¡Descarga SOLUCIONES PAC1 2013 y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!
03.508 / 20. 506 / 13.500 INTRODUCCIÓ AL DRET
Semestre Set. 13 – Feb. 14 Unitat d’Aprenentatge 1. Mòdul 1
Prova d’avaluació continuada – PAC 1
FUNCIONS DEL DRET
Presentació i objectius
Enunciats: descripció teòrica de la pràctica a realitzar
Materials
Criteris d'avaluació
Format lliurament
Data lliurament
Presentació
Presentació i objectius
Aquesta PAC es proposa desenvolupar els objectius i competències indicats a la unitat d’aprenentatge 1, seguint les pautes del Pla Docent. Per aquesta unitat s'estableixen els següents objectius específics:
- Prendre consciència de les funcions bàsiques que tot sistema jurídic desenvolupa en el context social, econòmic i polític d'una societat
- Comprendre el concepte de Dret i les seves relacions amb la moral i la política
- Adquirir consciència de la necessària visió interdisciplinar dels problemes jurídics
A banda, aquesta PAC treballa les competències següents, d’acord amb el Pla Docent:
Grau de Dret
Competències transversals
- Ús i aplicació de les TICs
- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera
- Treballar en equip i en ambients multidisciplinars, així com les relacions interpersonals
Competències específiques
- Cerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
- Comprensió de les diferents formes de creació del Dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual
- Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de manera oral com escrita
- Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
Grau de Criminologia
Competències transversals
- Comunicar-se correctament, oralmente i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera
Competències específiques
- Desenvolupar l'activitat criminològica d'acord amb els principis constitucionals, els drets fonamentals i les llibertats públiques
- Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurídic en el qual es desenvolupa
Grau de Relacions Laborals i Ocupació
Competències transversals
- Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació
Competències específiques
- Capacitat per a analitzar la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de relacions socials
- Capacitat per a interpretar el sistema jurídic des d'una perspectiva interdisciplinar i d'acord amb els valors ètics, per a aplicar-los a supòsits fàctics
Descripció de la pràctica
La prova consta de tres parts. La primera consisteix en 10 afirmacions sobre les quals l'estudiant ha d'assenyalar si són vertaderes o falses, i justificar breument la resposta (4 punts). A la segona part l'estudiant ha de respondre a una sèrie de preguntes a partir d'un text. L'objectiu és ser capaç d'articular una argumentació que mostri la capacitat de reflexionar i relacionar alguns dels conceptes essencials que semblen aquest mòdul (4 punts). La tercera part consisteix a buscar exemples de l'ús de diferents tècniques de control social a la legislació vigent i reflexionar sobre la seva adequació i idoneïtat (2 punts).
Enunciats de la PAC
Primera Part (4 punts)
Indiqueu si les següents afirmacions són vertaderes o falses. Justifiqueu de manera raonada la resposta (màxim 5 línies per resposta).
i actua sotmès a regles jurídiques. Aquesta forma d'estat es caracteritza pel principi de divisió de poders, el principi de legalitat, l'imperi de la llei i la protecció de determinats drets i llibertats fonamentals.
- Segons Kelsen el Dret, a diferència de la moral, motiva la conducta de forma indirecta, la qual cosa significa que el sistema jurídic pressuposa que els ciutadans han d'acceptar la bondat de les normes per estar motivats a complir-les.
FALS. En la visió de Kelsen, les normes motiven la conducta a partir de la imposició d'una sanció pel seu incompliment (motivació indirecta). Així, no cal que la norma sigui obeïda per la bondat del seu contingut.
- Ja que hi ha molts desacords sobre la justícia, és impossible afirmar que aquesta pugui ser una funció del Dret.
FALS. Podríem negar que l'acord sigui imprescindible per al funcionament del Dret i dir, per exemple, que en els sistemes constitucionals la justícia és una funció bàsica del Dret encara que això ens porti a situacions de desacord.
Segona Part (2 punts)
(Extracte d’una notícia de El País , 18 de setembre de 2013)
“Obama responsabiliza a los republicanos por el retraso de la reforma migratoria”
El presidente de Estados Unidos, Barack Obama, aseguró en una entrevista este martes que el Partido Republicano es el responsable de que no avance la legislación para reformar el sistema migratorio. Según Obama, en la Cámara de Representantes, dominada por la mayoría republicana, aguardan los suficientes votos para aprobar la regularización de 11 millones de indocumentados.
Tras el éxito sin precedentes de las negociaciones en el Senado, que logró aprobar su proyecto de reforma el pasado mes de junio, la legislación se encuentra bloqueada por la falta de acuerdo en la Cámara de Representantes. Allí, la mayoría republicana se ha negado a debatir y después votar el mismo texto que aprobó la Cámara Alta. Sin embargo, esa falta de respaldo no ha sido correspondida con una propuesta distinta que permita mantener el debate.
El presidente declaró que “Boehner no debería temer la opinión de la mayoría” en este asunto porque “una mayoría de estadounidenses considera que debemos hacer algo sobre la inmigración”. Obama sugirió someter el proyecto de ley a una votación “para ver qué pasa”, confiando en que cuenta con los votos para que salga adelante.
Desde que el presidente prometiera en 2008 que la reforma migratoria sería una de sus prioridades en la Casa Blanca, y durante los últimos cinco años, cuando la oposición republicana y otros asuntos de mayor peso político han obligado a retrasar el debate, numerosos líderes han pedido al presidente que emplease sus poderes ejecutivos para dar el paso que el Congreso no quiere dar todavía.
Organizaciones de inmigrantes, grupos religiosos y activistas han pedido a Obama que cancele, por ejemplo, las deportaciones de aquellos indocumentados que trajeran a sus hijos, también ‘sin papeles’ hasta Estados Unidos. Miles de estos jóvenes han visto como una orden ejecutiva del presidente, firmada en 2012, anulaba su expulsión del país, un privilegio al que no pueden acogerse sus padres. “Sería muy difícil de defender en términos legales”, dijo el presidente, rechazando esta posibilidad que muchos ven como su última oportunidad en el caso de que no prospere la regularización de indocumentados que contempla el proyecto de reforma aprobado por el Senado. “Así que no es una opción”.
“Sí que me preocupa a veces que algunos defensores de la reforma empiecen a desanimarse y a pensar que si el Congreso no toma medidas, entonces podremos pedir al presidente que firme una orden que se ocupe de esto y que ya nadie tenga que preocuparse”, afirmó Obama.
El futuro de la reforma migratoria, y el de los 11 millones de indocumentados, se encuentra a la espera de la voluntad de la mayoría republicana en la Cámara de Representantes. El Partido no sólo debe consolidar su respaldo a la regularización de indocumentados, un asunto todavía por resolver, sino acordar también un borrador que permita siquiera iniciar el debate.
Preguntes:
1. Quina visió de la societat (funcionalista o conflictualista) seria la més adequada per avalar la reforma migratòria que proposa el govern d'Obama? Raoneu la resposta.
La concepció funcionalista o funcionalisme seria la filosofia social que millor representaria la proposta de la reforma migratòria que avala el govern d'Obama. Des d'aquesta visió, la societat nord-americana es concebria com una unitat orgànica formada per diferents elements en equilibri que es coordinen i s'integren entre si. En aquesta perspectiva, l'entrada massiva d'immigrants de forma irregular al país s'interpreta com un element estrany i extern a l'organisme, que genera una disfunció que s'ha de corregir des de dins del sistema, bé amb mecanismes de control a priori o bé amb altres posteriors. El dret és concebut com el remei per a mantenir l'equilibri i la integració social, generant mecanismes que contribueixen a expulsar els factors que minen l'estabilitat social del sistema. Les institucions i normes jurídiques són els elements amb els quals el sistema combat els problemes que poden derivar-se del fet que hi hagi 11 milions de persones en situació administrativa irregular (aquells als quals el text es refereix com a indocumentats). En efecte, el fenomen de la immigració, tenint en compte l'element multicultural que comporta, es concep com una font de conflicte. Pel funcionalisme, el fet social de la diversitat cultural i de valors genera problemes per a la cohesió i la integració socials. Per això, una manera de veure la resposta normativa del govern d'Obama a aquest fenomen és considerar que l'adopció de les noves normes jurídiques, en concret d'aquelles que poden permetre la regularització dels esmentats immigrants, s'adreça a disminuir els elements potencials del conflicte per alleujar aquesta preocupació central instal·lada en l'organisme de la societat nord-americana.
2. Poseu-vos al lloc del govern d'Obama i argumenteu com es podrien justificar les mesures de la reforma migratòria pensades per regularitzar la situació d’11 milions de persones, des del punt de vista de les diferents funcions del dret.
La resposta a aquesta pregunta és oberta; per tant, la seva valoració dependrà de la capacitat de l'estudiant per elaborar arguments relacionats amb les diferents funcions que s'atribueixen al dret. La resposta, però, hauria de destacar, com a mínim, les següents idees:
a) Des del punt de vista de la funció de control social, la reforma normativa pretén fer aquesta funció a través de la seva dimensió regulativa. En aquest sentit, el govern d'Obama sosté que les mesures adoptades es justifiquen perquè l'existència d'un elevat nombre d'immigrants en situació irregular als EUA posa en perill la funció de control social que l'estat realitza a través del dret. Per tant el que es buscaria amb la reforma migratòria seria restablir l'equilibri i la pau social, i al mateix temps la protecció de la seguretat ciutadana. Així, es podrien considerar certs comportaments per part dels que ingressen sense la documentació legal com a il·lícits o indesitjables, destacant els aspectes del dret més estretament vinculats amb la repressió i la supervisió de la dinàmica social. D'altra banda, des de la dimensió d'integració social, es podria sostenir que el sistema jurídic té un paper clau, en tant que és el mecanisme que permet unir la societat, alleujant l'impacte dels conflictes socials. Per això s'ha de fer front al risc de desintegració social que podria derivar-se de la sistemàtica exclusió de les persones immigrants que es troben en situació irregular, ja que els és més difícil trobar feina i és més fàcil que hagin de delinquir. La reforma migratòria podria mostrar la capacitat estatal per fer front a l'amenaça de conflicte entre nord-americans i immigrants, i alhora enfortir la cohesió social.
b) Des de la perspectiva de la funció de legitimació del poder, podríem assenyalar que l'ordre jurídico-polític nord-americà gaudeix d'una àmplia adhesió social per part dels ciutadans. En aquest sentit, Obama va ser elegit portant al seu programa electoral la proposta d'una reforma migratòria. D'aquí que es pugui assenyalar que la majoria de la ciutadania nord-americana sembla que comparteix el sentir de la reforma; de fet els instruments que l'han precedit (per exemple, quant a l'anul·lació d'expulsions del país) han estat majoritàriament ben rebuts. D'aquí, també, el fet que el
Dins de la tècnica de control social de tipus promocional, que suposa la utilització de les normes jurídiques com a incentius de caràcter positiu a fi que el dret pugui fer aquesta funció, com a alternativa a la coacció, es podria esmentar l'article 1 del Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació, segons el qual:
Artículo 1. Cotización a la Seguridad Social aplicable a los jóvenes trabajadores por cuenta propia.
Uno. La disposición adicional trigésima quinta del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, queda redactada del siguiente modo:
«Disposición adicional trigésima quinta. Reducciones y bonificaciones a la Seguridad Social aplicables a los jóvenes trabajadores por cuenta propia.
1. En el supuesto de trabajadores por cuenta propia, incorporados al Régimen Especial de la Seguridad Social de los Trabajadores por Cuenta Propia o Autónomos a partir de la entrada en vigor del Estatuto del Trabajo Autónomo, o al Régimen Especial de Trabajadores del Mar, menores de 30 años de edad, o menores de 35 años en el caso de mujeres, se aplicará sobre la cuota por contingencias comunes que corresponda, en función de la base de cotización elegida y del tipo de cotización aplicable, según el ámbito de protección por el que se haya optado, una reducción, durante los 15 meses inmediatamente siguientes a la fecha de efectos del alta, equivalente al 30 % de la cuota que resulte de aplicar sobre la base mínima el tipo mínimo de cotización vigente en cada momento, y una bonificación, en los 15 meses siguientes a la finalización del período de reducción, de igual cuantía que ésta…”.
Materials
Per a la realització d’aquesta PAC és necessari haver estudiat el mòdul 1 de l’assignatura.
Criteris d’avaluació
En general, els criteris emprats per atorgar les diverses puntuacions seran:
- l’ adequació de la resposta a l’enunciat de la pregunta
- la correcció del contingut de la resposta
- la capacitat de raonament crític
- l’ estil amb què és redacti la resposta, qüestió important per a un jurista
Format de lliurament
La PAC s’ha de lliurar al Registre d’Avaluació Continua (no a la bústia personal del consultor). El fitxer pot lliurar-se en format Word (.doc), Open Document (.odt) o Rich Text Format (.rft), però NO pot lliurar-se en format PDF.
Data de lliurament
La data límit de lliurament és el 7 d’octubre de 2013.
