¡Descarga sortides de botànica y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
SORTIDES DE CAMP DE BOTÀNICA
Apartat 1
1.a Explica breument la fisiognomia (aspecte general en relació a l’adaptació al medi de les diferents comunitats vegetals estudiades que predominen en cada una de les 4 sortides (Garraf, Collserola, Collbató, Prepirineu). Indica les principals plantes que dominen o caracteritzen cada comunitat. Raoneu el perquè de la seva localització i ocupació del territori (relació amb les característiques ambientals: topografia, proximitat al mar o a un fons de vall, historia d’ús del territori).
Serra de Collserola: es troba la vegetació forestal típica del bosc mediterrani.
Consisteix en un bosc d’arbres perennes dominats per l’alzina, amb un sotabosc arbustiu i estrats herbacis. Trobem abundants plantes enfiladisses, fongs i líquens. Collserola presenta un clima mediterrani subhumit, amb 14,4 °C de temperatura mitjana i poc més de 600 mm de precipitació anuals, que són força constants a tot el sector. Però el vessant nord, més obac i obert cap a la plana del Vallès (la qual és força freda durant l’hivern que la plana barcelonina) es manté més humit durant tot l’any.
Les comunitas vegetals que trobem són:
- Alzinar típic amb marfull: es troba a les zones obagues. Està dominat per Quercus ilex com a estrat herbori. Entre la vegetació de l’estrat arbustiu destaquen Viburnum tinus, Rhamnus alaternus, Pistacia lentiscus i Ruscus aculeatus. També trobem algunes lianes com Smilax aspera, Rubia peregrina, Asparagus acutifolius i Lonicera implexa.
- Alzinar amb roures: On predominen l’alzina i els roures ( Quercus x cerrioides i Quercus humilis ).
- Pinedes: Formades per Pinus halapensis i amb menor quantitat Pinus pinea , que estan acompanyats per alzines o roures. En el sotabosc trobem Rosmarinus officinalis, Cistus i Ulex parviflorus.
- Fons de vall: als fons de vall trobem les comunitats de bardissa ( Crataegus monogyna, Clematis vitalba, Rubus ulmifolius ) i vegetació de ribera (Ulmus minor, Populus nigra i Corylus avellana)
- Brolla silícola: Brolla comuna acidòfila d’estepes i brucs. Formació arbustiva, no massa densa. És una de les primeres etapes de la degradació dels alzinars.Tampoc és rar que les brolles portin una coberta de pins. Hi destaquen Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis, Cistus albidus, Erica arborea i Sarothamnus catalaunicus.
- Prats secs: constitueixen els estadis més simples de la sèrie de degradació de l'alzinar. La seva distribució està localitzada especialment sobre sòls esquelètics de l'entorn de les perifèries urbanes. La vegetació típica és Hyparrhenia hirta, Foeniculum vulgare i Bupleurum fruticosum.
Massís del Garraf: El massís del Garraf constitueix el sector més
meridional de la Serralada Litoral. Hi predominen les roques calcàries. Els sòls són poc profunds, i els incendis i la pressió
- Els matollars de garric ( Quercus coccifera ) amb Olea europea, Rhamnus lycioides, Bupleurum fruticosum, Daphne gnidium, Juniperus oxycedrus
- les brolles amb Bupleurum fruticescens , Cistus albidus, Dorycnium pentaphyllum ,Erica multiflora, Genista scorpius, Globularia alypum, Helichrysum stochas, Rosmarinus officinalis ,Ruta chalepensis, Ulex parviflorus
- Plantes ruderals: Allium roseua, Anacyclus valentinus, Antirrhinum majus, Avena barbata , Brachypodium phoenicoides , Bromus sp. , Centranthus ruber, Chrysanthemum coronarium, Diplotaxis erucoides, Erodium malacitanum , Euphorbia sp , Fumaria officinalis, Galactites tomentosa, Galium lucidum , Lathyrus tangitanus , Mercurialis.
- Conreus: Avena sativa, Prunus avium, Prunus dulcis ,Triticum secale.
- Liquens: Caloplaca aurantia, Collema cristatum, Verrucaria nigrescens, Xanthoria parietina.
- Molsa: Grimmia pulvinata , Pleurochaete squarrosa
Farga: Pertany a la regio dels prepirineus i es troba la conca del riu Ter. Els
substrats són formats per conglomerats, gresos i margues de caràcter calcari, que donen sòls carbonatats principalment. No obstant això, degut a les precipitacions més o menys abundoses d’aquestes zones, els sòls resultants poden patir processos de pèrdua dels carbonats. El clima de la zona d’estudi correspon al tipus submediterrani, amb temperatures anuals mitjanes al voltant dels 10 a 12 º C (en funció de l’altitud), i precipitacions anuals properes als 1.000 mm. En aquestes localitats l’eixut estival gairebé no es fa perceptible, i les precipitacions màximes es produeixen al voltant de l’estiu, fet que té una repercussió molt acusada sobre el desenvolupament de la vegetació. A les contrades d’estudi, a més del clima general, hi té una gran importància la orientació dels vessants, que arriba a causar grans diferències entre microclimes locals, tant en temperatures com en humitat ambiental.
Bosc de ribera : Acer negundo, Alnus glutinosa, Fraxinus excelsior, Populus alba, Populus deltoides, Robinia pseudoacacia, Salix alba, Salix eleagnos, Sambucus nigra, Clematis vitalba i Corylus avellana.
Fageda: Abies alba, Fagus sylvatica, Anemone hepática, Aquilegia vulgaris , Buxus sempervirens, Daphne laureola, Doronicum pardalianches, Euphorbia amygdaloides , Fragaria vesca, Helleborus foetidus.
Roureda: Acer campestre, Acer monspessulanum, Acer opalus, Cornus sanguínea, Coronilla emerus, Crataegus monogyna, Juglans regia, Ligustrum vulgare, Lonicera xylosteum, Pyrus malus, Quercus pubescens, Sorbus aria, Sorbus torminalis, Tilia cordata, Ulmus scabra, Viburnum lantana.
Bardisses: Coriaria myrtifolia, Humulus lupulus, Rubus caesius, Rubus ulmifolius.
Prats: Aphyllanthes monspeliensis, Lavandula latifolia timonedes, Satureja Montana, Thymus vulgaris.
Ruderal: Avena barbata, Bromus sp, Chrysanthemum coronarium, Dactylis glomerata, Euphorbia sp, Galium lucidum, Lotus ornithopodioides, Malva sylvestris, Papaver rhoeas, Plantago lanceolata, Plantago media, Poa pratensis, Psoralea bituminosa, Ranunculus sp , Satureja calamintha, Sonchus oleraceus, Trifolium sp, Urtica dioica.
2.b
Collserola
Farga
Apartat 2
Basant-te sempre en exemples que hagis vist a les sortides comenta les adaptacions de les plantes al medi en els casos següents.
- Defensa contra herbívors . Transformació de fulles en espines: Ulex parviflorus, Smilax aspera, Rubus ulmifolius . Ús de toxines: Nerium oleander . Fulles dures: Quercus ilex
- Adaptacions a ambients secs
Les plantes presenten unes característiques concretes que els permeten viure en aquests medis secs com acumular aigua en forma de mucílag (no està en forma líquida), en un teixit anomenat parènquima aqüífer. Moltes d’aquestes plantes no tenen fulles i així la pèrdua d’aigua per transpiració és mínima. Per tant, en aquestes plantes la fotosíntesi no la fan les fulles, ja que no en tenen, sinó que la fan les tiges. La majoria presenten espines, l’única funció de les quals és protegir-se enfront dels animals herbívors. Algunes tenen les arrels molt profundes per a trobar l’aigua dels aqüífers. Altres presenten ceres que recobreixen tota la planta i eviten les pèrdues d’aigua per evaporació o pèls blanquinosos que limiten l’acció eixugadora del vent i reflecteixen la llum del sol. Ex Euphorbia (no té fulles), Yucca elephantipes (amb fulles molt estretes), Rosmarinus officinalis (reducció de les fulles), Buxus sp (fulles dures que poden regular els estomes), Quercus ilex (fulles amb pels).
- Estratègies que afavoreixen la competència per la llum
Poden considerar-se dos tipus d’aptacions diferents: les plantes enfiladisses i els epifits. Les plantes enfiladisses presenten espines, arrels caulogenes i pels per enfilarse per les branques. Ex Smilax aspera, Hedera helix, Rosa sp, Rubia peregrina
Els epifits viuen en els troncs i en les branques dels arbres. Poden ser paràsits i penetrar dins l’hoste per apropiar-se de nutrients. Els més comuns són els líquens. Ex Polypodium vulgare, Selaginella sp, Equisetum sp
- Mecanismes per afavorir la dispersió tant de pol·len com d’espores . Anemofilas: la dispersió es dóna pel vent Ex Plantago sp, Pinus sp, Tipuana tipu . Zoocoria: dispersió dels propàguls gracies a un agent animal.
- Epizoocoria: S’adhereixen a la superficie de l’animal i són transportades. Com per exemple en Rosmarinus officinalis, Brachychiton populneus.
