



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento analiza las actitudes hacia la crisis de refugiados sirios desde una perspectiva clásica y discursiva. Desde la perspectiva clásica, se examinan las propuestas sobre las actitudes y los componentes cognitivo, evaluativo y conductual. Además, se discute la teoria de la dissonancia cognitiva y sus estrategias para solucionarla. Por otro lado, se presenta la perspectiva discursiva, donde el análisis se centra en los discursos que se producen en el entramado social en lugar de la persona que habla. Se abordan temas como la variabilidad de los discursos, la construcción de objetos y subjectos, y la función performativa de los mismos.
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Comentari específic: Actituds davant la crisi dels refugiats sirians
Comentaris sobre la perspectiva clàssica Recordeu que des de la perspectiva clàssica, existeixen diverses propostes sobre les actituds. Les dos propostes més utilitzades són el model unidimensional (que planteja que l’actitud és el component avaluatiu –és a dir, emocional- vers l’objecte o subjecte) i el model tridimensional ( que proposa que les actituds estan composades per el component avaluatiu però també el component cognitiu i el conductual). Més enllà de les propostes plantejades, aquestes perspectives tenen en comú: F 0 B 7La consideració de les actituds com quelcom individual, que s'elabora internament en la ment del subjecte. Així, encara que l'entorn ens influeix, som nosaltres els que en última instància, com a éssers individuals, autònoms i raonables, ens formem la nostra pròpia opinió. L'origen de les actituds es troba, doncs, dins la psique individual, en els processos cognitius interns, encara que l'ambient o els grups de pertinença poden influir en els nostres processos mentals (recordem la metàfora de la plastilina i el vernís). F 0 B 7L’establiment d’un vincle directe entre actitud i conducta. És a dir, plantegen que les actituds ens predisposen a actuar d'una determinada manera sobre un objecte en qüestió. Tenint en compte aquest plantejament, us demanàvem que identifiquéssiu els components del model tridimensional de les actituds de col·lectius a favor i en contra l'acolliment dels refugiats. Seguint el paradigma tridimensional de les actituds, us demanàvem que distingíssiu el component, cognitiu, avaluatiu i conductual de cada actitud. La distinció entre aquest tres components és més aviat teòrica, doncs en la pràctica aquests elements estan estretament relacionats i no podem comprendre uns sense referir-nos a altres. Així doncs, una persona que consideri que l’arribada de persones refugiades és un deure social i que considera a les persones refugiades com a víctimes d’ una guerra injusta (component cognitiu), es posicionarà a favor de l’acollida dels/les refugiats/des (component avaluatiu) i actuarà en conseqüència oferint la seva ajuda per a l’acollida, donant suport
econòmic, etc (component conductual) Pel contrari, aquelles persones que considerin que aquesta guerra és un problema nacional i que l’han de solucionar la gent d’allà, i que planteja que l’arribada de gent refugiada posaria en perill l’economia i el benestar dels països d’ acollida ( component cognitiu) es posicionarà en contra de l’acollida (component avaluatiu) i rebutjarà qualsevol acció que impliqui l’acolliment d’ aquestes persones, proposaria el tancament de fronteres, etc ( component conductual). Si bé aquest 3 components estan clarament imbricats, havíeu de distingir-los per a poder fer una anàlisi correcta de les actituds des del model tridimensional. En alguns casos m’he trobat amb persones que heu identificat aquest 3 components en actituds diferents, sense establir el vincle que des del model tridimensional de les actituds es proposa entre cadascun dels components (cognició, avaluació, acció) En relació a la qüestió sobre la dissonància cognitiva recordeu que la teoria de la dissonància cognitiva es fonamenta en les teories de la consistència. La teoria de la dissonància cognitiva planteja que la inconsistència entre cognicions (entre el que sabem que pensem o sentim i el que hem fet, entre el que sabem que pensem i el que pensa el nostre grup d’ iguals, etc).genera una situació psicològica de malestar. La persona davant aquesta situació de dissonància busca recuperar l’equilibri. Avaluació continuada PAC 3 curs 2015- 2 En aquest cas, m’he trobat problemes en la vostra identificació de les estratègies per a solucionar la dissonància. Així que repassarem les principals estratègies: F 0 B 7En el cas de dissonància per justificació d’esforços (es a dir, quan dediquem molts esforços per a aconseguir alguna cosa i després la recompensa no és tan positiva com a l’esperàvem), podríem trobar dos formes de reduir la dissonància (devaluar la valoració de l’esforç realitzat
F 0 B 7Finalment la dissonància por contradicció d’ expectatives en situació grupal es produeix quan un es compleixen les expectatives que teníem sobre un esdeveniment futur. Aquesta dissonància es pot reduir en la mateixa interacció grupal buscant aquells elements que van fer que les expectatives no s’assoleixin. Com veieu hi ha molts tipus de dissonància i de formes de tornar a l’equilibri ( alguns/ es de vosaltres heu citat el cas d’ Espanya que a l’inici es negava a acollir un número elevat de refugiats/des i va canviar la seva actitud davant les pressions de la UE, altres de l’actitud inicial dels dirigents d’Alemanya o el tancament de les fronteres d’Hongria) totes aquestes propostes poden ser correctes, però era d’ especial importància que deixeu clar a quin tipus de dissonància us referíeu, perquè i com es solucionava. Avaluació continuada PAC 3 curs 2015- 3 Comentaris sobre la perspectiva discursiva Finalment, en el cas de la perspectiva discursiva suposa canviar totalment la perspectiva d’ anàlisi de les actituds, el centre d’atenció ja no es posa en la persona que parla sinó en els discursos que es produeixen en l’entramat social ( el qui vers el què es diu). És a dir, des de la perspectiva discursiva, ja no té sentit preocupar-nos o intentar esbrinar les actituds que té una determinada persona, ja que les actituds no ens pertanyen, i aquestes, en una mateixa persona, poden variar segons la situació en la que aquesta es trobi. En la devolució general us vam proposar alguns discursos, en aquest cas volia destacar-vos la importància de comprendre com els discursos construeixen objectes dels que parlen i els seus efectes. Per fer això és pertinent destacar 3 components claus per a comprendre’ls: la variabilitat, la construcció i la funció (Parker, I. 1996). F 0 B 7La variabilitat dels discursos, refereix al fet que les persones en les seves pràctiques produeixen diverses enunciacions que construeixen subjectes i fenòmens diferents,
inconsistents i temporals segons la posició que ocupa els que parlen i el moment en el qual parlen. Així doncs, els discursos varien dins de, i entre, les argumentacions que les persones produeixen (Wetherell, M. i Potter, J. 1996). Així per exemple, una persona pot defensar la importància de ajudar a persones que es troben en situacions extremes com a un deure col·lectiu utilitzant el discurs de la vida com a un dret inqüestionable i irrenunciable en què totes les persones són responsables però en altre moment i context pot relativitzar la acollida de refugiats mitjançant el discurs econòmic remarcant la importància de garantir la feina a la gent que viu a l’Estat d’acollida abans de permetre noves incorporacions. Per exemple allò ha passat amb l’Àngela Merkel que si bé ha defensat l’entrada de refugiats com a un deure social, feia no molt temps dia a la televisió a una noia palestina que no podria acceptar l’entrada de persones en aquesta situació (refugiada) perquè sinó obriria precedents a noves entrades i allò podria afectar al sistema Alemany. F 0 B 7La construcció refereix a la producció dels discursos a partir dels recursos lingüístics disponibles de qui parla i al mateix temps, al fet que aquests discursos construeixen els objectes i els subjectes sobre els quals en parlem : “el discurso construye nuestra realidad vivida” (Wetherell, M. i Potter, J. 1996 Pág. 66). En aquest sentit, podrem comprendre la construcció del fenomen dels refugiats a partir de discursos econòmics, de drets socials, de la importància de la vida, etc. Tenint en compte els recursos lingüístics disponibles d’ una societat neoliberal on l’economia és un pilar a partir del qual l’organització social és mesurada i on la vida és un instrument de govern. A la mateixa vegada la construcció que es fa de la realitat social a partir d’ aquest discurs re-produeix o qüestiona a la realitat: és el cas de les persones que qüestionen la lògica econòmica com a forma de legitimar o qüestionar la rebuda de persones apel·lant al dret de la vida com a principal valor (qüestionant el discurs