Solucionari exercicis català, Ejercicios de Catalán

¡Descarga Solucionari exercicis català y más Ejercicios en PDF de Catalán solo en Docsity!

SOLUCIONARI

qUADERN DE tREbALL

LLENGUA CAtALANA 2

bAtxILLERAt

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

ortografia

Unitat 1: El vocalisme català

1 a creieu; b invalida; c cantó; d formula, formulà; e beneït; f vènia; g carrega, carregà; h conté; i continua, continuà; j italià 2 a desembre [é]; b ordinador [ó]; c vacances [á]; d pastissos [í]; e advocat [á]; f sortós [ó]; g escopeta [ 1 ]; h tomaquera [é]; i novel·la [ 1 ]; j mandarines [í]; k escola [ 3 ]; l botiga [í]; m tisores [ó]; n muntanya [á]; o sabates [á]; p carboner [é]

3 a calent; b sabent; c aixella; d llebre; e plom; f vora; g fosc 4 e o oberta tancada oberta tancada deu molts diners, deu euros, ceba de figueres, trànsit dens, bec mistela, conflicte tens, tinc set, set gols

la seva padrina, dents de llet, bec corb, tens set?

té sort, és fora, llavors ho faré, fonts de Montjuïc, s’obre la sessió, em moc

és sord, fóra interessant, llavors de tomaquera, fons de pensió, sobre l’escriptori, moc nasal

[e] [ 1 ] [ 3 ] [o] llest seva

tel verd cleda mel fresc

soc col pot got coll

tot sorra

6 a ferro; b premi; c medi; d ingenu; e bistec; f arquitecte; g greix; h segell; i crema; j antena; k agenda; l aparença; m cert; n festa; o bandera; p bunyol; q genoll; r mona; s corn; t clot; u dolor; v penyora; w farigola; x hora; y bou; z pou; a’ moll; b’ porta; c’ rosa; d’ rossa

e o oberta tancada oberta tancada ferro, premi, medi, ingenu, bistec, arquitecte, antena, aparença, cert

greix, segell, crema, agenda, festa, bandera

bunyol, clot, hora, bou, moll, porta, rosa

genoll, mona, corn, dolor, penyora, farigola, pou, rossa

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

ortografia

8 Present d’indicatiu de néixer : neixo (naixo), neixes (naixes), neix (naix), naixem, naixeu, neixen (naixen). Futur de treure : trauré, trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran. Condicional de jeure : jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien

9 a L’ebenista va fer un treball meravellós. b Van detenir l’assassí quan passava disfressat per davant de l’ambaixada. c El monestir conserva un moble envernissat decorat amb unes sanefes geomètriques. d Li van arrabassar el davantal blanc i resplendent. e En un racó de l’Empordà hi ha un indret merave- llós. f Recordo amb més melangia que no pas rancor la meva estada a l’internat. g L’Esteve va afaitar-se la barba i va raspallar-se els cabells. h Tragueren del monestir l’orgue avariat. i L’atleta de Sardenya se sentia trist i enyorat. j Els treballadors del metall van demanar empara legal després de l’assemblea. 10 Convalescència. Quan despenja el telèfon per interrompre el tercer ring, l’home mira el rellotge: un quart de deu de la nit. Sense donar-li temps a dir res, la dona li explica que ha hagut d’anar urgentment a l’hospital perquè han ingressat el seu pare. L’home pensa en el sogre i se l’imagina entubat, pàl·lid, envoltat d’infermeres. La dona el tranquil·litza: no és greu, tot i que, per si de cas, s’estima més quedar- s’hi a dormir. «Vull ser al seu costat quan es desperti», diu. També li pregunta si podria dur-li el necesser amb el líquid per rentar les lents de contacte i el raspall de dents.

SErgi pàmiES, Si menges una llimona sense fer ganyotes

Unitat 3: les grafies o / u àtones

1 a cucurutxo; b xuixo; c morro; d musclo; e zero; f guerxo; g número; h porxo; i manso; j ferro; k lloro; l sonso; m fondo; n carro; o quilo; p gerro; q suro; r borratxo

2 a cactus; b continu; c correus; d ardu; e trofeu; f assidu; g sinus; h globus; i liceus; j museu; k individu; l trineu; m superflu; n incisiu; o ambigu; p perpetu; q altaveu; r vidu; s arxiu; t estiu Alguns mots acaben en - u i conserven aquesta vocal en el plural. També acaben en -us alguns mots invariables.

3 a lluços; b texts (textos); c mesos; d complexos; e peixos; f trist / tristos; g reflexos; h discs (discos); i masos; j trossos; k traços; l dolços; m empatxos; n boigs (bojos); o mol·luscs (mol·luscos); p esqui- txos; q arrossos; r cossos; s contexts (contextos); t fixos; u despatxos; v escassos 4 a empunyar, puny; b encorbar, corba; c escullera, escull; d plomall, ploma; e sucar, suc; f enraonar, raó; g ulleres, ull; h bocassa, boca; i xutar, xut; j solcar, solc; k fullejar, full; l endolcir, dolç; m dotzena, dotze; n golafre, gola; o joguina, joc; p foscor, fosc; q joventut, jove; r rucada, ruc; s brotar, brot; t porter, porta

Perquè són derivades. 5 a dulcificar; b mundial; c juvenil; d curvatura; e vulcanisme; f titular; g bucal; h consular; i fusió, fundent; j mucositat

6 a poséssim; b juguem; c portava; d polsar; e correrem; f expulsaria; g tornaràs; h bullim; i trontollava; j mullava; k gronxaré; l sopem; m espolsem; n trobés; o puntejar Cal buscar una forma en què la o o la u siguin tòniques i reproduir aquesta vocal en tot el paradigma.

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

solUcionari

7 a cullo, collia; b tus, tossim; c cuses, cosim; d vull, volia; e escup, escopirem; f surts, sortim; g podem, puguem

En els verbs cosir , tossir , escopir , sortir i collir , i els seus derivats, escrivim amb o les formes àtones i amb u les formes tòniques. Els verbs poder i voler mantenen la u en les formes puguem , pugueu , vulguem , vulgueu. 8 a avorrir-se; b turment; c polir; d cartolina; e roí; f govern; g joglar; h sufocar; i bordell; j ordir; k suport; l complir; m torró; n sorgir; o ploma; p suborn; q sofrir; r botifarra; s rètol; t muntanya; u cobrir; v muntar; w embotit; x sospirar; y bufetada

9 a El govern dóna suport al candidat acusat de suborn. b Pels volts de Nadal compro embotits, torró, botifarra i tonyina. c Encara que poguéssim no pujaríem mai a aquella muntanya. d Un tipus sense es- crúpols li va clavar una bufetada. e El cònsol romanès prové del món juvenil. f La lectura d’aquell capítol va resultar avorrida. g Els bombers de l’Empordà van sufocar un incendi. h El joglar que cantava com un rossinyol va rebre un estoig amb un robí. i L’equip del Joventut va sofrir, però va obtenir un triomf important. j No puc suportar la supèrbia d’en Joan.

Unitat 4: la diftongació i la separació sil·làbica

1 Dígrafs que no se separen: ny (pi / nya), ll (co / llir), gu (pi / gues), qu (mà / qui / na), ig (roig).

Diftong: grup fònic format per una vocal i una semivocal o semiconsonant pronunciades dins una mateixa síl·laba. 2 a fè-ieu; b es-tu-di-a; c tot-ho-ra; d co-pi-o; e co-ï-es; f re-nun-ci-en; g tra-ieu; h vè-iem; i ra-di-en; j in- hu-mà; k a-pre-ci-a; l ben-es-tant; m trè-ieu; n ve-iem; o di-vor-ci-a; p de-nun-ci-es; q as-fi-xi-en; r des- ai-re; s trans-at-làn-tic; t sa-bi-a; u re-du-ï-en; v tra-du-í-em; w co-in-ci-dir; x cel-o-bert; y mil-ho-mes; z bes-a-vi; a’ nos-al-tres; b’ sub-has-ta

aguts plans traieu, inhumà, benestant, veiem, coincidir, celobert fèieu, estudia, tothora, copio, coïes, renuncien, vèiem, radien, aprecia, trèieu, divorcia, denuncies, asfixien, desaire, transatlàntic, sabia, reduïen, traduíem, milhomes, besavi, nosaltres, subhasta

3 diftong decreixent diftong creixent sense diftong boira, pou, portaríeu, circuit, seu, aigües, xiular, roure, feina, avui

iogurt, quatre, diuen, quadern, joia, quant, iot, aigües, mouen, espaiós, treia, qüestió, pasqua

cuixa, pèrdua, creixia, contínua, cua, gràcia, trial, guitarra, escrivien, crua, raïm, sortia, ciència, dia, sequera, quilòmetre, gratuït, ràdio, rebuig, geniüt

4 a sor-ra; b dot-ze; c col-la-bo-rar; d flet-xa; e ca-nya; f re-vet-lla; g rei-xa; h des-pat-xar; i set-ma-na; j jut-ge; k as-cen-sor; l plat-ges; m re-ques-ta; n in-no-cent; o cas-so-la; p rat-llar; q as-se-nya-lar; r es-toig; s des-vet-llar; t lle-nya; u mi-llo-rar; v es-co-pi-nya; w pa-llas-so; x en-llaç; y cel-la; z cèl-lu-la; a’ gui-xai- re; b’ es-tos-si-nar

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

solUcionari

Posa-me’n un terròs. g Si poguéssim entrar a l’església us mostraria la cripta romànica. h En Ferran estudiarà els fenòmens econòmics en la indústria austríaca.

8

agudes planes esdrúixoles xofer, heroi, perit, futbol, ibers, policrom

aurèola, càntir, rèptil, magnetòfon, medul·la, poliedre, Dídac, atmosfera, canvia, osmosi, pronuncies, tèxtil, metamorfosi, hectolitre

demagògia, pneumònia, diòptria, Etiòpia, ventríloqua

9 a Pasqua; b quadre; c països; d qüestionari; e contemporaneïtat; f sarraïns; g ungüent; h conseqüència; i freqüència; j raïm; k agraït; l ruïnes; m aqüeducte; n aquarel·la; o paraigües; p quimera; q cafeïna; r guenyo; s diürn; t peüc; u aqüífer; v antiguitat; w reüll; x multilingüe; y arcaisme; z cinquanta; a’ en- questa; b’ oïda; c’ llaüt; d’ Lluïsa

sona la u no forma diftong Pasqua, quadre, qüestionari, ungüent, conseqüència, freqüència, aqüeducte, aquarel·la, paraigües, aqüífer, multilingüe, cinquanta

països, contemporaneïtat, sarraïns, conseqüència, freqüència, raïm, agraït, ruïnes, quimera, cafeïna, guenyo, diürn, peüc, antiguitat, reüll, arcaisme, enquesta, oïda, llaüt, Lluïsa

10 a veí; b genuïns; c països; d llengua; e construí; f reduí; g confluís; h estudiï

11 a heterogeneïtat; b homogeneïtat; c continuïtat, d heroïcitat; e trapezoïdal; f romboïdal; g helicoïdal; h ovoïdal; i agraïment; j aïllament; k lluïment; l atapeïment

12 a altruista; b circuit; c cuinera; d suïcidi; e conoïdal; f reduint; g fluid; h veïnatge; i posseïdor; j espon- taneïtat; k ingenuïtat; l empaitar

13 Present de subjuntiu d’ estudiar : estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn. Passat simple de posseir : posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren.

14

masculí femení singular plural singular plural a suís suïssos suïssa suïsses b veí veïns veïna veïnes c geniüt geniüts geniüda geniüdes d distribuït distribuïts distribuïda distribuïdes e Lluís Lluïsos Lluïsa Lluïses f sarraí sarraïns sarraïna sarraïnes

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

ortografia

obeïa conduïes traduïes infinitiu obeir conduir traduir gerundi obeint conduint traduint

futur

1a persona singular obeiré conduiré traduiré 2a persona plural obeireu conduireu traduireu 3a persona plural obeiran conduiran traduiran

condicional

1a persona singular obeiria conduiria traduiria 2a persona plural obeiríeu conduiríeu traduiríeu 3a persona plural obeirien conduirien traduirien

16 Present indicatiu: condueixo, condueixes, condueix, conduïm, conduïu, condueixen. Imperfet indicatiu: reduïa, reduïes, reduïa, reduíem, reduíeu, reduïen. Imperfet subjuntiu: produís, produïssis, produís, produíssim, produíssiu, produïssin. Present subjuntiu: actuï, actuïs, actuï, actuem, actueu, actuïn.

17 a preveia; b serveixi; c contribuirem; d produïren; e reduiré; f construïm; g estudiïs; h influirem; i seduïa; j suïs; k deia; l feien 18 a En Lluís és un home molt altruista, sempre vol defensar causes perdudes. b Els resultats de l’enquesta s’extreuen de l’explicació del qüestionari corresponent. c El premi a l’eloqüència se’l va endur la veïna de l’Arnau. d He anat a comprar-me un paraigua perquè sembla que plourà i me l’he descuidat a casa. e Increï- blement, els delinqüents s’han escapolit dels Mossos. f L’espontaneïtat d’aquella criatura seduïa a tothom.

19 a Correspon al futur i està inclosa dins les formes verbals d’estalvi de la dièresi. b Correspon a l’infinitiu i està inclosa dins les formes verbals d’estalvi de la dièresi. c És una paraula plana acabada en vocal i que, per tant, no es pot accentuar. d És una paraula plana acabada en -m i, per tant, es pot accentuar. e (passat simple) És una paraula plana que acaba en -en i, per tant, no es pot accentuar. f (participi) És una paraula aguda acabada en -t que no es pot accentuar. g (gerundi) Correspon al gerundi inclòs dins les formes verbals d’estalvi de la dièresi. 20 Maurici desvariejava. El moviment de les persones que el voltaven li indicà que calia sortir de casa i davallar al carrer. Se sentia fatigadíssim. No era sols la pesantor d’aquells tres dies finals que havia passat gairebé insomne, anant d’un cantó a l’altre, sense poder empassar-se un bocí. Era, sobretot, la intensitat dels projectes absurds que es formaven dins el seu pensament; si l’un darrere l’altre s’haguessin traduït en actes, no l’haurien extenuat més.

Mentre baixava l’escala darrere el taüt, feia esforços per prendre consciència dels episodis dolorosos que li calia afrontar. Hauria volgut que aquella escala ombrívola, amb la sentor de menjars plebeus, que pujava de la porteria i les veus que venien del celobert, no s’hagués acabat mai... L’aire i la claror del carrer li varen produir una sensació insultant. Aleshores algun ressort encara no romput l’obliga a redre- çar-se amb una mena d’orgull trist. Aquella multitud atapeïda a l’entorn de la porta. C arlES SoldEvila, Eva

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

ortografia

Unitat 7: les grafies s / ss / c / ç

1 paraula sonoritat situació grafia a falciot sorda després de consonant c b maça sorda entre vocals ç c zona sonora^ principi de mot^ z d nasal sonora^ entre vocals^ s e soca sorda^ principi de mot^ s f pressió sorda^ entre vocals^ ss g sivella sorda^ principi de mot^ s h cel sorda principi de mot c i força sorda després de consonant ç j països sonora entre vocals s k atzavara sonora després de consonant z l falç sorda final de mot ç m tos sorda final de mot s n capsa sorda després de consonant s o creença sorda després de consonant ç p previsió sonora entre vocals s

2 a celobert; b dissolució; c esforçar; d velocitat; e balança; f procediment; g extensíssima; h pressió; i pinces; j decisió; k professora; l adreça; m encertar; n classe; o ocell

3 a barnús; b esforç; c avenç; d eficaç; e pedaç; f romanç; g lluç; h advers; i vernís; j traç; k precoç; l tros; m estruç; n dolç; o ocàs; p feliç; q perspicaç; r març; s calabós; t actors; u desglaç; v calamars; w sagaç; x comerç; y calç; z abraç; a’ enllaç; b’ recurs; c’ llavors; d’ capaç 4 a cassola; b Eivissa; c gasa; d discussió; e carabassa; f Saragossa; g cosac; h països; i passadís; j arrissar; k Sardenya; l lesió; m presumpte; n massapà; o frontissa; p massís; q asil; r crisi; s regalèssia; t balisa; u pòlissa; v dosi; w Brussel·les; x mostassa; y sisa; z tesi; a’ Àsia; b’ premissa; c’ disfressar; d’ mil·lèsim

5 a bessonada; b pressió; c mestressa; d cossos; e abassegador; f casos; g països; h endossar; i etcètera; j suïssos; k zenit; l consum; m grisa; n jaç; o accessori; p zoòleg; q zero; r zinc; s difusió; t zumzeig 6 a sèmola; b sivella; c zoològic; d setrilleres; e serraller; f sedàs; g cigró; h cepat; i zebra; j seure; k cistell; l cirera

7 a estranger; b extensió; c escalivar; d estrany; e esplanada; f escindir; g expulsar; h esllanguit; i expur- gar; j espolsar; k esporgar; l estendre 8 a vernissos; b ingressos; c grossos; d pallussos; e pedrissos; f arrossos; g casos; h nassos; i dosos; j matisos; k cabassos; l embarassos; m gasos; n trossos; o vasos; p interessos; q francesos; r suïssos; s congressos; t anissos; u nusos; v mesos; w matalassos; x tapissos

9 Resposta oberta.

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

solUcionari

10 a Un presumpte assassí va ser detingut pels Mossos. b Sentia enyorança quan pensava en l’escola de dansa. c Penso viatjar a Eivissa, Còrsega i Sardenya. d M’enduré el cabàs per comprar sucre, cigrons, mostassa i safrà. e La pòlissa de l’assegurança no cobreix la trencadissa. f La comissió analitza la crisi a Àsia. g L’anestesista va aplicar la dosi adequada. h Sempre em prenc el cafè amb dos terrossos de sucre. i Aquest carnisser ven la millor carn per arrebossar. j La discussió entre l’alcaldessa i la baronessa va ser molt tensa. k El comissari ha resolt tots els casos d’agressió racista. l Cada any es disfressa d’abadessa medieval.

11 Un cop vaig ser en unes galeries del centre de la ciutat que sospito que eren les galeries Maldà, i un matí de la meva infantesa, inoblidable, vaig caminar amb el meu pare de la plaça del Pi, on em va ensenyar els pintors silenciosos i concentrats, fins a la diminuta plaça Milans. Allà el meu pare i jo ens vam estirar a terra per veure un cercle perfecte emmarcant el cel. És l’única plaça rodona del món, em va dir ell. Perquè el Vaticà no és perfecte. I jo vaig passar anys provant de recordar quin era aquell lloc extraviat, aquella plaça diminuta i tan perfectament rodona. La vaig trobar fa poc, sense adonar-me’n. Un dia que, com si fos estrangera, caminava despistada per Barcelona, sense orientar-me gaire, mig perduda. I l’impacte que tinc cada cop que em faig conscient que visc en aquesta ciutat per la qual deambulo anestesiada.

lolita B oSCh , La família del meu pare 12 quiescent; benaurança; fressat; embranzida; salt; sobtadament;

Unitat 8: les grafies b / v

1 a poble; b brisa; c canvi; d convicció; e blanc; f pobre; g àmbit; h envelat; i branca; j blat; k vent; l embenar S’escriu b davant de l i de r. S’escriu b darrere de m , i s’escriu v darrere de n.

2 a devia; b bevia; e vivia; g clavar; h arxiver; i blavenc; j estovar (dins d’una família de paraules alternen els mots que s’escriuen amb u amb els que s’escriuen amb v ) c rebia; d sabéssim; f estrebada (dins d’una família de paraules alternen els mots que s’escriuen amb p amb els que s’escriuen amb b )

3 a embull; b desenvolupar; c invitar; d investigar; e enveja; f enviar; g minvar; h intercanvi; i embolic; j envestir; k timbal; l embalar 4 a escriba (pseudoderivat); b escrivia (popular); c moviment (popular); d mòbil (pseudoderivat); e labial (pseudoderivat); f llavi (popular); g provador (popular); h probable (pseudoderivat); i curvatura (pseudoderivat); j corba (popular); k calba (popular); l calvície (pseudoderivat)

5 a havíem; b trobava; c cavava; d robàveu; e havent; f anava Els verbs de la primera conjugació fan l’imperfet d’indicatiu amb les terminacions -ava , -aves , -ava , -àvem , -àveu , -aven. El verb haver s’escriu sempre amb v.

6 Arribar : arribava, arribaves, arribava, arribàvem, arribàveu, arribaven. Provar : provava, provaves, provava, provàvem, provàveu, provaven. Acabar: acabava, acabaves, acabava, acabàvem, acabàveu, acabaven.

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

solUcionari

Els grups -jecc- i -ject- s’escriuen amb j. També alguns noms bíblics i algunes excepcions.

3 a corretja; b trepitjada; c formatge; d viatge; e platja; f metge; g sitges; h fetge; i jutge; j mitja; k estotjar; l oratjol S’escriu g davant de les lletres e , i i s’escriu j davant de a , o i u.

4 Viatjar : viatjo, viatges, viatja, viatgem, viatgeu, viatgen. Menjar : menjo, menges, menja, mengem, men- geu, mengen. Fugir : fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.

5

saqueig saquejar saquejos raig rajar rajos lleig enlletgir lletjos empatx empatxar empatxos escabetx escabetxar escabetxos desig desitjar desitjos

6 a capritx; b metxa; c botxí; d rebuig; e assaig; f faig; g passeig; h bateig; i festeig; j despatx; k boig; l puig; m estoig; n goig; o safareig; p empatx; q cartutx; r gavatx; s esquitx; t mareig; u raig; v escabetx; w fuig; x mig; y enuig S’escriu -ig a final de mot quan els derivats tenen g o j. S’escriu - tx quan els derivats tenen tx.

7 jutges; mengen; fetge; penjat; jutge; sutge; fetge; penjat; penjat; metge, heretge; jutges; jutjats; jutges; justos; gestos; jutges injustos; penjats; fetges; jutges; metges; jutges; mengen; fetge; penjat

8 a guix; b arxiu; c coix; d brúixola; e eixida; f feixisme; g xoc; h gruix; i porxada; j clixé; k veixiga; l beixa- mel; m xop; n bixest; o xerinola; p cruiximent; q ruixador; r xarampió; s rauxa; t reixa; u coixí; v llanxa; w aixeta; x xassís; y panxa; z baix; a’ garbuix; b’ planxa; c’ baixador; d’ xerric; e’ eixam; f’ maduixa; g’ xauxa; h’ clenxa; i’ aixopluc; j’ xaró

S’escriu x a principi de paraula, darrere de consonant i darrere de vocal i del grup -au. El grup ix repre- senta el so de xeix i s’escriu darrere de les vocals a , e , o , u.

9

[ks] [gz] [ ‘ ] luxe, màxim, índex, textura, òxid examen, exili, exacte, èxit, exhibir, exercici, exemple

guix, xec, panxa, rauxa, xut

10 a hexàmetre; b esbiaixar; c esprémer; d estendre; e escalivada; f expositor; g extensió; h espoliar; i escaure; j excursió; k expressar; l esplaiar

11 Resposta oberta.

12 a Prop de la paret enguixada hi ha tres xiprers que cobreixen el nínxol. b Aqueix xicot duu sempre la clenxa ben feta. c Els va agafar un xàfec quan anaven a Xàtiva. d Aquest noi només pensa en la disbauxa i la xerinola. e El xut va esquinçar la xarxa de la porteria xinesa. f Sempre que vaig a Xixona em prenc una orxata de xufla. g A la Xina s’ha produït una execució capital. h Les bruixes es gronxen quan bufa el xaloc. i Ha tret la faixa de la calaixera. j L’ambaixador s’ha punxat amb una xeringa que hi havia a la coixinera.

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

ortografia

13 caixa; caixa; coixa; Maruixa; baixa; mateixa; fluixa; bruixa; caixa; Maruixa; caixa; cuixa

Unitat 10: les grafies b / p , d / t i g / c

1 Resposta oberta. Exemples: a tip, atipar; b tap, tapar; c llop, llobató; d cap, capçal; e glop, glopejar; f drap, drapaire; g sap, saberut; h rep, rebuda; i cap, cabre; j xarrup, xarrupar 2 Resposta oberta. Exemples: a estrep, estrebada; b paret, aparedar; c bullit, ebullició; d humit, humitat; e brot, brotar; f dit, ditada; g mut, emmudir; h brut, embrutar; i florit, floridura; j confit, confitura

3 Resposta oberta. Exemples: a franc, franquícia; b llampec, llampegar; c antic, antiguitat; d noruec, Noruega; e groc, engro- guir; f grec, Grècia; g suc, sucar; h pessic, pessigar; i cec, ceguesa; j poruc, esporuguir; k càstig, castigar; l sang, sangonós; m fang, enfangar; n càrrec, carregar; o llarg, allargassar; p blanc, emblanquir; q fàstic, fastiguejar; r amarg, amargura, amargor; s desfalc, desfalcament, desfalcar; t alberg, alberguista 4 a verd; b salut; c quietud; d solitud; e altitud; f humit; g esclavitud; h Alfred; i institut; j atribut; k agut; l bolet; m fort; n sud; o sort (fortuna); p rebut; q senectut; r buit; s àcid; t lent; u sòlid; v joventut; w astut; x tímid; y record; z rígid; a’ ajut; b’ virtut; c’ net; d’ actitud; e’ càlid; f’ fecund; g’ còmput; h’ òxid; i’ cert; j’ tàcit

S’escriu t darrere de vocal tònica. Darrere de vocal àtona o consonant escrivim t o d segons com s’escri- guin els derivats de la mateixa família. S’escriuen amb d els mots femenins acabats en -etud i -itud. S’es- criuen amb -t final els participis de molts verbs i en -nt els gerundis. Sud i Alfred en són excepcions. 5 a llarg; b abric; c orc; d blanc; e cec; f gec; g antic; h biòleg; i entenc; j feréstec

S’escriu c darrere de vocal tònica. Darrere de vocal àtona o consonant escrivim c o g segons la grafia dels derivats de la mateixa família. Excepcions: Ànec , aràbic , mànec , càrrec , fàstic , xàfec , espàrrec, rò- nec , feréstec , préssec , mag, estrateg, pedagog i reg (rec); les formes verbals en són excepcions. 6 a mag; b tinc; c groc; d préssec; e buldog; f rònec; g fàstic; h ànec; i mànec; j tràfec; k aràbic; l gallec

7 poruc poruga porucs porugues noruec noruega noruecs noruegues grec grega grecs gregues manyac manyaga manyacs manyagues

8 a subjecte; b capficar; c drap; d tomb; e tub; f cabdal; g inepte; h glop; i esquerp; j verb; k cabdill; l captar; m esclop; n adob; o serp; p abdicar; q capgirar; r talp; s àrab; t rumb; u abdomen; v xarop; w cub; x corb; y absis; z capçal; a’ pop; b’ llamp; c’ destorb; d’ club 9 a maragda; b amígdala; c acte / apte; d cognom; e fragment; f cabdill; g anècdota; h sobte; i dissabte; j dubte; k augment; l diagnòstic; m acne; n obtenir; o regnar; p adoptar; q optar; r factura

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

ortografia

9 a impressió; b exempt; c enfilar; d confit; e àmfora; f pamflet; g conveni; h tramvia; i infecció; j femta; k tanmateix; l atemptat; m temptació; n assumpte; o premsa; p xamfrà; q nimfa; r enmig; s impremta; t samfaina; u símptoma; v somriure; w fanfarró; x circumscripció; y circumstància; z simfonia; a’ em- premta; b’ triomf; c’ Jerusalem; d’ Betlem

10 a Envà: paret prima feta de maons posats de cantell o de panys prefabricats, que generalment no aguanta cap pes. b Èmfasi: força d’expressió o d’entonació amb què es tracta de realçar la importància del que es diu o llegeix. c Escombra: feix de branquillons flexibles, de palmes, de brins de material plàs- tic, etc., lligat generalment al cap d’un bastó o d’una canya, que serveix per escombrar. d Maltempsada: desfet de mal temps. e Triumvir: en l’antiga Roma, membre d’un triumvirat. f Càmfora: cetona terpènica, de fórmula empírica C 10 H 16 O, sòlida, blanca, volàtil, d’olor característica, extreta del camforer, emprada com a sedant, diaforètic i estimulant cardíac i respiratori, i en la manufactura de plàstics, especialment cel·luloide, de laques i vernissos, d’explosius i productes per a pirotècnia, etc. 11 a immòbil; b immortal; c immerescut; d immaterial; e immoral; f desmotivat; g immillorable

12 a El comte del Pallars va defensar coratjosament els seus drets. b Cada mes tinc el compte corrent actualitzat. c Els contes de Pere Calders són peces literàries de gran qualitat. d A la feina, es passa el dia fent comptes. e L’Emili va comptar fins a deu abans de decidir-se. f La Ciutat Comtal ha organitzat una exposició sobre la Catalunya dels comtes reis. 13 a annex; b bienni; c connexió; d innocu; e innocent; f commutar; g Anna; h gemma; i anual; j mannà; k tarannà; l commemorar

14 a La policia ha identificat les empremtes del presumpte assassí de l’Assumpta. b El comte va vestir- se sumptuosament per a l’estrena de la simfonia. c Un dels membres del triumvir va emmetzinar el tribú quan sortia de l’amfiteatre. d M’han pagat al comptat les despeses dels darrers triennis. e L’exempció fiscal és una bona mesura per resoldre aquest assumpte. f Hi va haver un atemptat al camí de circumval·lació de la ciutat. g La Gemma ha arranjat les connexions del comptadors de gas. h En la impremta del carrer Sant Pere s’imprimia bona part de la premsa de l’època. i Els confits són una temptació que no puc evitar.

Unitat 12: les grafies h , r / rr

1 a hivern; b orxata; c orfe; d humitat; e àvid; f isard; g hemicicle; h ostatge; i ham; j ombra; k hègira; l hel·lènic; m hèrnia; n hexàgon; o haver; p hereu; q ermita; r hissar; s ou; t hulla; u harmonia; v abillar; w hom (pronom); x heptasíl·lab

2 a maó; b bohemi; c coet; d enherbar; e conhort; f cohibir; g adhesió; h anihilar; i alcohol; j exhaurir; k filharmònic; l exultant; m tothom; n exhumació; o benaurat; p malaurat; q truà; r antihistamínic; s ad- herent; t exhalació; u prohibit; v cacauet; w subhasta; x exuberant; y anhel; z inherent; a’ vehement 3 a Si no treballen els dies de festa, sí que s’hi poden picar els dits. b Quan s’hi posin, sí que ho enllesti- ran ràpid. c Ha estat a Itàlia una setmana. d A les set del matí ha anat a buscar el pa. e Ha donat totes les seves possessions a una ONG. f Avui ha comprat fruita a la gran superfície. g Hi vaig anar i no els vaig trobar. h Sovint no hi sento; és veritat que en Joan i l’Elisenda són amics? i Quan tu m’ho diguis hi aniré i compraré la fruita. j Em van dir: hem vingut amb ganes de llançar l’ham als peixos. k No em veig amb cor de fer tantes coses. l Em vas anunciar que hem guanyat el primer premi amb el conte de Sant

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

solUcionari

Jordi. m Sigues prudent, vés amb compte. n Parla en veu baixa amb la seva companya. o Em sap greu, però hem d’anar amb la Neus. p No estava d’acord amb tot el que han parlat amb tu. q Hem comprat la bombeta equivocada. r Em vesteixo de color negre els dies que estic trista. s Des dels 18 anys em tenyeixo cada mes. t Ja us hem explicat mil vegades l’acudit. u Hem gestionat tota la documentació tal com em vas dir. v Cada matí em vesteixo i després em rento la cara, les mans i les dents.

4 a eradicar; b irreal; c extraradi; d irradiació; e irreflexiu; f irrompre; g infraroig; h vicerector; i preromà; j irregular; k arítmia; l ultraràpid; m otorinolaringòleg; n contrarèplica; o irrisori; p irracional; q irrefutable; r coreferència

mots amb prefixos que fan duplicar la r mots amb prefixos que mantenen la r simple

irreal, irradiació, irreflexiu, irrompre, irregular, irrisori, irracional, irrefutable

eradicar, extraradi, infraroig, vicerector, preromà, arítmia, ultraràpid, otorinolaringòleg, contrarèplica, coreferència

5 Resposta oberta. Exemples: a vidrier; b fumar; c finor; d aiguader; e ferrer; f cendrer; g planter; h carnisser; i forner; j alzinar; k claror; l clauer; m bouer; n boter; o peixater

6 a cigró; b xiprer; c llumí; d diner; e saó; f afí; g bonior; h carbó; i por; j tardor; k seitó; l rabadà; m balcó; n rector; o butà; p remor; q millor; r porró

7 a cirerer; b taronger; c ametller; d presseguer; e magraner; f llimoner; g garrofer; h nesprer; i alberco- quer

8 a conrear; b roc; c enrabiar; d enredar; e verema; f enrocar; g correu; h enramada; i serrell; j folrar; k enraonar; l enrossir; m enrenou; n somriu; o enribetar; p colrar; q serra; r Celrà

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

solUcionari

12 a ruscs / ruscos; b cascs / cascos; c bascs / bascos; d discs / discos; e assaigs / assajos; f tests / testos; g boscs / boscos; h raigs / rajos; i contexts / contextos; j cartutxos; k passeigs / passejos; l tasts / tastos; m faigs / fajos; n safareigs / safarejos; o gusts / gustos; p desigs / desitjos; q costs / costos; r gests / gestos; s mosts / mostos; t mariscs / mariscos

13 plural

-s -ns

dialectes orientals: - s dialectes occidentals: - ns

sofàs, bisturís, tarannàs, comitès, tabús cinquens, bacallans, cosins

joves / jòvens orfes / òrfens coves / còvens

14 a tesi; b mitja; c parèntesi; d milhomes (inv.); e globus (inv.); f atles (inv.); g pelvis (inv.); h dimarts (inv.); i oasi; j penja-robes (inv.); k sinus (inv.); l crisi; m alicates (inv.); n calces; o llapis (inv.); p anàlisi; q dia- betis (inv.); r guant; s sostenidors (inv.); t postres (inv.); u paraigua; v focus (inv.); w mitjó; x pantaló

15 freus; vedrunes; barca; camins; vespres; matins; albes; geps; llunes; besos; arcs; tenebres; sorres; focs; neulies; ganivets; pells; follies; badies; congosts / congostos; febres; pors; palmells; dunes; gorgs; tardors; brasa, vins; sostres; amors; atzeitunins; sucres; canyelles; sals; pebres; taules; vols; falcies; entreforcs; dies

Unitat 14: l’adjectiu

1 brut bruta bruts brutes a sobri sòbria sobris sòbries b idoni idònia idonis idònies c continu contínua continus contínues d culte culta cultes cultes e ample ampla amples amples f pobre pobra pobres pobres g tebi tèbia tebis tèbies

2 a homogeni homogènia homogenis homogènies b aspre aspra aspres aspres c nu nua^ nus^ nues d agre agra^ agres^ agres e feixuc feixuga^ feixucs^ feixugues f comú comuna^ comuns^ comunes g groc groga^ grocs^ grogues h verd verda verds verdes i tou tova tous toves

SOLUCIONARI. QUADERN DE t

RE

bALL

.^ L

LENGUA CAt

ALANA 2

bAtxILLERA

t^

MA

tERIAL FO

tOCOPIA

bLE / © CAS

tELLNOU

EDICIONS

. HERMES EDI

tORA GENERAL, S. A. U.

morfologia

a gris grisa grisos grises b dolç dolça dolços dolces c fix fixa fixos fixes d fresc fresca frescs / frescos fresques e ros rossa rossos rosses f romanès romanesa romanesos romaneses g fluix fluixa fluixos fluixes h lleig lletja lleigs / lletjos lletges i ortodox ortodoxa ortodoxos ortodoxes j gros grossa grossos grosses k descalç descalça descalços descalces l roig roja roigs / rojos roges m complex complexa complexos complexes n robust robusta robusts / robustos robustes o escàs escassa^ escassos^ escasses p brusc brusca^ bruscs^ /^ bruscos^ brusques

a precoç precoç precoços precoces b audaç audaç audaços audaces c veloç veloç veloços veloces d feliç feliç^ feliços^ felices e atroç atroç^ atroços^ atroces f capaç capaç^ capaços^ capaces g feroç feroç^ feroços^ feroces h sagaç sagaç^ sagaços^ sagaces i loquaç loquaç loquaços loquaces

5 a estel lluent; b aigua bullent; c professora exigent; d guerra cruenta; e moda elegant; f situació prefe- rent; g avaluació excel·lent; h llet calenta; i loció repel·lent; j societat tolerant; k ciutat opulenta; l actua- ció prudent 6 a boletaire afable; b geganta rude; c clienta loquaç; d pilot prudent; e clienta contenta; f guàrdia ferotge; g dibuixant culta; h psiquiatra garlaire; i sacerdotessa solemne; j jove magribina

7 a minso minsa minsos minses b guerxo guerxa guerxos guerxes c europeu europea^ europeus^ europees d homòleg homòloga^ homòlegs^ homòlogues e magre magra^ magres^ magres