar que un estímul visual com aquest tingui relació amb el fet que
la seva mare estigui embarassada. Podem concloure, doncs, que té dificultats per distingir allò
propi del que pertany als altres i té tendència a pensar que les coses tenen relació amb ell. En
aquesta etapa, pensar en altres possibilitats i punts de vista encara no és concebible.
A l’hora de dissenyar i aplicar un protocol de desenvolupament cognitiu infantil, la primera
premissa que cal tenir present és que cada nen és únic. En condicions normals, cada nen té una
idiosincràsia pròpia, i en conseqüència, no podem parlar en cap cas d’un desenvolupament
uniforme al llarg del temps, vàlid per a tots els nens i nenes.
Categorització i discriminació
Sap reconèixer colors, formes, mides, dimensions, etc. Discrimina tant auditivament com visualment.
De 0 a 5 [0 si no les reconeix, 5 si ho fa] Imitació L’alumne encara no és capaç d’imitar per tal de solucionar problemes (no copia als altres).
De 0 a 5 [0 si no l’imita en absolut, 5 si ho fa] Resolució de problemes
Adquireix progressivament un major domini de l’acció material; disposa d’una millor coordinació i control per a l’execució d’activitats físiques. Encara no pot establir classificacions jeràrquiques.
De 0 a 5 [0 si no domina esquemes bàsics, 5 per si té u bon assoliment en la resolució].
■ Alumnes de 7 a 11 anys (segons Piaget, estadi de les operacions concretes):
Àmbit Ítems a avaluar (fites) Escala de valoració
Llenguatge Progressivament, anirà interioritzant l’operativa cognitiva lògica (classificació, seriació i aritmètica). El domini de la lectura i l’escriptura serà cada vegada més fluid i complex.
De 0 a 5 [0 si té carències, 5 si maneja el llenguatge amb propietat]. Construcció mental i conceptualització
L’alumne té sèries dificultats per posicionar-se des del punt de vista dels altres. No distingeix entre allò que succeeix en la seva ment i aquells fenòmens que se situen fora. El centre de tot el que passa és ell mateix.
De 0 a 5 [0 per a l’alumne totalment egocèntric, 5 si actua de manera altruista].
Percepció espacial i temporal
L’alumne va adquirint la capacitat d’atendre més d’un aspecte d’un estímul. Anirà perfilant el coneixement pràctic que el dotarà de la capacitat d’operar en concret. Aquestes operacions permeten organitzar la realitat, però només respecte a la realitat concreta material (sense elements abstractes). Pot començar a establir relacions entre objectes.
De 0 a 5 [0 si deforma sempre la realitat, 5 si té en compte els diferents aspectes de la realitat].
Memòria La capacitat memorística es multiplica. Aprèn a relacionar conceptes passats amb objectes actuals.
De 0 a 5 [0 si és incapaç de recordar diferents objectes, 5 si pot]. Atenció L’alumne té la capacitat suficient per a concentrar-se en el que està fent o se li presenta. Al incrementar-se el factor atenció, augmenta la capacitat de processament d’esquemes (ampliació de l’espai mental).
De 0 a 5 [0 si és incapaç de parar atenció, 5 si n’és capaç].
Categorització i discriminació
Serà capaç de classificar els objectes segons les seves similituds. Entendrà que un conjunt és més gran que qualsevol subconjunt d’aquest. Establirà categories.
De 0 a 5 [0 si no les reconeix, 5 si ho fa]
Imitació L’alumne pren com a model a l’educador i incorpora els coneixements que aquest li proporciona.
De 0 a 5 [0 si no l’imita en absolut, 5 si ho fa] Resolució de problemes
Incorpora la capacitat de comprendre el concepte de reversibilitat. És a dir, que desfent una acció, les coses tornen al seu punt originari. En aquesta fase, també adquireix la noció de conservació –el objectes mantenen certes característiques tot i variar-ne algunes propietats-
De 0 a 5 [0 si no domina esquemes bàsics, 5 per si té u bon assoliment en la resolució].
Model que mostra l’evolució cognitiva en funció de l’edat:
Gràfica 1. Desenvolupament cognitiu en funció de l’edat.